Los conflictes catalanoaragonesos, per Montesquieu 30 Novembre 30+01:00 2015
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.trackback
A pesar d’haver compartit institucions històricament, lo conflicte entre la catalanitat i l’aragonesitat no és una cosa nova. Los Bens de la Franja, l’eixida de l’Euroregió, les Olimpiades d’Hivern, lo conflicte sanitari (a Lleida i a Salou)… i tants altres conflictes (buscats) han estat constants des de la creació de l’Estat de les Autonomies. Fa temps que vaig descobrir, gràcies a Josep Espluga, les referències històriques sobre els conflictes entre catalans i aragonesos. De fet, la referència que Montesquieu fa a les seues Cartes perses:
El tradicional antagonisme entre Catalunya i Aragó, per exemple, ja apareix reflectit el 1721 en les Cartes Perses del baró de Montesquieu, qui posa en llavis del protagonista la següent frase: «He sentit a dir que [en 1610], havent un rei d’Aragó convocat els estats d’Aragó i Catalunya, es dedicaren les primeres sessions a decidir en quina llengua s’havia d’escriure tot allò que es proveís. Va ser molt violenta la contesa, i mil vegades s’haurien separat si els estats no haguessin imaginat una sortida, que fou que la pregunta es posés en llengua catalana i la resposta en la d’Aragó». En definitiva, les fronteres basteixen un mecanisme que impulsa l’homogeneïtzació interna i l’antagonisme amb els veïns.
Espluga Trenc, J. (2009). Fronteres: Breus instruccions per tractar amb la gent que hi viu. L’ Avenç: Revista de història i cultura, (133), 2-4.
Cada vegada que vull recuperar la cita, tinc lo pressentiment que n’haig parlat al bloc, la busco… i res! Així que aprofito a compartir-la en tots vatres, i aprofito per a posar-me una nota fàcil de trobar de cara al futur ;-)
Però la cosa no queda aquí. Evidentment. Teniu una extensa relació d’altres conflictes lingüístics a este excel·lent article, que resitua els fets citats per Montesquieu al 1510:
Segura Malagó, J. J., & Tomás Faci, G. (2008). Conciencia y reivindicación lingüística en el Aragón medieval: el caso de las Cortes de Aragón de 1382-1384.Alazet, (20).
Nota: segons la transcripció que Malagó i Tomás fan, Montesquieu diu”la demande serait faite en langage catalan, et la réponse en aragonais”. Per tant, des del meu amplíssim desconeixement de francès, la traducció hauria de ser “la pregunta es posés en llengua catalana i la resposta en aragonès” (i no “la resposta en la d’Aragó”que proposa Espluga, i que en l’estat actual de coses, pot portar a importants confusions).
Xarxes socials i llengües 
Les bones i males relacións son molt mes fàcils entre veïns, que ho han segut des de sempre, com l’ Aragó i Catalunya . Serie extrany que les tinguerem en regions que están tant lluy com Galicia o Andalusia.
No ho tinc ben documentat però es evident que les bones relacións s’haiguen tengut en temps de bonança i en temps roins per a enfrontarse a un enemic o adversidat comuns. La guerra contra el moros, la defensa contra les pestes i les crisis medievals, la guerra contra Napoleón, etc.
Les males relacións s’han produit per enfrontament d’interesos i per les escatxides comunes patides a consequencia de les guerres civils: Els Segadors, Succesións, Carlistes…i, sobre tot, per la guerra civil del 36 i la seua prolongació en les partides de maquis, que van afectar de ple a la població civil.
L’entrada des de Catalunya de les columnes de milicians anarquistes, i la seua actuació, al Baix Aragón, van envenenar les relacións de Catalunya i l’Aragó per molts anys. Encara quede gent gran a les nostres viles que ho van patir directament, i molta gent de mitja edat que n’ha sentit parlar als patidors d’aquella tragedia, que la van viure en les seues carns.
La expropiació i col-lectivització indiscriminada de cases i terres. L’intent de destrucció de les nostres tradicións, i la realidat de la destrucció de tot lo patrimoni cultural i religiós de les nostres viles. L’empresonament i l’assesinat de la gent en mes prestigi social i de families normals com la teua i com la meua i les seus consequencies socials i personals. La sumisió del Govern de Casp a la Generalidat de Catalunya i la seua dependencia, posada en evidencia pel prepotent viatge del President Companys a les seus tropes ocupants de l’Aragó. (ver)
https://historiasdelbajoaragon.wordpress.com/2015/09/24/el-ejercito-popular-de-cataluna-en-el-bajo-aragon-visita-del-presidente-companys-a-caspe-hij
Tot aixó encara está condicionant i afectant al sub-conscient de la gent de les nostres viles. No cal ser socioleg per a saber perqué voten PAR-PP i prenen precaucions davant de cuallquere cosa que vingue de la Catalunya.nacionalista i esquerrana.
[…] de casa nostra, la transformació de les xarxes fluvials per moments va arribar a trencar la històrica rivalitat entre els dos països germans, Aragó i Catalunya, per a incorporar el tercer germà com […]