A estes hores hauria d’estar al Baix Cinca fent treball de camp

I no, no hi haig arribat, perquè estic més cap a l’àrea metropolitana de Barcelona. Sempre haig pensat que si els dies tingueren 48 hores o si les setmanes foren de 10 dies, la vida serie molt millor. L’opció de les setmanes de 10 o 9 dies me l’haig plantejat moltes vegades i seriosament. Lo cansament setmanal no el séntigo fins lo domenge, o el dilluns de la següent. Aixina que no m’importarie que la setmana laboral tinguere 7 o 8 dies de treball i 2 o 1 i 1/2 de descans. Un total de 9 i 10 dies. Si no, passe el que passe.

Lo dilluns ere festa a Barcelona, aixina que vaig aprofitar per a treballar igualment (quan no és faena, és tesi, és activisme, és un article, és…) però a 3 hores i mitja de distància de Barcelona ;-). Per la tarde vaig agarrar el tren fins Móra la Nova, a on tenia el cotxe des de la setmana anterior, i vaig pujar a Mequinensa (Móra->Fraga->Mequinensa, i encara seguixco en lo dubte de si és lo camí més ràpid). Vaig fer los grups de discussió en los crios dimarts i dimecres, i en plegar, cap a Barcelona que el dijous tenia examen oral d’anglès. Vaig aprofitar per a fer acte de presència laboral, rebre canya per totes bandes (tinc que tancar un article sobre la situació sociolingüística del català ESTA setmana, tinc que tancar en DOS setmanes un capítol sobre la situació de la llengua a un anuari i tenim que fer l’article per al 11th International Conference on Minority Languages del 5 i el 6 de juliol a Hongria. I, evidentement, s’ha de fer lo butlletí de la faena, s’han de preparar les dades per a mapificar-les abans de l’estiu…

Ahir, a les 19.30 al Centre Can Basté de Nou Barris la gent del Rolde Aragonès a Barcelona feen un passe de la película Aguaviva de l’Ariadna Pujol, i fa temps que volia vore el docuemntal. Magnífic! Si dic la veritat, anava en la idea que del català d’Aiguavia pràcticamente no el sentiria. I error! Hi ha una presència brutal de la llengua. Intentaré escriure’n alguna cosa quan baixo la intensitat de faena del dia a dia, perquè val molt la pena. Espero que sigue quan torna a vore la peli al Matarranya ;-) Després de la peli vam aprofitar per a anar a fer un mosset en los matarranyencs que mos vam trobar i entre que baixes i arribes a l’estació, perds lo penúltim tren… vaig esperar 45 minuts lo rader i em gitava a les 2,30h.

I este matí a les 9 havia d’estar al Baix Cinca. A les 6, “arriba”, prepara la maleta… haig eixit en cotxe intentant no entrar al caos barceloní i… a les 8h encara estava a la Ronda de Dalt quasi parat. En un hora no podia arribar al Baix Cinca, ni en dos, així que canvia l’escola de dia i aprofita per a fer els textos que t’estan demanant fa dies… I per a celebrar el caos circulatori barceloní, haig anat a pel meu carnet de bicing.com (i haig demant que perfavor, faiguen pagar peatje per a entrar en cotxe a Barcelona i faiguen metros gratuïts. O si no, que m’expulson al Matarranya!). La vida al límit és agradable?