Xarxes socials i llengües

Des del dilluns que ha escomençat lo curs Els futurs del català: un estat de la qüestió i una qüestió d’Estat, que coordina Emili Boix als cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona, Els Juliols. Els temes tractats afinen en les situacions diverses que passa el català en cadascun dels seus diversos territoris: la deriva substitutòria al País Valencià, els 25 anys d’Estatut d’Autonomia balears, el debat entre coneixements i usos a Catalunya, la culminació de la substitució a la Catalunya del Nord i l’Alguer o els reptes del multilingüisme. Al programa hi ha sociolingüistes de tot lo domini: Albert Fabà, Joan Melià, Andreu Bosch, Miquel-Àngel Pradilla, Gentil Puig, Joaquim Torres, Noemí Ubach i Carme Junyent. I a mi em toca parlar de la Franja. Parlaré de l’evolució sociolingüística sense llei de llengües. Repassaré la qüestió dels noms del territori i de la llengua, la identitat, els límits lingüístics, i per tant, del benasquès, de demografia, dels estudis sociolingüístics del català a la Franja en comparació amb la resta de territoris i de la sitaució de l’aragonès, del Manifest de Mequinenesa i tota la legislació sobre llengües feta a Aragó, els debats parlamentaris durant la reforma de l’Estatut i les successives promeses socialistes sobre la Llei de llengües, l’activisme lingüístic i les activitats dels secessionistes. Finalment, la presentació acaba amb una visió sobre el futur del català a partir de les seues condicions sociolingüístiques i els possibles futurs en l’arc parlamentari de l’Aljaferia. Com que les polítiques lingüístiques des de Saragossa difícilment seran suficients, mai, reflexiono sobre les vies per la estabilització i millora de la transmissió lingüística a la Franja, que passen inexorablement per que el català es faça un espai molt fort a l’escola. Amb o sense llei de llengües. Si no s’assegura l’alfabetització a una proporció molt important de població, el català pot consolidar els propers anys un procés de substitució lingüística pel castellà que ja es pot copsar entre escolars a la part central i nord de la Franja.  I serà difícilment revocable quan el procés estiga consolidat en tota una generació.

L’Ivan Tubau és reconegut entre els ideòlegs del partit Ciudadanos. I fa alguns dies va escriure, com qui fa articles com a xurros, unes quantes frases de nivell:

(…) a mi el català no em fa nosa, ans al contrari, a l’hora de parlar o escriure francès, espanyol o italià. El meu ús del català és no tan sols millor que el del president de Catalunya (a qui ja li han dit que el del president de l’Aragó és molt millor que el seu) sinó que -la falsa modèstia és una hipocresia lletja- també es més competent que el de gairebé tots els patriotes lingüístics catalans.

Indiferentment de com avaluem si el català de Marcelino és millor que el de Montilla, Tubau obvia a consciència que el primer és parlant inicial de català i el segon no. Perquè el primer és nascut a Bonansa, a la Ribagorça de la Franja. Omet conscientment este fet perquè unes línies més amunt amb consciència deixa els límits lingüístics del català a Catalunya, Andorra i la Catalunya del Nord. A la Franja hauríem de suposar que es parla altres llengües, com l’orienaragonés.

¿On es pot anar amb el català? A Andorra amb prou feines (hi és oficial, però en l¿ús dels habitants queda molt enrere d’espanyol, portuguès i francès). Ni per anar a Perpinyà serveix: allí tothom parla francès i el català ve a ser una relíquia folclórica.

Tampoc estaria de més que Tubau repassara les estadístiques abans de perpetrar un article:

2.1. Població major de 15 anys segons la llengua inicial. Andorra, 2004.

1. Castellà: 23.454 parlants (35,9 %)
   
2. Català: 20.555 parlants (31,4 %)
   
3. Portuguès: 9.611 parlants (14,7 %)
   
4. Francès: 5.071 parlants (7,8 %)
   
5. Altres: 5.697 parlants (8,7 %)
   
6. Igual català que castellà: 1.012 parlants (1,5 %)

A Internet corren diferents biografies sucoses de Tubau, com de la major part de blaveros recalcitrants. Podeu llegir esta però també la d’un alumne que no acaba de veure la seua faceta pública i explica los continguts de les seues classes.

Us recomano un article d’Enric Juliana a la Vanguardia, que es diu Una historia de mapas: Zaragoza y Lleida. A partir de la vinyeta que enganxo més avall, que visualitza el viratge tàctic al PP valencià per connectar-se amb Europa des de Catalunya, i no des de Madrid, reflexiona sobre les queixes d’alguns saragossans perquè no han vist aparèixer els AVE’s barats entre Saragossa i Lleida. Algú, des del desconeixement dels fluxos econòmics Saragossa - Lleida, o amb la intenció de rectificar-los, no ha volgut actualitzar els mapes. Un tema important per a l’àrea de Fraga.

Vist a aragonéame.com

Habitualment los mitjans de comunicació tradicionals transmeten la idea àmpliament estesa entre qui no coneix lo medi que Internet és intrinsecament perillòs. Ahir ho feien La Vanguardia i l’Heraldo sobre una església de la Riabagorça frangenca. Denuncien que hom ha penjat un vídeo a Youtube amb la gravació de la seua demolició.

Ho fan en estos termes tremendistes:

Primero fueron las collejas y las vejaciones, después llegaron las carreras de coches y las imprudencias al volante, al mismo tiempo que aumentaban las broncas callejeras; y ahora se abre la veda con las iglesias. Los vídeos de mal gusto no parecen tener límite en internet. Una grabación colgada en un conocido portal de la red recoge el momento en el que tres hombres tiran abajo un pequeño campanario (la espadaña de una iglesia en ruinas) de una aldea de la Ribagorça oscense –ubicada a muy pocos kilómetros del El Pont de Suert– abandonada durante más de 25 años.

“Abajo la iglesia”. Este es el título elegido para este vídeo, que estrena una nueva temática en internet y en el que se ve cómo tres personas se bastan, en menos de un minuto, para tirar abajo la espadaña (la estructura donde se colocaba la campana) de la iglesia de Sant Climent de Torre de Buira. Mientras tiran de la cuerda asida a una de las torres del pequeño campanario, suena de fondo una canción punk inspirada en el Padre Nuestro.

Se suposa que l’amargor de qui redacta la notícia, més que per la pròpia tombada del campanar, és perquè se penja a Internet. Però el propi vídeo que se denuncia és pujat al servidor de La Vanguardia i accessible a qualsevol lector. És a dir, carrega contra els perills de les noves tecnologies, contra la innovació i finalment se reproduix la pròpia cosa que es denuncia. Poca credibilitat si s’actua de la mateixa manera que el fet que es denuncia. I per a tancar el tema, fins i tot lo bisbat de barbastre que se suposa que té la titularitat de l’església pagada pels feligresos, confirma que havia demanat fa 3 anys la demolició, i per tant, d’acte bandàlic, n’hi ha poc. En fi, tots sabem que entre humans hi ha maldats. Però si realment part del mal estiguera en la seua difusió per Internet, com pot ser un vídeo pedòfil, no el pujaria el propi diari al seu servidor. Més que un problema tecnològic, tenim un problema cultural d’integració de les les noves tecnologies.

N’haig vist una de curiosa, avui! Al Matarranya estant, feen broma en un crio de 10 anys, que s’acabave de comprar una bossa de pataques. En un moment, lo crio li ha dit a un “te xafaré els morros” i allà la cosa s’ha posat més cruga, per a fer-li comprendre que la violència, ni de broma. I en los ulls humits perquè no li tornaven la bossa, ha soltat un insult de nivell: “Catalaniste!”.

La cosa s’ha quedat entre riure i plorar. Evidentment, als 10 anys lo crio no ha llegit massa coses sobre identitats. I evidentment, no hi ha un historial de catalanisme polític, estelades o res paregut al seu voltant per a que el crio comprengue res del que ha dit. Com a molt, ha pogut escoltar música d’Obrint Pas en son germà a casa. Però coneixent una mica els antecedents familiars, se m’ha fet una imatge dels discursos anticatalanistes materns. Hi ha gent que per mantenint un discurs de defensà del català a la Franja, i sense haver parlat mai d’independència o identitat catalana, se’ls atribuix segons quines coses que no els va a mida. En fi, qui en crios se gite, pixat s’eixeque :-D

Tinc un dubte seriós… Voto, i amb orgull, a la meua vila. A la meua vila li correspon votar per als 3 diputats de la província de Terol. Imagineu un tio que només entendria com a vot útil a un PSOE radicalment progressista (dins los paràmetres psoe, clar) i radicalment federalista (dins dels paràmetres psoe, clar). Este tio és més bé proper a IU en lo social i a la CHA en lo territorial. Però la realitat que li oferixen és la d’un PSOE que pactarà en lo senyor Duran, la democràcia cristiana.

A més, este tio vote a la província de Terol, i no hi ha possibilitat real de trencar lo bipartidisme PPSOE: tres diputats que es repartixen entre els 35.000 vots al PSOE i els 35.000 al PP. Diuen que el partit que s’emporta el tercer i darrer escó de Terol és el que guanya les eleccions estatals. Sempre ha estat així. Les darreres eleccions lo PSOE va traure 232 vots per damunt del PP i li va segrestar el tercer diputat. I estes eleccions és molt previsible que la cosa seguixque quedant molt ajustada entre els dos partits, si no hi ha algun efecte Pizarro (que diuen que és de la província;). Per tant, novament, lo tercer diputat s’entregarà per molt poc marge a un o altre partit.

I quina opció hi ha que entro un tercer partit a la disputa? Crugo ho té. Molt crugo. Qui té més possibilitats és la diputada a l’Aljaferia pel PAR, la María Herrero, que diu que si la gent votare el mateix a les aragoneses que a les estatals, serie diputada per Terol. Però el cas és que només 7.000 terolencs voten la tercera força, la xarxa d’interessos locals conservadora PAR. I per assolir el tercer diputat almenys haurie d’aconseguir la meitat de vots que la primera força: almenys 18.076 + 1 vot si es repetira l’empat de fa quatre anys. Ni de conya!

Ja no en parlem de Chunta, que el 2004 en va traure 4.463 i Esquerra Unida que en va fer 2.514 . Los primers és molt més que previsible que seguixquen en lo seu chuntacazo de les municipals, degut en bona mesura pel seu viratge cap al centre autonomista, democràtic i social, entre el que ha expressat moments de màxima repressió interna expulsant les seues joventuts més combatives. I perquè ja han retirat a Labordeta a la segona posició darrere de Bizen Fuster. Tot i que molta gent encara no sap que a Terol no poden votar a Labordeta, perquè es presente per la província de Saragossa. I finalment queda una Esquerra Unida que a nivell madrileny manté un Llamazares que ni emociona, ni marca el seu espai electoral fora de ser la crossa socialista, i a més, 3 dels seus 5 diputats són catalans i valencians, dels sectors més ecohippies. És possible que a Terol revisque en un efecte Amor Pacual, l’alcaldesa comunista d’Alcanyís, però el seu cap d’IU a Aragó, destacat per anar contra el multilingüisme a Aragó, diu fa pocs dies que hi ha la necesidad de que obtengan al menos cinco escaños para poder asegurar un gobierno nacional de izquierdas sin necesidad de pactos nacionalistas. Nacionalisme banal? A Aragón colonial vas!

Vot en blanc? No. Abstenció? Mai. Només queda el vot nul…

Imatge de Júbilo Haku

Molts coneixereu la meua afició per l’aragonès. En part és per la proximitat de la llengua, si més no, sociopolítica, en lo català a la Franja. Aquí teniu un argumentari de O chemeco d’as parolas que acabo de descobrir via Purnas en o zierzo.Feu-li una ullada, que és molt interessant.

Ahir explicàvem que la Franja ha estabilitzat lo seu creixement demogràfic que venia experimentant des de l’any 2000. Aprofundint en les dades, sergregades per comarques i població, i mirant la seua evolució des de l’any 2000, on la Franja toca el seu sostre de despoblació, veig que la població ha augmentat en 1611 habitants en els darrers 7 anys, que és un 3 % de creixement.  Podeu veure el gràfic aquí.

Des de l’any 2000 els creixements poblacionals se concentren a la part central de la Franja, mentre que la despoblació ho fa en la part prepirinenca. L’única comarca que ha fet creixements de població molt importants ha estat el Baix Cinc, amb una pujada del 9 % en 7 anys. El Mesquí i Bergantes han pujat el seu cens, però de manera més moderada: 6 %. En oposició, tant el Baix com l’Alt Matarranya i la Ribagorça estabilitzen la seua població, amb creixements molt reduïts durant els darrers 7 anys. I finalment, La Llitera, és l’única que perd població, de l’ordre del -4 %. Podeu veure el gràfic de l’evolució poblacional per comarques aquí.

Els majors creixements del cens des de l’any 2000 s’observen a  un únic nucli, que és l’originari de Marcelino Iglesias: Bonansa (Ribagorça). Passa de 76 a 97 h. Això significa un augment del cens del 28 %.  Però amb creixement d’entre el 10 i el 20 % hi ha un seguit de pobles. Entre ells el nucli major, Fraga, que creix un 14 %. I també Vall-de-roures, Aiguaviva, Castigaleu, Pont de Montanyana,  Isàvena, la Sorollera i la Freixneda

A pesar de l’etapa de creixement generalizat, també trobem entre l’any 2000 i el 2007 alguns nuclis de despoblació: Ràfels, Valldellou, Sant Esteve de Llitera i Areny de Noguera. Tots ells en recessions d’entre el 10 i el 15 % de població.

Comarcalment, cal remarcar que totes les viles de la Llitera s’han despoblat durant l’època de creixement poblacional. I també la major part de les altmatarranyenques. Però estes darreres han vist créixer, per una altra banda, el pol de  Vall-de-roures/Freixneda, que a nivell comarcal han compensat la resta de valors negatius. Les altres comaruqes es troben equilibrades entre les poblacions  que guanyen i les que perden habitants. Els creixements venen impulsats per certes poblacions, com Aiguaviva al Mesquí-Bergantes, Faió al Baix Matarranya, Fraga i Saidí al Baix Cinca i alguns petits nuclis esmentats abans a la Ribagorça.

El darrer any els creixements més notables han estat els de Pont de Montanyana, que ha passat de 88 a 152 empadronats , i Torredarques, que ha pujat de 93 a 112h. Mentre, també trobem 3 poblacions que han superat el valor de 5% de pèrdua de població en un any: Bonansa, Torrent de Cinca i La Torre de Vilella

Per comarques, durant el darrer any el creixement de la població pareix estabilitzar-se, sobretot al Matarranya i a la Llitera. Per contra, el Baix Cinca i la Ribagorça continuen atraient població amb resultats positius.

Taules de població dels municipis de la Franja. Font: elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística d’Aragó.

Ahir apareixia a la premsa lleidatana un acte de presentació d’un Centre de Normalització Lingüística per a la Franja. La primera al front: es presenta una entitat que treballa a la Franja i la primera i única presentació es fa a fora…  Però bé, l’entitat estava apadrinada per la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Folc. A part de dubtar profundament del bon historial de qui l’engega, llixgo coses preocupants:

El centre, que no depèn de la Generalitat, vol analitzar l’ús del català a la Franja, estudiar el percentatge de població que el parla [+]

Se m’ocorren 3 coses sobre el que diu la premsa:
- O bé qui apadrina l’acte no sap que té 800 enquestes fetes a la  Franja que ningú ha explotat en profunditat, i per tant, estan fotent al riu diners dels contribuents catalans, lo que serie una irresponsabilitat per part seua.

- O bé se farà una “enquesta” sense costos econòmics, intentant donar-li relleu acadèmic, i contraposar-la a les dades que fins ara es tenen. Per tant, seria una irresponsabilitat de qui fa l’enquesta i de qui la finança.

- O bé no es farà ni una cosa ni l’altra, serà un nou ens del conglomerat franjadeponent.cat, a on hi ha 4 entitats per militant. I impacte nul al propi territori, tal com indica lo lloc triat per a la seua presentació. Això seria una fantasmada.

Si a més feu una cosa senzilla com veure qui dirigeix el Centre i quin historial de contacte té amb la Franja abans de fer esta presentació, la cosa es posa encara més greu: qui ho dirigeix, no té cap relació acadèmicade relleu a la Franja.

Al final, malauradament, lo carnet és lo carnet.

Un breu apunt per a dir que acabo d’actualitzar les dades de població de la Franja a la Wikipedia. Me calen per a quantificar la població dels territoris de llengua catalana. I sempre són les més complicades. Perquè no hi ha un territori que aparegue als recomptes estadístics que es digue Franja. Ni tan sols és una suma de comarques. Així que ja ho tinc automatitzat: demano les dades de població d’Aragó municipi per municipi(recopilades en un únic excel). Les passo a una plantilla a on ja tinc los mateix municipis de tot Aragó ordenats de la mateixa manera. També té una segona columna que indica quins municipis són de la Franja i la seua comarca. I només cal ordenar tot l’excel per eixa columna de comarca. I els 61 municipis de la Franja apareixen ordenats en la seua població. Sumes el total i dona el que vols:

Ha pujat em 450 habitants respecte l’any 2006, el que a efectes reals, per la baixa quantitat del canvi, significa un creixement moderat. Des de l’any 2000 havíem obtingut creixements de població, dels 46.075 h. que marcaven en aquell any. L’any passat vam marcar 47.236 h. Enguany doncs continua el creixement. La població per comarques i subcomarques (sempre només per a municipis catalanoparlants) és la següent:

• Mesquí i Bergantes: 1.871 h.
• Alt Matarranya: 8797 h.
• Baix Matarranya: 4.771 h.
• Baix Cinca: 19.402 h.
• Llitera: 9.088 h.
• Ribagorça: 3.757 h.

Imatge de Arenamontanus

Continua a Tot i la nova immigració, la Llitera s’ha despoblat