jump to navigation

La substitució lingüística del gaèlic al teatre 27 febrer 27+01:00 2014

Posted by xarxes in Belfast, sociolingüística.
Tags: , , , ,
add a comment

Estos dies s’està representant a Barcelona  Traduccions/Translations, una excel·lent obra que té com a rerefons la substitució lingüística del gaèlic. Explica les històries socials que envolten un poble irlandès del segle XIX, que es manté monolingüe gaèlic, però on ja s’hi està desplegant un exèrcit anglès que, entre altres coses, té la funció d’adaptar la toponímia gaèlica a l’anglès.

La història narra amb excel·lència les dues qüestions que expliquen la substitució lingüística del gaèlic i de tantes altres llengües al món: colonització i modernització. La pressió de l’Estat britànic, encarnat en la força de l’exèrcit i les ideologies de l’escola nacional, i el canvi de la societat preindustria a la modernització associada a l’anglès, són los dos puntals que expliquen la situació actual del gaèlic, a pesar que Irlanda es va independitzar a principis del XX. Però no tot és blanc i negre, i aquí rauen els punts àlgids de la història: irlandesos que col·laboren amb lo col·lonitzador, britànics que s’enamoren del territori que ocupen…

L’obra també és excel·lent des del punt de vista sociològic, per a veure una societat preindustrial, lluny de l’ètica protestant i l’esperit del capitalisme, però amb terror tremend a l’olor dolç previ a la plaga irlandesa de la pataca. I els que conegueu a fons entorns rurals segur que també sabreu identificar coneguts en la història. Pel que fa a les notes d’atenció, crec que l’adaptació s’hauria d’arriscar amb la qüestió sociolingüística. L’original és en anglès, perquè gran part del públic irlandès no entendria els personatges autòctons si parlen gaèlic. Però juga a fons amb l’accent irlandès. Transportant l’obra als territoris de llengua catalana desapareix el problema de la intercomprensió, i crec que no és arriscat pensar en els paral·lelismes que tot el públic d’aquí farà amb la nostra realitat. Per tant, no dubtaria a fer-ne una adaptació on el català i el castellà tinguen papers diferents, i faciliten al públic entendre quina llengua es parla en cada moment.

Referència de Traduccions/Translations a TV3.

PS: L’obra està convertint-se en un trending topic en la sociolingüística! En parlen Pere Mayans, Xavier Vila

7 pel·lícules per a treballar la sociolingüística 28 gener 28+01:00 2014

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , ,
add a comment

Pere Mayans fa un temps va fer un llistat de 7 pel·lícules per a treballar la sociolingüística, que em pareix una proposta molt interessant. Sobretot tracta les llengües dels pobles autòctons i les llengües colonials a Amèrica (1: Windtalkers, 4: Pathfinder, 5: La fi de l’esperit, 7: También la lluvia), i Austràlia (2: Rabbit Proof-Fence (Generació perduda)), però també tracta el gaèlic irlandès sota l’imperi britànic (3: The wind that shakes the barley (El vent que agita l’ordi)) i la situació del català sota el franquisme (6: Pa negre).

L’estat del gaèlic i l’escocès a Escòcia 17 Octubre 17+01:00 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

Vilaweb ha publicat una notícia sobre el català al cens d’Escòcia. Més enllà de la transcendència dels 248 parlants de català, és interessant l’enllaç amb el cens escocès de 2011. Les dades apunten que parlen gaèlic a la seua llar 26.974 persones (0,5%), i l’escocès 55.817 (1,1%). Els que parlen només anglès són el 92,6%.  Teniu la nformació general aquí.

També observem que les competències són, obviament, més altes: 57.602 persones poden parlar gaèlic (1,1%) i 1.541.693, l’escocès (30,1%). Pel que fa al gaèlic, cal sumar-hi 23.357 competenents passius, que declara només entendre’l (o entendre’l i llegir-lo). En tot cas, la major part de la població que el sap parlar és també competent escrivint-lo (32.191, que són més de la meitat dels seus parlants). (enllaç)

Els resultats destaquen que l’any 2001 eren 59.000 les persones que declaraven saber parlar el gaèlic. Amb tot, entre els grups menors de 20 anys s’ha incrementat (molt lleugerament) la competència. Les dades apunten que es produeix el mateix que es detecta en el cas català, on l’increment del català és superat per la realitat demogràfica.

Figure 1. Percentages of Gaelic speakers (mono- and bilingual) in Scotland in successive census years, 1891–2001. Data for civil parishes: 1891–1971 from Withers (1984, pp. 227–234); 1981 from Withers (1988, p. 40); 1991–2001 from General Register Office for Scotland (2005, table 3). Red, 75–100% Gaelic speaking; orange, 50–74.9% Gaelic speaking; yellow, 25–49.9% Gaelic speaking; white, less than 25% Gaelic speaking.

Si s’aprofundeix en les dades es pot comprovar com els parlants estan àltament concentrats geogràficament: els competenents sobretot es troben a Eilean Siar (14.092), Highland (12.081) o Argyll & Bute (3.466), però també diluïts en els grans nuclis urbans de Glasgow (5.907) i Edinburgh (3.176). També podeu aprofundir en la distribució territorial de les competències. Si ens centrem amb els que el mantenen com a llengua familiar, pràcticament la meitat (10.882) es troben a Eilean Siar i 5.447 a Highland, a més de 2.305 a Glasgow i 1278 a Argyll & Bute (Enllaç). No és estrany que els que parlen gaèlic a Eilean Siar siguen el 95%, a Highland el 34.3% i a Argyll&Bute el 30,7%.

És interessant l’article amb el que il·lustro el procés de substitució lingüística territorial del gaèlic durant el segle XX. A més de la imatge impactant, l’article contrasta dos models matemàtics que discuteixen el bilingüisme, la diglòssia i la substitució lingüística:Language shift, bilingualism and the future of Britain’s Celtic languages (Kandler, Unger, Steele)

%d bloggers like this: