jump to navigation

La substitució lingüística del gaèlic al teatre 27 Febrer 27UTC 2014

Posted by xarxes in Belfast, sociolingüística.
Tags: , , , ,
trackback

Estos dies s’està representant a Barcelona  Traduccions/Translations, una excel·lent obra que té com a rerefons la substitució lingüística del gaèlic. Explica les històries socials que envolten un poble irlandès del segle XIX, que es manté monolingüe gaèlic, però on ja s’hi està desplegant un exèrcit anglès que, entre altres coses, té la funció d’adaptar la toponímia gaèlica a l’anglès.

La història narra amb excel·lència les dues qüestions que expliquen la substitució lingüística del gaèlic i de tantes altres llengües al món: colonització i modernització. La pressió de l’Estat britànic, encarnat en la força de l’exèrcit i les ideologies de l’escola nacional, i el canvi de la societat preindustria a la modernització associada a l’anglès, són los dos puntals que expliquen la situació actual del gaèlic, a pesar que Irlanda es va independitzar a principis del XX. Però no tot és blanc i negre, i aquí rauen els punts àlgids de la història: irlandesos que col·laboren amb lo col·lonitzador, britànics que s’enamoren del territori que ocupen…

L’obra també és excel·lent des del punt de vista sociològic, per a veure una societat preindustrial, lluny de l’ètica protestant i l’esperit del capitalisme, però amb terror tremend a l’olor dolç previ a la plaga irlandesa de la pataca. I els que conegueu a fons entorns rurals segur que també sabreu identificar coneguts en la història. Pel que fa a les notes d’atenció, crec que l’adaptació s’hauria d’arriscar amb la qüestió sociolingüística. L’original és en anglès, perquè gran part del públic irlandès no entendria els personatges autòctons si parlen gaèlic. Però juga a fons amb l’accent irlandès. Transportant l’obra als territoris de llengua catalana desapareix el problema de la intercomprensió, i crec que no és arriscat pensar en els paral·lelismes que tot el públic d’aquí farà amb la nostra realitat. Per tant, no dubtaria a fer-ne una adaptació on el català i el castellà tinguen papers diferents, i faciliten al públic entendre quina llengua es parla en cada moment.

Referència de Traduccions/Translations a TV3.

PS: L’obra està convertint-se en un trending topic en la sociolingüística! En parlen Pere Mayans, Xavier Vila

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: