Emocionat davant l’expectativa de reunir en uns premis a Humberto Vadillo, Sho Hai, Kase.O i Amaral 2 febrer 02UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, música, Pena-roja, sociolingüística.1 comment so far
Ahir es van anunciar els nominats als XIII Premis de la Música Aragonesa. Eixos són los premis que el PP va aprofitar per a criminalitzar a Los Draps, grup de referència a la Franja. Allò era una etapa de batasunització de tot allò que estava de Manuel Fraga cap a l’esquerra. Però tant han canviat los temps, que la conflictivització per la via basca dels grups que canten en català a la Franja ja es fa complicada, i que neocons declarats com Humberto Vadillo busquen la foto presentant los Premis de la Música Aragonesa. Recordem que Humberto Vadillo, Director de Patrimoni Cultural d’Aragó, declarava abans de prendre possessió del càrrec “El chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano” o “Curiosamente a mí lo que más me indigna es lo de los titiriteros. El Estado subvenciona, siempre con nuestro dinero, el cine que quiere, el arte que le place, el teatro que le conviene. Una alianza diabólica de grupos de poder enquistados en el cuerpo social español impide la toma de las medidas económicas que España precisa para salir de la crisis: sindicalistas, nacionalistas, titiriteros, oligarquías financieras, la casta político autonómica”
No culpo del fet als organitzadors dels Premis de la Música Aragonesa, que prou deuen tindre en mantindre i fer créixer estos premis en los temps que corren i els responsables polítics que han decidit la majoria dels aragonesos. De fet, estos organitzadors han mantingut un premi a les minories lingüístiques. Res fàcil a l’Aragó oficialista. El que em pareixerà una gran oportunitat de veure serà la convivència en una mateixa sala a Vadillo i als principals nominats, com:
- Kase.O (en col·laboració amb els SA, que també van ser perseguits en l’etapa de batasunització de la societat: Puta vida de mierda, nacemos encadenados. Solo eres libre cuando estas muerto o drogado. Yo digo “no” a estos hijos de puta. Política asusta pero esta chusma no cesa en su lucha.)
- Sho Hai (Cada medida del gobierno es otro asesinato porque luego el ciudadano es quien paga el pato)
- Amaral (Por todas las canciones que empiezan a nacer para no ser escuchadas y al fin lo van a ser, cantadas con rabia por los que siempre callaron. Siento que llegó nuestra hora, esta es nuestra revolución. Somos una luz cegadora, fuente más brillante que el sol. ¡Revolución!“).
Es podrà observar situacions interessants com aquella en què Amaral es va queixar que Rubalcaba recitara part d’una cançó seua al Parlament espanyol:
“Estamos pagando muy bien a una gente que se dedica a hacer peleas escolares en el Congreso y en el camino te nombran a ti”, ha lamentado, para después añadir que nadie sabe lo “duro que es para un grupo popular no dejarse abducir por el poder” y rechazar todo tipo de reconocimientos y participaciones en actos más o menos políticos. “No voy a hacer una revolución con un disco, pero por lo menos no me utilices”, ha añadido un Aguirre evidentemente molesto al rememorar este pasaje. El Mundo.
Una lluita entre uns músics crítics i un polític ultraconservador que intenta fer-se foto allà on li deixen un lloc.
PS: Aparentment, Vadillo no ha passat desapercebut als Premis de la Música Aragonesa
@VadilloFacts: [vadillo] Humberto Vadillo abucheado por el público#PMA bit.ly/xGV4aK@Ixabm Buenisimo el pueblo se empieza a dar cuenta, D.Humerto Vadillo abucheado por el publico en la gala de los#PMA@oscarsenar Casi lloro del abrazo entre Kase O y Vadillo#PMA@oscarsenar Premio mejor grupo#PMA, entrega Humberto Vadillo, director general de cultura DGA: Kase O y Jazz Magnetism@elbetoco Abucheos a Vadillo#PMA@MrFulcio: Los#PMA son los goya aragoneses.
Lo Franja Rock 2012 ja té data: 28 d’abril 1 febrer 01UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, música, Pena-roja.add a comment
Tos enganxo la informació que s’ha publicat:
Ja tenim data per al pròxim Franja Rock 2012: lo 27 i 28 d’abril de 2012. En concerts, trobada de gaiters i activitats diverses. Tots aquells que aprofiteu lo Franja Rock per a visitar el Matarranya, recordeu que el primer de maig és lo dia dels treballadors, i festiu. Aixina que ja podeu començar a programar lo Franja Rock a la vostra agenda. Ja portem 12 edicions! Aquí va un vídeo de l’edició de l’any passat.
Font: Franja Rock
Exposició fotogràfica de Marc Martí sobre grups de música 3 gener 03UTC 2012
Posted by xarxes in Matarranya, música, Pena-roja, personal.2 comments
M’alegra profundament veure aquells que remunten amb tanta facilitat professionalitat total en allò que altres “només” trobem afició i bones estones. I dic professionalitat en lo sentit més tècnic. Fer música amb professionalitat, activisme amb professionalitat, ràdio amb professionalitat… Marc Martí és un matarranyenc que sempre m’ha transmés la més àmplia sensació de professionlitat. I ara m’encanta veure que fa una exposició de fotografia a Saragossa sobre grups de música. Divendres que ve, 6 de gener, fa la presentació. Teniu la informació actualitzada a l’esdeveniment de Facebook.
El próximo día 6 de enero a las 20.30 horas la “Tabierna A Flama” acogerá la inauguración de la exposición fotográfica “Somnis entre boires” del fotógrafo Marc Martí Badia organizada por el autor en colaboración con “Tabierna A Flama” y “Magofermin”. Durante el acto tendrá lugar un recital de “Poesía Cruda” a cargo de Jorge Romance y posteriormente se realizará una audición de música aragonesa.
SOMNIS ENTRE BOIRES
INAUGURACIÓN: VIERNES 06/01/2012 – 20:30H
RECITAL DE “POESÍA CRUDA”
AUDICIÓN DE MÚSICA ARAGONESAMés enllà dels grans escenaris, allunyats dels mal dits centres de la cultura, amagats als ulls dels masses, perduts en mig d’un mar de carreteres secundaries, existeixen animes que seguixen lluitant per aconseguir expressar-se…
Dillá d’os grans scenarios, luen d’os mal clamaus centros d’a cultura, amagaus d’os uellos d’as masas, perdius en un mar de carreteras secundarias, existen almas que continan luitando por aconseguir expresar-se…
Quan los Premis a la Música Aragonesa eren per a batasunos 9 febrer 09UTC 2011
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, música, Pena-roja, personal.Tags: antonio, aragó, aragón, batasuno, digital, draps, Franja, kale borroka, libertad, los, pp, torres
3 comments
Los Premis a la Música Aragonesa han estat retransmesos en un especial per l’Heraldo de Aragón. I ens alegrem. De fet ens alegrem que els medis conservadors d’Aragó jugon a favor de la cultura, sobretot vista des d’un punt de vista obert. Que no l’atacon. Recordeu que durant l’any 2007, en ple procés de batasunització de tota dissidència política, i amb especial efervescència socialista per promoure la teoria de la contaminació, lo PP d’Osca, capitanejat per Antonio Torres, va amenaçar amb presentar una querella contra Los Draps per la seua cançó “Feixistes“.
Tot tenia l’origen en què havien estat guardonats als Premis a la Música Aragonesa per una cançó en català. I com és evident, no van presentar cap querella, perquè l’únic que els interessava era treure el màxim partit possible del procés de pau fallit entre el govern socialista i ETA. I les ordres als càrrecs del PP eren clares: tot el que no és Partit Popular, és Batasuna.
Torres indicó que se “ha abierto la puerta a una kale borroka aragonesa, ha premiado insultos expresos a la Constitución y ha ofendido, en un gesto sin precedentes, a todos los ciudadanos de Aragón”.
En el següent disc, Los Draps van treure una cançó recordant aquella història.
PS: Per rememorar esta portada de Los Draps a Libertad Digital, que no la té qualsevol grup, me faré una samarreta. Si en vols una, avisa’m! :)
Les xarxes de vots a Eurovisió 17 març 17UTC 2010
Posted by xarxes in música, xarxes.Tags: europe, eurovisió, eurovision, music, networks, songs, xarxa, xarxes
add a comment
Els Premis Malofiej donen valor als gràfics en premsa que faciliten la lectura de dades . Enguany lo premi ha anat a un gràfic que representa els vots d’Eurovisió. Mostra qui vota a qui, i presenta la idea que hi ha dos blocs de països que es voten de manera indefectible: lo bloc de l’Europa oriental i el bloc de l’Europa occidental.
Un dels membres del jurat, Ramón Salaverría, ho explica aixina (traducció lliure):
Aquesta vegada la notícia més important és que el principal premi no l’ha guanyat The New York Times. Després de tres anys consecutius s’ha situat en el ‘Best of Show “de manera aclaparadora, el Times ha cedit el testimoni aquest any a un mitjà europeu. That’s news!
En concret, l’honor de ser considerat el millor gràfic de l’any passat en el món li ha correspost a un treball de l’edició digital del suec Svenska Dagbladet. Per a més sorpresa, el premi ha correspost a un gràfic sobre una cosa tan irrellevant en aparença com el festival de la cançó d’Eurovisió: How did europe vote in last’s years Eurovision Song Contest. Abans d’exclamar ‘WTF!’, mireu el que segueix.
Per què va guanyar? Aquest gràfic, signat per Thomas Molen, és molt simple en la seua forma però extremadament eficaç en el seu missatge. Compleix la missió de tot bon gràfic: explicar una mica abstracte de forma visual i fer-ho amb la màxima senzillesa. En una primera lectura, informa sobre quins països van votar cada cançó en el concurs de 2008 (l’any del inefable Rodolfo Chikilicuatre, en efecte). No obstant això, el gràfic permet aprofundir en l’anàlisi i va molt més enllà: confirma la hipòtesi tantes vegades expressada pel veterà José Luis Uribarri en les seves retransmissions del Festival, segons la qual, amb independència de la qualitat de la cançó, hi ha països que indefectiblement voten a altres. Això desemboca en una curiosa divisió entre els països de l’Est i l’Oest d’Europa. Aquesta línia divisòria es traça amb claredat en aquest gràfic que, sense necessitat de llegir suec, permet advertir clarament el teló invisible que existeix entre les dues Europes, la taronja i la blava. D’aquesta manera, el que aparenta ser un gràfic sobre una cosa tan banal com Eurovisió, acaba convertit en un fabulós i subtil mapa sociològic de tot un continent. ¡Bravo!
Si us interessa este tipus de dades, consulteu un article de la revista Social Networks. És més vell (1995), però molt més complet, perquè pren dades longitudinals i fa una anàlisi més profunda: ‘Unite Unite Europe’ The political and cultural structures of Europe as reflected in the Eurovision Song Contest. Al resum hi diu (traducció lliure):
L’anàlisi revela una estructura de tres bloc polítics. El Bloc Occidental pot ser vist com una coalició basada en interessos històrics i polítics. El Bloc Nord obté la seva solidaritat comú primordialment dels codis culturals i els idiomes (és a dir, l’alemany). El difús Bloc Mediterrani probablement crea la seva aliança inestable d’experiències culturals comuns.
Vist per Purnas en o zierzo
Xeic! Xaica! Eic! Uic! Ec! 13 març 13UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, música, Pena-roja, personal.Tags: Xeic! Xaica! Eic! Uic! Ec!
2 comments
Enguany al Franja Rock venen los Xeic!, que són de Rasquera (escoltar). Xeic és una salutació usual a les Terres de l’Ebre. “Què passe, xeic!”, “sí, xeic, ja ho vaig veure”, … Seria equivalent a expressions d’altres contrades, i que s’han fet força famoses, com “nen!” o “co!“. Del Xeic! conec les varietats de Xec!, Eic!, Uic! i Ec!. I les seues correspondències femenines: Xeica! o Eica!. I en plural: Xeics!, Xecs!, Eics!, Xeiques!, Eiques!.
El que m’ha sorprès és descobrir l’origen:
Xeic (en àrab شيخ, xaikh, “ancià”) és un títol honorífic d’origen àrab el sentit del qual és “venerable” o “mestre”. En termes generals, un xeic és una persona respectada a causa de la seva edat, els seus coneixements o la seva autoritat.
La denominació islàmica es continua utilitzant, i amb les noves migracions, s’ha reintroduït aquí. De fet, lo diccionari normatiu diferencia entre el xeic, jerarquia àrab, i xec, de l’ús col·loquial:
XEIC
1 m. [LC] [ISL] Títol dels caps de tribu àrabs.
2 m. [ISL] Ancià d’una tribu àrab.3. XEC m., forma dialectal,
per xic (Tortosa). També es diu xeic. Les formes xec i xeic s’usen només en vocatiu, és a dir, dirigint-se a la persona mateixa a qui es vol donar el nom de xic.
Lo diccionari descriptiu també coneix l’ús col·loquialitzat:
XEIC, XEICA m. i f.
Xic (usat només en vocatiu, o sia, aplicant el mot a la persona a qui es dirigeix la paraula) (Tortosa). Acabem-hu, xeic, que si no, mos embolicarem, Moreira Folkl. 424. (V. xec, art. 3). Fon.: ʧéјk (Tortosa).
De fet, al Matarranya se coneixen expressions com “xics i xeics” o “xics i xacos“, que es referixen tota classe de gent, sense distincions: “hi anaven xics i xacos“. Possiblement l’origen manté la diferència entre un “xeic” i un “xic”…
La millor part del multiculturalisme ha estat que, tal com explica la Wikipedia, “en molts llocs s’ha convertit en nom propi. A l’Àfrica Occidental són molt utilitzades en aquest sentit les derivacions afrancesades Cheïkh, Sékou o Cheikou.”. I casualment, entre els equips de fútbol local al Matarranya sobreïx algun jugador que es diu “Chec”.
Recordeu: per a Sant Jordi hi ha cap de setmana complet a Pena-roja. 23 d’abril excursió a La Caixa (Penya Aznar) i 24 d’abril Franja Rock, en Xeic!, Agraviats, Skándalo Público, i trobada de gaiters per la tarde.
Txirigol (La Codonyera – Massalió) penja els seus vídeos 22 setembre 22UTC 2009
Posted by xarxes in Matarranya, música.1 comment so far
Un grup nascut entre la vessant del Matarranya i la del Mesquí, en lletres cantades per veu femenina de pur accent de la Codonyera, rock amb tints gòtics… no pot deixar de sorprendre-mos:
Facilitat per produir música: rap de Bola de drac 28 agost 28UTC 2009
Posted by xarxes in música, sociolingüística.3 comments
Coneixíeu lo Rap de Bola de Drac? És de Porta, jove músic de Barcelona, que canta en castellà, per a qui Internet ha servit com a plataforma de llançament. Ara fa un rap comercial amb un èxit important, i el porta una multinacional…
I si veieu com grava, entendreu per què les multinacionals de la música tenen cada dia un paper més postís , així com la SGAE i tota la vella indústria de la música. Un amic, un ordinador, un micro i a triomfar…
Aprofitant lo comentari musical, si torneu al segon 15 del primer vídeo veureu què ha significat per una generació una bona programació en català:
Vegeta, Son Goku
Rivalidades Saiyan
Allargat Bastó!
Y es que en castellano RallaMola mas en Catalán
Prefiero Nubol kinton
El canvi de lloc instantani
Al verlo me flipó
Un altre bon enllaç amb el que reflexionar és la doble traducció al català-valencià (i doble despesa) que tenim en Bola de Drac. Gràcies a les polítiques secessionistes!
Tota esta reflexió naix a partir d’enllaços proporcionats per Cuxaro.
Tots portem un músic dintre nostre 21 agost 21UTC 2009
Posted by xarxes in música.1 comment so far
Tot això va passar al congrés World Science Festival 2009 i no pareix que el públic fore especialment musical. Fet per Bobby McFerrin, autor de Don’t Worry, Be Happy. Difusió de la ciència? Difusió de la música?
Música, matemàtiques i… Belfast 1 agost 01UTC 2009
Posted by xarxes in Belfast, música.1 comment so far
Arribo pels Microsiervos a Música y matemáticas. La afinación pitagórica. El origen de la escala cromática. Un interessant article a partir del qual haig descobert coses tècniques de la música:
- Les octaves de la música occidental se dividixen en 7 tons (do, re, mi, fa, sol, la i si) i 12 semitons (les 7 anteriors més do#, re#, fa#, sol#, la#).
- Però hi ha diferents corrents que han propugnat traure partit dels microintervals musicals per a explotar millor la capacitat musical. Això seria aprofitar els sons que hi ha entre les tecles del piano.
- Per exemple s’han proposat instruments amb 96 intervals dintre d’una octava. Això seria com dividir cada semitó en 8 microtons. Al piano, posar-li 6 tecles més entre el do i el do#.
- Les freqüències dels sons se mesure per l’hertz. Un hertz únicament és “una freqüència cada segon”.
- L’octava mesura una proporció d’hertzs entre dos notes. La nota més aguda representa una freqüència al doble d’hertz que la nota més baixa. Per tant, el do de la 5a octava té 880 Hz i el de do de la 4a octava té 440 Hz.
I això què té a veure amb Belfast? Pos res i molt. Ahir, fent una pinta de Harp al Kellys va seure en nosaltres un xic. Parlant sobre què estudiave, em va descobrir que estave fent Tecnologia Musical, una carrera que només es fa a Belfast (la millor, segons ell) California i a alguna banda d’Àsia. Entre les enginyeries i la música. Assignatures?
- Tècniques d’estudi
- Tècniques de gravació
- Electroacústica
- Programació musical
- Processament del senyal
Quan acaba d’arredonir les xarxes socials i les llengües, a la propera vida, em dedicaré a este camp ;)
Per a tancar, un vídeo interessant sobre com funciona un Moog
