Llei de llengües socialista: introducció, nus i… (sshhht! el bo es mor al final de la peli) 1 Juliol 01UTC 2009
Posted by xarxes in franja.add a comment
Edicito: La proposta de llei s’ha presentat amb dos dies de retard. Opina sobre el text Purnas en o Zierzo.
Marcelino va ser un dels alcaldes impulsors de la Declaració de Mequinensa, a on s’assentaven les primeres bases de la normalització del català a la Franja, allà per l’any 1984. I quan diem que van ser les primeres bases de la normalització, també podem dir que van ser les darreres. Perquè a part de l’optativitat de la classe de català res més han fet los governs aragonesos pel català de la Franja.
Ell només tenia càrrecs a la Diputació d’Osca quan lo PAR se va distanciar del seu soci de govern del moment (PP) i va votar a favor d’incorporar el català i l’aragonès a la Llei de Patrimoni Cultural d’Aragó. Va ser a partir de l’entrada de Marcelino al Govern Aragonès (amb lo suport de la dreta regional) que va començar a prometre la Llei de llengües a Aragó. Llei que l’Estatut d’Autonomia aragonès exigix des de 1996.
(…) Se garantizará su enseñanza y el derecho de los hablantes en la forma que establezca una ley de Cortes de Aragón (…)
Marcelino s’ha compromès amb la llei de llengües en la investidura de 1999. I ho ha incomplert.
Para ello me comprometo a presentar en estas Cortes un proyecto de ley en materia lingüística.
Marcelino s’ha compromès amb la llei de llengües en la investidura de 2003. I ho ha incomplert.
Para ello, me comprometo a presentar en estas Cortes un Proyecto de Ley en materia lingüística.
Marcelino s’ha compromès amb la llei de llengües en la investidura de 2007.
El Estatuto de Autonomía establece que se regulará el uso de las distintas lenguas mediante una Ley de Cortes. (…) Remitiremos con prontitud dicho proyecto, que tendrá como singularidad ser una ley de derechos, que reconocerá a los hablantes.
Durant la legistlatura actual ha repetit la promesa i l’ha incomplit en més ocasions. I divendres passat El Periódico de Aragón anunciava que dimarts (ahir) lo PSOE presentaria un avantprojecte de llei . Amb el consens o sense el consens dels conservadors regionals. Trasobares feia un fantàstic anàlisi estructural del que significava anunciar la llei un dia abans de les vacances dels aragonesoparlamentaris. I ni a això hem arribat. A més del qeu ja sabíem, que és que ahir no s’havia presentat res a Corts, avui El Mundo confirma que no ix res.
Qui puja nota (irònicament) és la diputada del PAR María Herrero, amb qui tenia certa confiança que no exerciria de chapudràtica. Però des del seu escó regionalista ha desplaçat a la Universitat de Saragossa en coneixements de Lingüística i ha sentenciat:
La portavoz de Cultura, María Herrero, explicó que el partido «se opone al proyecto porque rechazamos que lo que se habla en el Este se llame catalán».
Fa mesos María Herrero demanava al seu bloc (aturat) opinions sobre les llengües a Aragó amb estes paraules:
Me gustaría saber la opinión de quienes queráis compartirla conmigo o con otros lectores de este blog. Por favor, hacedlo respetando la pluralidad de ides que hay al respecto.
Pareix que la pluralitat ideològica s’ha acabat quan es declara contra els principis que regixen la Lingüística. En fi…!
L’opressió de la llei catalana no és com la llibertat lingüística aragonesa 29 Juny 29UTC 2009
Posted by xarxes in franja.1 comment so far
Haureu llegit moltes vegades als diaris autodenominats liberals que a Catalunya es multa per etiquetar en castellà. Res més lluny de la realitat. L’únic que la llei exigeix és etiquetar almenys en català.
3. La senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d’ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s’aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.
Quan se fa complir la llei, los mateixos diaris i opinadors ixen a la defensa de la “llibertat lingüística”. Diuen que cadascú ha d’etiquetar com li vingue en gana.
Estos dies ha eixit a alguns mitjans que Chelats Serrate de la Llitera reclama al govern aragonès etiquetar en català. Va eixir la notícia al Diario del Altoaragón, després va passar a La Tafanera, d’aquí va passar a Racó Català i ha acabat a El Punt. Però per a veure els exemples de “liberals” (”progres”) en activitat, llegiu los comentaris a Menéame.
Com diem, estos liberals i opinadors del Bunker desapareixen. Cap d’ells parle de l’opressió lingüística del Govern Aragonès. Però en el fons tot és lògic. Que ja se sap. De liberals no tenen ni el nom.
Sobre cuixots no hi ha res escrit – Viles i gents 25 Juny 25UTC 2009
Posted by xarxes in matarranya.1 comment so far
Moltes famílies d’aquí han crescut en dietes basades en allò que es fa a casa: cuixot, xoriç, llenguanissa i botifarra. Hi ha vegades que tire més la simplicitat de la sal, lo fred i el temps que porte un cuixot. Altres los sabors artificial del xoriç a la brasa. I quan toque, l’energia i vivesa d’una llenguanisseta en devalent pebre. Diuen que sobre gustos no hi ha res escrit. I no és cert. Perquè hi ha molt escrit, però lo fotut és posar-se d’acord.
Un estudi molt recent dirigit per Pedro Roncalés, de la Universitat de Saragossa, anunciave que consumidors, tastadors professionals i gerents experts dels assecadors no es posaven d’acord en definir què té un bon cuixot de Denominació d’Origen de Terol. Ja se sap que les ciències socials mai són una matèria fàcil.
Per a tastadors i experts és positiu lo greix infiltrat i subcutani, lo sabor, l’aroma, la suavitat i si és trossejable. Però als experts los agrade cert toc de ranci, que els tastadors consideren negatiu. I els experts preferixen color intens, mentre que als tastadors los agradave els colors homogenis. Per als dos grups és negatiu lo sabor salat intens i la pastositat. Però només los experts detectaven punts negatius en la fibrositat i la duresa.
Però el que interessa és saber què els agrade als consumidors i què compraran si s’ajuste al seu pressupost? Com és previsible, no hi ha cap tipus d’acord. La meitat dels consumidors coincidix en les avaluacions dels tastadors (35%) o en les dels experts (13%). Però una quinta part (21%) té gustos clars i consistents, encara que oposats a la dels professionals: los agrade un salat intens i aprecien positivament la duresa. En suma, poc més de dos terceres parts dels consumidors tenen clar què comprar, encara que a un los agrado més salat i dur que a altres. Però encara queden una quarta part de consumidors (27%) que fa avaluacions poc consistents, i unes vegades troben un cuixot salat, i si li donen poc després lo mateix, diu que és dolç. A estos qualsevol los ven magre.
Concloent. Qui té raó sobre el què és un bon cuixot? Poc importe per als productors. Importe saber la qualitat que es pot traure del que tenim, conèixer a fons lo mercat dels consumidors, explorar els forats de mercat no saturats de producció i introduir el producte a on toca per a traure-hi el màxim rendiment. I a casa, al Matarranya, cadaú que trio si preferix lo magre saladet o una panxeta de xoriç a les brases.
Sobre cuixots no hi ha res escrit
Nota: aprofito per a agrair aquí les facilitats que Pedro Roncalés m’ha donat per a accedir a la presentació en format digital de l’estudi.
Si la xarxa la convertixen en una telaranya: un correu sense contestar, un tuit sense llegir, un event sense actualitzar… 25 Juny 25UTC 2009
Posted by xarxes in xarxes.add a comment
Vist a la Lista Redes.
Espurnegall. Notícies de la Franja juny 2009. 24 Juny 24UTC 2009
Posted by xarxes in franja.add a comment
Aviat eixiarà al Temps de Franja l’Espurnegall de Juny…
Durant el mes de juny només l’ABC feia referència a la Llei de llengües, informant que el PAR aposta per canviar el nom del català per «català-aragonès» o la denominació utilitzada pels radicals d’«aragonès oriental». El diari afirmava que segons el PSOE «si volen posar-li un cognom, no serà problema». Mentre, a Fraga es desenvolupava una campanya per assegurar el manteniment de les emissions de TV3 a tota la Franja amb la transició a la televisió digital.
Facebook: un cau de llaços dèbils 19 Juny 19UTC 2009
Posted by xarxes in xarxes.Tags: débiles, facebook, isidro, jariego, lazos, llaços dèbils, maya, socials, xarxes
1 comment so far
Isidro Maya Jariego (Universidad de Sevilla) analitza algunes dades que ha publicat Facebook a Maintained Relationships on Facebook:
- Un usuari té 120 “amics”
- Però es comunica activament amb un subconjunt molt menut d’estos amics
- I manté relació (visitant lo perfil i llegint notícies) en un grup dos vegades eixe nucli.
- Facebook és, per tant, una oportunitat de mantenir contacte passiu amb un gran nombre de persones.
Isidro declara que això és totalment consistent amb el que sabem de les relacions cara a cara: de mitjana, tenim 3 confidents, 10 proveïdors de suport, entre 148 i 300 relacions estables, i coneixem entre 300 i 3000 persones al llarg de la nostra vida.
Llegiu la resta d’anàlisi que Isidro Maya fa sobre Facebook i l’estructura de les relacions cara a cara. Molt interessant!: ¿Haciendo amigos en Facebook?
Los Draps, a les aules de les universitats dels Balcans 19 Juny 19UTC 2009
Posted by xarxes in pena-roja, sociolingüística.1 comment so far
José Enrique Gargallo, professor de filologia romànica a la Universitat de Barcelona, m’envia l’enllaç a un vídeo sobre la Setmana de les llengües iberoromàniques a la Universitat de Zadar. Si el passeu fins el minut 5:00 podreu veure que Los Draps (escoltar) i el seu català occidental del Matarranya són una bona ferramenta per a explicar l’evolució i estat de les llengües romàniques a una universitat dels Balcans.
Això no s’entén. Pareix xino! 17 Juny 17UTC 2009
Posted by xarxes in sociolingüística.add a comment
En català, quan una cosa no s’entén, se diu que pareix xino/xinu/xinès. Tos hau plantejat mai com se diu això mateix a la Xina? Ells diuen que és “llengua celestial”. Aquí davall teniu un gràfic relacional sobre a quina llengua fan referència les altres per a dir que una cosa no s’entén.
Font: The directed graph of stereotypical incomprehensibility
Em recorda al que explicava l’Artur Quintana una vegada sobre el català al Matarranya. A tots los pobles del Matarranya, quan preguntes sobre si parlen bé, sempre diuen que “al poble del costat encara parlen pitjor”. A tots, a tots, a tots, fins que arribes als veïns d’Aiguaviva. Tots diuen que “aquí al costat a Aiguaviva encara parlen pitjor”. I quan vas a Aiguaviva t’ho confirmen: “sí, aquí és a on pitjor se parle”.
I mira que a mi em pareix lo parlar més preciós del Matarranya-Mesquí-Bergantes!
Noves dades sociolingüístiques a Catalunya 15 Juny 15UTC 2009
Posted by xarxes in sociolingüística.Tags: enquesta demogràfica catalunya català llengua sociolingüística
add a comment
Coneixíem per la premsa l’altre dia la nova Enquesta demogràfica de Catalunya 2007. Esta vindria a ser el substitut de l’enquesta que acompanya els Padrons. Els padrons es feien els anys acabats en 6 i el darrer va ser el 1996. Els censos es feien els anys acabats en 1 i el darrer va ser de l’any 2001. A Catalunya hi ha dades sociolingüístiques d’este tipus regularment des de l’any 75.
Volia trobar un moment per a mirar-me les noves dades i parlar-ne aquí. Però F. Xavier Vila i Moreno ha anunciat que en parlarà els propers dies. Així que millor esperem una anàlisi de qualitat i amb millor perspectiva. Us deixo els enllaços:
Dasdes de l’Enquesta Demogràfica de Catalunya 2007
L’IDESCAT acaba de fer públiques les dades de llengua de l’Enquesta Demogràfica de Catalunya, 2007, que tot fa pensar que seria l’equivalent (o el substitut) al qüestionari que acompanyava el Padró i amb el qual teniem dades sociolingüístiques de Catalunya cada any acabat en 6 (el darrer, 1996). Hi ha informació de coneixement de català, castellà i llengua inicial, i en parlaré els propers dies, perquè són molt positives per al català.
http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=3&V1=3&MN=1&&V3=2465&PARENT=1&CTX=B#FROM
“La Lingüística y el nacionalismo lingüístico español”. Juan Carlos Moreno. 15 Juny 15UTC 2009
Posted by xarxes in sociolingüística.5 comments
Conferència de Juan Carlos Moreno, catedràtic de lingüística de la Universidad Autónoma de Madrid. Parla sobre el nacionalisme lingüístic espanyol i els seus 6 tòpics. Tot i que els arguments que desmunta són “de base”, no es pot oblidar que són tòpics corrents a la premsa estatal. La conferència tenia lloc en el marc de la Jornada 10 Anys de Filologia catalana a la UOC.
Un mito del nacionalismo lingüístico español: “El castellano antiguo tenía unas propiedades que la hacían más fácil de aprendrer para a su posterior expansión”.
Todas las lenguas tienen puntos fáciles y puntos difíciles de aprender. Por ejemplo, se dice que el sistema de cinco vocales ha ayudado a la expansión de esta lengua. Pero también tiene más de medio millar de verbos irregulares. El euskera batua tan solo tiene dos verbos irregulares. Pero fijense: el vasco también tiene solo cinco vocales. Si tener sólo cinco vocales fuera tan importante para que la lengua fuera de comunicación, ¿porqué el vasco está arrinconado ahí, teniendo sólo cinco vocales, y más a su favor, dos verbos irregulares?
