Lo LAPAO ja té entrada a la Wikipedia 17 maig 17UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, aragonès, català, Franja, lapao, lapapyp, llei de llengües
1 comment so far
La LAPAO i el LAPAPYP ja tenen entrada a la Wikipedia en castellà. Des del dia 9 de maig l’article s’està editant, i el contingut és interessant. Lo text actual és este. Encara no hi ha traducció per a la Wikipedia en català ni en aragonès.
Via M. D. Gimeno
Lengua aragonesa propia del área oriental
(Redirigido desde «LAPAO»)Véase también: Lapao (desambiguación).La lengua aragonesa propia del área oriental (también conocida de forma extraoficial como LAPAO o lapao) es el glotónimo utilizado desde instancias oficiales en Aragón (España) para referirse al catalán hablado en la comunidad (catalán ribagorzano y valenciano de transición, dentro del catalán noroccidental), según la nueva Ley de Lenguas.1 Esta denominación se aprobó el 9 de mayo de 2013 en las Cortes de Aragón, y también se previó la creación de una Academia Aragonesa de la Lengua con el objeto de determinar los topónimos y nombres oficiales de la comunidad.2
Esta nueva denominación nació a raíz de una iniciativa del gobierno aragonés, el Proyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, y fue aprobado en el parlamento de Aragón con los votos favorables del PP y del PAR, pese a los votos en contra del PSOE, CHA e IU.3 CDC se ha manifestado en contra.4
Esta ley supone la derogación de la anterior Ley de Lenguas del año 2009. Sus promotores afirman que la antigua «dividía a los aragoneses, y que ni sus creadores cumplieron», que la aplicación de aquella supondría un gasto total de «cerca de 39 millones de euros» y que ha sido elaborada con «un criterio social y cultural». Sus opositores sostienen que esta denominación carece de «rigor académico» y la califican de «ridículo y bochorno». Todas las enmiendas presentadas por la oposición (73 de PSOE, 53 de CHA y 42 de IU) fueron rechazadas.5
La polémica generada comenzó ya antes de haberse aprobado.6 Parte de esta gira en torno al catalanismo y el anticatalanismo.7 8
Véase también
Referencias
-
↑ Artículo 5b de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón
-
↑ Aragón aprueba llamar lapao al catalán que se habla en la Franja [Consultado: 09/05/2013] El Periódico de Catalunya
-
↑ El ‘lapao’ nace en Aragón [Consultado: 09/05/2013] La Vanguardia
-
↑ Concha Monserrat (9 de mayo de 2013). Las Cortes de Aragón aprueban llamar ‘lapao’ al catalán y ‘lapapyp’ al aragonés. Zaragoza. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Aragón excluye el catalán de sus lenguas oficiales». LibertadDigital. 9 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «La nueva ley de lenguas aragonesa desata la polémica en Twitter». Heraldo de Aragón (Zaragoza). 7 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Serrat niega que el lapao sea una lengua y lamenta la intromisión catalanista». Zaragoza: Diario del AltoAragón (10 de mayo de 2013). Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Aragón excluye al catalán de sus lenguas oficiales ante críticas catalanistas». Diario del AltoAragón (Zaragoza). 9 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
Curs d’Anàlisi de Xarxes Socials 16 maig 16UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: anàlisi de xarxes socials, axs, course, curs, sna
add a comment
Lo Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya organitza un curs d’anàlisi de xarxes socials. Tos el recomano si voleu introduir-vos en el camp.
ANÀLISI DE XARXES SOCIALS
PRESENTACIÓL’estudi de les xarxes socials permet tenir una perspectiva diferent i alhora molt pròxima a la societat actual, que es caracteritza per estar immersa en xarxes. En aquest curs es pretén introduir l’aproximació relacional, a nivell teòric, i les seves aplicacions per a l’anàlisi en les ciències socials. La perspectiva estructural i de xarxes, en centrar-se en les relacions entre ens socials, ofereix a les ciències socials un aparell teòric i metodològic que les fa capaces de respondre preguntes davant les quals d’altres aproximacions han mostrat les seves limitacions. (more…)
Interès mediàtic del LAPAO 13 maig 13UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: català, facao, Franja, lapao, lapapyp, llei de llengües, par, pp
2 comments
La setmana passada va saltar des de Twitter la polèmica sobre el LAPAO, i d’aquí als mitjans de comunicació. Com és habitual els moments en què la política lingüística a Aragó culmina un procés, desperta un gran interès als mitjans de comunicació, tant locals com exteriors. Malauradament les polèmiques venen quan tot està dat i beneït. Si la inconsistència del LAPAO haguera saltat unes setmanes abans haguera estat més productiu. Si esteu interessats en tots los temes de la Franja tos recomano que els seguiu a lafranja.net o a Twitter o a Facebook.
Aquí teniu algunes de les participacions que haig tingut estos dies:
Participació, amb Ramon Sistac, a L’Entrevista al Canal 3/24
Entrevista a BarcelonaTV
Ràdio Matarranya (8/5/2013)Natxo Sorolla: “Tot és producte d’una línia política molt concreta”
Natxo Sorolla, sociolingüista del Matarranya, va parlar sobre este fenomen per a Ràdio Matarranya…
Llegiu més a Natxo Sorolla: “Tot és producte d’una línia política molt concreta”
La Comarca (10/5/2013) PP y PAR imponen el «lapao» en un pleno tenso y de repercusión estatal
Si el sociolingüista de Peñarroya de Tastavins, Natxo Sorolla, ironizaba sobre la posibilidad …
Llegiu més a PP y PAR imponen el «lapao» en un pleno tenso y de repercusión estatal
Tribuna de Natxo Sorolla a La Comarca: “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” (10/5/2013)
Ayer la política lingüística de Aragón culminaba la última de sus dos etapas recientes. Partido Popular y Partido Aragonés sumaban la suficiente mayoría en las Cortes de Aragón para arrinconar el catalán y el aragonés de nuestra legislación, que venían siendo reconocidas desde los consensos de los años 90. Toda esta historia empieza el año 1982, cuando el primer Estatuto de Aragón reconoce cierta diversidad lingüística interna, que define como modalidades lingüísticas.
Continuar llegint: “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental”
La Comarca (8/5/2013) La ley de Lenguas tensa la polémica a un día de su aprobación
Mañana tendrá lugar una mesa redonda que debatirá la situación en todos los territorios de habla catalana y en la que participará el sociolingüista de Peñarroya y columnista de este medio, Natxo Sorolla.
Entrevista de l’Agència Catalana de Notícies (11/5/2013) Vídeo. Natxo Sorolla: “El PP disgrega una comunitat lingüística perquè no comparteixi producció cultural ni mitjans de comunicació”. . Estudiosos de la llengua catalana alerten dels atacs que rep l’idioma arreu dels Països Catalans
El sociòleg i autor del bloc ‘Xarxes socials i llengües’ reitera que el debat sobre el català a la Franja “està superat”
Gara (10/5/2013): Aragón reniega del catalán y el aragonés como lenguas propias
Pero según el sociólogo Natxo Sorolla, del Matarranya (Franja de Ponent), «la cuestión se ha centrado mucho en el nombre, tapando la discusión real que se debía hacer sobre el papel del catalán en la educación, en la Administración o en otros ámbitos».
Seguiu llegint Aragón reniega del catalán y el aragonés como lenguas propias
Entrevista a RAC 1 (8/5/2013)
I amb tot, és una pena que la sociolingüística de la Franja siga notícia per això :-(
Tribuna a La Comarca: “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” 10 maig 10UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, català, Franja, lapao, llei de llengües, Matarranya
2 comments
Publicat al periòdic La Comarca
Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental
Natxo Sorolla
Ayer la política lingüística de Aragón culminaba la última de sus dos etapas recientes. Partido Popular y Partido Aragonés sumaban la suficiente mayoría en las Cortes de Aragón para arrinconar el catalán y el aragonés de nuestra legislación, que venían siendo reconocidas desde los consensos de los años 90. Toda esta historia empieza el año 1982, cuando el primer Estatuto de Aragón reconoce cierta diversidad lingüística interna, que define como modalidades lingüísticas. Es tal la omnipresencia del castellano en la mentalidad del legislador que llegó a omitir su oficialidad única en Aragón, que ya venía dada por la Constitución.
Son años de renacimiento del catalán y del aragonés. Después de la oscuridad cultural del franquismo aparecen movimientos culturales comarcales en el Matarranya (ASCUMA) y a lo largo de toda la Franja. Empieza un proceso de reconocimiento y dignificación del catalán y del aragonés, produciendo dos de nuestras figuras más reconocidas, tanto dentro como fuera: Desideri Lombarte, que universaliza las raíces antropológicas de nuestro Matarranya, o Jesús Moncada, Premio de las Letras Aragonesas con su sociedad fluvial de Mequinensa. Son años en que alcaldes de todo el territorio reclaman el reconocimiento del catalán (Declaración de Mequinensa, 1984) y la labor insistente del Consejero fabarol José Bada (PSOE) acaban por introducir lentamente, pero de manera consistente, el catalán como asignatura optativa en nuestros colegios.
Inmediatamente recogen el testigo los gobiernos del PP y PAR, a partir de 1987. Hay quien piensa que la dinámica puede cambiar de dirección, pero muy al contrario, las clases de catalán no hacen más que crecer, la producción cultural en catalán o en aragonés llegan a sus máximos históricos, y esta primera etapa de renacimiento corona su primera cima en 1996, con la reforma del Estatuto donde se habla ya de “las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón” y un mandato claro para desarrollar una Ley de lenguas: “se garantizará su enseñanza y el derecho de los hablantes en la forma que establezca una ley de Cortes de Aragón”. La segunda y última cima de la etapa de renacimiento tiene lugar en 1999, con la aprobación de la Ley de Patrimonio Cultural que sentencia “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón”. Una aprobación que se produce sin ningún voto en contra, y con todos los grupos reconociendo la existencia del catalán y la necesidad de prestigiarlo. Este reconocimiento pleno incluye al PP y el PAR, que asumen con naturalidad lo que la investigación académica reconoce de forma universal. Esta etapa constituye un proceso muy lento de reconocimiento, pero con una dirección clara.
Pero es a partir de estas fechas que se inicia una segunda etapa en la política lingüística aragonesa, que conocemos como radicalización conservadora. PSOE y PAR gestan consensos para el reparto del poder autonómico que se alargarán a lo largo de toda la década del 2000. La base electoral de los dos partidos es diferenciada, y eso les permite tomar votos de un amplio espectro político de centroizquierda y centroderecha. Pero siempre con la debida radicalización del discurso en precampaña electoral para repescar al propio electorado, acompañado de consensos programáticos en el momento de creación de gobiernos. La timidez socialista y la radicalización regionalista retardan tanto el mandato estatutario de aprobación de la Ley de lenguas que no es hasta su último gobierno que se ésta se aprueba. Ya con los vientos de precampaña azuzando en las filas del PAR, asume las tesis secesionistas más incoherentes para retomar a su electorado más anticatalanista, se acaba aprobando por PSOE y CHA una Ley de lenguas tímida (2009) que no hace más que ratificar los acuerdos de los años 90 y lo que ya de facto es una realidad: la existencia del catalán y del aragonés, y su enseñanza voluntaria. Los dos grandes pilares.
Es en este panorama que el PP asume el Gobierno de Aragón de nuevo, y muy al contrario de los años 90, asume con su socio de gobierno el PAR las tesis más radicales del anticatalanismo: en Aragón no se habla catalán. Y se debe perseguir todo aquello que huela a catalán. Ayer, 9 de mayo de 2013, PP y PAR culminaron la cima de su radicalización: en el Matarranya se habla la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental y en Ansó se habla la Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica. Dos invenciones para el hazmereir general: LAPAO y LAPAPYP.
“I love Chapurriau”. Riau, riau! 10 maig 10UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: chapurriau, lapao, lapapyp, par, rosa santos, xapurriau
1 comment so far
L’anticatalanisme del PP i el PAR arriba fins el punt que una senadora del PAR vesteix una samarreta que diu “I love Chapurriau”. Xapurrejar és parlar mal alguna cosa i és una denominació sorgida al segle XX entre els qui consideren que parlen bé. Però hi ha qui pot pensar que és elegant portar una samarreta que digue “I love garrestortes”. L’artista és Rosa Santos, candidata del PAR a l’alcaldia de Saragossa que va aconseguir perdre els dos candidats que tenia el partit, i que ara s’ha col·locat com a senadora del Grup Popular.
La Llei de llengües a BarcelonaTV i a l’IEC 6 maig 06UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.1 comment so far
Dijous 9 de maig s’eradicarà el català i l’aragonès de la Llei de llengües d’Aragó, amb el vot de PP i PAR. És per això que el tema està prenent rellevància en mitjans i internet. “Keep calm and speak LAPAO“.
Avui dilluns 6 de maig participaré a BarcelonaTV en l’Informatiu (22h), on dedicaran un espai per a interessar-se sobre la situació del català i l’aragonès. L’entrevista és prevista a les 22.15h, i es podrà veure per Internet.
Dimecres 8 de maig la Societat Catalana de Sociolingüística organitza la Taula rodona: «L’ofensiva contra el català» on participarem Joan Melià, Miquel Àngel Pradilla, Natxo Sorolla i Marina Solís analitzant la situació a les Illes Balears, al País Valencià, a la Franja i a Catalunya (Sala Puig i Cadafalch de l’IEC, 19 hores, Societat Catalana de Sociolingüística (IEC) i Cercle XXI).
Utilitat de R (igraph…) i vídeos pràctics sobre anàlisi de xarxes socials amb R 6 maig 06UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.add a comment
R, també conegut com R-Project, és un llenguatge lliure per a l’anàlisi estadística. Indefectiblement això es tradueix amb alguns problemes habituals que es troba qualsevol programari lliure en les fases inicials de desenvolupament. Com per exemple la corba d’aprenentatge tan empinada que cal recórrer quan s’entra en el món: cal començar a escriure codi. Si esteu interessats en anàlisi estadística tradicional, i com la majoria de sociòlegs estem familiaritzats amb SPSS, Sánchez Griñó i López Roldan al Congrés Català de Sociologia a Perpinyà ens van donar la clau: utilitzeu RCommander. Bàsicament és una plataforma gràfica que et fa sentir com si treballares amb SPSS, però darrere hi ha R.
Però R té avantatges que acaben afavorint-lo, com per exemple les enormes capacitats que acaba donant pel fet que qualsevol investigador pot desenvolupar continguts i compartir-los amb la resta de comunitat científica. Per dir-ho en llenguatge UCINET, no cal esperar que el trident Freeman, Everet i Borgatti desenvolupo la forma d’anàlisi que ens interessa. Podem aprofitar desenvolupaments fets per milers d’investigadors, o desenvolupar nosaltres mateixos el que necessitem i després compartir-ho. Ja hem parlat de R aquí, aquí, aquí o aquí.
Per posar el meu exemple, en l’ anàlisi de xarxes socials aplicat a la sociolingüística, necessitava extreure un cens de les tríades (transitives) que es produeixen en una xarxa amb llaços valorats. El format que necessitava era com este: hi ha una tríada A->B, B->C, A->B, i A es relaciona amb B en català, B es relaciona amb C en castellà, i A es relaciona amb C en castellà. I així successivament fins tenir un cens de totes les tríades i la llengua usada. Vaig donar voltes i voltes per Ucinet o Pajeck i no vaig trobar la forma d’extreure el cens de tríades. Però igraph em va donar la possibilitat d’extreure un cens de díades: A es relaciona amb B en català, etc. Amb este cens vaig poder construir un cens de tríades artesanalment, que amb suficients coneixements es podrà exportar a R i compartir-lo amb altres investigadors que tinguen la mateixes necessitats.
Doncs bé, R és el llenguatge estadístic bàsic, i les llibreries són els complements que anem instal·lant segons l’anàlisi que volem fer. Per a l’anàlisi de xarxes hi ha desenvolupades diverses llibreries, com per exemple igraph, sna, statnet (models ERGM) i RSiena (anàlisi longitudinal de xarxes). La Comunidad R-Hispano a Madrid va desenvolupar l’altre dia una sessió pràctica sobre l’anàlisi de xarxes amb R mitjançant igraph i exportacions a Gephi. I han penjat vídeos i materials. Feu-hi una ullada!
Jueves 4 de Abril de 2013
- Lugar: Facultad de Ciencias – UNED. C/ Senda del Rey, 9.
- Cómo llegar
- Hora: 6:00pm – 8:00pm
- Programa:
- Taller – Análisis de Redes Sociales con R (Cartel)
- Análisis guiado de un subconjunto de correos de Enron (1 hora y 45 minutos) – Video
- Aclaración de dudas, repetición de alguno de los pasos del análisis (15 minutos) – (Video última parte del taller – Preguntas)
- Introducción teórica y ejemplo de uso de Gephi sobre una de las redes generadas en el taller (Presentación)
- Referencias: R-igraph – Wikipedia
- Material Necesario:
- Datos y Código R:
- Durante el Taller se trabajará sobre este conjunto de datos “TallerSNA-GrupoR-2013-04-04.RData“
- Y este es el código R (enron_simple_set_igraph_05.R)
- Ademas del conjunto de datos anterior, para seguir el taller será necesario:
- Traer un ordenador portátil.
- Disponer de una versión reciente de R (preferiblemente 2.15.3)
- Que la versión de R tenga ya instaladas las librerías “igraph” y “twitteR” (y sus respectivas dependencias).
- Opcional pero muy muy recomendable tener instalado gephi, software abierto para la visualización de redes
- Es recomendable igualmente poder disponer de una llave-USB por si hiciera falta copiar y repartir algún conjunto de datos adicional.
El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a Aragó el 9 de maig de 2013 1 maig 01UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, català, cha, Franja, iu, lapao, lapapyp, llei de llengües, par, pp, psoe
1 comment so far
Divendres passat, tal com havíem havíem anunciat, PP i el PAR van confirmar que compten amb la majoria i la decisió suficient per a arraconar el català i l’aragonès a Aragó. Els dos partits conservadors van tirar endavant la reforma de la Llei de llengües amb la supressió del català i l’aragonès, substituïts amb els eufemismes de Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP). L’aprovació de la nova Llei de llengües en el Ple de les Corts tindrà lloc el 9 de maig de 2013.
Ara és un bon moment per a fer anotacions històriques. La Llei aprovada pel PSOE, juntament amb CHA, va trigar 8 anys en passar d’avantprojecte a Llei (2001 al 2009), va trigar 12 anys en convertir-se en Llei des del Dictamen de Corts que l’exigia, amb el vot del PAR (1997 a 2009) i 13 anys des que l’Estatut d’Autonomia l’exigia (1996 a 2009). La Llei que aprovaran PP i PAR ha estat en debat exactament 8 mesos, a pesar que l’oposició ha abandonat els debats per impossibilitat de consensos. Les polítiques lingüístiques de consens del govern d’Iglesias no han estat efectives davant l’anticatalanisme aragonès. Són notes històriques importants. Potser una bona inserció del català i l’aragonès a l’escola des de l’any 2001, polèmiques a banda, hauria consolidat la penetració de la llengua en les futures generacions. Si es consolida la substitució lingüística del català, els pronòstics de Desideri Lombarte no aniran molt desencaminats: I diran los més vells que parlàvem abans una llengua molt vella de fa més de mil anys (música de Los Draps).
PROYECTO DE LEY, DE USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN
- Legislatura: VIII
- Calificación: Admitida el día 29/08/2012. Publicada B.O.C.A. núm. 79 del 03/09/2012
- Tipo Tramitación: ORDINARIA. A tramitar en: C. EDUCACIÓN UNIVERSIDAD CULTURA Y DEPORTE
- Enmiendas a la totalidad presentadas: 2, por 1 G.P. Cha (De Devolución); 1 G.P. Iua (Texto Alternativo) publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012
- Enmiendas parciales presentadas: 171, por 2 G.P. Popular; 74 G.P. Socialista; 53 G.P. Cha; 42 G.P. Iua publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012
- Debate a la totalidad: Enmienda a la totalidad rechazada en sesión plenaria del 13/12/2012 (D.S.C.A. núm. 41)
Texto publicado en el B.O.C.A. núm: 107
- Informe de Ponencia pendiente
- Dictamen de la Comisión pendiente
- En Tramitación
Xarxes socials i música 1 maig 01UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.add a comment
NeuroConcerts: «Xarxes socials, xarxes neuronals: música, cervell i cultura»
En aquesta sessió del cicle NeuroConcerts, un etnomusicòleg abordarà les relacions entre cultura i música, i la seva influència en les relacions socials, mentre que un neurocientífic explicarà els processos de cognició social en la producció i la percepció musical.
El cicle de NeuroConcerts forma part del projecte de divulgació científica NeuroUB, una iniciativa que té com a objectiu principal fomentar l’interès social per les neurociències. Gràcies a la vinculació de la ciència amb àmbits aparentment tan allunyats com la música i el cinema, es posa de manifest la importància de la recerca en aquest camp.
Data : 02.05.2013, 19.00 h
Organitza : Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de la Universitat de Barcelona
Lloc : ESMUC, aula de cor (carrer de Padilla, 155)
Dimecres 8 particiàré en la Taula rodona sobre «L’ofensiva contra el català» 30 abril 30UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.add a comment
Taula rodona sobre «L’ofensiva contra el català»
Lloc: Sala Puig i Cadafalch de l’ Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47
Dia: Dimecres 8 de maig
Hora: 19 hores
Hi intervindran: Josep Melià (Illes Balears), Miquel Àngel Pradilla (País Valencià), Natxo Sorolla (Franja) i Marina Solís (Catalunya). També ho faran Rafel Torner, que presentarà el butlletí de Cercle XXI i Elvira Riera (SOCS), que presentarà l’acte.
