jump to navigation

Dos presentacions a Saragossa sobre xarxes socials, llengües, i l’aragonès a la Jacetania (19/2/2012) 29 gener 29UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, estadística, Franja, sociolingüística, xarxes.
add a comment

Font: Día de a Lengua Materna 2018: actividaz de sociolingüistica | Seminario Aragonés de Sociolingüística

En colaboración con o Vicerrectorau de Politica Academica y profesoralla de bels departamentos d’a Universidat de Zaragoza, o Seminario Aragonés de Sociolingüistica participa en as actividaz arredol d’o Día d’a Lengua Materna con dos actos.

Anchel Reyes y Natxo Sorolla (d’o Seminario Aragonés de Sociolingüistica) presentarán “L’aragonés en a Chacetania, estudio sociolingüistico”, o lunes 19 de febrero, a las 17’30 h., en l’Edificio Paraninfo, sala Pilar Sinués, de a Universidat de Zaragoza (Plaza Basilio Paraíso, 4).

 

Y ixe mesmo día, 19 de febrero, a las 19:30h., en l’Aula Magna de a Facultat de Filosofía y Letras,  Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili) presentará a conferencia: “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán”.

Esta actividat ye organizada por o Seminario Permanente de Investigaciones Lingüísticas – Grupo Psylex (Departamento de Lingüistica Cheneral y Hispanica), dentro de as actividaz de “Zaragoza Lingüística“.

Dilluns 19 de febrer presentaré a la Universitat de Saragossa “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán”, en el marc de Zaragoza Lingüística. Seminario permanente de investigaciones lingüísticas (19h30, Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras). Va ser un plaer rebre la invitació per part de la Universitat de Saragossa per a parlar de l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística. Serà molt interessant intercanviar inquietuds conjuntes sobre l’impacte de la societat en les llengües.

ZL invierno cartel 2018

Anuncis

Coneixement del castellà de la immigració (algun resultat de l’EPA) 24 gener 24UTC 2018

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Això només és una aproximació molt barroera a una realitat molt més complexa. Però deixo per escrit  alguna reflexió que m’ha suscitat. No considereu que té cap valor, més enllà d’un treball pre-embrionari ;)

A l’Enquesta de Població Activa hi ha dues edicions “especials” (2014 i 2008) que tracten l’estrangeria. En aquestes edicions hi ha una pregunta sobre coneixement de castellà. Catalunya i Extremadura destaquen pel % dels estrangers que declaren coneixement baix de castellà (2014).


Ben bé, la dada de Catalunya no sé com cal interpretar-la. Perquè el percentatge d’immigració amb origen llatinoamericà és similar a la mitjana de l’Estat.

Sent així, les xifres de baix coneixement de castellà a Catalunya tenen encara més rellevància. Cal dir que la immigració sud-americana, en bona part, té la nacionalitat espanyola, i per tant, no apareix en els estudis sobre estrangeria. Però suposo que a Catalunya el nombre d’estrangers amb coneixement baix de castellà és tant important perquè perquè hi ha més immigració africana i asiàtica, i més immigració de la UE (romanesos). Els primers i segons es deuen situar habitualment en el coneixement més baix de castellà, i els tercers, en els més alts, perquè parlen una llengua romànica. Espero que algú puga treballar-hi més a fons.

Sobre el coneixement del català per a la població immigrant, tenim un treball molt recent amb Xavier Vila:

Vila i Moreno, F. X.; Sorolla, N. (2016). Capítol 6. Llengua i origen geogràfic. En El coneixement del català 2011: Anàlisi sociolingüística del Cens de població del 2011 (p. 104-124). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Recuperat de http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/btpl_col/analisi-cens-de-poblacio-del-2011/

Els enllaços amb les dades de l’EPA:

Zaragoza lingüística: “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán” 22 gener 22UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, Franja, groningen, tesi.
add a comment

Dilluns 19 de febrer presentaré a la Universitat de Saragossa “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán”, en el marc de Zaragoza Lingüística. Seminario permanente de investigaciones lingüísticas (19h30, Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras). Va ser un plaer rebre la invitació per part de la Universitat de Saragossa per a parlar de l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística. Serà molt interessant intercanviar inquietuds conjuntes sobre l’impacte de la societat en les llengües.

ZL invierno cartel 2018

Seminari de sociolingüística CUSC-UB: xarxes i contacte de llengües (19/1/2018, N. Sorolla) 11 gener 11UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, Franja, groningen, tesi.
add a comment

Divendres 19 de gener tindré el plaer de poder compartir i debatre amb els col·legues del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB), i tots aquells que vulgueu vindre, els treballs que estic fent sobre xarxes i contacte de llengües. Revisaré les anàlisis que vaig poder desenvolupar des de la Universitat de Groningen, les recerques sobre la Franja i sobre l’aragonès a la Jacetania, i les oportunitats de futur. Estic segur que podrem intercanviar moltes idees!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El proper divendres 19 de gener, a les 12h a l’aula 1.5 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la cinquena sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

En aquesta ocasió, Natxo Sorolla, sociòleg, professor associat de la Universitat Rovira i Virgili i investigador del CUSC-UB, ens presentarà la seua recerca al voltant de l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials als fenòmens de contacte de llengües.

Hi esteu tots convidats!

N. Sorolla: Recer sociolingüístic: «De 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen cheso, y agora no» (Viles i Gents, La Comarca) 8 gener 08UTC 2018

Posted by xarxes in Matarranya, rural, sociolingüística.
Tags: , , , ,
1 comment so far

Publicat a Viles i gents, La Comarca, 5/1/2018

Natxo Sorolla

La llengua aragonesa va ser una de les llengües de la Cancelleria de la Corona d’Aragó. A Torrecilla, Casp o Valdealgorfa se conserven veus de l’aragonès com fiemo (fem) o ababols (roelles). I al nostre català del Matarranya tenim característiques que coincideixen en l’aragonès, com lo pronom i el substantiu de la frase *tos agarraré el *totxo. Però més enllà del nostre aragonès residual, l’aragonès és una llengua viva. Al Seminari Aragonès de Sociolingüística ham tingut lo plaer d’estudiar la situació sociolingüística a la comarca de la Jacetania.

La realitat és molt diferent segons l’àrea. A pesar que a Jaca hi ha un nombre important de parlants, queden diluïts per la ciutat, i els entrevistats declaraven que «falta, a lo mejor, l’ambiente de poder-lo practicar». A Ansó és viva i activa l’última generació que va aprendre la llengua de sos pares, però ja no l’ha transmès als seus fills. L’espai més favorable a la llengua es trobe a Echo. Una vila de 650 habitants, com molts dels pobles matarranyencs. Un espai on dones autòctones en tota naturalitat contestaven en aragonès cheso els meus comentaris en castellà. Quin goig fan los pobles a on la llengua té este recer, que estan orgullosos del seu patrimoni, i de la seua llengua!

En l’estudi d’Echo mos ham centrat en los xiquets en edat escolar. L’aragonès té una presència important en una quarta part de les relacions entre infants, però també és cert que la majoria de les relacions són en castellà. Si hi ha un grup que use una mica més l’aragonès, són les xiques. Això és una dada favorable. Però també es pot convertir en una debilitat, si les dinàmiques de despoblació rural continuen actuant de la mateixa manera.

Però el punt que més m’ha fet rumiar són la coincidència de les condicions adverses en les que perviuen les llengües minoritzades, i la fragilitat dels murs de contenció que hi alcem. I és que les llengües minoritzades han perviscut a Echo, a Fraga o a Vielha perquè tenen una massa prou forta de parlants que s’estimen la llengua i que lliguen los pobles en la seua història. Però quan esta massa comença a perdre la seua hegemonia, als parlants individuals se’ls fa cada vegada més difícil usar-la, i se’ls marque i deslegitime simplement per usar-la en normalitat. A esta protecció que les comunitats lingüístiques minoritzades fan sobre la pròpia llengua m’agrade dir-li «recer sociolingüístic». I una dona chesa mos va donar la clau: «Lo que pasa es que [antis] de 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen y cinco que no, y agora ye alrevés». Un procés que a natres mos ha començat a posar contra les cordes de Mequinensa en amunt. Aprenguem los uns de l’experiència dels altres. Mantindre el recer de les nostres llengües és vital.

Referències sobre l’aragonès al Matarranya i el Baix Aragó:

  • Albiac, Roberto. (2017) Paral·lelismes lèxics entre l’aragonés i el parlar de Favara de Matarranya. TFG del Grau en Filologia Catalana de la Universitat de València, curs 2016-2017.
  • Quintana, A. (2004). El aragonés residual del bajo Valle del Mezquín: pa San Antón ni buaira ni dorondón (2a ed.). Torrecilla de Alcañiz: Ayuntamiento de Torrecilla de Alcañiz. Recuperat de (1a edició: http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/07/30/04quintana.pdf)
  • Collellmir Sentíes, J. (2007). Estudio lingüístico de la región de Caspe. Centro de Estudios Comarcales del Bajo Aragón.
  • Asociación de Madres y Padres; maestras y alumnos de la escuela publica de Valdealgorfa. (2003). Vocabulario valdealgorfano (trabajo escolar). El Justicia de Aragón.

N. Sorolla: Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants 18 Desembre 18UTC 2017

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
Tags: , , ,
add a comment

This post is also available in: English

Natxo Sorolla
Universitat Rovira i Virgili, Xarxa CRUSCAT-Institut d’Estudis Catalans i
Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona

Amb Xavier Vila portem treballant algun temps amb els grups sociolingüístics. Els usos lingüístics d’una mateixa persona poden variar molt d’un àmbit a unt altre: es pot parlar català a casa, català i castellà amb els amics en una proporció bastant similar, només castellà amb el metge, i només català amb la persona que ens atén al banc. La idea que hi ha al darrere dels grups sociolingüístics és crear un índex d’ús del català parlat en 10 àmbits (IUP-10), que considerem que és molt més fi que no preguntes més generals com llengua habitualpercentatge d’ús en les interaccions quotidianes. La idea té cert paral·lelisme amb els estudis sobre la felicitat, i sobretot, la proposta que Daniel Kahneman, l’únic psicòleg amb premi Nobel, proposa al voltant de les polèmiques que acompanyen els estudis d’Easterlin, sobre si els diners fan la felicitat (vegeu aquest capítol excel·lent del programa de divulgació Economia en colors). Les discussions es fan al voltant de com mesurar la felicitat, i com n’és de diferent si ens pregunten el nostre estat de felicitat, en general, en oposició a si la felicitat es mesura moment a moment. D’alguna manera, quan ens pregunten sobre els records de felicitat som més generosos amb la nostra vida que no pas quan hem d’apuntar cada moment de felicitat, perquè tot i que pensem que som força feliços (en general), bona part del nostre dia passa per situacions d’estrès, tristesa, o avorriment. D’alguna manera, la idea que nosaltres apuntem en sociolingüística és que, més enllà del record que tenim sobre l’ús que fem de les llengües, és molt més útil mesurar i sintetitzar quina llengua parlem en àmbits o interlocutors concrets, com la llengua usada amb els amics, amb la parella, amb els fills, amb els veïns, als grans establiments comercials… La primera forma de mesurar la felicitat segur que està més relacionada amb el que voldríem fer, més que no pas la segona, que ha de ser més realista amb el que realment fem. Continuar llegint… Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Presentacions a Jaca i Echo de l’estudi sociolingüístic sobre l’aragonès 18 Desembre 18UTC 2017

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

Lo dia 28 de desembre presentarem a Jaca i a Echo l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (vídeo). A mi em fa especial il·lusió presentar resultats al territori, perquè sempre és més que una simple presentació. Los propis actors expliquen les seues pròpies vivències, lo seu punt de vista sobre els resultats, destaquen allò que consideren rellevant… En fi, si correu prop de la Jacetania, fins lo dijous 28/12/2017.

 

 

Presentació de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania a HuescaTV 11 Desembre 11UTC 2017

Posted by xarxes in sociolingüística, xarxes.
Tags: , , , , ,
2 comments

Fa poc el col·lega Anchel Reyes presentava a HuescaTV l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (conclusions preliminars), les llengües a Aragó al Cens de 2011, i altres estudis que realitzem des del Seminari Aragonès de Sociolingüística.

Conclusions preliminars sobre l’estudi de l’aragonès a la Jacetania 29 Novembre 29UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, xarxes.
Tags: , , , , ,
7 comments

Ahir presentàvem les conclusions preliminars de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (pdf). Per a mi ha estat un plaer treballar-hi, juntament amb Anchel Reyes, sociòleg de Jaca i company del Seminari Aragonès de Sociolingüística. I sobretot centrar-me en l’estudi de les interaccions entre els alumnes d’Echo, la població en què la llengua té més vitalitat, fins i tot entre els xiquets. Los primers resultats llancen respostes, però encara més preguntes i reptes. Perquè en part la situació dels xiquets d’Echo és similar als resultats a l’estudi que vaig fer a les comarques centrals de la Franja (tesi doctoral), amb un ús de l’aragonès (o bilingüe) d’aproximadament una quarta part de les interaccions. Una tendència que observem a Echo i a la Franja és que l’ús de la llengua minoritzada només emergeix quan té un bon recer, és a dir, quan hi ha prou densitat de parlants de la llengua minoritzada. Perquè quan aquests estan més dispersos se sol imposar la llengua majoritària. De fet, detectem un trencament de les normes endogrupals, on al voltant d’un de cada cinc alumnes que té l’aragonès com a llengua familiar no l’usa amb altres aragonesòfons familiars, que és una ruptura similar a la que detectem al Baix Cinca i Llitera (i no al Matarranya, amb l’estudi de Currubí).

També trobem tendències diferents, com el major ús de l’aragonès també entre els bilingües familiars que no pas el que observem en les poblacions catalanoparlants, o que els xiquets més menuts usen menys aragonès, sobretot perquè n’hi ha menys als que els pares els haiguen parlat la llengua. Però sobretot crec que és rellevant una informació: als grups de discussió ens comentaven que el fet cabdal per a l’ús era si la mare transmetia la llengua als fills, “indiferentment” de la llengua del pare. I observem que entre els infants, hi ha un major ús entre les xiques. Això contravé la situació general de l’aragonès, que està masculinitzat (estudi del Cens sociolingüístic de 2011), i en general les dinàmiques d’interrupció de les llengües minoritzades occidentals, perquè si hi ha diferències de gènere, les dones solen adoptar-les abans. Esta situació és una oportunitat per a l’aragonès a Echo. Però també és una amenaça, perquè les dinàmiques demogràfiques actuals promouen més la despoblació femenina. I aquí resideix l’essència de les polítiques lingüístiques necessàries: treballar per l’aragonès és treballar contra la despoblació femenina. S’han d’empoderar les xiques, empoderar els jóvens, fer-los propietaris del seu futur.

Si prenem un prisma general del treball, mostra com els microestudis ens estan servint per a tenir una imatge general de la situació sociolingüística a Aragó: Echo té una situació sociolingüística assimilable a la del Baix Cinca i Llitera, amb un procés obert de trencament de les normes sociolingüístiques que els situa en l’avantsala de la substitució lingüística. El Matarranya manté encara una posició sociolingüística millor. Amb estudis del mateix estil a la Ribagorça catalanoparlant i aragonesòfona, la Val de Chistau, o el Baix Matarranya i Mequinensa, tindríem una imatge prou fidedigna de quina és la situació real del català i l’aragonès entre les noves generacions.

Algunes referències:

 

Xarxes de targetes de crèdit per detectar comunitats urbanes 27 Novembre 27UTC 2017

Posted by xarxes in estadística, xarxes.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Gràfics d’interacció econòmica entre punts de la ciutat: Madrid superior esquerra, Ciutat de Mèxic superior dreta, Barcelona inferior

Al BBVA urban discovery han mostrat fins on pot arribar la conjunció de les dades massives (big data) i les xarxes socials. Sintetitzant el projecte, divideixen la ciutat en hexàgons de 200m de lateral. Quan en un espai de temps de 3 hores una mateixa targeta de crèdit fa operacions econòmiques en àrees geogràfiques diferents es dibuixa un lligam entre hexàgons, destacant que són punts de la ciutat per on la mateixa persona fa despeses. Evidentment, això crea una xarxa entre diferents localitzacions de la ciutat que visualment no revela res.

“Comunitats” socioeconòmiques a Barcelona

Posteriorment apliquen anàlisi de comunitats, que permet observar com s’organitza la ciutat, si més no, en despeses econòmiques. I comparen aquesta realitat amb la realitat administrativa de les ciutats. A la imatge podeu veure en colors les comunitats detectades a Barcelona, i en línies, els districtes oficials.

Finalment, desenvolupen anàlisis més aprofundides sobre quin tipus de despesa es fa, i a partir de l’edat, els usos, el dia de la setmana i l’hora, detectant zones laborals i empresarials, residencials, populars… El millor és que feu una ullada a:

  1. L’article de premsa que sintetitza els resultats.
  2. L’article que explica com defineixen les comunitats a partir de l’anàlisi de xarxes
  3. L’article amb l’anàlisi d’aquestes comunitats
  4. La web del projecte, on podeu jugar amb les dades. Vigileu: no perdeu de vista el botó amb la fletxa cap a baix, perquè no és intuïtiu, i si no us quedareu aturats al primer mapa de xarxes :)

 

%d bloggers like this: