jump to navigation

Princeses: «bonita como mamá» (Viles i gents) 7 Mai 07UTC 2018

Posted by xarxes in sociologia.
Tags: , , ,
1 comment so far

(Publicat a La Comarca, 4/5/2018)

Natxo Sorolla

No fa massa va saltar la polèmica perquè a una gran superfície s’estaven venent jerseis per a crios. Los de color rosa deien «Bonita como mamá» i els de color blau deien «Inteligente como papá». En definitiva, les xiques han d’aprendre a «agradar» als xics «intel·ligents». Són casos extrems de sexisme. Però la nostra cultura popular està repleta de casos més subtils de sexisme. I és que els referents de la televisió fan reproduir este sexisme.

La televisió, les pel·lícules o la literatura imposen models de «personatges» als que seguir. Això és evident quan mirem quins noms tenen més èxit per a «batejar» xiquetes i xiquets. Lo referents religiosos i els los noms dels sants patrons locals baixen posicions al top-10 dels noms. Mentres, pugen noms d’actors, futbolistes, esportistes o models. A les estadístiques destaquen los repunts de noms com Iker, Leo, Dylan, Thiago, Abril, Arlet, i inclús Milan, Arya o Daenerys. I és que la televisió i la literatura des de que som menudets contaminen molts dels nostres comportaments. Les històries infantils mos ensenyen què convé que fem, segons si som xic o xica. Als contes Disney les xiques són princeses, passives, desvalgudes i dependents, i esperen ser alliberades per un príncep blau, actiu, que s’impose a les contrarietats.

Hi ha un test (Bechdel) que destaque com a sexista una pel·lícula a partir de tres regles molt senzilles: que ixquen almenys dos personatges femenins, que estos personatges parlon entre ells en algun moment, i que la seua conversa tracto alguna cosa que no sigue un home (com una relació romàntica o sobre un pare). És una regla bastant simple, però que no superen multitud de pel·lícules, com Harry Potter, Shrek o Esmorzar amb diamants. La regla inversa, dos hòmens que no parlen d’una dona, és superada per la major part de la filmografia.

Una variant del sexisme televisiu és lo «Síndrome Barrufeta». Cada un dels «Pitufos» té unes característiques pròpies (filòsof, bromista, «gruñón») però n’hi ha un, la Pitufina, que no té cap particularitat especial més enllà de ser xica. Este patró, que singularitze la xica només per ser xica, és general en moltes històries. En algun moment les noves generacions hauran de superar la dependència del rosa respecte el blau.

El 64% dels catalans són del Barça, el 10% del Reial Madrid i el 20% no s’identifica amb cap equip 10 gener 10UTC 2011

Posted by xarxes in futbol, sociologia.
Tags: , , , , , , , , , , , , ,
add a comment

Al Baròmetre de la comunicació acaben de publicar resultats sobre l’afinitat futbolística dels catalans. I hi ha una dada bàsica:

La major part dels catalans són del Barça: 63,9%. Però un de cada deu catalans, que configuren un gruix molt important, és madridista: 9,6%. Los seguidors de l’Espanyol són un molt residual 2,2%. I finalment, un 20,3% no s’identifica amb cap equip.

A més, hi ha dades sobre el perfil sociodemogràfic per als dos clubs catalans. El que té diferencies més remarcades respecte la mitjana de la població catalana és l’Espanyol. I a més, són qüestions ben curioses. La dada que crida més l’atenció és que l’Espanyol té molts més seguidors nascuts a Catalunya (67,9%), que el Barça (50,6%) i que la mitjana de Catalunya (46%). Per contra, els espanyolistes que parlen català habitualment són sensiblement menys (39,9%) que la mitjana catalana segons el Baròmetre (42,6%), i molts menys que al Barça (51,7%). A més, l’Espanyol té una taxa de masculinitat superior (62,5%) que la dels barcelonistes (50,9%). Estos darrers, fixeu-tos, estan força equilibrats, tot i que el futbol s’associa amb la masculinitat. També, l’Espanyol té una proporció una mica major de jubilats, i proporcions menors de gent dedicada a a treballs per compte propi o labors de la pròpia llar.

Per completar l’anàlisi només ens caldria tenir les dades dels madridistes, que a totes llums seran ben diferents de la mitjana catalana, i sobretot d’aquells que no s’identifiquen amb cap equip. I metodològicament també ens caldria confirmar que les diferències estadístiques tenen la suficient mostra com per ser significatives. Enllaç amb la matriu de dades en Google Docs. (més…)

Els medis per a on corre la informació 7 Juliol 07UTC 2009

Posted by xarxes in sociologia, xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

Baekdal explica l’evolució dels llocs on corre la informació durant els darrers 210 anys. O vist des d’un altre punt de vista, on hauria de centrar-se els esforços si es vol posar en contacte amb altra gent. Per exemple, amb finalitats comercials.

Indiquen diferents punts importants durant els dos segles:

  • 1800 – El periode del cara a cara
  • 1900 – Llegeix-ho. Ens podem comunicar amb gent que mai hem vist.
  • 1960 – Televisió: tornem després de la pausa publicitària.
  • 1990 – No només es pot escoltar la informació. També es pot veure.
  • 1998 – L’alba d’Internet
  • 2004 – Decidixco que faig (els blocs)
  • 2007 – Jo també. Amb les plataformes per a xarxes socials s’estenen els propis mons menuts.
  • 2009 – Tot és social.
    • Els diaris han mort i la gent mira menys televisió que mai. El rei de la informació és qualsevol, utilitzant plataformes per a xarxes per a connectar-se i comunicar-se.

A més d’això, Baekdal fa un pronòstic sobre el futur en els propers 10 anys…

Article a Where is Everyone. Vist a Microsiervos

%d bloggers like this: