jump to navigation

Coneixement del castellà de la immigració (algun resultat de l’EPA) 24 gener 24UTC 2018

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Això només és una aproximació molt barroera a una realitat molt més complexa. Però deixo per escrit  alguna reflexió que m’ha suscitat. No considereu que té cap valor, més enllà d’un treball pre-embrionari ;)

A l’Enquesta de Població Activa hi ha dues edicions “especials” (2014 i 2008) que tracten l’estrangeria. En aquestes edicions hi ha una pregunta sobre coneixement de castellà. Catalunya i Extremadura destaquen pel % dels estrangers que declaren coneixement baix de castellà (2014).


Ben bé, la dada de Catalunya no sé com cal interpretar-la. Perquè el percentatge d’immigració amb origen llatinoamericà és similar a la mitjana de l’Estat.

Sent així, les xifres de baix coneixement de castellà a Catalunya tenen encara més rellevància. Cal dir que la immigració sud-americana, en bona part, té la nacionalitat espanyola, i per tant, no apareix en els estudis sobre estrangeria. Però suposo que a Catalunya el nombre d’estrangers amb coneixement baix de castellà és tant important perquè perquè hi ha més immigració africana i asiàtica, i més immigració de la UE (romanesos). Els primers i segons es deuen situar habitualment en el coneixement més baix de castellà, i els tercers, en els més alts, perquè parlen una llengua romànica. Espero que algú puga treballar-hi més a fons.

Sobre el coneixement del català per a la població immigrant, tenim un treball molt recent amb Xavier Vila:

Vila i Moreno, F. X.; Sorolla, N. (2016). Capítol 6. Llengua i origen geogràfic. En El coneixement del català 2011: Anàlisi sociolingüística del Cens de població del 2011 (p. 104-124). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Recuperat de http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/btpl_col/analisi-cens-de-poblacio-del-2011/

Els enllaços amb les dades de l’EPA:

Nou Temps de Franja: Iglesias creu que la crisi amb Catalunya és més greu que la crisi econòmica 20 Novembre 20UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

Fa un mes Marcelino Iglesias i José Bada van dialogar sobre la Franja, i sobretot, sobre la relació de Catalunya i Espanya. Vaig tindre l’oportunitat d’estar-hi, i en vaig fer el reportatge que apareix a la pàgina 6 del Temps de Franja (en línia).

El número també parla de la reunió que vam mantindre amb el comitè de seguiment de la Carta Europea de les Llengües, de la Jornada final que vam fer a Pena-roja sobre l’Any Desideri Lombarte i de la columna que ens va publicar l’Heraldo de Aragón al Seminari Aragonès de Sociolingüística (que presentem este mes de desembre).
TdF123

 

Iglesias creu que la crisi amb Catalunya és més greu que la crisi econòmica

Natxo Sorolla

 

Fòrum Wirberto Delso: Incertidumbre en la Franja. Entre castellanos y catalanes… nosotros en medio.

 

Des de Favara (Matarranya) Wirberto Delso va ser un dels caps visibles dels capellans rojos enfrontats a la cúpula eclesial tardofranquista. L’associació que porta el seu nom organitza uns excel·lents fòrums anuals, i en este quart (25 d’octubre a Favara) participaven el senador Marcelino Iglesias (Bonansa), expresident d’Aragó que va aprovar la Llei de llengües en el seu últim any dels dotze de mandat, i José Bada, favarol i Conseller de Cultura del primer Govern autonòmic (PSOE), que va iniciar les classes optatives de català a la Franja. La proposta versava sobre la “Incertidumbre en la Franja. Entre castellanos y catalanes…nosotros en medio”.

L’acte es va obrir per l’alcalde de Favara, exposant el dubte sobre si el fet de parlar català, que ens apropa a Catalunya, amb una possible independència ens convertirà en objecte de canya al mono perquè no responem, o ben al contrari, intentaran estimar-nos més per a que no ens hi aproximem. José Bada considerava que catalans i castellans patien del mateix mal, el nacionalisme. Ja en castellà, va proposar que la Franja havia de recuperar la convivència que l’ha caracteritzat amb relacions a les dues bandes, perquè “és una estupidesa fer una frontera entre Batea i Maella”.

Marcelino Iglesias va exposar en català que la Llei de llengües “va ser molt interessant” a pesar del seu únic any de vigència, i que la Franja té dos handicaps: “som molt pocs” i “estem desvertebrats”. Per això el seu objectiu van ser els acords amb Catalunya per a viure la frontera amb normalitat. A continuació, va assentar la seua clau de volta: “la crisi territorial és més greu que la crisi econòmica”. L’afirmació se situa en la polèmica que ja va desfermar en un míting del PSC on banalitzava el nazisme associant-lo amb l’independentisme en afirmar que “quan l’hipernacionalisme ha guanyat a Europa hi ha hagut molts desastres i més de 100 milions de morts”.

Exposant que no li costa gens usar les dues llengües, va continuar en castellà, oposant arguments contra el sobiranisme català. Manifestava que amb la crisi econòmica era més fàcil culpabilitzar Madrid que assumir les retallades, i que els pressupostos de “Madrid ens roba” van ser aprovats i negociats per Pujol, mentre ell només s’interessava per les competències simbòliques (televisió, policia…). Finalment, proposava resoldre el conflicte amb la reforma de la Constitució i la territorialització del Senat.

En el torn de preguntes el públic va encertar a indicar els punts més crítics. Es va demanar el posicionament dels ponents sobre el dret dels catalans a votar, i els dos ponents s’hi van oposar de manera clara, afirmant que cal respectar la Constitució (tot i que cal dir que aquesta permet els referèndums). Iglesias va anar més enllà explicitant la seua oposició a la democràcia participativa, despertant fins i tot alguna reacció en la taula. Alguns participants van mencionar la via federal. Altres van ironitzar sobre els arguments exposats: “així, la culpa és dels catalans (que se n’aniran), los del PP que també són roïns, i al mig es troba la neutralitat del PSOE i la Franja?”. També des del públic es va destacar que les ofertes de concòrdia i diàleg no es materialitzavenen en propostes concretes que puguen resoldre el conflicte obert.

Una llengua és un dialecte amb Google i amb domini propi 21 Octubre 21UTC 2010

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística, sociologia.
Tags: , , , , , ,
3 comments

Hi ha una anècdota sobre el multilingüisme de les institucions espanyoles i Google. L’Institut Nacional d’Estadística permet la consulta de la població d’Espanya en castellà i en anglès. Google permet la consulta en català (entre altres llengües). Simplement busquem a un cercador en català, com google.cat, “població espanya” i ja ens recomana que entrem a la seua base de dades, que es pot consultar en català.

Vicent Partal explica  que durant la primera meitat de segle passat, Weinreich simplificava  la diferència entre un dialecte (allò que és prescindible) i una llengua (allò digne de mantindre’s) amb una sentència:

Una llengua és un dialecte amb exèrcit i armada.

Vicent Partal adapta l’afirmació per a la nostra primera meitat de segle:

Una llengua és un dialecte amb Google i amb domini propi.

No tenim Institut Nacional d’Estadística en català, però tenim Google en català i domini (google.cat).

Futbol, identitat i territori 21 Juliol 21UTC 2009

Posted by xarxes in estadística, personal, sociologia.
Tags: , , , , , , , , , ,
8 comments

Fins ara desconeixia cap estudi sobre la identificació amb els equips de futbol a l’Estat. I gràcies al bloc del Pati al descobert arribo a un baròmetre del CIS (maig de 2007) a on incloien esta i moltes més preguntes sobre l’esport. També he trobat que en parlava El Mundo.

Com que les dades es poden baixar des de fa algun temps, les he tractat amb el SPSS per fer la taula de creuament la de Comunitat Autònoma i l’equip de futbol dels qui en són seguidors d’algun.

  • On hi ha menys dispersió en l’equip és a Navarra, on ben bé tots els aficionats són de l‘Osasuna (91%).
  • A una distància considerable, la segueixen en homogeneïtat Catalunya amb el Barça (76%) i Aragó amb el Saragossa (72%).
  • Destaquen l’afició a l’Athletic de Bilbao a Euskadi (64%) i al Ràcing de Santander a Cantàbria (60%).
  • El Reial Madrid té almenys la meitat dels seguidors de Castella la Manxa (67%), Múrcia (64%), Madrid (60%), Castella i Lleó (51%) i Extremadura (50%).
  • Al País Valencià, el 46% són valencianistes, el 21% barcelonistes i 20% de madridistes.
  • A les Illes Balears un 36% són madridistes, un 29% del Mallorca i un 26% del Barça.
  • A Aragó el 72% són del Saragossa, el 16% madridistes i el 7% barcelonistes.
  • El 33% de ciutadans a l’estat són madridistes i el 26% barcelonistes. Una proporció de 1,3 madridistes per cada a (1) barcelonista.
    • La major avantatge dels madridistes es produix a Madrid (7,6 a 1). Només el 8% són barcelonistes. A este índex no es té en compte el 21% de l’Athletico de Madrid.
    • Cantàbria i Castella la Manxa compten amb índex de 5 i 4,5, respectivament.
    • Només hi ha més barcelonistes que madridistes a Catalunya (0,2 madridistes per cada barcelonista), Canàries (0,8) i al País Valencià (0,9). A la Rioja uns i altres estan equilibrats.
  • Els territoris amb major dispersió de les seues aficions són
    • Galícia: Celta (29%), Deportivo (28%), Reial Madrid (26%) i Barça (10%)
    • Canàries: Barça (37%), Reial Madrid (29%), Tenerife (15%) i Las Palmas (14%)
    • Andalusia: Reial Madrid (40%), Barça (17%), Betis (17%) i Sevilla (11%).

Espero poder aprofundir més en estes dades tan interessants.

Edito: afegixco les dades del País Valencià, Illes Balears i Aragó.

Torno a editar: recomenat l’apunt que complementa l’anàlis de Vent d Cabylia (més…)

El 20% de la població de l’Estat té arrels jueves i el 10%, nordafricanes 5 Desembre 05UTC 2008

Posted by xarxes in personal.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Continuant en los estudis genètics, s’ha descobert que el 20% de la població estatal té origens jueus i el 10% nordafricans. Són conseqüència dels llargs anys de contacte, convivència (i conflicte) de diferents pobles. L’estudi és d’investigadors de la Unitat de Biologia Evolutiva del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF. Tenint en compte que els nordafricans hi van ser per més temps a l’àrea de l’oest, els investigadors ressalten que a l’est hi ha major component nordafricà:

Un resultat inesperat ha estat que hem trobat més influència nord-africana a l’oest (per exemple, a Lleó) que no pas a l’est de la Península (per exemple, a Granada), la qual cosa podria reflectir les deportacions massives de moriscos de Granada cap a Castella succeïdes al segle XVI. El treball demostra que les conversions religioses i els matrimonis subseqüents entre persones de diferents llinatges van tenir un impacte rellevant en les poblacions modernes tant a Espanya, com sobretot a les Illes Balears, i a Portugal.

Altres apunts relacionats Lo mapa genètic d’Europa, Més de mapes genètics europeus

Vist pel Senyor de les muntanyes

%d bloggers like this: