jump to navigation

L’estat del gaèlic i l’escocès a Escòcia 17 Octubre 17UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , ,
trackback

Vilaweb ha publicat una notícia sobre el català al cens d’Escòcia. Més enllà de la transcendència dels 248 parlants de català, és interessant l’enllaç amb el cens escocès de 2011. Les dades apunten que parlen gaèlic a la seua llar 26.974 persones (0,5%), i l’escocès 55.817 (1,1%). Els que parlen només anglès són el 92,6%.  Teniu la nformació general aquí.

També observem que les competències són, obviament, més altes: 57.602 persones poden parlar gaèlic (1,1%) i 1.541.693, l’escocès (30,1%). Pel que fa al gaèlic, cal sumar-hi 23.357 competenents passius, que declara només entendre’l (o entendre’l i llegir-lo). En tot cas, la major part de la població que el sap parlar és també competent escrivint-lo (32.191, que són més de la meitat dels seus parlants). (enllaç)

Els resultats destaquen que l’any 2001 eren 59.000 les persones que declaraven saber parlar el gaèlic. Amb tot, entre els grups menors de 20 anys s’ha incrementat (molt lleugerament) la competència. Les dades apunten que es produeix el mateix que es detecta en el cas català, on l’increment del català és superat per la realitat demogràfica.

Figure 1. Percentages of Gaelic speakers (mono- and bilingual) in Scotland in successive census years, 1891–2001. Data for civil parishes: 1891–1971 from Withers (1984, pp. 227–234); 1981 from Withers (1988, p. 40); 1991–2001 from General Register Office for Scotland (2005, table 3). Red, 75–100% Gaelic speaking; orange, 50–74.9% Gaelic speaking; yellow, 25–49.9% Gaelic speaking; white, less than 25% Gaelic speaking.

Si s’aprofundeix en les dades es pot comprovar com els parlants estan àltament concentrats geogràficament: els competenents sobretot es troben a Eilean Siar (14.092), Highland (12.081) o Argyll & Bute (3.466), però també diluïts en els grans nuclis urbans de Glasgow (5.907) i Edinburgh (3.176). També podeu aprofundir en la distribució territorial de les competències. Si ens centrem amb els que el mantenen com a llengua familiar, pràcticament la meitat (10.882) es troben a Eilean Siar i 5.447 a Highland, a més de 2.305 a Glasgow i 1278 a Argyll & Bute (Enllaç). No és estrany que els que parlen gaèlic a Eilean Siar siguen el 95%, a Highland el 34.3% i a Argyll&Bute el 30,7%.

És interessant l’article amb el que il·lustro el procés de substitució lingüística territorial del gaèlic durant el segle XX. A més de la imatge impactant, l’article contrasta dos models matemàtics que discuteixen el bilingüisme, la diglòssia i la substitució lingüística:Language shift, bilingualism and the future of Britain’s Celtic languages (Kandler, Unger, Steele)

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: