jump to navigation

Neoludisme radical – Viles i gents 24 Setembre 24+01:00 2012

Posted by xarxes in internet, personal.
Tags: , , , , ,
add a comment

Viles i Gents publicat a La Comarca el 7 de setembre de 2012)

Des dels seus inicis Internet i la informàtica han tingut detractors radicals. Són pocs, no són la majoria. Però són persones que en el seu moment s’han negat a portar mòbil perquè “qui em vol parlar, ja sap a on estic”. S’han negat a tindre un PC per a fer faena a l’Institut perquè “no és necessari per a fer un bon treball”. S’han negat a fer-se un correu electrònic perquè “qui em busque ja sap lo meu telèfon”. S’han negat a posar-se Internet al mòbil perquè” ja en tinc a casa”. S’han negat a fer-se Facebook perquè “és una pèrdua de temps”. O s’han negat a fer-se Twitter perquè “allà només se parle de tonteries”.
Los neoludistes fan de totxo a les rodes de les noves tecnologies. Sobretot en les etapes inicials, fins que s’hi adapten. Tal com evoluciona la seua penetració, van moderant-se i desapareixent. Inicialment són incapaços de veure que una mateixa tecnologia mos pot ser útil a uns i invàlida a altres. Però una tecnologia no és inútil en sí mateix.
En les primeres etapes del procés són radicalment fanàtics. Se ceguen davant los avantatges i els inconvenients de qualsevol tecnologia. Són fanàtics obviant que qualsevol adopció de noves tecnologies va lligat a una etapa d’adaptació. I per tant, no entenen que quan els telèfons mòbils passen a ser universals no es parla de res més, i la gent encara no sap silenciar-los i al mig d’un acte solemne pot sonar un telèfon despistat. O que quan tots es fan un compte a Facebook pareix que no hi ha cap forma més ni millor de comunicació.
Però quan les coses se calmen, s’acaba creant un consens i cadascú usa les tecnologies com millor s’adapten a la seua vida i les seues relacions. Adaptem la tecnologia a les nostres necessitats. Que en definitiva, d’això es tracte.

Messenger a la Blackberry 13 Desembre 13+01:00 2008

Posted by xarxes in personal.
Tags: , ,
add a comment

Si tens una Blackberry suposo que t’haurà trobat en este problema: porte el Talk de Google però per més voltes que li donos, no pots posar-li el Messenger de Microsoft. Per tant, pots arribar en tot moment als teus contactes de certa edat, cert domini d’Internet, i normalment que treballen amb l’ordinador de ferramenta al mòbil (perfil  d’usuari Talk) però tens fora a tots aquells que utilitzen poc l’ordinador o estan en una edat propera al pavo  (perfil habitual d’usuari Messenger). Blackberry ha incorporat lo Messenger per als seus dispositius (per fi). Enganxa l’aparell a l’ordinador, entra aquí i ja tens a tota aquella gent a un clic de distància.

6,6 graus de distància amb el Messenger 5 Agost 05+01:00 2008

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
1 comment so far

Per Escolar.net arribo a la notícia que s’ha comprovat que els usuaris del Messenger estan separats per 6.6 graus de distància.

La teoria havia nascut amb la intenció de saber quants intermediaris calen per connectar dos persones qualsevol del planeta. Dos persones que mantenen un llaç estan a un grau de distància. L’amic d’un amic nostre està a 2 graus de distància. I així consecutivament.

Evidentment, els 6,6 graus de distància són una mitjana. Algunes persones estan a distàncies molt superiors, mentre que altres ho estan a només 1.

L’estudi ha establert que entre dos contactes qualsevol es crea un llaç quan han intercanviat una conversa (de text). Una manera molt més correcta de fer-ho del què ho han fet altres amb el Facebook. Perquè allà el llaç entre dos persones és més dubtós, donat que dos contactes poden no haver intercanviat mai una conversa, ni saber qui és l’altre.

Pareix que les successives proves que s’han fet per comprovar els graus de distància entre totes les persones del planeta, ja siga per correu postal o per correu electrònic, se situen entre els 6 i els 7 graus de mitjana. És clar, mesurant-ho amb correu electrònic, xarxes socials en línia o missatgeria instantània, queda exclosa la major part de la humanitat. Per exemple, els meus pares no tenen cap connexió amb mi, segons l’experiment. I això que hem compartit alguna menjada ;) Suposo que els graus de distància de la generació messenger són molts menys que els de la generació dels seus pares. Així que en realitat el valor de 6,6 deu ser molt superior… Però val la pena veure estudis així.

Foto de BigBlue

Protocols d’ús del mòbil, messenger o blackberry 6 febrer 06+01:00 2008

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , ,
3 comments

A instàncies del que es comenta sobre una recomanació ministerial canadenca per a tancar la Blackberry en plegar de la faena i els capsdesetmana, de nou me fa vindre al cap les discussions sobre els protocols d’ús de la tecnologia. Recordo un nadal, que va ser cap a l’any 2001, en què marxar en tren va ser una qüestió de màrtirs. Perquè a totes les cases los reixos havien portat un telèfon mòbil. I el millor lloc per a fer les proves eren les 2 hores de Tortosa a Barcelona, mirant quina melodia del mòbil ere millor o cridant per telèfon a la filla per a dir-li “Laura, miraaaa, que aquí estic al tren en lo telèfon nou”, en un volum de veu que pareixie que estiguere sol al tren… Temps més tard quasi tots vam aprendre a utilitzar el mòbil en un volum correcte, sense molestar a qui tenim al costat, desactivant lo só en reunions i biblioteques… En tot cas, qui no ho fa sol tindre un perfil molt concret, d’edat i/o capacitat de donar la nota.

També, un temps més tard, la implantació del Messenger va significar que de cop tenies a totes les teues amistats a un click de distància. I clar, hi havia qui el feia servir per a dir “Ola, ktal? Estic avorrit. Xplikam algo”. I un servidor, que sempre el tenia per a treballar (i també com a ferramenta de treball, per a parlar amb companys de faena), va acabar posant-se com a no connectat per defecte. La ferramenta  no servie per al  que havia de servir. Finalment la cosa s’ha calmat, i actualment és possible tindre tota la llista de contactes accessible a un clik, però sense que ningú s’emprenyo perquè fa 1/2 minut que no li respons o perquè no pots contestar en aquell moment ni contar-li el capdesetmana.

Jo no l’haig viscut, però al seu temps la implantació dels cascos i els walkmans devie tindre els seus problemes. De fet, jo encara haig tingut amics als que parlava  i portaven los cascos posats. Una qüestió de protocols d’ús no compartits. Ara li toca el torn al correu electrònic als mòbils. Poc a poc tothom tindrà el seu correu a la burtxaca, sigue per blackberry o per qualsevol tarifa barata de dades mòbils . També tindrem lo google i la wikipedia per a consultar coses, lo google maps per a veure el carrer que mos interesse… Entre tots elaborem los protcols socials d’ús de la tecnologia. Mentre, qui innova primer ha de passar per sentir-se frases de l’estil de friqui, enganxat, viciat… i després haurà de suportar la gent que li envia correus amb fotos absurdes a tothora perquè el correu és gratuït. Qüestió de temps. I de fer-mos adults en la maquineta i els seus protocols.

A %d bloguers els agrada això: