jump to navigation

N. Sorolla: La llengua aragonesa: l’últim estàndard (Viles i gents) 2 Març 02UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

Origen: La llengua aragonesa: l’últim estandard | Viles i Gents

Publicat a La Comarca, 24/2/2017

Natxo Sorolla

La cançó més coneguda en aragonès diu “S’ha feito de nuey, tu m’aguardas ya, lo peito me brinca en tornar-te a besar”. L’han versionat fins i tot los Jarabe de Palo. La Corona d’Aragó funcionave administrativament en llatí, aragonès i català. En aquell moment al Matarranya es parlave català, i els pobles veïns, que ara parlen castellà, usaven l’aragonès. D’aquí venen los seus fiemo o galdrufa. Podeu fer una ullada al llibre sobre Torrecilla d’Artur Quintana (2004) “El aragonés residual del bajo Valle del Mezquín: pa San Antón ni buaira ni dorondón”. Però la llengua aragonesa es va anar arraconant al llarg de la història, fins el Pirineu, a on sobreviu actualment.

Per a natres este rader renaixement de les llengües (a partir dels anys 70) va ser en un context d’hegemonia social de la llengua i mos va donar els Desideri Lombarte i els Jesús Moncada, en una llengua que ja s’havie estandarditzat modernament. Però en lo cas de l’aragonès, la vitalitat ere menor, i el procés d’estandardització encara no havie arribat. Francho Nagore va fer l’obra d’estandardització durant los anys 70, i la seua obra orbite al voltant del Consello d’a Fabla Aragonesa (CFA).

Però en un procés de canvi promogut per associacions, parlants i escriptors, l’any 2006 se va promoure lo II Congreso de l’Aragonés (2006), que va desembocar en la creació un nou estàndard (promogut per l’Estudio de Filología Aragonesa). Però els partidaris de Nagore no ho van acceptar, i han coexistit los dos estàndards. Per si no és poc, a l’òrbita de Benasc, en la parla de transició més pròxima al català, també es va crear la Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA), que prefereix un estàndard més proper a les varietats locals. En este procés de divergència i lluita, mentre pareixie que s’aproximaven l’EFA i la SLA, la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, amb membres més propers a les tesis del CFA, proposave una resolució pactada, que finalment van acceptar tots los actors: tres lingüistes externs (d’Astúries, d’Occitània i un romanista suís) farien una proposta. Lo dia 16 de febrer es va presentar esta proposta. Esperem que sigue l’estàndard definitiu per a la llengua aragonesa.

Lo primer Consell Superior de les Llengües 26 Octubre 26UTC 2010

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
2 comments

Lo Consell Superior de les Llengües d’Aragó s’ha constituït, en 6 mesos de retard respecte el que exigix la Llei de Llengües. Se pot llegir el text al BOA del 25 d’octubre de 2010. Només faltaven los membres que havie de triar el Govern d’Aragó, que han estat Manuel Castán, José Bada, María Carmen Alcover, Fernando Sánchez  i José Ignacio Micolau (curriculum al Finestró de Gràcia). Tot i que El Periódico assegura que la tria ha estat un consens entre el PSOE (3) i el PAR (2), no es veu cap perfil que siga proper a les posicions radicals que defensa el PAR.

Pel que fa a la composició final, no tenim més que alegrar-nos. Ni pareix que s’extengue el perill secessionista per al català, ni hi ha massa opositors declarats a un ús normal del català i l’aragonès a les seues comunitats lingüístiques. Per a fer-mos una idea, entre els perfils el que trobem són posicions que poden intentar traure el major suc possible de la Llei de llengües, i  assessorar en eixa línia el Govern corresponent.

Més avall trobareu la composició completa i informació detallada de cada membre, però a grans trets trobem una representació major de membres lligats a l’aragonès (7) que al català (5). Pel que fa a les posicions respecte la normativa del català, als qui se’ls coneix posició utilitzen varietats lligades en la normativa general del català, la reconeguda a les Universitats d’arreu del món, i és ben possible que en el moment que sigue necessari  reconeguen l’autoritat lingüística de l’IEC, ja siga de forma explícita o implícita. En tot cas, cal esperar per a saber què passarà en l’Acadèmia Aragonesa del Català, que la Llei disposa que es crearà per nombrament del Govern d’Aragó a proposta del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, i que en el seu moment Javier Giralt ja va manifestar que tenia poques funcions a fer, havent com hi ha una normativa reconeguda .

Pel que fa a la normativa de l’aragonès, hi ha 3 membres de l’òrbita de l’Academia de l’Aragonès (inclòs lo seu president) que pretén obrir la normativa a una varietat renovada, 2 membres de la SLA, que pretén segmentar la normativa en diferents normes de referència segons les varietats dialectals, i dos defensors de la normativa històrica, representants per Francho Nagore. Així, és possible que la Llei de llengües ajudo a aplegar los diferents corrents normatius de l’aragonès en una única direcció, la qual cosa serà un gran avenç històric per a la llengua.

Lo 15 membres estaran al CSLA per un mandat de 6 anys, en renovacions de un terç cada 2 anys. Aixina, la cosa és de llarga durada. I la primera renovació (octubre de 2012) afectarà dos membres proposats per les Corts, un pel Govern i dos per la Universitat. Aquí avall teniu la informació essencial de cada membre. Per a informació una mica més detallada cliqueu aquí. (més…)

%d bloggers like this: