jump to navigation

Enfocaments teòrics en sociologia: 3. Dilemes teòrics 9 Març 09UTC 2011

Posted by xarxes in ciència, lectures, sociologia, tesi.
Tags: , , , , , , , , , ,
trackback

Dilemes teòrics

Els quatre enfocaments teòrics tenen zones on clarament es complementen entre ells. El funcionalisme i la major part del marxisme, se centren en les propietats a gran escala de les societats, tals com «com es manté la unitat de les societats?» o «quins són els factors que provoquen el canvi social?». L’interaccionisme simbòlic se centra en les situacions cara a car. L’estructuralisme difereix de la resta d’enfocaments pel seu interès en els trets culturals de l’activitat social.

Tot i que estes teories poden complementar-se entre elles, hi ha aspectes on xoquen, i apareixen dilemes teòrics:

1.       Quina és la relació entre l’acció humana i l’estructura social? L’interaccionisme simbòlic emfatitza els components actius i creatius del comportaments humà, mentre que els altres tres enfocaments, ressalten la natura restrictiva de les influències socials sobre les nostres accions

2.       El segon dilema és l’existent entre consens i conflicte. El funcionalisme emfatitza l’ordre i l’harmonia inherent a les societats humanes, i per tant, la continuïtat i el consens. Altres, com Marx o Weber, accentuen l’omnipresència del conflicte social, i les societats estan permanentment en divisió, tensió i lluita. Fins i tot quan hi ha un aparent consens, hi ha divisions socials que poden esclatar en un moment donat.

3.       El tercer dilema ateny a la tria dels principals factors que influencien el desenvolupament social modern, que sobretot sorgeix entre els enfocaments marxistes i no marxistes. La base de la discussió es deu a si el món modern és conseqüència dels factors econòmics (Marx) o altres factors (socials, polítics o culturals).

4.       Un quart problema teòric fonamental, segons Giddens, és el de la insatisfactòria incorporació del gènere den l’anàlisi sociològica.

Estructura i acció

Durkheim concep que la societat exerceix una constricció social sobre les nostres accions. La societat és més que la suma dels actes individuals. Els crítics pensen que els fenòmens socials no són «coses» i depenen dels significats simbòlics que assignem al que fem. No som criatures de la societat, si no que som els seus creadors.

El dilema mai es resoldrà, però hi ha connexions entre elles. Les institucions socials ens imposen restriccions, i existeixen independentment de cadascun dels membres de la societat (com el sistema monetari). Encara que siga extern a cadascun dels individus per separat, per definició no pot ser extern a tots els individus presos en conjunt. Tot i que els fets socials poden limitar les nostres accions, no les determina. Hi ha un punt d’unió entre l’enfocament estructural i el de l’acció, on tots participem de la construcció i la reconstrucció de l’estructura social en el curs de les nostres activitats quotidianes.

Consens i conflicte

L’enfocament consensualista i l’enfocament conflictivista no són totalment incompatibles. Les classes comparteixen certs interessos comuns a la vegada que existeixen fortes oposicions entre elles. Els capitalistes depenen de la força del treball dels treballadors, i els treballadors depenen dels capitalistes per a l’obtenció del seu salari. Algunes vegades hi ha conflicte obert, i d’altres el que comparteixen supera el que els divideix. Per a unir els dos enfocaments, és de gran utilitat el concepte d’ideologia (i de poder). Els qui sustenten el poder, disposen de la ideologia per a mantenir el seu poder, però sempre poden recórrer a la força si ho consideren necessari.

La formació del món modern

Perspectiva marxista

Segons Marx, les societats modernes són capitalistes, i l’impuls del motor que subjau el canvis social de l’era moderna és la pressió per la constant transformació econòmica. Segons Marx, el capitalisme dona força incentius per a buscar nous mercats on vendre, comprar i trobar mà d’obra barata, i conseqüentment, és un sistema en constant expansió.

Però alguns autors creuen que Marx exagera sobre l’impacte dels factors purament econòmics en la producció de canvis i que el capitalisme és menys central en el desenvolupament social modern.

Perspectiva de Weber

Segons Weber, els factors no econòmics han jugat un paper central en el desenvolupament de les societats modernes (L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme). A més, el capitalisme és un més dels factors rellevants que han contribuït al desenvolupament social, però també hi ha la ciència, la burocràcia o la tecnologia. A tot este procés Weber l’anomena racionalització, que és l’organització de la vida social i econòmica d’acord als principis de l’eficàcia, sobre la base del coneixement tècnic.

Les dues posicions van lligades a posicions polítiques, però este dilema està lligat més directament a les dades empíriques, i l’estudi empíric del desenvolupament de les societats modernes i dels països del tercer món ens ajuden a clarificar els models.

El problema del gènere

Les qüestions relatives al gènere poques vegades ocupen un lloc central en l’obra de les principals figures de la sociologia.

Teories

Cal fer una distinció entre enfocaments teòrics i teories. Els primers són orientacions generals, mentre que els segons tenen un objectiu més limitat, i són intents d’explicar una sèries de condicions socials o tipus de successos concrets. Algunes de les teories ofereixen un plantejament precís, i algunes vegades es presenten de forma matemàtica (tot i que és més comú en economia).

Merton, per exemple, creu que la sociologia hauria de concentrar-se més en teories d’abast mitjà, enlloc d’elaborar grans sistemes teòrics (com els de Parsons). Les teories d’abast mitjà són suficientment específiques per a poder ser testades mitjançant la investigació empírica i suficientment generals com per cobrir un ventall de fenòmens diversos. Un exemple és la teoria de la privació relativa.

Amb tot, Giddens creu que no hi ha res que faça evident que el pensament teòrica en sociologia haja d’acotar-se a l’abast mitjà. Per a especificar-ho, tracta l’Ètica protestant de Weber.

La teoria de Weber aplega una sèries de criteris de gran importància:

1.       És contra–intuïtiva, perquè trenca amb allò que ens dicta el sentit comú. Proposa que els ideals religiosos juguen un paper fonamental en l’origen del capitalisme.

2.       No és una explicació ni purament «estructural» ni purament «individual».

3.       Dona sentit a una cosa que d’altra manera seria enigmàtica.

4.       Dona llum a una sèrie de circumstàncies més enllà de les que estava destinada.

5.       La teoria bona no és aquella que simplement es considera vàlida. Ho és aquella que també és profitosa en termes de la seua capacitat per a generar idees noves i per a estimular el treball d’investigació.

Pensament teòric en sociologia

Els debats teòrics són per definició més abstractes que les controvèrsies de caràcter empíric. Que no existisca un únic enfocament pareix un signe de debilitat. Però Giddens considera que és una expressió de vitalitat de l’empresa sociològica. La diversitat teòrica ens lliura del dogmatisme en estudiar-nos a nosaltres mateixos. El comportament humà és complicat i polifacètic, i seria del tot impossible que una única perspectiva teòrica poguera cobrir totes les facetes.

Comentaris»

1. Enfocaments teòrics en sociologia: 2. Enfocaments del segle XX « Xarxes socials i llengües - 10 Agost 10UTC 2011

[…]  Enfocaments teòrics en sociologia: 3. Dilemes teòrics LikeBe the first to like this post. […]

2. Enfocaments teòrics en sociologia: 1. Els pares de la sociologia « Xarxes socials i llengües - 10 Agost 10UTC 2011

[…] Enfocaments teòrics en sociologia: 3. Dilemes teòrics « Xarxes socials i llengües – 10 agost 10UTC […]

3. Enfocaments teòrics en sociologia « Xarxes socials i llengües - 10 Agost 10UTC 2011

[…] Enfocaments teòrics en sociologia: 3. Dilemes teòrics « Xarxes socials i llengües – 10 agost 10UTC […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: