Nou Temps de Franja: Iglesias creu que la crisi amb Catalunya és més greu que la crisi econòmica

Fa un mes Marcelino Iglesias i José Bada van dialogar sobre la Franja, i sobretot, sobre la relació de Catalunya i Espanya. Vaig tindre l’oportunitat d’estar-hi, i en vaig fer el reportatge que apareix a la pàgina 6 del Temps de Franja (en línia).

El número també parla de la reunió que vam mantindre amb el comitè de seguiment de la Carta Europea de les Llengües, de la Jornada final que vam fer a Pena-roja sobre l’Any Desideri Lombarte i de la columna que ens va publicar l’Heraldo de Aragón al Seminari Aragonès de Sociolingüística (que presentem este mes de desembre).

 

Iglesias creu que la crisi amb Catalunya és més greu que la crisi econòmica

Natxo Sorolla

 

Fòrum Wirberto Delso: Incertidumbre en la Franja. Entre castellanos y catalanes… nosotros en medio.

 

Des de Favara (Matarranya) Wirberto Delso va ser un dels caps visibles dels capellans rojos enfrontats a la cúpula eclesial tardofranquista. L’associació que porta el seu nom organitza uns excel·lents fòrums anuals, i en este quart (25 d’octubre a Favara) participaven el senador Marcelino Iglesias (Bonansa), expresident d’Aragó que va aprovar la Llei de llengües en el seu últim any dels dotze de mandat, i José Bada, favarol i Conseller de Cultura del primer Govern autonòmic (PSOE), que va iniciar les classes optatives de català a la Franja. La proposta versava sobre la “Incertidumbre en la Franja. Entre castellanos y catalanes…nosotros en medio”.

L’acte es va obrir per l’alcalde de Favara, exposant el dubte sobre si el fet de parlar català, que ens apropa a Catalunya, amb una possible independència ens convertirà en objecte de canya al mono perquè no responem, o ben al contrari, intentaran estimar-nos més per a que no ens hi aproximem. José Bada considerava que catalans i castellans patien del mateix mal, el nacionalisme. Ja en castellà, va proposar que la Franja havia de recuperar la convivència que l’ha caracteritzat amb relacions a les dues bandes, perquè “és una estupidesa fer una frontera entre Batea i Maella”.

Marcelino Iglesias va exposar en català que la Llei de llengües “va ser molt interessant” a pesar del seu únic any de vigència, i que la Franja té dos handicaps: “som molt pocs” i “estem desvertebrats”. Per això el seu objectiu van ser els acords amb Catalunya per a viure la frontera amb normalitat. A continuació, va assentar la seua clau de volta: “la crisi territorial és més greu que la crisi econòmica”. L’afirmació se situa en la polèmica que ja va desfermar en un míting del PSC on banalitzava el nazisme associant-lo amb l’independentisme en afirmar que “quan l’hipernacionalisme ha guanyat a Europa hi ha hagut molts desastres i més de 100 milions de morts”.

Exposant que no li costa gens usar les dues llengües, va continuar en castellà, oposant arguments contra el sobiranisme català. Manifestava que amb la crisi econòmica era més fàcil culpabilitzar Madrid que assumir les retallades, i que els pressupostos de “Madrid ens roba” van ser aprovats i negociats per Pujol, mentre ell només s’interessava per les competències simbòliques (televisió, policia…). Finalment, proposava resoldre el conflicte amb la reforma de la Constitució i la territorialització del Senat.

En el torn de preguntes el públic va encertar a indicar els punts més crítics. Es va demanar el posicionament dels ponents sobre el dret dels catalans a votar, i els dos ponents s’hi van oposar de manera clara, afirmant que cal respectar la Constitució (tot i que cal dir que aquesta permet els referèndums). Iglesias va anar més enllà explicitant la seua oposició a la democràcia participativa, despertant fins i tot alguna reacció en la taula. Alguns participants van mencionar la via federal. Altres van ironitzar sobre els arguments exposats: “així, la culpa és dels catalans (que se n’aniran), los del PP que també són roïns, i al mig es troba la neutralitat del PSOE i la Franja?”. També des del públic es va destacar que les ofertes de concòrdia i diàleg no es materialitzavenen en propostes concretes que puguen resoldre el conflicte obert.