Escomence el treball de camp

Ja fa alguns anys que vaig escomençar el doctorat. Lo 2002 vaig fer l’any de docència, amb unes assignatures que habitualment eren inútils i llunyanes per al meu futur. Potser alguna assignatura d’estadística se’n va salvar . Però que encara així, entre l’assignatura i la recerca hi havie una distància considerable. Lo següent any per divisions entre els departaments de sociologia de la UB, ja que canviava l’adscripció de departament, no vaig poder matricular el DEA (Diploma d’estudis avançats). Però vaig seguir fent recerca sobre la Franja. I al següent ja vaig poder passar el tràmit burocràtic del DEA aprofitant i ampliant un estudi sobre l’Enquesta d’Usos Lingüístics d’Andorra. Em vaig concentrar en l’anàlisi factorial de la sociolingüística d’Andorra i l’estudi de diferents grups. Les idees bàsiques són que els corrents sociolingüístics principals a Andorra són els que van del castellà fent créixer el català. Però l’espectacular creixement demogràfic, sobretot a base de migracions portugueses, incorporen nous residents que mantenen poc la seua llengua d’origen i adopten en gran massa el castellà com a llengua d’intercomunicació. Per tant, el català veu créixer els seus efectius , però a la vegada els nous residents i parlants d’altres llengües no deixen d’incorporar-se al castellà. Això ja es sabia que passa a Catalunya: el català creix i manté indicadors positius per al seu futur (per exemple, la transmissió de la llengua), però el creixement demogràfic de les migracions superen esta dinàmica positiva. I per això els avenços s’amaguen entre el creixement demogràfic. Aquell article el vaig acabar d’arreglar a finals de 2006, fa ben poc, per als premis a jóvens sociòlegs de l’Associació Catalana de Sociologia. No m’han dit res encara. A veure si hi ha sort.

Imatge: la posta de sol des dels ports de Beseit. Avui.

En lo DEA davall lo braç, vaig escomençar a preparar el treball de camp i el finançament per a la tesi. Vaig trobar alguna cosa. Però estic ben mentalitzat que no viuré de la meua tesi i que hauré de fer més hores que un relonge. Però a més de veure la creu, també s’ha de veure la cara: puc fer el que m’apassione. I tenia clars los dos eixos que havien de mantindre la tesi: lo manteniment i la substitució de les llengües a la Franja, i anàlisi des de la perspectiva de les xarxes socials.

Uns anys més tard de tindre el DEA, i en diverses maniobres directes, paral·les, indirectes o en diagonal del meu director de tesi per que em posara a treballar en la base de la tesi, el treball de camp, també va aparèixer un gran projecte finançat pel Ministeri. Este ha servit per a coordinar diferents tesis i treballs de camp. I ha estat lo motiu per a que d’una vegada per totes siga més pragmàtic que mai, posant-me a treballar en la tesi sense retards. I amb l’estrès que això comporta. També en algun moment intentaré veure els punts positius i els punts negatius d’incorporar la tesi, amb una línia ben clara, a un projecte que la supera i que li demana adequar alguns aspectes.

Mentre ha arribat este punt d’inflexió en la tesi han passat diferents projectes, recerques i articles: borsa d’estudi Països Catalans sobre les enquestes a la Franja (i que tinc que tancar, encara!), els mitjans de comunicació a l’Enquesta d’usos lingüístics de tots els territoris (esta setmana vinent entrego la correcció de les galerades), l’Enquesta a Andorra, un article sobre la interrelació entre la llengua inicial i els usos lingüístics a la Franja, el País Valencià, Catalunya i les Balears a mitjans dels 90 (l’article està en premsa), l’aportació de les ciències socials a la sociolingüística catalana, i un llarg etcètera que em fan pensar que tinc pendent l’actualització del CV.

Però demà, demà i només demà escomence el treball de camp. Ja tinc programat un allau d’enquestes a les escoles de la Llitera i el Baix Cinca. Us aniré explicant com evoluciona la cosa.