La implantació dels partits catalans i la Franja

Marc Belzunces ha mapificat la implantació dels partits catalans a nivell de detall municipal. Una d’aquelles coses “tan senzilles” de fer que ningú dels qui hi treballa fa, almenys en línia i de lliure distribució. Ha tractat les eleccions catalanes de 2006 i les ha comparat amb les eleccions de 2003. Apareixen de color roig les zones amb més presència (relativa) del partit, i en blau les zones amb menor presència. No haig treballat ni estudiat mai en res paregut a l’anàlisi de resultats electorals. Però com a franjòleg de fira :-) veig interessant els resultats diferenciats que hi ha al límit amb la Franja (i el País Valencià).

Els partits catalans tenen diferents perspectives sobre la promoció de relacions amb los territoris catalanoparlants veïns. I ho faiguen millor o pitjor, o faiguen coses amb efectes perversos (en clara al·lusió a ERC), és possible que l’escala de major a menor activitat en este sentit siga ERC – CiU – IC – PSC – PP – C’s. I precisament veiem que és a tot lo límit amb la Franja i el País Valencià que hi ha un resultat molt baix d’ERC.

És una franja de color blau al tercer mapa (ERC) que es fa intensa tocant a la Franja sobretot a la zona de la Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, nuclis que estan tocant a Saidí, Benavarri i Alta Ribagorça (i per altres motius, la Vall d’Aran). I si una força té especial força a estes zones blaves és lo PP. Si voleu, acompanyada en altres bandes del PSC.Es poden donar diferents hipòtesis a provar per a tot això. Des de factors “locals” que casualment coincideixen en la frontera, fins a cultura política diferenciada de la del cor de Catalunya, donant més pes aquí  a l’oposició PSC – PP. I, per què no, la possibilitat que hi interactuo el tema identitari, relacionat en la Franja. Però això tindria molt poca importància. Així que millor que llegiu a J. Espluga i A. Capdevila parlant d’identitats, sobretot quan parla de la identitat catalana al límit amb la Franja (a “Potser la llengua no ho és tot. Imatges col·lectives a la Catalunya limítrofa amb l’Aragó” al Butlletí del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya).