Hi ha coses de lògica. A Austràlia es parla Australià, i a Tamarit, Lliterà.

Austràlia va ser col·lonitzada per l’Imperi Britànic i actualment més del 90% de la seua població té origen d’aquells colonitzadors europeus. Com és habitual, en a colonització va anar parella la imposició lingüística de l’anglès. I actualment l’única llengua oficial és l’anglès. Només 50.000 persones parlen llengües aborígens (0,75%) –referència-. L’anglès australià no deixa de ser anglès, evidentment. Per això a Failblog riuen la incultura d’un cartell que anuncia que es parla anglès, castellà i australià. Ho apunten com un fail:

Lo cartell és estrany que no digue que a més d’australià, també parlen equatorià. Perquè el cartell pareix que està fet a l’Equador. Hi apareixen tres rius de l’amazonia: Toachi, Blanco i Jatunyacu.

Aixina està el món, i aixina riuen la incultura. Aquí, per a donar vida, també tenim els nostres equatorians particulars. La FACAO denuncia en titular:

Debate del Literano en Tamarite de la Litera tras la polémica censura del Tamaritano

Diuen los nostres particulars culturetes que a Tamarit de la Llitera, a part que no es parla català, es parlen dues llengües:  lo Tamarità i el Lliterà. Igual que a Nova York es parla novès i yorkès. I a Santiago de Chile es parla el santiaguès i el xileno. Com que al Failblog seria difícil explicar-los el grau d’esquizofrènia social a que es pot arribar fora de l’Amazones, de moment implantem la resignació general i mos conformem en estos nivells d’enginyeria social.

Este apunt té, pràcticament al complet, inspiració i referències de Purnas en o zierzo.