jump to navigation

Cafè irlandès i el cafè (?) d’Irlanda 30 Juliol 30UTC 2009

Posted by xarxes in Belfast.
trackback

A Belfast vaig vindre en una esperança, entre moltes més, que ere fer algun bon cafè irlandès. I la situació és la contrària. No veuen massa cafè, i quan ho fan és la típica aigua de color negre. De fet, algun dia m’apetie fer un cafè a algun pub i observo que no tenen ni cafetera.

Los primers dies penses que demanant un cafè  strong (fort) serà un cafè acceptable, però et posen una topinada d’aigua negra. Al final has de demanar un expresso i així s’aproxime a un cafè.

A Hotel Mirallac avui explicaven l’origen del cafè irlandès i com se fa. A la Wikipedia també hi ha força informació. Suposo que serà més habitual a la costa oest i a Dublin que a la costa nord. Així que de moment m’aconformaré en les instruccions de l’Hotel Mirallac:

Fer un bon cafè irlandès és tan fàcil com fer-lo malfet. Només cal conèixer les raons del procediment adequat original i aplicar els passos correctes que permeten que cafè, whisky, nata líquida i sucre es conjuguin a la perfecció. Vegem-ne algunes consideracions bàsiques:

  1. Per començar, un bon cafè irlandès es fa amb whiskey irlandès que per alguna cosa es va crear a Irlanda, bressol monacal d’aquest destil·lat. El whiskey (del gaèlic “uisce beatha” o “aigua de vida”) irlandès s’elabora generalment amb ordi maltejat, amb mescles de cereals o blends o els tradicionals i únics pure pot still whiskey. No fan servir turba, per la qual cosa no tenen l’aroma fumat dels maltes escocesos, i s’elaboren en triple destil·lació, aportant generalment un caràcter més suau i sedós que els escocesos. Desterreu, doncs, els whiskys escocesos, els bourbons, els whiskys d’ocasió i, per suposat, altres preparats de dubtosa procedència que tingueu mig amagats al bar.
  2. Es fa amb nata líquida. El cafè irlandès es beu, no es menja. Res de fer servir nata muntada. És molt habitual veure preparacions amb nata muntada que li dóna més dolçor i presència a la copa i, siguem clars, fa més fàcil muntar la darrera de les capes. Aquest error, però, malmet del tot el cafè irlandès perquè dificulta un aspecte fonamental com és beure-se’l, notant als llavis tot primer el gust de la nata, subjectant-la, assaborint la mescla del cafè i el whisky i acabant tot bevent la nata. No dic que no sigui una bona opció posar-hi nata muntada, de fet és una variació interessant del cafè irlandès, però… no és un cafè irlandès (com no és el mateix un cappuccino que un cafè vienès). Donem-li un altre nom, en tot cas.
  3. Només dues capes, no tres. A l’Estat Espanyol és molt habitual que et serveixin un cafè irlandès molt vistós en una copa on hi ha separades en tres capes el cafè, el whisky i la nata líquida. Aquesta presència tricolor és molt bonica, és cert, però molt inconvenient. En primer lloc, perquè per aconseguir separar el cafè del whisky és necessari utilitzar molt sucre (uns 40-50 grams), la qual cosa l’endolceix excessivament i li resta sabor. En segon lloc perquè obliga a servir el cafè irlandès amb una cullereta amb la que el client remena el combinat, desvirtuant tota la preparació. No cal servir el cafè irlandès amb cullereta, ni sucre i molt menys amb canyetes. Cafè i whisky han d’estar units, mesclats per tal de subratllar adequadament les temperatures i textures, la de la nata líquida i la del cafè-whisky.
  4. En copa de cafè irlandès, si us plau. És habitual que la copa on es serveix el cafè irlandès sigui de diferents formes i mides (ovalada, bordeaux, fantasia, baló, etc.), però existeix una copa especial per al cafè irlandès, feta de cristall resistent, amb una nansa per agafar-la (cal no oblidar que el cafè irlandès se serveix calent i hem d’evitar cremar-nos els dits) i amb els costats rectes per permetre beure el contingut en l’ordre adequat.
  5. Decoracions. Aquest és un aspecte menys indispensable. La recepta original no en porta, però espolsar una mica de canyella, uns grans de cafè, una mica de cacau, cafè mòlt, etc. a sobre la nata és simplement un afegit personal que no resta mèrit a l’elaboració.
  6. És un còctel. El cafè irlandès està reconegut com un dels còctels oficials de la IBA (International Bartenders Association). Es cataloga com un combinat Long Drink, tot i que és una beguda ideal per a prendre After-Dinner, després d’un àpat, arribant fins i tot a substituir un postre.

Els passos per aconseguir fer un cafè irlandès són senzills. Us exposem el nostre procediment:

  1. Escalfem la copa amb aigua molt calenta durant uns segons i la buidem. Així precalentarem la copa i evitarem crear un contrast massa fort després al vidre.
  2. Hi afegim el whiskey en 1/4 part. La recepta original no diu res sobre escalfar-lo i flamejar-lo, però és aconsellable fer-ho per rebaixar el seu cos i evitar que anul·li la resta dels ingredients. Per la nostra part, abans de fer-ho hi afegim el sucre (uns 16 grams són suficients, morè a ser possible) i passem a escalfar el whiskey amb el vaporitzador de la cafetera (ben net, si us plau), aconseguint també mesclar i dissoldre bé el sucre. Tot seguit, acostem una flama a la copa i flamegem el whiskey. Esperarem uns minuts que s’apagui per si sol o bé l’apaguem d’una bufada.
  3. Hi afegim cafè acabat de fer fins a unes 2/4 parts de la copa, (l’original sembla que era de la marca Bewleys) i li donem unes voltes amb una cullera.
  4. Afegim la nata líquida (repetim, sense muntar!). Part decisiva. En cas de no tenir un estri especial per fer-ho, utilitzarem el cul d’una cullera per abocar-hi a sobre la nata i, poc a poc, anar omplint la copa  per tal que quedi una capa sobre la mescla del whiskey i el cafè en 1/4 part. Val a dir, però, que abans és recomanable fer unes passades de batedora a la nata durant uns segons perquè, sense que quedi muntada, agafi una mica més de cos.

I llestos! Només queda presentar el cafè irlandès sobre un platet, sense sucre, sense cullera, i gaudir després d’un bon àpat d’aquesta perfecta combinació de sabors, textures i temperatures.

Recepta i imatge d’Hotel Mirallac

Comentaris»

1. Llorenç - 31 Juliol 31UTC 2009

Ostres, jo ho trobo complicadíssim, ens en fas un quan tornis???

2. xarxes - 1 Agost 01UTC 2009

La recepta de l’hotel no pareix fàcil. no. Però ho podem provar en esta o en alguna de més senzilla. I tant! Crec que tenim alguna cosa a celebrar a la tornada

3. Llorenç - 1 Agost 01UTC 2009

jajajajaa, síiiiiiiiiii, jo proposo fer un cafè irlandès com cal un un a l’estil barcelona… que tot s’ha d’adatpar (o sigui amb nata muntada, tones de sucre, i xarop de maduixa perquè faci les 4 barres)! per cert, com va l’anglès, no hi anaves a aprendre anglès a Belfast ? :)

4. Atka Kevlarsjal - 2 Agost 02UTC 2009

A veure si és veritat que ens acovides a fer cafè irlandès quan tornis. En copa de cafè irlandès of course. M’ha sorprès (positivament) una entrada com aquesta en el teu blog. I aquesta precisió en les etapes, i perfeccionisme…Hihihihihihihi no dic res més!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: