Xeic! trien lletres de Desideri Lombarte per a gravar el proper videoclip 15 febrer 15+01:00 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, rural.3 comments
Los Xeic! són un grup de les Terres de l’Ebre que al seu darrer disc van incloure lletres de Desideri Lombarte. Ho explicàvem a este apunt: Xeic! Xaica! Eic! Uic! Ec!
I han anunciat que en lo tema Pàtria menuda, que sorgix d’un poema de Desideri, han gravat lo seu darrer videoclip. Ja en van gravar un en la lletra del poeta matarranyenc Amics treballadors. Esperem poder-lo sentiri veure molt prompte. La nostra pàtria són los nostres amics!
NOU VIDEOCLIP..
Este cap de setmana passat ens vam estar gelant de fred mentres gravabem el que serà el nostre proper videoclip. El tema escollit ha estat pàtria menuda de l’últim treball Sirga. El video ens passejarà per diferents indrets de la nostra comarca, la nostra petita pàtria, llocs com el castell de Miravet, el poble vell de Corbera d’Ebre, etc…El que si que us podem avançar es que no serà l’últim videoclip d’aquest any…
Per anar obrint boca us deixem unes imatges de la gravació.
Xeic! Xaica! Eic! Uic! Ec! 13 Març 13+01:00 2010
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, música, Pena-roja, personal.Tags: Xeic! Xaica! Eic! Uic! Ec!
2 comments
Enguany al Franja Rock venen los Xeic!, que són de Rasquera (escoltar). Xeic és una salutació usual a les Terres de l’Ebre. “Què passe, xeic!”, “sí, xeic, ja ho vaig veure”, … Seria equivalent a expressions d’altres contrades, i que s’han fet força famoses, com “nen!” o “co!“. Del Xeic! conec les varietats de Xec!, Eic!, Uic! i Ec!. I les seues correspondències femenines: Xeica! o Eica!. I en plural: Xeics!, Xecs!, Eics!, Xeiques!, Eiques!.
El que m’ha sorprès és descobrir l’origen:
Xeic (en àrab شيخ, xaikh, “ancià”) és un títol honorífic d’origen àrab el sentit del qual és “venerable” o “mestre”. En termes generals, un xeic és una persona respectada a causa de la seva edat, els seus coneixements o la seva autoritat.
La denominació islàmica es continua utilitzant, i amb les noves migracions, s’ha reintroduït aquí. De fet, lo diccionari normatiu diferencia entre el xeic, jerarquia àrab, i xec, de l’ús col·loquial:
XEIC
1 m. [LC] [ISL] Títol dels caps de tribu àrabs.
2 m. [ISL] Ancià d’una tribu àrab.3. XEC m., forma dialectal,
per xic (Tortosa). També es diu xeic. Les formes xec i xeic s’usen només en vocatiu, és a dir, dirigint-se a la persona mateixa a qui es vol donar el nom de xic.
Lo diccionari descriptiu també coneix l’ús col·loquialitzat:
XEIC, XEICA m. i f.
Xic (usat només en vocatiu, o sia, aplicant el mot a la persona a qui es dirigeix la paraula) (Tortosa). Acabem-hu, xeic, que si no, mos embolicarem, Moreira Folkl. 424. (V. xec, art. 3). Fon.: ʧéјk (Tortosa).
De fet, al Matarranya se coneixen expressions com “xics i xeics” o “xics i xacos“, que es referixen tota classe de gent, sense distincions: “hi anaven xics i xacos“. Possiblement l’origen manté la diferència entre un “xeic” i un “xic”…
La millor part del multiculturalisme ha estat que, tal com explica la Wikipedia, “en molts llocs s’ha convertit en nom propi. A l’Àfrica Occidental són molt utilitzades en aquest sentit les derivacions afrancesades Cheïkh, Sékou o Cheikou.”. I casualment, entre els equips de fútbol local al Matarranya sobreïx algun jugador que es diu “Chec”.
Recordeu: per a Sant Jordi hi ha cap de setmana complet a Pena-roja. 23 d’abril excursió a La Caixa (Penya Aznar) i 24 d’abril Franja Rock, en Xeic!, Agraviats, Skándalo Público, i trobada de gaiters per la tarde.
Xarxes socials i llengües 