“Chapurriau parlat, no escrit”

Continuant la línia del que dèiem ahir, fa uns dies Carles Terès recuperava al seu bloc un document que un exalcalde del PP matarranyenc que li va enviar fa 15 anys per tal de crear l’Associació “Baish Aragonés”. Actualment esta associació apareix als fitxers de membres de la FACAO. I al seu inici volia esborrar la denominació de “chapurriau“, per a implantar la de “baish aragonés“. Així en la “sh” i en l’accent obert a la “è”,  Suposem que la grafia, inconscientment, seguix lo model occità, tot i que ells mateixos dubten i diuen:

Pretendemos también que, con cargo a los fondos públicos, no (sic) se enseñe en las escuelas otro idioma comarcal o regional que el “Baish (o Baix) Aragonès”, por ser patrimonio del Reino de Aragón.

Entre insconsistències gràfiques i inconsistències d’objectius, no queda clar si volen que la llengua s’ensenyo a les escoles, o no volen. Molt similar a les inscosistències dels manifestants de La Codonyera, que la màxima brillantor dels seus cabals, escriuen en pancarta, sense cap tipus de vergonya intel·lectual:

“CHAPURRIAU PARLAT NO ESCRIT”

Pretendre relegar una llengua només als usos orals té la seua coherència, però si ho expeses per escrit, si més no, no ho escrigues en “xapurriau”.

Carta als alcaldes (1996) pel “Baix Aragonés                         Nota de premsa (La Comarca, 17/11/95)