Aracil, pilar històric i polèmic de la sociolingüística catalana

Lluís Vicent Aracil ha estat un dels pilars centrals de la sociolingüística catalana.  Juntament amb un altre valencià, Rafael Ninyoles, van contribuir a l’establiment de la disciplina en  els territoris de llengua catalana. La concepció del conflicte lingüístic de les situacions de contacte de llengües li han valgut el reconeixement en el camp sociolingüístic. Aquesta visió diacrònica assentada en la sociolingüística catalana ha estat oposada als corrents teòrics consensualistes i sincrònics, com els de Fishman.

La figura d’Aracil diferencia una primera etapa, on assenta aquests conceptes i la recerca sociolingüística, i una segona (des de l’any 89) en què s’allunya, i fins i tot malda, contra la sociolingüística catalana. Revisant la bibliografia bàsica d’Aracil m’he trobat dos clars exemples d’aquesta doble visió:

– Lluís Vicent Aracil i Boned a la Viquipèdia en català (oficial)

– Lluís Vicent Aracil i Boned a la Uiquipèdia en valencià, no reconeguda per Wikipedia.

Vigileu amb la poca qualitat enciclopèdica d’un dels articles.

Altres textos sobre Aracil:

– VIDES EXEMPLARS 7 / LLUIS VICENT ARACIL Article i bloc altament recomanables

– SOBRE ARACIL I ELS MORTALS. Article de Joan F. Mira on es parla molt del personatge, i ajuda a entendre la relació entre el primer i el segon Aracil.