jump to navigation

Autovia del Matarranya – Viles i Gents 16 Setembre 16+01:00 2009

Posted by xarxes in Matarranya.
Tags: , , , , , , , , , ,
1 comment so far

(Publicat el 17 de setembre de 2009 al diari La Comarca)

Aragó, Catalunya i el País Valencià han discutit sobre el recorregut de l’Autovia 68. Saragossa és un pol d’atracció menor, però central, entre la costa catalana, la “Y basca” i la capital del regne. Lo recorregut entre Saragossa i Alcanyís no s’ha discutit. Però en arribar a les Ventes de Valdealgorfa los de la Corona d’Aragó no es posen d’acord. I no es posen d’acord perquè és històric, esperable, habitual i pronosticable que mai mos posarem d’acord.
Les elits polítiques valencianes diuen “’eixida per Vinaròs”. Per tres raons de pes: perquè Vinaròs és valencià, perquè el govern valencià és del PP i perquè fent defensar posicions contràries a dos govern autonòmics socialistes pot fer la pinça al govern estatal. Catalunya diu “eixida per Tarragona”. Per dues raons: perquè Tarragona és catalana i perquè Catalunya és catalana. I el tercer en disputa, Aragó, diu “eixida per Vinaròs”. Tant clar ho té que suma quatre raons: perquè Vinaròs no és català, perquè Tarragona és catalana, perquè el govern valencià no és català i perquè el govern català és català. Com dirie Sabina, “nos sobran los motivos”. Fora conyes, tot l’arc parlamentari aragonès, des de la seua ala dreta espanyolista fins l’ala esquerra aragonesista, no vol fer passar l’autovia per Salou. Com s’entén que no vulguen baixar rapidet a l’apartament de la platja?
Des del Matarranya, m’encante la idea d’obrir un nou pol d’atracció econòmica a les abandonades Terres de l’Ebre, i obrir-me el món passant per Morella. La potencialitat econòmica de Vinaròs –Amposta – Tortosa és forta. A més, lo govern català està reparant lo greuge històric en que havie deixat la carretera Vall-de-roures – Tortosa. Així que escomencen a construir-se unes Terres de l’Ebre potents que enllaçon millor Castelló en Tarragona, València en Barcelona, i per tant, lo Matarranya en lo món.

Autovia del Matarranya

Futbol, ideologia i selecció espanyola (II) 27 Juliol 27+01:00 2009

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
9 comments

Continuant amb l’apunt Futbol, identitat i territori haig intentat fer una anàlisi factorial amb el component ideològic dreta-esquerra, l’afició per la selecció espanyola, la religiositat i el nivell d’estudis de les aficions de cadascun dels equips. Però els resultats crec que són més abstractes que el gràfic que finalment presento: posició de cada equip de futbol en un eix d’ideologia dreta-esquerra i afició per la selecció espanyola.

Tenint en compte que la ideologia s’avalua de 1 (extremaesquerra) a 10 (extremadreta), el centre polític queda a 5,5 (mireu observacions a la Nota 2 al final de l’apunt). I tenint en compte que l’afició per la selecció espanyola s’avalua en una escala ordinal de 4 on 1 = molt, 2 = bastant, 3 = poc i 4 = gens, el límit entre els dos primers i els dos últims passa pel 2,5. Així, l’eix que creua entre el 5,5 en l’escala ideològica i el 2,5 en l’afició a la selecció és el punt que divideix les aficions entre progressistes i conservadores, interessades amb la selecció o no.

Interès per la selecció espanyola Gens o poc Progressista sense interès per la selecció Conservadora sense interès per la selecció
Molt o bastant Progressista amb interès per la selecció Conservadora amb interès per la selecció
Esquerra Dreta
Ideologia

El resultat és el següent. Només es mostren els equips que almenys tenen un 0,5% d’aficionats del total d’enquestats:

Aficions conservadores amb interès per la selecció. L’afició del València és l’única que sobrepassa el límit del centre ideològic cap a la dreta. La segueixen la del Ràcing, Reial Madrid, Deportivo, Sporting, Ath. de Madrid i Saragossa. Totes les aficions conservadores tenen bastant interès per la selecció espanyola, essent la del Deportivo i la del Saragossa les que que tenen menor interès, entre les conservadores.

Entre les aficions progressistes es pot diferenciar entre les que tenen interès per la selecció i les que no.

Aficions progressistes amb interès per la selecció espanyola. El Betis és l’afició més progressista de les interessades per la selecció. Seguida per la de l’Espanyol (que destaca per l’interès amb la selecció), la del Barça (pràcticament en el punt central d’interès), Celta i Sevilla.

Aficions progressistes sense interès per la selecció espanyola.

Les tres aficions progressistes sense interès per la selecció espanyola són d’Euskal Herria: Real Sociedad, que despunta amb una mitjana d’interès per la selecció molt baixa i l’Ath. de Bilbao i Osasuna. Tan l’afició de l’Osasuna com la de la Real destaquen per les posicions progressistes, similars a les del Betis.

Les dades donen un joc increible per a l’anàlisi de l’esport i la identitat. Com bé s’explica a Vent d Cabylia, centrant-se en l’estructura social del País Valencià:

D’una altra banda, però, la majoria sociològica de la dreta entre els aficionats valencianistes ve a reforçar dos idees centrals de l’evolució política valenciana dels darrers anys: l’esquerra s’ha allunyat dels símbols territorials propis bastits durant el procés autonòmic, mentre que la dreta ha assumit i s’ha adherit sense problemes a tots aquells símbols externs privativament valencians.

(més…)

Com arribar a Belfast 22 Juliol 22+01:00 2009

Posted by xarxes in Belfast.
Tags: , , , , , , , , , , , ,
2 comments

Si estàs a Catalunya o al sud de la Franja, tens diverses possibilitats per a arribar a Irlanda (companyies de baix cost):

Imatge de El blog del vuelo

Apunts relacionats:

  1. D’estada a Belfast
  2. Com arribar a Belfast

Àrees metropolitanes de València i Barcelona 19 Març 19+01:00 2008

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

Estic treballant amb enquestes sociolingüístiques de tots els territoris de llengua catalana i estic arribant a les anàlisis per regions. Així, em trobo amb tres delimitacions urbanes d’importància cabdal: la de Barcelona i la de València, i en menor mesura, la de Palma. Aquesta darrera és la que pareix que es troba dividida de la millor manera: Palma d’una banda, la seua Badia d’una altra, i finalment, la resta de Mallorca.

Però tinc dubtes sobre les equivalències i la similitud entre la divisió barcelonina i la valenciana:

  • Els primers es troben encabits a l’Àmbit Metropolità de Barcelona, a on s’estudia conjuntament Barcelona ciutat i la resta del Barcelonès amb el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, el Garraf, el Maresme i el Vallès Occidental i Oriental. El que habitualment s’ha dividit entre ciutat, primera corona i segona corona.
  • Els segons s’estudien conjuntament amb, Àrea Metropolitana de València, que inclou València ciutat i les Hortes Nord, Oest i Sud.

Vaig demanar ajuda al sociòleg urbà de Changing Cities sobre com puc comparar les dues àrees. I em serveix de gran suport el seu apunt. Ara continuo buscant maneres d’aprofundir en l’àrea metropolitana valenciana… Es pot comparar Torrent amb Badalona? Si el Llobregat inclou primera i segona corona, les Hortes inclouen primera i segons corona? València té primera i té segona corona? Les té Tarragona? Les té Palma o Castelló? Serveixen els blocs per a resoldre dubtes? Problemes de sociolingüista de despatx!

La imatge de les àrees metropolitanes de Barcelona i València s’ha fet amb Google Earth gràcies als mapes del domini lingüístic de Marc Belzunces

%d bloggers like this: