AragónTV: com fer un programa a la Franja esquivant lo nom de la llengua (Bien dicho) 28 setembre 28UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: aragóntv, aragonès, bien dicho, català, Franja
3 comments
AragónTV és la Televisió capaç de fer un programa complet sobre les llengües d’Aragó, al Matarranya, sense dir la paraula català. Ni qualitat, ni servei públic, són definicions dignes d’esta decisió política. Ni és una qüestió acadèmica, ni és una qüestió televisiva, ni és una qüestió de desconeixement, ni deu ser un problema dels professionals que hi treballen. Ha de ser una decisió política presa per la direcció d’AragónTV.
M’estic referint al programa de Bien Dicho emès lo 27 de setembre, amb una part dedicada a les conserves fetes al Mas d’Aragonès a Pena-roja (Matarranya). Cliqueu per a veure el vídeo. Apareixen talls al llarg de tot el vídeo, però sobretot és interessant a partir del minut 3.35. Un Mas que és també Casa Rural, i que tos recomano si voleu visitar un lloc autèntic de la Franja, i menjar molt bé i casolà.
Bien Dicho és un programa ben muntat, amé, que mostra sense problemes converses en català (entrevistats) i castellà (presentador). Que explica les paraules, i el seu origen, i ho fa de manera divertida. Que compta amb l’assessorament d’especialistes. Però que és capaç de emmudir la paraula tabú per al PP i el PAR: llengua catalana. S’ha de tindre en consideració l’habilitat per a fer un programa sobre llengües d’Aragó sense dir-ne el nom. S’ha d’insuflar un dirigisme polític molt potent als professionals de la televisió per a emmudir el que les Universitats han investigat.
Evidentment, no és només culpa de la coalició de govern actual. També el PSOE ha tingut responsabilitats a la casa durant 5 anys, en els quals el seu Director, Ramón Tejedor (PSOE), va destacar per fer cap acció favorable a les dues llengües pròpies (via Carles Barrull):
El director general de la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión, Ramón Tejedor, aseguró el martes en Fraga que no se plantean en principio, producir y emitir programas en catalán o en aragonés
De fet, ja en aquell moment (2008) es gestava el programa Bien dicho.
señaló que tienen `la intención de emitir una versión aragonesa del programa de TV3 `Caçador de paraules“
Quedaven encara 3 anys de govern socialista, per fer un servei públic. Però el programa no es va explotar fins l’etapa de govern del PP.
PS: Una nota lingüística. Al programa acaben dient que han aprés què són “los bledas”. Los blets que apareixen al programa no són pas bledes ;-)
Lo Govern d’Aragó deroga la Llei de llengües 31 juliol 31UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: aragó, aragonès, català, Franja, llei de llengües, par, pp, serrat
add a comment
Podeu llegir-ho a la nota de premsa del Govern, a Arredol, a Vilaweb, o a Menéame
Avui no mos podem estendre. Ja ham parlat extensament sobre esta derogació de l’actual Llei de llengües: perquè s’imposa la línia dura del PP, perquè la conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal, és redundant recordar la multitud d’avals internacionals per a la denominació de “català”, i a més la negació del català esclata a les mans del PP i el PAR.
Com que la Llei s’acabarà aprovant al setembre, espero poder fer una anàlisi en profunditat de tots els aspectes de la Llei que canvien.
Ham viscut a pobles per damunt de les nostres possibilitats 27 juliol 27UTC 2012
Posted by xarxes in Matarranya, Pena-roja.add a comment
(Publicat al periòdic La Comarca el 27 de juliol de 2012)
Ham viscut a pobles per damunt de les nostres possibilitats
Lo Govern d’Espanya ha anunciat que reduirà en un 30% lo nombre de regidors als Ajuntaments. L’objectiu declarat és l’increment de “l’austeritat” i “l’eficiència”. Però este objectiu és lapidàriament falç. En primer lloc, perquè no funcionarà fins les properes eleccions, l’any 2015. I en segon lloc, perquè a les zones rurals és inútil reduir-mos representants.
L’austeritat només se pot aconseguir reduint despesa. I els regidors del Matarranya tenen un cost zero. Encara diria més: si no tingueren un objectiu altruista, no s’hi posarien. Evidentment que hi ha qui s’hi ha posat per a aprofitar d’aprovar permisos d’obres particulars, o altres coses més que condemnables. Però estic segur que qui és intel•ligent sap que hi ha empreses més beneficioses que invertir hores en un Ajuntament.
L’altra cara de la proposta dels populars és l’eficiència. Només se pot ser eficient si s’obté un objectiu en lo mínim de recursos possibles. Estos dies d’estiu que han cremat tantes hectàrees de bosc se pot veure per les grans teles l’interior de la realitat rural. Los noticiaris obren en l’amargura de gent que veu perdre cases i pinars. I els nostres regidors i alcaldes rurals estan a peu de trinxera, coneixedors profunds del territori i dels seus accessos. Són estos efectius que volen reduir en un 30%, en nom de l’eficiència.
Però per si això no és evident, los números canten. Gràcies a que les dades publicades de deute municipal, es pot comparar si el deute s’acumula als pobles o a les ciutats. La mitjana estatal d’enguany són 600 euros de deute municipal per habitant. I els pobles del Matarranya històric mantenen de mitjana 360€ de deute per habitant. De fet, los municipis menors de 20.000 habitants mantenen la meitat de deute (355€ per habitant de mitjana) que els més grans (741€ per càpita). Saragossa o València superen els 1.000€ per càpita, i Madrid està vora els 2000€.
En realitat, algunes mesures tenen com a objectiu fer de cortina de fum. La classe política rep per totes bandes, i en part, en raó. Però hi ha polítics de tota classe. N’hi ha de bons, i n’hi ha que s’haurien de dedicar a altres negocis. Los clams del poble van en una altra direcció: la corrupció i els sous astronòmics. Però des del poder central carreguen contra els regidors rurals. És una operació ideològica clara, que simplement pretén consolidar lo bipartidisme. Un bipartidisme entre dos forces que es volen consolidar sense haver sabut aturar a temps la situació actual. Potser alguns han viscut per damunt de les seues possibilitats. Però no eren los pobles.
Matarranya és qualitat [vídeo] 25 juliol 25UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja.Tags: marca, Matarranya, qualitat
add a comment
Tos recomano lo vídeo promocional que ha fet la Comarca del Matarranya. Veniu a esta terra? ;-)
Una interessantíssima web sobre la Conca del Matarranya 24 juliol 24UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja.Tags: conca, hidrologia, Matarranya
add a comment
Haig trobat molt interessant esta web on apareix la conca del Matarranya i la seua informació hidrològica més important. Esta feta per dos LYMGIS, una empresa de dos hidròlegs.
Ha eixit lo Temps de Franja 114 16 juliol 16UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: Franja, temps de franja
add a comment
S’ha publicat lo Temps de Franja 114 en paper i electrònic. Ja podeu accedir-hi electrònicament. S’ha publicat coses que haig escrit sobre la Llei de llengües i sobre el Parc Natural dels Ports.
Es publica la informació genealògica dels censos de 1890 15 juny 15UTC 2012
Posted by xarxes in Matarranya, Pena-roja, personal, xarxes.Tags: 1890, aragó, aragongen, arbres, cens, genealogia, Matarranya, Pena-roja
add a comment
Un tweet de Juan Pablo Martínez m’ha posat en alerta de l’existència de la digitalització dels censos aragonesos de finals del segle XIX per part de l’associació genealògica AragónGen
Manyana, presentación d’o prochecto de vuedau de censos electorals d’o sieglo XIX por #AragonGen. Tos lo recomiendo! aragongen.org/index.php/2012…
Com sabeu, vaig ocupar unes quantes hores per a recrear lo meu l’albre familiar (L’albre genealògic: una xarxa social més). Això em va portar a tenir la data de naixement dels meus besiaios, nascuts a finals del segle XIX, i els noms i cognoms dels seus pares i iaios. Així que m’haig posat a buscar els seus noms a la base de dades d’AragónGen i… eureka! Allà estan, los meus quadribesiaios (pares dels meus rebesiaios) nascuts a la primera meitat del segle XIX. Trobo dates de naixement del 1836, professions de llauradors, los més afortunats, o jornalers los menys, si saben llegir i escriure, l’adreça, si són elegibles a les eleccions de 1891. Les dades de què disposo són censos electorals. Les més velles del cens de 1890, per a les eleccions de 1891. Unes eleccions que restitueixen el sufragi universal masculí, i que per tant, els censos només disposen d’informació dels hòmens. Per a fer cerques, heu d’accedir a Búsquedas del menú superior de la web.
En tot cas, cal felicitar a l’Associació AragónGen per la gran faena feta i per posar-la a disposició pública. Si demà esteu a Saragossa, tos animo a que acudiu a l’acte.
Pena-roja i Vallibona, pobles germans. 13 juny 13UTC 2012
Posted by xarxes in excursions, Franja, Matarranya, Pena-roja.Tags: 2012, els ports, excursió, maestrat, Matarranya, Pena-roja, rogativa, vallibona
2 comments
Article reportatge a Temps de Franja digital, número 4.
Pena-roja i Vallibona, pobles germans.
Natxo Sorolla
Vallibona i Pena-roja són pobles germans. Un miler de persones van recórrer el camí que unix Vallibona, a la comarca valenciana dels Ports, i Pena-roja, al Matarranya. Poques tradicions han pogut conservar en tanta vitalitat set segles d’història. Lo 19 de maig se va celebrar la que, possiblement, és la Rogativa entre Vallibona i Pena-roja número 96. Cada set anys la gent de Vallibona emprèn camí cap a Pena-roja a punta de dia, amorzant al Mas de Prades, creuant la Tinença de Benifassà, dinant a Coratxà, per a, en arribar al Cingle de Sant Jaume, ataüllar les terres del Matarranya. Des d’allà, i ja en sabor matarranyenc, vorejar la Creu del Llop, saludar les Roques de Masmut, i només arribar a Pena-roja, los dos pobles rebre en emoció la salutació: Gent de Vallibona, Pena-roja tos acull en los braços oberts. Podeu passar, germans!
Un recorregut de 27,7 kilòmetres, que salva un desnivell des dels 650m fins els 1300m, i que supera fronteres que els llaços humans mantenen en nexes d’unió. L’inici de la Rogativa es remunta al segle XIV, possiblement l’any 1.347, quan la pesta negra deixa sense dones la vila de Vallibona. La plaga colpeja feroçment tot el continent, i mor un terç de la població europea. La llegenda explica que set fadrins vallibonencs, observant la greu situació, visiten Pena-roja per a trobar set mosses amb les que es casaran i reviscolaran la vila fins avui dia. En agraïment, los vallibonencs visiten Pena-roja cada set anys.
Des de l’any 1984 l’esdeveniment compta en un al·licient més. Desideri Lombarte va escriure l’obra teatral Vallibona i Pena-roja, pobles germans, que és representada pels veïns de les dues viles en una excel·lent figuració històrica dels fets i els sentiments del moment. Jóvens i grans de les poblacions representen los papers dels empestats i la mort, los set fadrins, les set mosses, Mossèn Pinyol i Mossèn Bruno, la Tia Maria que explique la història en l’actualitat a dos xiquets…
L’any 1991, en l’expectativa que estaven perillant les sendes de la Rogativa, es va iniciar una prèvia, fent lo camí invers los pena-rogins uns mesos abans cap a Vallibona per a senyalitzar la ruta. La història del segle XX de les Rogatives es va mostrar en una exposició que recuperava fotografies i vídeos de les successives trobades. Estos anys van veure refermar la història d’agermanament de les poblacions amb alguns casaments entre pena-rogencs i vallibonenques.
La festa clou sempre en una cena de germanordels tradicionals fesols en abadejo, enguany per a 900 persones, i ball. Diumenge arribava el moment d’acomiadar-se, perquè els vallibonencs emprenen camí cap a Herbers i Vallibona.
Set anys són simbòlics per a ajudar a veure passar el temps a les nostres viles, los canvis que hi ha, la gent que ja no hi està i la gent nova que ha arribat. Set segles són simbòlics per a recordar com ha estat la nostra vida aquí, com ha evolucionat tot, i per a relativitzar lo pas de només set anys.
Vallibona i Pena-roja a les pestes – Viles i Gents 4 maig 04UTC 2012
Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja.Tags: Pena-roja, rogativa, vallibona
add a comment
Viles i Gents :: Vallibona i Pena-roja a les pestes :: May :: 2012.
Lo 2012 és importantíssim per a Pena-roja. És any de Rogativa de Vallibona a Pena-roja. Una cita que es repeteix cada set anys, i que marque l’agenda de les dos viles des de fa més de sis segles i mig, i prop d’un centenar d’edicions.
L’origen de la rogativa se situe en l’any 1347, amb l’epidèmia de pesta negra. Vallibona es queda sense dones jóvens, i set xics acompanyats del capellà ixen a buscar dones fora. Creuen tota la Tinença de Benifassà fins que a Pena-roja, a set hores de camí, troben set mosses amb les que es casaran. I així comença una rogativa d’agraïment per la recuperació de la vila que es repeteix cada set anys.
L’origen de la Rogativa, per la pesta negra, ajuda a fer pensar sobre la nostra història més obscura. La pesta té origen asiàtic. La seua entrada a Europa es produeix pels ports comercials europeus situats al mediterrani, en un procés incipient de mundialització. I va assolar tota Europa, perdent-se un terç de la població del vell continent.
Dos van ser les raons donades en aquell moment sobre l’origen de les morts: la causa jueva i la causa esotèrica. La de l’origen jueu va donar lloc a una onada de persecucions dels jueus, a qui s’acusava d’intoxicar els pous. Però a pesar d’atribuir-los l’origen de la pesta, els jueus morien de la malaltia com tota la resta d’humans. I en segon lloc, els astròlegs culpaven de la malaltia a una conjunció dels astres que causava els mals.
Tant la xenofòbia com l’esoterisme són dos prejudicis que encara ara tenen credibilitat, sobretot en els pitjors temps. La font real de contagi, que eren les rates, no va ser evident fins més tard. Però en esta causa s’amaga que, encara ara, mos espantem en veure rates.
