jump to navigation

Les bases del PAR discrepen amb la direcció per la Llei de llengües 23 Juliol 23UTC 2008

Posted by xarxes in xarxes.
trackback

El guió el coneixem de les successives entregues que ha tingut la Llei de llengües des de finals dels anys 90. L’Heraldo filtra el contingut de l’Avantprojecte de llei, i el dia després busca els enemics. Fixeu-vos en el titular d’avui. Diu El anteproyecto socialista de Ley de Lenguas suscita controversia y no satisface a casi nadie. I continua amb El borrador del texto normativo es criticado con dureza por la oposición y ni siquiera logra consenso en el PSOE. A partir del títol pareix que a ningú ha agradat l’avantprojecte i fins i tot al PSOE hi ha qui s’hi oposa.

Però al llarg de la notícia s’observa que els partits des de Saragossa es posicionen tal com s’espera: per a CHA no s’assumeixen les aspiracions de normalització i el PP nega que a la Franja es parla català. Els del PAR governamental parlen de consens i entreguen les claus de la Llei al PP. I IU segueix vacil·lant de banda a banda: la mateixa persona que va votar a favor de l’Estatut d’autonomia (tancava la porta a l’oficialitació de català i aragonès) ara exigeix la cooficialitzaciói.

Tot i això, l’Heraldo apunta que “El borrador… ni siquiera logra consenso en el PSOE”. I l’única part del text que explicita esta falta de suport és la que diu “ni siquiera concita unanimidad entre sus propias filas, donde hay representantes que no esconden su desapego al texto propuesto”. Sense credibilitat perquè el text no té cap referència a cap font, ni que siga anònima per algun motiu.

Molt en contra és en el PAR que s’observen discrepàncies amb la direcció, i precisament per alcaldes i representants comarcals que fugen d’ambigüitats sobre el nom de la llengua i demanen la seua normalització.

A favor:

  • PSOE:
    • Osca (Vicenpresidència de la Diputació) i Areny (alcalde): Miguel Gracia
    • Terol (Diputat provincial) i Massalió (alcalde): Rafael Martí
    • La Llitera (President de la comarca) i Alcampell (alcalde): Josep Chauvell
    • Matarranya (Vicepresidència primera) i Calaceit (alcaldessa): Rosa Domenech
    • Matarranya (Conseller) i Beseit (alcalde): Alberto Moragrega
    • Favara: Francisco Domenech
    • Maella: Antonio Tudó
    • Tamarit de Litera: Francisco Mateo
  • PAR:
    • Matarranya, President de la comarca: Carlos Fontanet
    • Matarranya (Conseller) i Pena-roja (alcalde): Francisco Esteve
    • Llitera (Conseller) i Castellonroi (alcalde): Antonio Fondevila
    • Saidí (alcaldessa): María Teresa Font

En contra

  • PAR:
    • Matarranya (conseller) i Ràfels (alcalde): Fernando Cavero
    • Mont-roig: Andrés Cros
    • La Canyada de Beric: José Manuel Insa
  • PP:
    • Ribagorça (Conseller) i Isàvena (alcalde): Alberto Lamora
    • Nonasp: Joaquín Llop

Els recomptes són senzills: 8 socialistes a favor (1 vicepresident i 1 diputat provincials, 1 president,  1 vicepresident i 1 conseller comarcals), 4 regionalistes a favor (1 president de comarca i 2 consellers), 3 regionalistes en contra (1 conseller) i 2 populars (1 conseller) en contra. Les fonts consultades per l’Heraldo són clares: les bases del PAR estan dividides a la Franja i no donen suport ple a la guerra de noms del seu partit.

Comentaris»

1. Membres del PAR a la Franja discrepen de la Direcció « Lo finestró del Gràcia - 23 Juliol 23UTC 2008

[…] Membres del PAR a la Franja discrepen de la Direcció Publicat en 23 Juliol, 2008 per graciaz Sobre l’esborrany de la Llei de llengües, filtrat per l’Heraldo, les bases del PAR estan dividides a la Franja i no donen suport ple a la guerra de noms del seu partit. El titular de l’Heraldo “El anteproyecto socialista de Ley de Lenguas suscita controversia y no satisface a casi nadie. continua amb “El borrador del texto normativo es criticado con dureza por la oposición y ni siquiera logra consenso en el PSOE“. A partir del títol pareix que a ningú ha agradat l’avantprojecte i fins i tot al PSOE hi ha qui s’hi oposa. No és correcte el titular segons el contingut de l’article. Veieu el post del bloc de Natxo Sorolla. […]

2. Lo PAR no donarà suport a la llei de llengües « Xarxes socials i llengües - 16 Desembre 16UTC 2008

[…] Lo PAR no donarà suport a la llei de llengües 16 Desembre 16e 2008 Posted by xarxes in franja, sociolingüística. trackback Biel no admet que li vinguen a dir català al català de la Franja. Tira les seues joventuts al carrer en los radicals de la FACAO per a exigir al Dr. Francho Nagore que corregisca la “equibocación grabe” de dir català al català. I a la vegada, membres del PAR a la Franja s’oposen a la política seguida pel seu partit. […]

3. 10 dudas sobre la Ley de Lenguas | Purnas en o zierzo - 17 Desembre 17UTC 2008

[…] libertades individuales se detiene en el español, como dios manda. Lo del PAR es curioso, porque alcaldes de la Franja del PAR apoyan la oficialidad del catalán y sin embargo, en Zaragoza, se revuelven como gato panza arriba frente a los criterios científicos […]

4. Jsé Manuel Insa Vallés - 7 Mai 07UTC 2009

Esta información es incompleta y no se ajusta a la verdad. He asistido a numerosas reuniones sobre las diferentes posturas dentro de PAR de ley de lenguas y la gran mayoría de los alcaldes del PAR de los pueblos afectados, tanto del Matarraña como del Bajo Aragón está en desacuerdo con dicha proposición de ley y de ningún modo Carlos Fontanet presidente de la Comarca del Matarraña está a favor de la misma. Esta informacion es

5. xarxes - 7 Mai 07UTC 2009

Amic Insa, la informació que l’Heraldo publica és “Carlos Fontanet, presidente de la comarca, manifestó que “la situación actual debe regularse, posteriormente los especialistas ya reglamentarán la gramática”. “Creo que hablamos catalán, ya que no hay ningún problema al comunicarnos con nuestros vecinos”, afirmó.”.

Almenys públicament és l’única postura coneguda, no?

José Manuel Insa Vallés - 7 Mai 07UTC 2009

Esas declaraciones en ningún modo lo posicionan a favor del texto de dicha ley. Que la regulación debe realizarse lo queremos todos, pero no aceptamos que sea en base al CATALÁN UNIFICADO si no que la haga la ACADEMIA DE LAS LENGUAS ARAGONESAS conservando todas las peculiaridades de cada localidad. Tal vez, si los universitarios que dicen que es Catalán, visitasen a las gentes de nuestros pueblos, una vez más la Universidad cambiaría de criterio como lo ha hecho con los “perjuicios” el aceite de oliva, los “perjuicios” de la píldora, o el colesterol de la carne de cerdo. La mayoría lo que queremos es una ley que defienda nuestra cultura y nuestras lenguas.
Un saludo

6. xarxes - 7 Mai 07UTC 2009

Suposo que al Matarranya i el Mesquí ningú envie als fills a la Universitat, perquè pareix que no hi ha ningú més enganyat a la terra que les Universitats.

Però si encara queda un raconet de “veritat” a les universitats, suposo que ja hauràs llegit una mica del tema i totes les universitats li diuen català, i totes tenen excel·lents professors de la Franja: la de lleida, la de saragossa, la de tarragona o la de castelló. I excel·lents estudis, com lo de Giralt (de la Llitera) que diu:
“Dentro del territorio aragonés, su máximo exponente lo encontramos en una extensa franja situada en la zona oriental de la región, que abarca desde los Pirineos hasta el Matarraña turolense y que se caracteriza por la convivencia que en ella se da entre el castellano y el catalán (o variedades de estas lenguas).”
Javier Giralt, Universidad de Zaragoza. Disglosia funcional y actitudes lingüísticas en la Litera (Huesca)

Que algú es veu capaç de demostrar la no catalanitat del parlar de la Canyada? Suposo que qualsevol universitat l’acceptarà per a que defenso esta innovació científica de la mida de la teoria de la gravetat. Però seria el primer en fer-ho. Ànims! Mentre, es pot llegir
“El parlar d’Aiguaviva”, que ja l’any 1949 va escriure algun universitari. I ja de pas, ajudarà a corregir la gran fal·làcia que es diu més amunt, dient que no s’han fet estudis…

Suposo que si t’estimes “la vostra llengua” almenys la podries utilitzar. Que segur que tots l’entenem. No cal amagar-la.

José Manuel Insa Vallés - 7 Mai 07UTC 2009

Poco me costaría rectificar mi opinión, si en vez de hacer referencia a un escrito de 1949 sobre “El parlar d’Aiguaviva dieses datos concretos sobre los estudios hechos por la Universidad sobre nuestro Chapurriau en la Cañada y los demás pueblos, el cual, aunque para algunos es una “lengua inculta” yo hablo, y no lo utilizo porque desconozco si tu y tus lectores podéis entenderlo sin dar lugar a interpretaciones erróneas como ha ocurrido con las declaraciones de Carlos Fontanet, ya que una cosa es decir que habla catalán y otra que está a favor de la proposición de la LEY DE LENGUAS del PSOE. Lamentablemente mis obligaciones no me dejan tiempo para poder contestarte más ampliamente, y respetando a la Universidad y sus investigaciones, te digo que nadie tiene infalibilidad y mi opinión es que se está hablando muy genéricamente sobre nuestras lenguas pero que no se nos conoce en profundidad. Conozco un poco “el parlar de Aiguaviva” y te aseguro que es bastante distinto de lo que se habla en la Cañada (aunque nos podamos entender). Un saludo y te felicito por la generosidad que has tenido conmigo en dejarme expresar en tu página (la he encontrado casualmente) sobre este tema que para os cañadinos es muy sensible.

7. xarxes - 9 Mai 09UTC 2009

José Manuel, els de Torrecilla no necessiten estudis del parlar del seu poble per a confirmar que parlen castellà. Però les llengües minoritzades sempre troben bon caldo de cultiu en los parlants que pensen que els del poble del costat no parlen lo mateix “perquè aquí tal paraula no la diem”. Lo canvi poble a poble és universal. I això no fa llengües diferents ni impedix la intercomunicació. De fet, també cada persona té un parlar específic segons lo gènere, la generació, los estudis, lo nivell socioeconòmic, lo contacte en altres llengües… Cosa llargament estudiada per la lingüística. De la Canyada per exemple hauries de conéixer al ditet lo llibre “Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya” http://ascuma.org/index.php?option=com_content&view=article&id=47&Itemid=59
A la Canyada dieu “aurisco o obrisco”, “aurisses o obrisses”, a una “libel·lula” li dieu “gaiter” o parleu de “ratampanà”. Que podrie haver moltíssims més estudis sobre el català al Matarranya, al Mesquí, al Bergantes… segur. Però els responsables polítics locals i comarcals sempre hi han estat molt poc interessats. No sé si al Mesquí hi ha casos que ho desmetixquen.

José Manuel Insa Vallés - 12 Mai 12UTC 2009

Por supuesto que la principal riqueza cultural de las lenguas, por muy mal que se utiulicen, son los distintos modos de expresarse, por eso es necesario conocer en profundidad el hablar de los diferentes pueblos y en base a esos estudios hacer una ley de lenguas que las regule y las defienda sin que se contaminen artificialmente por otras más desarrolladas, como pienso que puede ocurrir con el catalán y mi chapurriau. He estado viviendo dos años en Cataluña y soy un defensor de su lengua, pero no quiero que con el argumento que “chapurrear una lengua es mal hablarla”, con el apoyo de una ley aragonesa desaparezca chapurriau de la Cañada.

He visitado un poco (como te dije mis obligaciones no me dejan tiempo) “Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya” http://ascuma.org/index.php?option=com_content&view=article&id=47&Itemid=59 y te aseguro que en Cañada a la libélula le decimos “gaité” no gaiter, no he oído nunca utilizar “aurisco o obrisco”, si no “ubrisco” y si que utilizamos “ratampanà”.

Espero que la Ley de Lenguas que se apruebe en las Cortes Aragonesas no sea un instrumento para anular la lengua de mis antepasados (que me han legado pese a ser prácticamente analfabetos) con el argumento que ahora somos todos mas cultos y “se culturice” con el catalán normalizado. No estoy en contra que se apoye a quien quiera estudiar Catalán en Aragón, pero si a que nuestro chapurriau, sea o no catalán, desaparezca tal y como lo hablamos en la Cañada.

8. xarxes - 14 Mai 14UTC 2009

M’alegro de poder mantindre esta conversa en tu. Les llengües evolucionen. Se sap des de temps immemorials. I el castella de Torrecilla no ha perdut los seus atributs per més que faigue anys tingue un castellà estandarditzat que la fa una llengua esplendorosa, de cultura i internacional. I es puguen comunicar veneçolans i els de Torrecilla. Com es evident que els del Matarranya mos comuniquem quan parlem en mallorquins, lleidatans, alacantins…. I la canviem per a parlar en los de Torrecilla. I els lleidatans no han dixat de parlar en accent lleidatà com los mallorquins (o els barcelonins) no han dixat de dir “cullons” quan tots escrivim “collons”. Tots hi aportem lo nostre parlar. Tant ells com los de La Canyada. A la llengua estandard que compartim tots, tots hi aportem lo nostre granet. I hi ha grans estudiosos que la coneixen fil per randa. No despreciem tot allo que han estudiat. Los carrecs politics que els desprestigien perjudiquen seriosament la base de la nostra “societat del saber”. De cada paraula que s’integre de l’estandard ne tenim 100 castellanades, herencia dels anys que ham considerat que esta llengua nostra no es mereixie que l’aprenguerem a l’escola o que les persones que arribaven noves al poble no l’havien d’aprendre. Ara estem en lo moment que no es pergue el nostre parlar.

9. La Franja » Normalització del català Ribagorça » Carles Barrull: POLÍTICA A LA FRANJA - 14 Setembre 14UTC 2009

[…] de Benavarri, El Campell, Castillonroi, Saidí, Castillornroi, Calaceit o Pena-roja de Tastavins. https://xarxes.wordpress.com/2008/07/23/les-bases-del-par-discrepen-amb-la-direccio-per-la-llei-de-ll… Podrien escriure més cartes al director als mitjans aragonesos i sobretot criticar a tots aquells […]

10. La Comarca del Baix Aragó-Casp en defensa del català al Baix Matarranya « Xarxes socials i llengües - 28 Març 28UTC 2012

[…] PAR tenen un problema, perquè la major part dels seus alcaldes estaven a favor del reconeixement del català no fa molt. De fet, un dels qui amb més accent ha defensat la nostra llengua és l’actual […]

11. Avals internacionals per a la denominació de “català” a la llengua de la Franja « Xarxes socials i llengües - 9 Juliol 09UTC 2012

[…] Alcaldes i regidors del PAR al Matarranya. […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: