De les perspectives de la demolingüística catalana

Dijous passat vaig participar en un dels actes de commemoració dels 40 anys de sociolingüística de la llengua catalana, reflexionant sobre les perspectives de futur de la demolingüística catalana. Ja són disponibles les dos presentacions a la web de la SOCS:

Griselda Oliver ha fet un excel·lent article per a Núvol on sintetiza els punts principals que es van tractar:

De les perspectives de la demolingüística catalana

Griselda Oliver i Alabau. Barcelona. 9.06.2014

Tradicionalment la demolingüística ha estat definida de la manera següent: “La demolingüística estudia, en un territori determinat i des d’una perspectiva macrosociològica, la mida, el repartiment i la dinàmica dels grups lingüístics, definits per variables com els coneixements, l’adquisició i els usos de les diferents llengües en presència”. La demolingüística, una ciència que es troba a mig camí de la sociolingüística —de la qual és, alhora, una subdisciplina— i de la demografia, es va implantar a Catalunya durant l’últim quart del segle XX amb la finalitat de desenvolupar eines per mesurar i comprendre els usos i coneixements d’una llengua, especialment, la catalana.

Aquest va ser el tema central de la conferència “Els estudis de demolingüística en la sociolingüística catalana” —emmarcada en els actes de commemoració del 40è aniversari de la Societat Catalana de Sociolingüística—, on Joaquim Torres i Natxo Sorolla, moderats per Albert Fabà, van posar sobre la taula la història, l’evolució i les perspectives de futur d’aquesta disciplina: una jornada de reflexió, en definitiva, per encarar els reptes futurs. Continueu llegint a… De les perspectives de la demolingüística catalana | Núvol.