jump to navigation

Txirigol (La Codonyera – Massalió) penja els seus vídeos 22 Setembre 22UTC 2009

Posted by xarxes in Matarranya, música.
1 comment so far

Un grup nascut entre la vessant del Matarranya i la del Mesquí, en lletres cantades per veu femenina de pur accent de la Codonyera, rock amb tints gòtics… no pot deixar de sorprendre-mos:

(més…)

Facilitat per produir música: rap de Bola de drac 28 Agost 28UTC 2009

Posted by xarxes in música, sociolingüística.
3 comments

Coneixíeu lo Rap de Bola de Drac? És de Porta, jove músic de Barcelona, que canta en castellà, per a qui Internet ha servit com a plataforma de llançament. Ara fa un rap comercial amb un èxit important, i el porta una multinacional…

I si veieu com grava, entendreu per què les multinacionals de la música tenen cada dia un paper més postís , així com la SGAE i tota la vella indústria de la música. Un amic, un ordinador, un micro i a triomfar…

Aprofitant lo comentari musical, si torneu al segon 15 del primer vídeo veureu què ha significat per una generació una bona programació en català:

Vegeta, Son Goku
Rivalidades Saiyan
Allargat Bastó!
Y es que en castellano Ralla

Mola mas en Catalán
Prefiero Nubol kinton
El canvi de lloc instantani
Al verlo me flipó

Un altre bon enllaç amb el que reflexionar és la doble traducció al català-valencià (i doble despesa) que tenim en Bola de Drac. Gràcies a les polítiques secessionistes!

Tota esta reflexió naix a partir d’enllaços proporcionats per Cuxaro.

Tots portem un músic dintre nostre 21 Agost 21UTC 2009

Posted by xarxes in música.
1 comment so far

Tot això va passar al congrés World Science Festival 2009 i no pareix que el públic fore especialment musical. Fet per Bobby McFerrin, autor de Don’t Worry, Be Happy. Difusió de la ciència? Difusió de la música?

Vist a Micosiervos – El poderío de la escala pentatónica

Música, matemàtiques i… Belfast 1 Agost 01UTC 2009

Posted by xarxes in Belfast, música.
1 comment so far

Arribo pels Microsiervos a Música y matemáticas. La afinación pitagórica. El origen de la escala cromática. Un interessant article a partir del qual haig descobert coses tècniques de la música:

cs19phs3

  • Les octaves de la música occidental se dividixen en 7 tons (do, re, mi, fa, sol, la i si) i 12 semitons (les 7 anteriors més do#, re#, fa#, sol#, la#).
  • Però hi ha diferents corrents que han propugnat traure partit dels microintervals musicals per a explotar millor la capacitat musical. Això seria aprofitar els sons que hi ha entre les tecles del piano.
  • Per exemple s’han proposat instruments amb 96 intervals dintre d’una octava. Això seria com dividir cada semitó en 8 microtons. Al piano, posar-li 6 tecles més entre el do i el do#.
  • Les freqüències dels sons se mesure per l’hertz. Un hertz únicament és “una freqüència cada segon”.
  • L’octava mesura una proporció d’hertzs entre dos notes. La nota més aguda representa una freqüència al doble d’hertz que la nota més baixa. Per tant, el do de la 5a octava té 880 Hz i el de do de la 4a octava té 440 Hz.

I això què té a veure amb Belfast? Pos res i molt. Ahir, fent una pinta de Harp al Kellys va seure en nosaltres un  xic. Parlant sobre què estudiave, em va descobrir que estave fent Tecnologia Musical, una carrera que només es fa a Belfast (la millor, segons ell) California i a alguna banda d’Àsia. Entre les enginyeries i la música. Assignatures?

  • Tècniques d’estudi
  • Tècniques de gravació
  • Electroacústica
  • Programació musical
  • Processament del senyal

Quan  acaba d’arredonir les xarxes socials i les llengües, a la propera vida, em dedicaré a este camp ;)

Per a tancar, un vídeo interessant sobre com funciona un Moog

Matarranya: lo poder dels projectes menuts per al reconeixement i manteniment del català 7 Juny 07UTC 2009

Posted by xarxes in Franja, Pena-roja, música, personal, sociolingüística.
Tags: , , ,
1 comment so far

Fa pocs dies explicava com s’entremesclave els projectes de base ben fets en l’internet 2.0 per a fer reeixir la normalització de les llengües: un vídeo a Youtube d’un assaig de bateria damunt d’unes lletres de Desideri Lombarte, gran figura de la Franja, gràcies a un projecte de Sons del Matarranya amb la participació de Mallacán, gran grup aragonès.

I avui trobo un altre bon exemple: Azero, grup amic de les poblacions més occidentals de llengua catalana (La Codonyera), a on, com en la resta de tram fronterer de la Franja, en els propers anys podria canviar de dinàmica d’atracció de parlants. Una de les qüestions a tractar és la gran densitat de relacions amb les poblacions castellanoparlants (comercials, socials, parelles mixtes…) que, en conseqüència, es convertixen en una intensitat de relació molt fluixa  amb les poblacions catalanoparlants. Any rere any, generació rere generació, es debilita l’únic que manté la llengua a la Franja: la solidesa demolingüística del català, que és traduix en “al cafè tots parlen català”. Si això falla, la resta (transmissió intergeneracional, atracció de nous parlants…) va caent. Per això accentuem sempre la importància d’introduir el català a les escoles de la Franja. Perquè la situació no és sostenible per molts anys, com es veu en altres part del territori.

Un bon exemple són les composicions sociolingüístiques dels grups de rock. Als dos principals grups del Matarranya-Mesquí hi ha membres matarranyencs que han tingut lo castellà com a llengua familiar i que actualment són catalanoparlants plens perquè la dinàmica històrica es continua reproduint. O almenys tot apunta que ho feia amb les generacions dels anys 80.

I retornant al motiu de l’apunt, tot i que Azero produix la seua música en castellà, amb un notable èxit musical a tot Aragó, van gravar Marihuana en català amb motiu del disc Sons del Matarranya que dirigia Marc Martí amb el suport de l’Associació Cultural del Matarranya. I aquí en teniu una rèplica indirecta:

Vídeo clip de Marihuana, tema extraído del disco Guillotina y mezclado con imagenes del concierto realizado en el centro cívico delicias de 2006.

Grapats de saragossans que no tenen perquè ser ni conscients que a la Franja es parla català, ni que els Azero parlen català entre ells, assistixen a un concert amb música en català amb naturalitat. Gaudiu-lo!


Mallacán, Matarranya, 2.0… 14 Maig 14UTC 2009

Posted by xarxes in Franja, música, personal.
1 comment so far

Desideri Lombarte va escriure fa més de dos dècades Lluny de tu.

L’Associació Cultural del Matarranya, en extrema dedicació M. Martí, va traure un disc de Sons del Matarranya. Objectiu: reunir grups del Matarranya o en alguna vinculació en lo territori, en l’únic compromís de fer-ho en català.

Mallacán, grup  punter d’Aragó, i que té la major part del repertori en aragonès, hi inclou una cançó que es diu Lluny de tu.

Mirant les notícies de la presentació que fa avui Mallacán del seu darrer disc i  del videoclip, me trobo en un vídeo que penja esonocabe mostrant les seues dots de bateria, i acompanyant Lluny de tu, les lletres de Desideri Lombarte.

No és genial?!

Videoclip del nou disc de Mallacán 21 Abril 21UTC 2009

Posted by xarxes in música.
add a comment

Hauria d’estar tancant a escape una presentació que tinc d’aquí tres hores i mitja a Tarragona, però m’arribe d’improvist lo videoclip del nou disc de Mallacán. Lo millor grup en llengua aragonesa des de fa temps, sens dubte. I el 23 de maig toquen a Massalió, juntament amb Los Draps. No puc estar-me de penjar el vídeo abans de marxar!

La taxonomia del heavy metal 26 Gener 26UTC 2009

Posted by xarxes in música.
Tags:
3 comments

Els 5 pilars dels noms dels grups de heavy metal són la mort, els fets mortals, la religió, els animals i els errors ortogràfics. Els 5 creen una estrella satànica en al·legoria al cap de cabró satànic.

Així es representa al gràfic taxonòmic dels noms de grup heavy metal. Es completa amb conceptes com l’ocultisme dels White Zombie, l’obscuritat dels Darkness, la mort dels Megadeth, les demandes d’ajuda dels Suicidal Tendences i els Paranoid,el medievalisme als Dragonforce, la religió als Black Sabbath i els Judas Preist, els fets bíblics als Babylon, el satanisme als Crippled Lucifer, el metal als Metallica o els animals als Scorpions i els Iron Butterfly. La capça dels errors ortogràfics té des dels Def Leppard, que evita el nom original de Deaf Leopard (Leopard Sord) per allunyar-se del punk, fins els que juguen amb “hell” (infern) com els Helloween. Els Led Zeppelin es van posar el nom en resposta a un cometari negatiu del bateria dels The Who, que va dir que la nova banda cauria com un Zeppelin de Plom (Lead Zeppelin), però finalment van suprimir una a per a dir-se Led Zeppelin.

Vist a la Duke Listens!

Presentem la revista de Pena-roja 16 Gener 16UTC 2009

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, música.
4 comments

Permeteu-me un anunci local. Fa uns mesos que preparem la revista de Pena-roja: Pinna-rubea. Si hi feu una ullada i penseu en la població de la vila, poc més de 500 habitants, potser enteneu la força interna d’un nucli com este. La revista és temàtica i esperem traure-hi aixina el màxim d’informació possible de molts altres temes: masos, fútbol, economia, gent, arquitectura, excursions… És un acte d’amor propi per a territoris en fluxos de despoblació. A on no sempre és fàcil trobar recursos per a viure-hi. Des del punt de vista sociolingüístic la revista ha pres la decisió que els articles se publicarien en la llengua triada pels articulistes i es facilitaria la traducció. I els resultats los podeu veure a l’índex. La part que personalment m’ha agradat més és l’article històric de les bandes locals: la banda de La Bota a la República, que dieun que només va poder tocar l’Himno de Riego, himne republicà, o Ritmo y melodía, orquestra que els més jóvens no ham vist mai, però les anècdotes dels seus músics han acompanyat a totes les noves generacions de músics que ha produït la vila. Si esteu prop del Matarranya este capdesetmana, espero que mos veiguem:

Dissabte 17 de gener de 2009, a les 19 h, al Centre Polivalent de Pena-roja de Tastavins.
Revista de l’associacionisme de Pena-roja (Matarranya). Número 1. Tema principal: la música a Pena-roja.

Revista en línia

Continguts:
- Los Draps celebren 15 anys
- Naix una nova història cultural
- La Mare de Déu de la Font, l’enclau mudèjar
- 2008, un any ple d’activitats de l’Associació Cultural Tastavins
- L’excursió de Sant Jordi
- Estiu Cultural i lo Julibeu
- Bandes de música històriques: De l’himne de riego als balls de Ritmo y melodía
- Franja Rock, la festa més alternativa de Pena-roja
- La jota, l’esperit de la música més tradicional que ballen totes les edats
- Banda Peñarbés, la escuela musical de nuestro pueblo
- La festa popular, a ritme dels tabals i les dolçaines
- Llarga vida a la xaranga
- Missatge de l’Ajuntament de Pena-roja
- Pena-roja estrene lo seu equip de futbol a la Primera Regional
- Així està la lliga
- De la prehistòria al segle XIII d. C.
- Maties Pallarés i Desideri Lombarte: institucions pena-rogines
- Excursió: la mirada de les Masmut
- Avui cuinem… rotllets de paella

Estils de música en anàlisi de xarxes 17 Novembre 17UTC 2008

Posted by xarxes in música, xarxes.
Tags: , , , , , , ,
3 comments

Pink Floyd i The Doors són el mateix estil de música? I Rammstein i The Prodigy són molt diferents? Jimmy Smith i el Drum’n'Bass estan a molta distància? Obrint Pas, Ojos de Brujo, Oskorri, Amaral o el Maestro Rodrigo són grups de música ètnica? Tots estos grups los escolto de manera habitual. I trobo que hi ha un fil conductor entre tots els que escolto. Però no escolto de tot. Perquè tinc vetats molts grups i estils. Això fa que sempre m’estigue picant la curiositat en estudis sobre sociologia o psicologia de la música. I acabo de veure que han analitzat en un única gràfic tota la base de dades de similaritat dels grups al Last.fm. Los punts són los grups. Los punts més grans són los dels grups més populars. Les línies unixen los grups en més similaritat. I els colors són los diferents estils de música:

Rock, metal, electrònica, hip-hop i rap, jazz, reggae i ska, classica, folk i world music i pop.

L’eix central és l’eix de la distorsió de la guitarra, d’esquerra a dreta, que uneix lo metal en lo rock i el pop, estos dos en un pas molt suau i graduat. I de dalt a baix apareix l’eix de l’electrònica, que separa l’electrònica del pop-rock, també molt ben enllaçat, i el reggae-ska. I una mica més a la dreta l’eix de la història (amb poques continuïtats) que separa l’electrònica, de la clàssica, del folk, del jazz, el pop i el hip hop. Feu-hi una ullada al  mapa en versió ampliada i aprofiteu per a tindre el gràfic suavitzat de fons de pantalla. Si teniu usuari de Last.fm, mireu la vostra posició al mapa interactiu.

Edito: Aprofundint al mapa interactiu comprovo la complexitat de les dades. Per exemple, cal atendre que l’etiqueta metal acull exclussivament tot allò etiquetat com a metal (progressive metal, metalcore, power metal, symphonic metal, black metal, doom metal, death metal, heavy metal). I el punk, un estil que per les distorsions posaria juntament en lo metal, apareix al bell mig del color roig del rock (busqueu sex pistols per veure-ho). Les músiques electòniques dures, com lo drum’n'bass, formen una illa  a l’esquerra de l’electrònica (busqueu  pendulum).

I el que m’interessa per a potencial recerca sociolingüística, els grups en castellà formen una illa a la dreta de tot enllaçada en la world music i el pop (busqueu amaral, estopa, ricky martin o ojos de brujo). I el rock radical estatal s’agrupa entre el pop i la world music: L’etiqueta que tant agrupa el rock radical basc (negu gorriak), andalús (reincidentes) o en català (obrint pas, sopa de cabra o sau). Finalment, grups de rock radical estatal que han acabat enllaçant amb la música de masses, se situen als extrems de l’illa llatina (barricada o extremoduro). L’interès sociolingüístic està en investigar si la música en català està encallada en un bucle de música en català o fins a quin punt també és escoltada per l’estil musical (i amb certa classificació de la seua qualitat musical). En definitiva, cal saber si qui escolta Obrint Pas també escolta Els Pets, o prefereix los Banda Bassotti. I no només centrar-me en la música en català. És interessant saber si això ocorre amb la música en basc, i també, com no, la música en castellà. Amb la base de dades del Last.fm es pot aprofundir en veure siqui escolta Obrint Pas escolta un grup de ska o escolta un grup en català. I pel mateix preu, si qui escolta Estopa escolta un grup de pop-rock o escolta un grup espanyol. En altres llengües mitjanes d’europa el mercat musical en moltes ocasions és localitzat: per exemple, hi ha clares línies musicals del metal finès, com Ruoska que tenen un hàbitat lingüístic d’oients.