jump to navigation

Avui fa 76 anys del naixement de Desideri Lombarte 7 febrer 07+01:00 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , ,
1 comment so far

Lo mes de febrer de 1937, en plena Guerra Civil, va nàixer Desideri Lombarte, estudiós i escriptor polivalent de Pena-roja.

Cada vegada que reviso les novetats de Desideri a Internet, em sorprenen més coses! S’ha editat el seu llibre Les aventures del sastre Roc d’Arça (2012), s’ha anunciat que el 13 de juliol de 2013 es tornarà a representar la seua recreació d’una visita dels senyors de Calatrava a Pena-roja, el maig de 2012 els vallibonencs van tornar a visitar Pena-roja i es va tornar a representar la seua obra de teatre, Montse Castellà versiona la lletra de Vull un trosset de terra de D. Lombarte musicada per Túrnez i Sesé,

i Glòria Arrufat teatralitza La Creu del Llop.

i se segueix editant el seu article a la Wikipedia amb novetats.  Una autor prolífic, amb amples ressons.

Altres apunts relacionats:

 

Pena-roja i Vallibona, pobles germans. 13 Juny 13+01:00 2012

Posted by xarxes in excursions, Franja, Matarranya, Pena-roja.
Tags: , , , , , , ,
2 comments

Article reportatge a Temps de Franja digital, número 4.

P1180524

Pena-roja i Vallibona, pobles germans.

Natxo Sorolla

Vallibona i Pena-roja són pobles germans. Un miler de persones van recórrer el camí que unix Vallibona, a la comarca valenciana dels Ports, i Pena-roja, al Matarranya. Poques tradicions han pogut conservar en tanta vitalitat set segles d’història. Lo 19 de maig se va celebrar la que, possiblement, és la Rogativa entre Vallibona i Pena-roja número 96.  Cada set anys la gent de Vallibona emprèn camí cap a Pena-roja a punta de dia, amorzant al Mas de Prades, creuant la Tinença de Benifassà, dinant a Coratxà, per a, en arribar al Cingle de Sant Jaume, ataüllar les terres del Matarranya. Des d’allà, i ja en sabor matarranyenc, vorejar la Creu del Llop, saludar les Roques de Masmut, i només arribar a Pena-roja, los dos pobles rebre en emoció la salutació: Gent de Vallibona, Pena-roja tos acull en los braços oberts. Podeu passar, germans!

Un recorregut de 27,7 kilòmetres, que salva un desnivell des dels 650m fins els 1300m, i que supera fronteres que els llaços humans mantenen en nexes d’unió. L’inici de la Rogativa es remunta al segle XIV, possiblement l’any 1.347, quan la pesta negra deixa sense dones la vila de Vallibona. La plaga colpeja feroçment tot el continent, i mor un terç de la població europea. La llegenda explica que set fadrins vallibonencs, observant la greu situació, visiten Pena-roja per a trobar set mosses amb les que es casaran i reviscolaran la vila fins avui dia. En agraïment, los vallibonencs visiten Pena-roja cada set anys.

Des de l’any 1984 l’esdeveniment compta en un al·licient més. Desideri Lombarte va escriure l’obra teatral Vallibona i Pena-roja, pobles germans, que és representada pels veïns de les dues viles en una excel·lent figuració històrica dels fets i els sentiments del moment. Jóvens i grans de les poblacions representen los papers dels empestats i la mort, los set fadrins, les set mosses, Mossèn Pinyol i Mossèn Bruno, la Tia Maria que explique la història en l’actualitat a dos xiquets…

L’any 1991, en l’expectativa que estaven perillant les sendes de la Rogativa, es va iniciar una prèvia, fent lo camí invers los pena-rogins uns mesos abans cap a Vallibona per a senyalitzar la ruta. La història del segle XX de les Rogatives es va mostrar en una exposició que recuperava fotografies i vídeos de les successives trobades. Estos anys van veure refermar la història d’agermanament de les poblacions amb alguns casaments entre pena-rogencs i vallibonenques.

La festa clou sempre en una cena de germanordels tradicionals fesols en abadejo, enguany per a 900 persones, i ball. Diumenge arribava el moment d’acomiadar-se, perquè els vallibonencs emprenen camí cap a Herbers i Vallibona.

Set anys són simbòlics per a ajudar a veure passar el temps a les nostres viles, los canvis que hi ha, la gent que ja no hi està i la gent nova que ha arribat. Set segles són simbòlics per a recordar com ha estat la nostra vida aquí, com ha evolucionat tot, i per a relativitzar lo pas de només set  anys.

Vallibona i Pena-roja a les pestes – Viles i Gents 4 Mai 04+01:00 2012

Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja.
Tags: , ,
add a comment

Viles i Gents :: Vallibona i Pena-roja a les pestes :: May :: 2012.

Lo 2012 és importantíssim per a Pena-roja. És any de Rogativa de Vallibona a Pena-roja. Una cita que es repeteix cada set anys, i que marque l’agenda de les dos viles des de fa més de sis segles i mig, i prop d’un centenar d’edicions.

L’origen de la rogativa se situe en l’any 1347, amb l’epidèmia de pesta negra. Vallibona es queda sense dones jóvens, i set xics acompanyats del capellà ixen a buscar dones fora. Creuen tota la Tinença de Benifassà fins que a Pena-roja, a set hores de camí, troben set mosses amb les que es casaran. I així comença una rogativa d’agraïment per la recuperació de la vila que es repeteix cada set anys.

L’origen de la Rogativa, per la pesta negra, ajuda a fer pensar sobre la nostra història més obscura. La pesta té origen asiàtic. La seua entrada a Europa es produeix pels ports comercials europeus situats al mediterrani, en un procés incipient de mundialització. I va assolar tota Europa, perdent-se un terç de la població del vell continent.

Dos van ser les raons donades en aquell moment sobre l’origen de les morts: la causa jueva i la causa esotèrica. La de l’origen jueu va donar lloc a una onada de persecucions dels jueus, a qui s’acusava d’intoxicar els pous. Però a pesar d’atribuir-los l’origen de la pesta, els jueus morien de la malaltia com tota la resta d’humans. I en segon lloc, els astròlegs culpaven de la malaltia a una conjunció dels astres que causava els mals.

Tant la xenofòbia com l’esoterisme són dos prejudicis que encara ara tenen credibilitat, sobretot en els pitjors temps. La font real de contagi, que eren les rates, no va ser evident fins més tard. Però en esta causa s’amaga que, encara ara, mos espantem en veure rates.

A %d bloguers els agrada això: