jump to navigation

“Digue’m d’on vens i (no) et diré com parles” 11 Març 11+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

A Diari de la llengua han fet un resum d’un capítol on Xavier Vila i jo analitzàvem l’associació entre llengua i origen geogràfic a les dades censals:

Un estudi desmenteix els tòpics sobre el coneixement de català dels immigrants

origen1

Com que la realitat és complexa i costa d’entendre, tot sovint es tira de tòpics. Passa en molts camps, també en el de la llengua i també a l’hora d’explicar per què els immigrants tenen més o menys facilitat i interès per aprendre el català. La brama popular acostuma a dir que els hispanoamericans, com que ja saben castellà, tenen menys interès a aprendre el català i, alhora, més facilitat si s’hi posen. O que amb els xinesos no hi ha manera, o que els nouvinguts procedents de països multilingües tenen més facilitat per als idiomes. Continuar llegint… Digue’m d’on vens i (no) et diré com parles – Diari de la llengua

Matarranya: de l’anarcosindicalisme militant al conservadorisme popular (Viles i gents) 4 Març 04+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Viles i gents, 1/3/2019. La Comarca.

Natxo Sorolla

Venen temps d’eleccions. Lo vot conservador segurament que creixerà. En part, perquè es diversifique l’oferta. Lo Matarranya és un feu conservador. I serà interessant com a camp de proves, a on PP, PAR, Ciutadans i Vox se repartiran lo vot conservador. Serà genial comparar el vot a les eleccions locals, autonòmiques, estatals i europees.

Quan fa un temps se mirave el vot dels territoris que envolten al Matarranya, molt clarament se podie identificar un vot valencià molt accentuat al PP, i el Matarranya no ere res més que una continuació d’eixe espai conservador. Esta continuïtat electoral se trencave més al nord, a l’altura del Baix Cinca, a on regnave un bipartidisme més dominat pels socialistes.

Esta fotografia política té tots los ets i tots los uts que vulgueu. Perquè al Matarranya hi ha divisió del vot entre PP i PAR, i al nord lo PAR és més testimonial. Perquè han aparegut nous partits, perquè el vot socialista dels Ports trenque l’homogeneïtat valenciana….

Però mirant mapes del vot municipal a la Segona República, se pot veure que el Matarranya als anys 30 tenie un moviment d’esquerres molt potent. De fet, lo nostre moviment anarcosindicalista està relacionat en fets cabdals: presa de la caserna de la Guàrdia Civil a Vall-de-roures durant la República, revoltes a Beseit, la presa del poder pels anarquistes durant la Guerra Civil…

Però la Guerra va acabar en excesos, i són especialment recordats los excesos de l’esquerra. I la història la va escriure la dreta que va quedar. Perquè els republicans van perdre la guerra, i es van exiliar. És intuïtiu que eixe exili de les elits progressistes pot explicar el canvi de color polític al Matarranya, i per què ham passat de l’anarcosindicalisme popular a una dreta quasi hegemònica. Este és un camp interessantíssim per a entendre el que mos passarà d’aquí poques setmanes.

“Llengua i societat a la Franja” disponible en pdf 18 febrer 18+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014) (pdf)

La Cátedra Johan Ferrández d’Heredia publica el segundo libro de la Colección “Papers d’Avignon”. Publicado el segundo libro de la Colección “Papers d’Avignon”, LLENGUA I SOCIETAT A LA FRANJAde la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia, que pretende difundir investigaciones sobre el patrimonio inmaterial de Aragón y sus lenguas minoritarias.

(més…)

Un any d’activitat acadèmica: sociolingüística, xarxes, demolingüística…. (2018) 4 febrer 04+01:00 2019

Posted by xarxes in ciència, estadística, Franja, sociolingüística, sociologia, tesi.
Tags: , , ,
add a comment

És un suplici mantenir el currículum actualitzat. Especialment quan l’has de mantenir en diferents formats i en diferents llengües. Però quan acabes l’actualització, pots mirar endarrere, i veure què has anat construint passet a passet.

De l’any 2018 puc destacar la implicació absoluta en un projecte del Soziolinguistika Klusterra per a analitzar dades sociolingüístiques i sociodemogràfiques municipals del cens, que em va plantejar diversos reptes analítics per l’alta correlació entre les variables. També ha estat un any intens per la immersió en la docència d’una nova assignatura  de màster la UOC que m’ha permès aprofundir en l’anàlisi de dades massives amb R. A la Universitat Rovira i Virgili haig tingut un canvi de docència que em fa aprofundir més en assignatures de sociologia, i especialment, relacionades amb el treball i l’economia. A la pila de lectures estan les 1.000 pàgines del manual de Giddens.  I també diferents anàlisis dels territoris de llengua catalana m’han permès construir millor el relat general sobre la situació de la llengua, i distingir clarament entre els canvis que s’estan produint a nivell sociolingüístic dels que s’estan produint per causes demogràfiques, i que han de permetre la millora de la presa de decisions: per a assegurar el futur de la llengua no només s’ha de fer polítiques lingüístiques, si no que possiblement encara són més rellevants les polítiques demogràfiques (i per tant, els models econòmics). I suposa una gran alegria la publicació de l’anàlisi de l’enquesta sociolingüística de la Franja. Hi ham participat diferents investigadors relacionats amb la Franja i la sociolingüística aragonesa i catalana.

Finalment, tot i que tinc la publicació internacional en un aparent standby, la dedicació de fins tres ordinadors computant ERGM m’ha permès tenir ja resultats interpretables, i espero que els models acaben per convergir aviat, i així podré tancar l’article encallat. Això inaugurarà oficialment la nova etapa de l’efecte xarxa, i consolidarà l’actual etapa del rol sociolingüístic.

Més informació, a continuació, o al meu espai curricular ;)

(més…)

Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014) 28 gener 28+01:00 2019

Posted by xarxes in sociolingüística.
add a comment

Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014) (pdf)

P.V.P. 16,00 €  
Autor Sorolla, Natxo (coord.)Editorial Prensas de la Universidad de Zaragoza 1
Colección Papers d Avignon, 2
Temática Lenguas de España
ISBN 978-84-17633-46-2. 2019, 186 pp., 16×23,5, Rústica. Catalán
Reseña
Aquesta publicació té com a objectiu l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics realitzada a la Franja l’any 2014 (EULF2014), per tal d’oferir informació sobre la realitat sociolingüística dels municipis catalanoparlants d’Aragó, des d’una perspectiva acadèmica, quantitativa i representativa d’aquesta realitat sociolingüística. Es compara els resultats amb la primera onada de la mateixa enquesta, realitzada una dècada abans (any 2004), i és possible estendre la comparació als estudis sociolingüístics realitzats en la resta de territoris de llengua catalana. La cerca del coneixement sobre la relació entre llengües i societat que inspira aquest treball és rellevant acadèmicament i científicament i també ho és socialment, tant al territori mateix com a fora. Esperem que la seua lectura també despertarà l’interès del lector, de la ciutadania i de les administracions, que disposaran així d’unes dades actualitzades que l’ajudaran a entendre millor aquesta relació complexa entre les llengües i els diferents aspectes socials a la Franja.
Més informació: Prensas Universitarias de Zaragoza
Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014) (pdf)

Entre matar el gorrino i penjar la foto a Instagram (Viles i gents) – Pel·lícules per a sociologia 21 gener 21+01:00 2019

Posted by xarxes in Matarranya, rural, sociologia.
Tags: ,
add a comment

Natxo Sorolla
(Publicat a La Comarca, Viles i gents, 18/1/2019)

Al Matarranya els Baby Boomers (Generació X) van nàixer entre els anys 60 i 70. És la generació que devie consolidar anar de festa a Vall-de-roures, que sempre va conduir superant les taxes d’alcoholèmia, i que va tastar les últimes llengüetades de la Ruta del Bakalao a Calaceit. Però és una generació que ha matat lo gorrino a casa en normalitat i ha vist treballar el monte en animals. Dos mons que aquí han tingut la seua connexió natural. Los Millennials (Generació Y) van arribar després (entre els 80 i els 90) i els va tocar fer una bona transició per la irrupció de les noves tecnologies. Per a ells l’ecosistema està format tant per la subsistència com per l’opulència, en pares que no han agarrat mai un avió i fills que han inaugurat los Erasmus. Però per a qui pot ser més complicat entendre la connexió entre els dos mons és per a la Generació Z (Centennials), que van arribar en lo mòbil ja davall lo braç. I això es fa més evident si són urbans. Perquè mentalment estan lluny de les economies de subsistència.

Les pel·lícules i documentals són una gran ferramenta per a immergir-se temporalment en una societat i en un temps. I xalar i patir com los seus protagonistes. Un bon inici és entendre el món social de forma rigorosa, per via del programa «Economia en colors» de Sala i Martín (capítols Rosa i Lila). I també entendre que el nostre comportament individual en bona part se base en la societat a on estem inserits, per via del El Show de Truman. Podem entendre el procés de modernització que mos distancie de la matança del gorrino, i mos aproxime a Instagram, en Bienvenido Mr. Marshall o Los Santos Inocentes. Però tinc una gran predilecció per les de Paco Martínez Soria, perquè se centren en lo conflicte entre un sistema i l’altre (La ciudad no es para mi, Hay que educar a papá, El turismo ese gran invento).

Si voleu posar una nota cool al tema, teniu la versió elegant i anglesa de la industrialització a Peaky Blinders. Però com a documents que s’expliquen sols crec que la major creació en anys és lo documental «Historia del mundo» (capítols del 5 al 8). Parteixen de les societats preindustrials i arriben a la societat informacional. D’esta última època la ciència ficció generalment destaque los perills de les noves tecnologies, i serveix per a reflexionar-hi: Terminator, Blade Runner… Però crec que n’hi ha un que ho sintetitze tot, i des d’un punt de vista més social: Caida en picado de «Black Mirror». Que tos aprofiton! :-)


Este és un Viles i gents que naix de la necessitat d’elaborar unes pràctiques audiovisuals amb alumnes de sociologia. A continuació hi ha el llistat complet de pel·lícules i documentals:

INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA. CIÈNCIA.

SOCIETAT / INDIVIDU

  • El Show de Truman
  • The end of suburbia (primers 7’: La inquietud de la ciutat per les classes mitjanes es resol vivint a les afores. Però no es resol el problema públic, i en planteja de nous…)
  • La chaqueta metálica
  • Misterios de la antigüedad – Los Samurais 
  • Apocalipsis, La II Guerra mundial
  • La Ola (Die Welle)
  • Sense 8 (Netflix)
  • Por trece razones (Netflix)
  • American History X

MODERNITZACIÓ

  • «Historia del mundo»
    • 5/8 Naixement del capitalisme (39’-…) 
    • 6/8 Revolución Francesa: el cambio de la era moderna a la era contemporánea 18’20’’ – 27’
    • 7/8 Industrialització, modernització, IGM
  • Paco Martínez: La ciudad no es para mi, Hay que educar a papá, El turismo ese gran invento,
  • Bienvenido Mr. Marshall
  • La escopeta nacional
  • Peaky Blinders (fàbrica cotxes)
  • Creences
  • ¿Qué es el marxismo? Filosofía en 8-bits. Subtítulos en español (CC) Extreu les principals idees de Marx del vídeo
  • Capitalisme
    • Lobo Wall Street
    • American Psycho (món superficial dels yuppies)

SOCIETAT INFORMACIONAL

  • «Historia del mundo» (8/8)
  • Caida en picado de «Black Mirror». Xarxes, ascens social, societat informacional, capitals social, econòmic…
    • Text complementari excel·lent: “La sèrie Black Mirror també ha explorat aquest tema en alguns dels seus capítols, com per exemple «Nosedive» (“caiguda en picat”, esquerra), en què les persones s’avaluen les unes a les altres constantment mitjançant una aplicació mòbil, i aquesta puntuació influeix directament tant en el seu estatus econòmic com social.”
  • Robot Google 
  • Terminator (Skynet). Terminator vigilant tots, societat de la informació: Terminator Genesis 1h5′
  • Yo, robot (I, robot). Will Smith
  • Blade Runner
  • «Economia en colors» La destrucció creativa. “Estem en plena Quarta Revolució Industrial i tenim por que els robots ens acabin prenent tots els llocs de treball. Serà així? Ho intentem respondre en un magatzem d’Amazon”
  • Good bye Lenin. Capitalisme/Socialisme/Transformació social
  • Her. “Un exemple seria la pel·lícula Her (dreta), en què el protagonista s’enamora d’un sistema operatiu informàtic”

SOCIOLOGIA DEL TREBALL

  • Los lunes al sol. Treball, Classe social, Atur.
  • El Odio (La Haine). Treball i origen ètnic.
  • The Pursuit of Happyness (Will Smith). Classe social, ascens.
  • Suits (Netflix). Educació / Ascens social.
  • El lobo de Wall Street. Treball Brokers
  • Maquiladoras: Los Derechos Laborales en Nicaragua
  • Narcos / Fariña /Sicarios. Pobresa, classe social, poder, globalització.

MIGRACIONS, GENERE, ÈTNIA, EDUCACIÓ

  • El Odio (La Haine). Migracions i ètnia.
  • Bend It Like Beckham. Gènere, ètnic, educació.
  • You (Netflix). Violència de gènere.
  • Bread and roses (Ken Loach). Gènere i classe social
  • Educació: «Economia en colors». Taronja. On són els nens de desembre?
  • Educació / Ascens social. Suits (Netflix)

ALTRES

La mida és important (per a la pobresa)? (Viles i gents) 19 Desembre 19+01:00 2018

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

(Publicat a La Comarca, Viles i gents, 7/12/2018)

Natxo Sorolla

Fitxer:GrangerCausalityIllustration.svg

Fa uns dies escrivia aquí que els pobles del Matarranya i la Franja que ixen a les estadístiques no són los més pobres d’Aragó (Favara, Maella, Calaceit i Saidí) perquè els estudis no incorporen los pobles menors de 1.000 habitants. I el número de persones que viuen a un municipi se correlacione en les rendes que tenen eixos habitants: los pobles menors de 1.000 habitants tenen només 12.000€ anuals de renda per persona, però els majors de 500.000 habitants dupliquen eixa renda per habitant, a 26.335€ per cap.

Però hi ha una cosa en la que no sempre pensem. Quina és la causa, i quina és la conseqüència? Lo que haig escrit més amunt porte a pensar que el número d’habitants d’un municipi és la causa, i les rendes són la conseqüència. Si un municipi té pocs habitants, té més pobresa. Però crec que és més realista pensar-ho a la inversa: si una àrea té rendes baixes, tindrà menys habitants. Posem-mos en lo cas d’una àrea agrícola de l’interior els anys 40, que té unes rendes baixes, associades a una agricultura sense mecanitzar, i que està expulsant a la seua població jove a zones industrialitzades. Si li posem nom, ho entendrem: los municipis del Matarranya es van despoblar, i els del Baix Llobregat se van expandir. I és que fa 150 anys l’Hospitalet de Llobregat tenie tanta població com Vall-de-roures en l’actualitat (!).

Però també s’ha de dir que la cosa no és tant senzilla com invertir la relació, i dir que més riquesa → més població. Perquè aquell territori que atrau població, també atrau gent jove, en ganes de viure, en talent i enginy, que aporte noves idees, i que pot acabar creant-te negocis de gran rendibilitat. A nivell global tenim un exemple a Silicon Valley, punt de reclutament de jóvens enginyers per Google, Intel, Apple… Per tant, l’equació se fa circular: més riquesa → més població → més riquesa → …

I és que a nivell local tenim altres exemples: les capitals de comarca (Vall-de-roures, Binéfar…), i les segundones, que en lo seu moment van ser contentades en lo títol de «capitals culturals» (Calaceit, Tamarit de Llitera…). Segurament que una de les raons bàsiques per a fer-se capital ere la mida del municipi: a més mida, més opcions de fer-se capital. Però una vegada s’és capital, hi ha més opcions d’incrementar la població a costa dels altres (concentració de servicis, etc). Ho diu l’aforisme anglès: los rics, se fan més rics (i els pobres, se fan més pobres). Esta és la cruga realitat. Ser el primer és important. Encara que sigue per poquet. Sempre i quan se vulgue créixer ;-)

Mapa del Matarranya de 1925 (i la Terra Alta) 21 Novembre 21+01:00 2018

Posted by xarxes in Matarranya, sociolingüística.
add a comment

Este mapa de 1925 té alguns topònims del Matarranya en català. Mapa Terra Alta i Matarranya 1925 - baixa

Està signat per la Mancomunitat de Catalunya, en extinció. Un mapa al que haig arribat per Oriol Puig i Marc Pelejà. Potser teniu més resolució al mapa en pdf: mapa terra alta.

Voleu estar informats sobre la Franja? Estem d’aniversari 6 Novembre 06+01:00 2018

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Screenshot_20181106_140108És final d’any, i a la Franja estem d’aniversari: 14 anys de lafranja.net i la llista ICF!

Som los pobles més pobres? (Viles i Gents) 26 Octubre 26+01:00 2018

Posted by xarxes in xarxes.
1 comment so far

(Publicat a La Comarca, Viles i gents, 26/10/2018)

Natxo Sorolla

La conca del Matarranya té tres dels pobles més pobres a Aragó: Favara, Maella i Calaceit. I també apareixen a la llista de rendes baixes un altre poble de la Franja (Saidí) i un altre que està al límit d’esta perifèria nostra (Bellver de Cinca). Aixina apareix a l’estadística de l’Agència Tributària.

Però vigileu! L’estadística només inclou pobles de més de 1.000 habitants. I es que la mida del municipi està molt associada a les rendes dels seus habitants: als menors de 1.000 habitants tenen 12.000€ anuals per càpita, los de 1.000 a 5.000 habitants en tenen ja 16.000€, i els majors de 500.000 habitants dupliquen als més menuts, en 26.335€ per habitant.

Un factor que pareix ben associat a la riquesa és la capitalitat: les tres capitals provincials aragoneses estan al top-10, juntament en municipis dormitori de la classe mitjana de Saragossa (Cuarte de Huerva, Villanueva de Gállego i María de Huerva), i Jaca. Més enllà de la força de la mineria, que manté Andorra en primera posició. I les coses no són molt millors si passem la frontera autonòmica: Batea, Corbera o el Pinell de Brai tenen rendes paregudes a les no-capitals nostres, i Gandesa, a les sí-capitals nostres.

I és que les fronteres autonòmiques no pareix que mos diferencion en això. Però segur que entre les causes de les rendes baixes hi ha la mida del municipi, i també la capitalitat: allà on hi ha institut de secundària, hospital, extensió agrària, oficines comarcals, etc. segurament que hi ha sous que requereixen major instrucció, i per tant, sous més alts. I aquí les comarques han descentralitzat les aventatges de la capitalitat, que d’altra manera s’emportarien Saragossa i Terol. Però les comarques també han concentrat los serveis a les capitals comarcals, que creixen a costa dels altres pobles.

Per tant, que el Matarranya arreplego 3 dels pobles més pobres a l’estadística no és més que una il·lusió òptica: perquè són pobles que superen los 1.000 habitants, però que no tenen capitalitat comarcal. Però segur que no són los més pobres. I podem mig respondre a la pregunta del títol: som los pobles més pobres? No. Almenys pels que ixen a l’estadística.

%d bloggers like this: