jump to navigation

Presentacions a Jaca i Echo de l’estudi sociolingüístic sobre l’aragonès 18 Desembre 18UTC 2017

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

Lo dia 28 de desembre presentarem a Jaca i a Echo l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (vídeo). A mi em fa especial il·lusió presentar resultats al territori, perquè sempre és més que una simple presentació. Los propis actors expliquen les seues pròpies vivències, lo seu punt de vista sobre els resultats, destaquen allò que consideren rellevant… En fi, si correu prop de la Jacetania, fins lo dijous 28/12/2017.

 

 

Anuncis

Ha assolit objectius el Govern d’Aragó amb l’ensenyament de l’aragonès? 31 Agost 31UTC 2015

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , ,
add a comment

Iris Orosia Campos Bandrés ha publicat l’article ¿Garantes de la salvaguarda del aragonés? Situación y resultados de la enseñanza del aragonés implementada desde 1997 (pdf) a la revista Porta Linguarum. L’article analitza la competència lingüística dels alumnes que segueixen les classes optatives de llengua aragonesa a les àrees d’ús històric. En les seues conclusions destaca que el sistema implantat fins ara, per sí mateix,  no garanteix la competència lingüística dels alumnes. En els contextos on la llengua té certa vitalitat, el context sociolingüístic continua sent el que determina eixa competència (la importància de les xarxes socials!). I en contextos on els alumnes la tenen com a segona llengua, el sistema actual només produeix bilingües passius, que entenen la llengua, però que no en poden fer producció oral o escrita. Així, l’estudi exploratori d’Iris confirma empíricament moltes intuïcions que hi ha: el sistema educatiu aragonès no ha garantit l’alfabetització i la bilingüització de tota la població on l’aragonès i el català mantenen la vitalitat. Però no només això, si no que la marginació de la llengua en el sistema educatiu no permet alfabetitzar ni a aquells que segueixen les classes optatives. L’únic garant de la pervivència de les llengües continua sent el context sociolingüístic (xarxes socials!). I amb un procés continu de minorització demogràfica com el que es troba el català, però especialment l’aragonès, encara fa més complicat el futur de l’aragonès i del català.

La llengua aragonesa té ~25.000 parlants (i el català a la Franja, 42.000) 13 Març 13UTC 2012

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , ,
3 comments

El nombre de parlants d’aragonès és de ~25.000 persones, i el de parlants inicials de 13.000 persones. És la dada dada més actual de la que es disposa a partir del darrer i millor estudi demolingüístic sobre la situació de la llengua aragonesa. Amb elaboració pròpia.

Equipo Euskobarometro (informe no publicat) Estudio sociolingüístico de las hablas del Alto Aragón. Informe. Informe per al Govern d’Aragó.

Fa un temps vam actualitzar el nombre de parlants de català als 9,6 milions de persones en tots els territoris de llengua catalana,  a partir de la replica dels darrers estudis, publicant-ho a l’Informe sobre la situació de la llengua catalana de l’any 2010. Per la necessitat de comptar amb la mateixa xifra per a l’aragonès, hem revisat el nombre de parlants d’aragonès publicat en diferents espais, i hem vist que continua sense haver-hi una actualització.Tot i que l’any 2009 vam actualitzar a la Wikipedia en català la xifra als ~25.000 parlants, amb referència inclosa a l’Informe de l’Euskobarometro (2000), continua havent-hi un ball de xifres en diferents informes i espais solvents que gens afavoreix l’anàlisi sociolingüístic d’esta llengua.

Per a comptabilitzar el nombre de parlants d’aragonès hem treballat de la següent manera. L’estudi demolingüístic  més recent i complet sobre la llengua aragonesa és l’Informe més amunt referenciat. L’estudi s’elabora en una àmplia àrea territorial que engloba una població de 129.964 persones, segons el Cens de 1991. Cobreix des de la Vall d’Ansó a la banda més occidental, fins Benasc i la vall de l’Éssera a la banda oriental. En la seua extensió cap al sud, l’estudi és clarament expansiu, amb la intenció de recollir la llengua aragonesa en tot el seu possible territori. Inclou fins a quatre grans poblacions urbanes: Osca, Jaca, Sabiñánigo i Barbastre.

Les dades de comptència lingüística apareixen a la pàgina 89. Fent els càlculs pertinents obtenim que declara que sap parlar l’aragonès fins a un 18,6% de la població adulta. Els càlculs llancen una xifra de 24.173 parlants. A més, 59.004 que l’entenen, 10.787 que el sap llegir i 5.978 que el saben escriure.

La xifra de parlants inicials és de 9,9%, que llença 12.866 parlants inicials d’aragonès. Una xifra que agrupa els parlants inicials d’aragonès, i també alguns bilingües inicials.

Algunes notes metodològiques sobre aquestes xifres:

  • L’estudi és obert a les diferents denominacions que els propis parlants donen a la llengua. Per tant, no pot presentar excessius problemes pel que fa al conflicte de denominacions.
  • Tot fa pensar que la xifra total de població de l’Alt Aragó que maneja l’Informe, de 129.964 enquestats, és el del total de població. Amb tot, l’enquesta es fa a població de 15 i més anys.
  • Pel que fa a la distribució de les competències lingüístiques segons l’edat, la distribució sí que es veu afectada, i bastant, per l’edat: entre la població de 60 i més anys la competència oral és de fins a 24,2%. En totes les cohorts d’entre 59 i 20 anys la competència és de 17 i 18 punts percentuals. En el grup més jove, de 15 a 19 anys, la competència observa una reducció ben important: sap parlar l’aragonès el 8,5%. Per tant, les xifres no s’ajusten de manera rígida,donat que inferim la proporició de competents entre la població adulta a les dades absolutes de la població de totes les edats. Amb tot, la xifra no pot variar molt, donat que:
    • La població menor de 15 anys és molt poca. L’any 2011 era menys del 15% de la població de la província d’Osca. El seu pes, i possible nivell de competència més baix, no pot fer variar massa, a la baixa ,el percentatge total de població parlant d’aragonès.
    • Per contra, hi ha força parlants d’aragonès fora de l’Alt Aragó. D’una banda, població gran parlant patrimonial que va emigrar sobretot a Saragossa, però també a altres ciutats, com Binèfar o Montsó. D’una altra, els neoparlants, població més jove, que també té una activitat important sobretot en grans nuclis urbans. Aquesta població competent faria variar, a l’alça, el nombre total de parlants d’aragonès.
  • Entre els estudis amb base empírica de què es disposa  fora del territori analitzat per l’Informe de l’Euskobaròmetro hi ha l’estudi a la ciutat de Montsó que va fer l’Ajuntament l’any 1997. En aquesta vila el nombre de parlants d’aragonès se situava en els 957 parlants. És per això que un cens total de parlants d’arag0nès fàcilment depassaria, almenys a finals dels anys 90, els 25.000 parlants.

En tot cas, la incorporació de dades sociolingüístiques a Aragó en el Cens de 2011 fa preveure que finalment obtindrem uns recomptes de parlants que actualitzaran els ~25.000 parlants d’aragonès i els 42.000 parlants de català a la Franja (Font: ‘Informe 2010, pàgina 12).

 

Arguments sobre la llengua aragonesa 4 Març 04UTC 2008

Posted by xarxes in Franja.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

Molts coneixereu la meua afició per l’aragonès. En part és per la proximitat de la llengua, si més no, sociopolítica, en lo català a la Franja. Aquí teniu un argumentari de O chemeco d’as parolas que acabo de descobrir via Purnas en o zierzo.Feu-li una ullada, que és molt interessant.

%d bloggers like this: