jump to navigation

Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears 7 Abril 07UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
1 comment so far

M’he trobat amb que és accessible en línia l’article «L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat» que l‘any 2007 em va publicar el Col·legi de Filosofia i Lletres a la seua revista . Comparava les enquestes sociolingüístiques que el CIS va fer durant els anys 90 a Catalunya, País Valencià i Illes Balears, afegia l’enquesta feta a la Franja per al Universitat de Saragossa a mitjans de la mateixa dècada, i les comparava amb els resultats de l’onada d’enquestes de 2003/04.

Pujol, Lerma i Cañellas, presidents simultanis dels tres territoris durant 12 anys

Destaco algun dels resultats que encara avui en dia em criden l’atenció, i que caldria comparar amb les enquestes de les dues últimes dècades. De fet, m’ha sorprès retrobar-me amb algunes conclusions que actualment són la clau de volta de la sociolingüística. I que encara avui dia costa de contextualitzar per alguns sectors. La primera, i bàsica, és que la llengua mantenia la seua vitalitat, i fins i tot atreia nous parlants en gran part del territori. Però aquesta realitat no evitava que també trobàrem retrocessos globals en l’ús del català, i que els jóvens utilitzaren menys el català.

Ben al contrari, una de les principals conclusions era que les polítiques lingüístiques dels anys 90  a Catalunya havien permès que els catalanoparlants mantingueren l’ús del català fora de la llar i que fins i tot fora adoptada per part de la població no catalanoparlant. Ben al contrari, a les Illes Balears, i sobretot al País Valencià i la Franja, els catalanoparlants tenien dificultats per desenvolupar les seues activitats quotidianes en la seua llengua. Seria una bona idea replicar l’estudi amb els estudis que comptem actualment i veure com ha evolucionat.

Sorolla Vidal, Natxo (2007) «L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat». Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, 128, pàg. 14-33. En línia.

http://cdl3.cdl.cat/images/pdfs/_Numero_128.pdf

Govern Valencià contra AVL: la raó de fons 5 febrer 05UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , ,
1 comment so far

Hi ha qui diu que el conflicte entre Govern Valencià i Acadèmica Valenciana de la Llengua es deu a esta definició del Diccionari Normatiu Valencià:

valencià -ana [valensiá]
2. m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català.
I la seua oposada
català -ana [katalá]
1. adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de Catalunya.
2. m. LING. Llengua romànica parlada a Catalunya, així com a les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó, la ciutat sarda de l’Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià.
En realitat, lo conflicte té un origen més profund: lo model de llengua triat pels acadèmics. Fixeu-tos:
farlopa [faɾlópa]
f. [col·loq.] Cocaïna

Altres definicions:

Definició al DIEC

Farlopa: No s’ha trobat cap entrada coincident amb els criteris de cerca

Definició al DRAE:

falopa. (sic.)

1. f. coloq. Arg. y Ur.estupefaciente (‖ sustancia narcótica).

2. f. coloq. Arg. y Ur. Dosis de una droga.

Fixeu-tos que tant la definició de valencià com de català inclouen la Franja de manera explícita, i no diluint-la entre altres territoris de la Corona Aragonesa com s’havia divulgat en la premsa. Altres peculiaritats del Diccionari Normatiu Valencià:

franja: 2. f. Superfície més llarga que ampla que es distingix de la resta. La franja d’Aragó. Una franja de terra que voreja el mar.

aragonés -esa (o aragonès) [aɾaɣonés]
2. m. LING. Llengua romànica parlada al nord d’Aragó.
3. m. LING. Varietat del castellà parlada a Aragó.

Una ingerència més a Aragó… dels valencians 3 febrer 03UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , ,
1 comment so far

Divendres passat revisàvem l’obsessió d’alguns sectors “aragonesos” pel que pensen i deixen de pensar els catalans (Sobre la declaració del Parlament de Catalunya i el LAPAO). Si els catalans no existiren, estos “aragonesos” serien los que els inventarien, perquè la seua identitat “aragonesa” només s’entén com a antítesi de la catalanitat. L’obsessió anticatalanista és de tal grau que qualsevol declaració catalana desperta comentaris exaltats contra els catalans (i la llengua catalana), mentre que la política lingüística del Govern d’Aragó els és indiferent, si no és que donen suport explícit a negar l’existència del català a la Franja. I no en parlem ja de reflexionar sobre la relació entre Aragó i Espanya.

I quan dic que esta obsessió és unidireccional i se singularitza només en los catalans ho podreu comprovar en la reacció que no es produirà cap al fet que el dissabte l’Acadèmica Valenciana de la Llengua va aprovar el Diccionari Normatiu del Valencià, on s’afirma (com no pot ser d’altra forma) que el “valencià” és la “Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, Catalunya, Balears i uns altres territoris de la Corona d’Aragó i que també rep el nom de català”. No cal dir que els altres territoris de la Corona d’Aragó són la Franja, el Carxe, Andorra, la Catalunya del Nord i l’Alguer. Ni l’Heraldo, ni la resta de sectors ultra, se dignaran a fer una editorial sobre les ingerències valencianes en la realitat aragonesa. Sort que a Aragó també hi ha vida més enllà d’estes elits ultra.

PS: Passem a actualitzar este nou aval al llistat d’avals al nom de la llengua a lafranja.net

PS2: El PP Valencià ha decidit tombar la pròpia Acadèmia científica que va pactar amb el PSPV per a resoldre el conflicte lingüística: Fabra amenaça l’AVL pel reconeixement de la unitat de la llengua

La nostra genètica celta: Cognoms i Genètica (II) 4 Juliol 04UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

Seguint la línia marcada pel post anterior La nostra genètica celta: Mediterranis? (I), trobo un projecte interessantíssim de la UPF: Cognoms catalans. Estudi genètic dels cognoms catalans, valencians i balears. Lo projecte estudia la relació entre els cognoms i la genètica. És curiosa la relació, perquè els cognoms es transmeten únicament per línia paterna (i no materna). I el cromosoma Y el tenen només los hómens i es passa de pare a fill. A partir d’esta línia els investigadors poden dibuixar l’origen dels cognoms, i respondre algunes preguntes interessantíssimes:

  • Quin és l’origen geogràfic dels cognoms? Los cognoms valencians tenen origen català? Los cognoms que són noms de pila germànics (Armengol, Ricart, Gual, Albert, Robert) tenen un origen genètic diferenciada dels llatins (Fortuny, Adell, Reixac, Oriol, Miquel)? Els Danés eren danesos, els Alemany, alemanys, o els Guasch, gascons? És àrab l’origen dels Gasull, Moragues, Nàcher o Melis, o hebreu el dels Maymó, Estruch, Salom i Massot. Sobretot m’interessa si els Vidal (lo meu segon cognom) és d’origen jueu (dubtós).
  • Los cognoms més comuns que, per exemple, venen d’una professió (Ferrer) són genèticament més diversos que els més rars (Balasch)? Això significaria que els primers s’originen des de diverses línies, mentre que els segons tenen un ancestre únic i comú.

L’estudi, a més, compta amb una difusió dels resultats molt personalitzada, i un seguiment dia a dia interessant, per via de Facebook: Un atles genètic dels cognoms catalans

Projecte trobat gràcies a Anna Solé Llop.

L’aragonès ultraoriental triomfa a les Balears 19 Octubre 19UTC 2012

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , ,
2 comments

La llengua catalana deu ser la que ha estat batejada oficialment amb més circumloquis. Primer va arribar la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb un govern del PP, que per a no dir català en la definició del valencià va acabar dient que forma part del “sistema lingüístic que els corresponents estatuts d’autonomia dels territoris hispànics de l’antiga Corona d’Aragó reconeixen com a llengua pròpia”. Un total de 22 paraules per a estalviar-se la paraula tritònica.

Després va arribar la proposta de Llei de llengües a Aragó per part del PP i el PAR (2012) que encara ha de debatre’s a Corts. Allà proposen que el català passarà a dir-se “Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental”. Suposem que les 6 paraules per evitar nombrar el dimoni caldrà abreviar-les com LAPAO.

Finalment el PP de Balears acaba de publicar els ajuts de la Conselleria de Cultura de les Balears per al cinema en català, i per tal de no nombrar en va la llengua, han convocat subvencions per fomentar la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual de les Illes Balears en “la llengua cooficial distinta del castellà “. Empatats a 6 paraules com la proposta del Pignatelli. Tant fàcil que seria dir-li aragonès ultraoriental a les Balears, aragonès oriental a la Franja, aragonès ultrameridional al País Valencià, aragonès septentrional a la Vall d’Aran i aragonès de l’orient mitjà a Catalunya.

El Baròmetre de la Comunicació no analitzarà les Balears 28 Juliol 28UTC 2011

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
add a comment

El Baròmetre de la Comunicació és una recerca que va nàixer amb l’esperit d’analitzar el consum cultural i mediàtic dels territoris de llengua catalana. A més, la iniciativa del govern tripartit era canviar el model d’inversió pública per potenciar els mitjans de comunicació en català, però creant un espai mediàtic en català, més que mantenir-lo amb ajuts.

Se sabia que gran part dels mitjans de comunicació en català no apareixien als estudis de medis perquè eren d’àmbit comarcal,  i per tant,  gran part de la presència del català quedava invisibilitzada. En conseqüència, aquests mitjans d’àmbit comarcal i local no podien arribar al gran pastís publicitari. La intenció és fer visibles aquests mitjans amb un importantíssim estudi continu dels mitjans i potenciar aquest espai mediàtic en català. La recerca es va iniciar amb un importantíssim treball de camp a Catalunya, complementat amb una recerca relativament més modesta per al País Valencià i Balears. De les dades disponibles n’hi havia un bon gruix que eren dades sociolingüístiques, que a més eren comparables per als tres territoris. Però ben aviat les retallades van fer abandonar el treball de camp al País Valencià. I avui apareix anunciat a la premsa que, de nou, les retallades arriben per al treball de camp de Balears. Una mala notícia!

Les connexions de blaveros valencians i aragonesos 3 Novembre 03UTC 2010

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , ,
2 comments

Las Provincias va fer una interessant entrevista a la valenciana Amparo Cabanes. Ha estat professora d’Història a Saragossa, però res li ha limitat per a parlar de Filologia i discutir els principis més essencials de la lingüística. Afirma sense vergonya que el valencià no és català. Però pot preocupar més l’afirmació que fa des d’una posició suposadament acadèmica rebatent tot principi científic:

– ¿No es precisamente eso lo que dicen los científicos: que lo del valenciano es un sentimiento y solo un sentimiento?

-Pero los del sentimiento no nos creemos lo científico.

Siga com siga, l’entrevista és interessant perquè dona dos noms clau que posteriorment han estat utilitzats pels blaveros de la Franja per a defensar “acadèmicament” el seu anticatalanisme:  Antonio Ubieto i Amparo Cabanes. Dos personatges amb un ampli rerefons anticatalanista i de mobilitat acadèmica entre Saragossa i València. El final de l’entrevista aclareix les coses, gràcies a les preguntes de l’entrevistadora:

– A todo esto usted habla en castellano
– Valencia es por esencia bilingüe y bilingüe no significa que todos hablamos dos lenguas sino que la mitad de los valencianos hablan una y la otra mitad la otra, aunque nos entendamos en las dos.
– Peró quizás choque que defienda el valenciano con tanta pasión alguien que no lo usa.
– Que yo lo defienda es lógico. Mi familia paterna es valenciano parlante y desde pequeña lo oigo y lo entiendo perfectamente, pero la lengua materna es la que habla tu madre y mi madre hablaba castellano.

ana@mezquin.com

El valencià a les Illes Balears 5 Juliol 05UTC 2010

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , ,
add a comment

Vaig fer arribar al Fòrum de Sociolingüística una consulta sobre el reconeixement dels títols valencians de català a les Illes Balears. La pregunta no és aliena a la Franja. Molts matarranyencs i frangencs s’examinen a Vinaròs, per a obtenir una títulació de llengua que serveix tan al País Valencià com a Catalunya. Rebo dues respostes tan completes que penso que val la pena compartir. La primera és de Maties Segura, del Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Jaume I.  La segona és de Josep Maria Baldaquí, director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Efectivament hi ha un problema de reconeixent de titulacions de català entre els governs de les Illes i del País Valencià. Aquest problema no es dóna a Catalunya que reconeix les titulacions del Govern del País Valencià i de les Illes. També hi ha reconeixement mutu entre Catalunya i les Illes.

El decret 115/2001, de 14 de setembre, BOIB múm. 114 de data 22/09/de 2001 regula l’exigència de coneixements de les llengües oficials al personal docent. En aquest decret estan explicats els requisits tant per a la borsa de treball com per a les oposicions.

Aquesta falta de reconeixement entre les Illes i el País Valencià entrebanca i molt l’accés al primer treball docent de molts joves valencians. Les causes van ser, per una banda, el no reconeixement per part del País Valencià de les titulacions de les Illes i Catalunya, amb la qual cosa les Illes pagava amb la mateixa moneda i, per altra banda, la justificació per part de les Illes que els valencians amb titulació no els donaven suficients garanties de qualitat lingüística.

La solució més pràctica per a la persona que no ha estat admesa: Matricular-se lliure en el mòdul II (si és de secundària) de la UB, a l’ICE, al mes de febrer proper i examinar-se lliure al maig. Arribaria a temps per a la borsa de juny de l’any que ve. També podria fer el mòdul a les Illes però si viu al País Valencià li serà més difícil.

En l’actualitat s’està treballant, universitats valencianes i representants dels governs dels tres territoris per intentar solucionar aquest problema que patim diàriament els serveis lingüístics universitaris i sobretot els joves valencians que es volen dedicar a la docència a les Illes.

Una altra possibilitat per a aquesta persona, i més propera en el temps són les proves lliures de llengua de la Universitat de València fa per a qualsevol persona major d’edat en juny i setembre d’acreditació de coneixements de valencià, que sí que estan reconegudes pel Govern de les Illes, d’acord amb el decret esmentat.

L’administració educativa de les Illes Balears no admet les titulacions de la Generalitat Valenciana, però sí que admet les titulacions de les Universitats valencianes, com a mínim de les universitats públiques. Sembla que hi ha un conveni entre la Conselleria d’Educació de les Illes Balears i les universitats públiques valencianes en aquest sentit. La Universitat d’Alacant organitza un curs titulat “Curs de Formació per a la Capacitació Docent en Valencià” que sí és admés per l’administració educativa de les Illes Balears. Ara mateix tenim en marxa una edició d’aquest curs.

Josep M. Baldaquí

Autovia del Matarranya – Viles i Gents 16 Setembre 16UTC 2009

Posted by xarxes in Matarranya.
Tags: , , , , , , , , , ,
1 comment so far

(Publicat el 17 de setembre de 2009 al diari La Comarca)

Aragó, Catalunya i el País Valencià han discutit sobre el recorregut de l’Autovia 68. Saragossa és un pol d’atracció menor, però central, entre la costa catalana, la “Y basca” i la capital del regne. Lo recorregut entre Saragossa i Alcanyís no s’ha discutit. Però en arribar a les Ventes de Valdealgorfa los de la Corona d’Aragó no es posen d’acord. I no es posen d’acord perquè és històric, esperable, habitual i pronosticable que mai mos posarem d’acord.
Les elits polítiques valencianes diuen “’eixida per Vinaròs”. Per tres raons de pes: perquè Vinaròs és valencià, perquè el govern valencià és del PP i perquè fent defensar posicions contràries a dos govern autonòmics socialistes pot fer la pinça al govern estatal. Catalunya diu “eixida per Tarragona”. Per dues raons: perquè Tarragona és catalana i perquè Catalunya és catalana. I el tercer en disputa, Aragó, diu “eixida per Vinaròs”. Tant clar ho té que suma quatre raons: perquè Vinaròs no és català, perquè Tarragona és catalana, perquè el govern valencià no és català i perquè el govern català és català. Com dirie Sabina, “nos sobran los motivos”. Fora conyes, tot l’arc parlamentari aragonès, des de la seua ala dreta espanyolista fins l’ala esquerra aragonesista, no vol fer passar l’autovia per Salou. Com s’entén que no vulguen baixar rapidet a l’apartament de la platja?
Des del Matarranya, m’encante la idea d’obrir un nou pol d’atracció econòmica a les abandonades Terres de l’Ebre, i obrir-me el món passant per Morella. La potencialitat econòmica de Vinaròs –Amposta – Tortosa és forta. A més, lo govern català està reparant lo greuge històric en que havie deixat la carretera Vall-de-roures – Tortosa. Així que escomencen a construir-se unes Terres de l’Ebre potents que enllaçon millor Castelló en Tarragona, València en Barcelona, i per tant, lo Matarranya en lo món.

Autovia del Matarranya

Futbol, ideologia i selecció als territoris de llengua catalana i Aragó (III) 3 Agost 03UTC 2009

Posted by xarxes in estadística, personal, sociologia.
Tags: , , , , , , , , , , , , ,
3 comments

Amb este apunt tanco la sèrie sobre futbol i ideologies. Centro l’anàlisi en los resultats per a Catalunya, el País Valencià i Aragó.

Utiltzarem l’escala ideològica (1=extremaesquerra i 10=extremadreta), afició per la selecció espanyola 1=molt, 2=bastant, 3=poc i 4=gens)  i partit votat a les eleccions de 2004 del Congrés de l’estat . Els resultats de les eleccions es poden consultar aquí.

Catalunya

  • El 76% dels aficionats és del Barça, el 12% del Madrid i el 5% de l’Espanyol.
    • La mostra de l’enquesta (n) compta respectivament amb 225, 34 i 14 enquestats de cada equip.
    • El Nàstic té el 1%  dels aficionats.
  • No hi ha diferències significatives en l’eix dreta-esquerra entre el Barça (4,1), el Madrid (4,3) i l’Espanyol (4,2).
  • Els aficionats del Barça tenen poc interès per la selecció espanyola (2,7), els del Madrid bastant (1,9) i els de l’Espanyol se situen en un punt intermig (2,3).
  • Tot i que en proporcions no massa distants, l’afició del Barça es distingeix per estar per sobre de la mitjana en votants de CiU i ERC i la del Madrid amb els votants del PSC. En ambdós aficions són majoria els enquestats que declaren haver votat el PSC l’any 2004.
    • No hi ha suficients mostra d’aficionats de l’Espanyol per extreure dades significatives estadísticament.

País Valencià

  • El 46% dels aficionats és del València, el 21% del Barça i el 20% del Madrid.
    • La mostra de l’enquesta (n) compta respectivament amb 84, 38 i 36 enquestats de cada equip.
    • El Vila-real té el 1% dels aficionats
  • L’afició del València és molt més conservadora (5,6) que la del Barça (4,1), i la del Madrid obté un resultat intermedi, proper a la del València (5,2).
  • L’afició barcelonista al País Valencià és la que té menor interès per la selecció espanyola (2,5), però amb més interès que la barcelonista a Catalunya. Tan la del València com la del Madrid tenen bastant interès en la selecció (2 i 2,1 respectivament).
  • La meitat dels aficionats al València vàren votar el PP i un terç al PSOE.
  • La meitat dels aficionats del Barça van votar el PSOE i un terç al PP.
  • Els aficionats al Madrid voten en similar proporció al PP i al PSOE, amb certa avantatge per al PP.
  • Només s’aprecien votants d’Esquerra Unida al Barça.
  • Tant el València com el Barça tenen una bossa d’una dècima part de votants d’altres partits, que possiblement són votants del Bloc.

Aragó

  • La major part dels aragonesos són saragossistes (71,9%) quedant la resta dividits en dos terços de madridistes (15,8%) i barcelonistes (7%).
    • La mostra (n) compta respectivament amb 41, 9 i 4 enquestats de cada equip. Esta mostra és molt reduïda per a confiar amb suficient confiança en els resultats.
  • Tot i que les dades apunten que l’afició del Saragossa és més progressista (4,9) que la del Madrid(5,6), la mostra no és suficient potent per a confirmar-ho. La més progressista és la del Barça (4,5).
  • Tant les aficions del Madrid com del Barça estan bastant interessades en la selecció (1,6 i 1,8 respectivament), mentre que la del Saragossa tenen menor interès (2,4). (la diferència és signficativa estadísticament).

Les Illes Balears no tenen suficient mostra per a poder comparar les ideologies i vot dels aficionats al Mallorca, Barça i Madrid

(més…)

%d bloggers like this: