jump to navigation

La radera vegada que a «això» li vam dir «català» (I) (Viles i Gents) 21 Octubre 21+01:00 2022

Posted by xarxes in xarxes.
trackback

(Viles i gents publicat a La Comarca, 21/10/2022)

Natxo Sorolla

De menut ere molt clar que parlava xapurriau. De fet, que parlàvem «xapurriau», i «no català», se va convertir en una acció de fe. Però els professors de llengües de l’Institut de Vall-de-roures mos van fer veure que sense tant fonamentalisme, i posant una visió més àmplia i crítica, entendríem millor allò que parlàvem, li diguérem com li diguérem. Anys més tard m’ha continuat interessant saber a on naix això del «xapurriau». Quina és la primera vegada que s’escriu la paraula «chapurriau» per a la nostra llengua? I l’evident és que dir-li xapurriau és molt recent en la història, encara que de menuts mos hi agarrarem com a un ferro roent. Però avui no podrem donar la resposta, encara. Anem a pams.
L’única definició de diccionari de chapurrear la trobem a la RAE: «hablar una lengua con dificultad y cometiendo errores». Ja ho sabem tots que la llengua que parlem no només és preciosa, si no que també és excel·lent. Una llengua que l’any 1555 Hernando de Aragón y Gurrea, arquebisbe de Saragossa i virrei d’Aragó defineix aixina: «todo lo que está en frontera de Cataluña y Valencia […] todos hablan los aragoneses catalán». I Cristòfor Despuig diu l’any 1557 que «En Aragó tant com afronta lo regne ab Catalunya y València, no parlen aragonès sinó català tots los de la frontera». De fet, ja abans, al s. XIV, lo parlar devie ser prou diferent per estes terres, perquè aquí els models de llengua que preníem per a escriure-la coincidien en los del català, i no en los de l’aragonès, com passave a la resta del Regne d’Aragó. De fet, un segle més tard les autoritats d’Arenys de Lledó encara declaren que «moltes persones de dit poble […] no entenen enterament la llengua castellana […] per lo que judica que serà més convenient i del servei de Déu que es predique en català». I és que mai va haver radera vegada per al català, perquè al llarg de tots los segles és una denominació habitual per a la llengua d’estos pobles del Matarranya, el Mesquí i el Bergantes.

Trilogia sobre el català, el llemosí i el xapurriau al Matarranya:

Comentaris»

1. Quan a «això» li diem «llemosí» (II) (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües - 3 Novembre 03+01:00 2022

[…] La radera vegada que a «això» li vam dir «català» (I) […]

2. Quan a «això» li diem «llemosí» (II) (Viles i Gents) | Viles i Gents - 3 Novembre 03+01:00 2022

[…] La radera vegada que a «això» li vam dir «català» (I) […]

3. La radera vegada que a «això» li vam dir «català» (I) (Viles i Gents) | Viles i Gents - 3 Novembre 03+01:00 2022

[…] La radera vegada que a «això» li vam dir «català» (I) […]

4. La primera vegada que a «això» li vam dir «xapurriau» (III) (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües - 4 Novembre 04+01:00 2022

[…] La radera vegada que a «això» li vam dir «català» (I) […]

5. La primera vegada que a «això» li vam dir «xapurriau» (III) (Viles i Gents) | Viles i Gents - 4 Novembre 04+01:00 2022

[…] La radera vegada que a «això» li vam dir «català» (I) […]


Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.