jump to navigation

Instal·lant SPSS a Linux 8 Mai 08UTC 2017

Posted by xarxes in ciència, estadística.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

Migrar al software lliure és complicat. I molts dels problemes venen perquè estem immersos en un ecosistema Windows. Si des de menuts partirem des d’Ubuntu, LibreOffice, R… no mos trobaríem molts dels problemes. En tot cas, faig unes instruccions/guia per a usar SPSS en Ubuntu (en lo meu cas, Kubuntu), que seran d’utilitat per a sociòlegs i altres quantitativistes:

  1. Instal·lar VirtualBox per a Linux, a on posarem un Windows (per exemple el 10)
  2. Quan engeguem Windows, instal·lar un SPSS 20 que funciono, i seguir la resta de passos d’instal·lació que faríem en Windows, especialment lo pas posterior copy “lservrc” into the installed dir (e.g. C:\Programme\IBM\SPSS\Statistics\20)

Fer-ho en VirtualBox permet fer funcionar un sistema operatiu dins d’un altre, i per tant, hi ha compatibilitat completa. Vaig intentar resoldre el tema per via de Wine, que fa funcionar programes de Windows dins Ubuntu, i per tant, fa un ús menor de recursos. Però no es veig resultats, etc. En tot cas, penjo les instruccions més avall.

Hi ha versions natives de SPSS en Linux, però les instruccions no m’han funcionat. Si voleu fugir del programari propietari, una bona alternativa senzilla és PSPP, de codi lliure, i que va en Ubuntu i Windows. Aquí teniu algunes explicacions d’utilitats per a les classes de Tècniques Quantitatives per a Treball Social, a la Universitat Rovira i Virgili. Una alternativa futura és R, i sobretot entorns que el simplificon, com Deducer. Però no m’hi veig en cor, encara… Si teniu algun dubte, ja sabeu, als comentaris en podem parlar.

 

(més…)

Anuncis

Val la pena invertir en emissores electròniques en català! 5 Agost 05UTC 2010

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
add a comment

Al final la normalització lingüística de les diferents àrees de la Franja depèn en bona mesura d’un cúmul de casualitats, de polítiques lingüístiques més o menys conscients des de la societat civil, suport tímid d’institucions locals, i altres qüestions que difícilment es poden programar des d’un despatx de direcció de política lingüística. Evidentment, les polítiques aragoneses si alguna cosa han fet fins ara ha estat treballar per arraconar el català i l’aragonès. Veure si la Llei de llengües resol alguna cosa.

Al Matarranya hi ha pobles més acostumats a viure el català en normalitat. Vall-de-roures, a pesar que hi ha més mobilitat poblacional, més turisme (d’origen català) o més opcions de diversitat ideològica, mai ha destacat per ser capdavanter en viure el català en normalitat, ni per tindre cap grup ultural que utilitzo el català en normalitat. Ni les elits conservadores actuals, que explícitament s’expressen en castellà a ràdios en català, ni les elits progressistes que hi han governat. En el panorama nocturn mai s’ha viscut en normalitat la pròpia llengua. Però encara menys en el sector de la música electrònica. Quan los DJ’s locals punxen mai utilitzen lo català, encara que la seua audiència és majoritàriament catalanoparlant. És una grata sorpresa que davant este context s’anuncio en català un festival electrònic a Vall-de-roures.

Per les locucions és molt possible que la publicitat siga de FlaixFM. I este ús normal del català es pot sumar a la Festa Flaix que es va fer el mes de juliol. Per a cobrir les despeses del malauradament fracassat ascens de l’equip de futbol, a la festa es punxave locutant en català. Dos grans avenços que no serien possibles sense una emissora electrònica en català. Felicitats FlaixFM!

Els medis per a on corre la informació 7 Juliol 07UTC 2009

Posted by xarxes in sociologia, xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

Baekdal explica l’evolució dels llocs on corre la informació durant els darrers 210 anys. O vist des d’un altre punt de vista, on hauria de centrar-se els esforços si es vol posar en contacte amb altra gent. Per exemple, amb finalitats comercials.

Indiquen diferents punts importants durant els dos segles:

  • 1800 – El periode del cara a cara
  • 1900 – Llegeix-ho. Ens podem comunicar amb gent que mai hem vist.
  • 1960 – Televisió: tornem després de la pausa publicitària.
  • 1990 – No només es pot escoltar la informació. També es pot veure.
  • 1998 – L’alba d’Internet
  • 2004 – Decidixco que faig (els blocs)
  • 2007 – Jo també. Amb les plataformes per a xarxes socials s’estenen els propis mons menuts.
  • 2009 – Tot és social.
    • Els diaris han mort i la gent mira menys televisió que mai. El rei de la informació és qualsevol, utilitzant plataformes per a xarxes per a connectar-se i comunicar-se.

A més d’això, Baekdal fa un pronòstic sobre el futur en els propers 10 anys…

Article a Where is Everyone. Vist a Microsiervos

Entrevista a COMRàdio 4 Octubre 04UTC 2007

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , ,
1 comment so far

Ahir vaig anar a fer una entrevista a la COMRàdio. Al programa Tal com som, portat per Jordi Sacristan. Era la meua primera entrevista per temes sociolingüístics de tots los territoris de llengua catalana. Un camp més difícil d’abastir que la sociolingüística de la Franja. Lo motiu de l’entrevista era el darrer article que m’han publicat, a la Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. És el número 128, del juliol de 2007. I està dedicat a “La llengua catalana: estat de la qüestió”. Els articles de la revista són:

  • La situació de la llengua catalana, per Jordi Porta.
  • L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat, per Natxo Sorolla.
  • Una escola per viure, una llengua per a la vida, per Joaquim Arenas.
  • Un estatus jurídic igualitari per a la llengua catalana, per Isidor Marí.
  • Reflexions a l’entorn de l’ús del català a l’IES Joan Oró de Martorell, per Josep Camps, Sònia Linàs, Carme Martínez i Gemma Marín.

A l’entrevista sobretot mos vam centrar en lo contingut de l’article i les seues principals línies. Sobretot, que als anys 80 hi va haver el punt d’inflexió al País Valencià i a les Balears per la represa de la transmissió de la llengua, que estava obtenint a principis de la dècada saldos negatius. Això fa que la transmissió intergeneracional, als tres territoris més grans, quedare assegurada. Este fet és la base per a qualsevol procés de normalització lingüística. Fora d’aquí, hi ha grans diferències entre l’important ús del català fora de la llar a Catalunya, i la foragitació de la llengua al País Valencià. Una situació que mostra la fragilitat en que es mou la pervivència del català. També vam tractar l’impacte de la immigració, que és un dels camps de més difícil aprofundiment encara avui dia, i el procés d’universalització del coneixement de la llengua. Este darrer és un bon argument per a utilitzar la llengua amb qualsevol interlocutor. Quan li parlem en català mos entén amb tota seguretat, i quasi segur que el sap parlar. Si voleu escoltar l’entrevista, la teniu aquí.

%d bloggers like this: