jump to navigation

Coneixement del castellà de la immigració (algun resultat de l’EPA) 24 gener 24UTC 2018

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Això només és una aproximació molt barroera a una realitat molt més complexa. Però deixo per escrit  alguna reflexió que m’ha suscitat. No considereu que té cap valor, més enllà d’un treball pre-embrionari ;)

A l’Enquesta de Població Activa hi ha dues edicions “especials” (2014 i 2008) que tracten l’estrangeria. En aquestes edicions hi ha una pregunta sobre coneixement de castellà. Catalunya i Extremadura destaquen pel % dels estrangers que declaren coneixement baix de castellà (2014).


Ben bé, la dada de Catalunya no sé com cal interpretar-la. Perquè el percentatge d’immigració amb origen llatinoamericà és similar a la mitjana de l’Estat.

Sent així, les xifres de baix coneixement de castellà a Catalunya tenen encara més rellevància. Cal dir que la immigració sud-americana, en bona part, té la nacionalitat espanyola, i per tant, no apareix en els estudis sobre estrangeria. Però suposo que a Catalunya el nombre d’estrangers amb coneixement baix de castellà és tant important perquè perquè hi ha més immigració africana i asiàtica, i més immigració de la UE (romanesos). Els primers i segons es deuen situar habitualment en el coneixement més baix de castellà, i els tercers, en els més alts, perquè parlen una llengua romànica. Espero que algú puga treballar-hi més a fons.

Sobre el coneixement del català per a la població immigrant, tenim un treball molt recent amb Xavier Vila:

Vila i Moreno, F. X.; Sorolla, N. (2016). Capítol 6. Llengua i origen geogràfic. En El coneixement del català 2011: Anàlisi sociolingüística del Cens de població del 2011 (p. 104-124). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Recuperat de http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/btpl_col/analisi-cens-de-poblacio-del-2011/

Els enllaços amb les dades de l’EPA:

Presentació de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania a HuescaTV 11 Desembre 11UTC 2017

Posted by xarxes in sociolingüística, xarxes.
Tags: , , , , ,
2 comments

Fa poc el col·lega Anchel Reyes presentava a HuescaTV l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (conclusions preliminars), les llengües a Aragó al Cens de 2011, i altres estudis que realitzem des del Seminari Aragonès de Sociolingüística.

Primera presentació de les dades sociolingüístiques del Cens 2011 a Aragó 11 Mai 11UTC 2015

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
4 comments

Dissabte 9 de maig vam presentar els resultats sociolingüístics del Cens de 2011 a Aragó amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística. Per primera vegada es compta amb resultats comparables i sòlids del català i l’aragonès a tot Aragó. I els principals resultats són que aproximadament un 10% de la població d’Aragó declara que entén català o aragonès, i declaren que saben parlar català 55.513 persones i aragonès 25.556. Les dades declarades al Cens de 2011 apunten que a la Franja és un 53,9% que sap parlar català i a la zona major densitat de parlants de l’aragonès, el 19,4%. Amb estudis posterior caldrà matisar els resultats del català, que molt possiblement subrepresenten la competència real. També destaca que, si bé a la Franja no sap escriure el català la meitat de la població que declara saber-lo parlar, al Matarranya les deficiències són majors, amb aproximadament dos terceres parts de parlants que no saben escriure’l. Finalment, també és destacable el gruix de parlants de català que hi ha a les capitalitats properes a la Franja (Alcañiz 7,5%, Monzón 7,1% i Barbastro 4,7%) o el 4,1% de parlants d’aragonès a Ejea de los Caballeros, i el volum de parlants de català (12.244) i aragonès (7.873) a Saragossa capital.

Aquests són els resultats que vam privilegiar en la presentació, tot i que les agències van primar als titulars el rànquing entre estes dues llengües minoritzades a Aragó. Notícia a El Periódico de Aragón, Aragón DigitalHeraldo de Aragón i La Vanguardia.

El catalán está más implantado en la comunidad que el aragonés

De las 83.000 personas que lo entienden, más de la mitad lo saben hablar. Casi un 10% de la población comprende al menos una de estas dos lenguas propias

 Varios profesores universitarios dieron ayer a conocer los datos en una rueda de prensa. - Foto: NURIA SOLER Varios profesores universitarios dieron ayer a conocer los datos en una rueda de prensa. – Foto: NURIA SOLER
El avance de resultados de un estudio realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística indica que el catalán está más implantado en su área de influencia en Aragón y de un modo más homogéneo que el aragonés, así como que el conocimiento de ambas lenguas trasciende a sus zonas históricas.

Para este trabajo se han basado en los datos ofrecidos en lo que respecta a las lenguas por el censo del 2011 elaborado por el Instituto Aragonés de Estadística con una muestra de 137.000 personas, aproximadamente el 12% de la población, un porcentaje que sería sensiblemente mayor en las zonas rurales. Por el momento, se trata solo de un avance –los resultados finales se espera que estén disponibles para final de año– que fue presentado ayer por los profesores universitarios Chabier Gimeno, Miguel Montañés, Natxo Sorolla y Juan Pablo Martínez.

Así, según los datos del 2011, cerca de un 10% de los aragoneses entiende al menos una de estas dos lenguas propias, un 3,3% (alrededor de 44.000 personas) el aragonés y un 6,2% (83.000 personas) en el caso del catalán. En este último, de los 83.000 aragoneses que lo entienden, algo más de la mitad lo saben hablar.

Por zonas, en el caso del aragonés se ha dividido su zona de influencia en dos áreas, la considerada como “de mayor vitalidad”, que incluye los valles pirenaicos más occidentales, el Sobrarbe, parte del Somontano de Barbastro o la mitad oeste de la Ribagorza, y la “histórica”, que tiene parte de las Cinco Villas y buena parte del resto de la provincia de Huesca.

Conocimiento más allá de las zonas tradicionales de influencia

10/05/2015El catalán está más implantado en la comunidad que el aragonés

El uso o conocimiento de ambas lenguas no se restringe a sus zonas tradicionales de influencia. De hecho, un tercio de los hablantes del aragonés y una cuarta parte de los catalanoparlantes de Aragón se encuentran en la comarca de Zaragoza, principalmente en su capital, con densidades bajas que no llegan al 2%. Estos números son incluso más altos en términos relativos en otras localidades, como Ejea de los Caballeros, con más de un 4% de vecinos que hablan aragonés, y Fraga o Tarazona, que superan el 2%. En el caso de la lengua catalana destacan Alcañiz y Monzón, con más de un 7% de hablantes, y Barbastro, con un 4,7%. Las causas que explicarían este fenómeno serían, según los responsables del estudio, la emigración.

La realidad supera al ‘Lapapip’ y al ‘Lapao’

11/05/2015 Un estudio, todavía sin acabar, realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística dice que el catalán se habla más en la comunidad que el aragonés. Pero, lo más llamativo es que el conocimiento de ambas lenguas no está constreñido a la zona geográfica tradicional sino que trasciende a su área de influencia. Según estos resultados, la Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica (Lapapyp) y la Lengua aragonesa propia del área oriental (Lapao), denominaciones a las que se refirió el PP-PAR cuando derogó la ley que negaba el catalán y el aragonés, son un despropósito. Que la lengua de la comunidad de origen de la consejera Dolores Serrat la use más de un 7% en Monzón y Alcañiz o que en la comarca de Zaragoza o Ejea sea donde más se habla el aragonés es una realidad que se impone a todo lo demás.

9/5/2015

Aragón Digital: Unas 15.000 personas aseguran que tienen competencias básicas de aragonés

El Seminario Aragonés de Sociolingüística ha presentado este sábado un estudio elaborado a partir de los datos del censo de población y viviendas de 2011. Los datos señalan que unas 15.000 personas tienen competencias básicas para hablar aragonés. En el caso del catalán, la cifra aumenta hasta los 25.000.

Verónica de Castro Alonso

El estudio se ha presentado en el Centro Joaquín Roncal de Zaragoza

El estudio se ha presentado en el Centro Joaquín Roncal de Zaragoza

Zaragoza.- Unas 15.000 personas tienen competencias básicas para hablar aragonés y unas 25.000 aseguran tener el mismo nivel pero en el caso del catalán. Así lo reflejan los datos que ha presentado este sábado por la mañana el Seminario Aragonés de Sociolingüística. Datos que han obtenido a partir del censo de población y viviendas del año 2011.

El profesor universitario y experto en Sociología de la Lengua, Nacho Sorolla, ha explicado que en el censo que han utilizado se incluía una pregunta para los aragoneses sobre su conocimiento de catalán y aragonés. “Estos datos nos permiten conocer la situación y la diversidad sociolingüística de la Comunidad. Es el primer estudio que puede cuantificar el número de hablantes”, ha señalado.

Volviendo a los datos, desde el Seminario Aragonés de Sociolingüística han detallado que en el caso del aragonés hay unos 8.500 hablantes en el Alto Aragón y, en las zonas de “mayor vitalidad”, un 20% de la población habla aragonés. En cuanto al catalán, también han destacado que en las zonas históricas de uso predominante más de la mitad de la población sabe hablar esta lengua.

Sin embargo, como ha puntualizado Sorolla, la competencia escrita supone muchos más problemas para los hablantes de aragonés y de catalán. En cuanto a esta segunda lengua, Sorolla ha incidido en que “en la zona central de la zona catalano-hablante la mitad de la población que sabe hablar no sabe escribir. En el sur, en el Matarraña, solo un tercio de la población que habla catalán lo sabe escribir”.

“Detectamos por lo tanto deficiencias importantes que son consecuencia del sistema educativo al  no tener en cuenta estas lenguas propias y su conservación”, ha añadido Sorolla.

Para acabar, otra de las conclusiones del estudio señala que el conocimiento del aragonés y del catalán se centra en las zonas históricas pero también en poblaciones hasta las que han llegado inmigrantes del pirineo y del prepirineo o de la zona catalano-hablante oriental. “Encontramos así una importante densidad de hablantes de catalán en Alcañiz, Monzón o Barbastro; o de aragonés en Ejea de los Caballeros”, ha concluido Sorolla.

Mayor presencia del catalán en Aragón

Comentarios realizados ayer por los lectores en la edición electrónica del diario 11/05/2015

El avance de resultados de un estudio realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística indica que el catalán está más implantado en su área de influencia en Aragón y de un modo más homogéneo que el aragonés, así como que el conocimiento de ambas lenguas trasciende a sus zonas históricas. De las 83.000 personas que lo entienden, más de la mitad lo saben hablar.

Incapaces

Eso dice de cómo somos. El Gobierno es incapaz de apoyar nuestra lengua autóctona y la está dejando morir. Gobiernos que solo miran Madrid. DANIELG

Conservación

El aragonés está mucho más en los pueblos de lo que estos dicen, pero son palabras sueltas porque los verbos no los tenemos arraigados. Por ejemplo, en la ribera del Jalón y afluentes se habla y mucho. Deberían hacer mucho más para su conservación. PERCA

Céntimos de inversión

Europa destina fondos para preservar la riqueza lingüística y cultural de las lenguas en peligro de desaparición y España los gasta en fomentar las lenguas “oficiales” (catalán, gallego y vasco) y ni un céntimo para el aragonés o el bable asturiano. Aragón invierte con Rudi en el poder una media de dos céntimos al año por habitante en proteger este patrimonio cultural nuestro. BLANCA

Poco apoyo

Muy buen dato me parece con el poco apoyo que se le da al aragonés en la comunidad.

RAFAEL

Uso tradicional

El dato más importante de la presentación del sábado es ese 19,5% de hablantes de aragonés en las zonas de uso tradicional. Y ese es un dato muy malo… el resto no tiene tanta importancia.

Presentació de les dades sociolingüístiques del Cens 2011 a Aragó. 9/5/2015 a Saragossa 6 Mai 06UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Este dissabte, 9 de maig, presentarem los resultats sociolingüístics del Cens 2011 a Aragó. Les dades són els resultats per a les zones de predomini lingüístic a Aragó: la Franja, d’una banda, i l’Alt Aragó, de l’altra, amb una zonificació específica de l’àrea amb més predomini de l’aragonès. Les dades són una primera entrega de la recerca que estem desenvolupant, més centrada en l’estudi de factors clau com l’edat o la distribució de competències a les llars.

Amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística ja vam presentar les actes de la sessió sociolingüística de les II Jornades Aragoneses de Sociologia i hem elaborat dos articles per a la premsa. Encara no ho havia anunciat, però també està disponible les actes generals de les II Jornades (editades per la Associació Aragonesa de Sociologia), on hi ha la ponència de Ramon Sistac sobre llengua i identitat a la Franja, i una síntesi de la taula de llengües.

II SESION DEL SEMINARIO ARAGONES DE SOCIOLINGÜISTICA. PRESENTACION DEL AVANCE DE INVESTIGACION CENSO 2011

El próximo 9 de mayo el Seminario Aragonés de Sociolingüística convoca su II Sesión pública en la que presentará un primer avance sobre el análisis que se está realizando sobre los datos sociolingüísticos que, en relación al aragonés y al catalán,  se pueden derivar del censo 2011.

El acto de presentación se realizará el día 9 de mayo a las 11.00 en el Centro Joaquín Roncal (C/ San Braulio, 5-7) de Zaragoza y a él estais todos invitados. Carta de invitación aquí.

Posteriormente se realizará un debate abierto bajo el título “Propuestas de políticas públicas para una sociedad aragonesa plurilingüe” en el que participarán personas involucradas en la implementación de una política lingüística razonable en Aragón.

Curs “Gestionar la diversitat lingüística d’Aragó”. A Saragossa, del 9 a l’11 de juliol. 19 Mai 19UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , , , ,
1 comment so far

Díptic: Curs Sociolingüística UNIZAR

Entre el 9 i l’11 de juliol tindrà lloc un important curs d’estiu sobre sociolingüística aragonesa. Serà la primera edició del curs “Gestionar la diversitat lingüística d’Aragó” a la Universitat de Saragossa, i està promogut pel Departament de Psicologia i Sociologia.

Compta amb un bloc sobre sociolingüística, un altre sobre noves tecnologies i comunicació, i un altre sobre la situació de les llengües i les seues varietats. Entre els participants hi ha la presència d’investigadors que lideren el camp, com el professor Javier Giralt sobre els documents històrics del català en els documents històrics a la Franja, Ramon Sistac i José Antonio Saura sobre les varietats de transició entre català i aragonès, Dominique Blanc sobre l’occità, Natxo Sorolla sobre les dades demolingüístiques del català i de l’aragonès, Carles Terès i Ruben Ramos sobre l’espai mediàtic d’aquestes llengües, un taller sobre noves tecnologies per J. P. Martínez i S. Paricio, i un altre sobre l’Archivo Audiovisual Aragonés per Fernando Romanos, amb la clausura de Chabier Giimeno sobre les llengües i les identitats a Aragó des de les ciències socials.

El curs, com pots imaginar, està dirigit a qualsevol persona interessada amb l’estudi de les relacions entre llengua i societat a Aragó, i en especial, a alumnat universitari (el curs té reconeguts dos crèdits), professorat de secundària i primària que tracta aquestes matèries o es troba immers en àrees de contacte de llengües, i investigadors de l’àrea.

Pots fer la preinscripció de bades a la web “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón“: http://riesgo.unizar.es/?p=13

PS: Et demanaria que en faces la màxima difusió possible entre la gent a qui penses que pot interessar.

Natxo Sorolla. Universitat de Barcelona. Chabier Gimeno. Dpto. de Psicología y Sociología. Universidad de Zaragoza.

L’asiatització lingüística d’Estats Units (1980-2010) 3 Abril 03UTC 2014

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , ,
1 comment so far

En esta infografia es mostra el nombre de parlants de les diferents llengües a Estats Units (excepte l’anglès). Apareixen dades des de 1980 fins a 2010, i es mostra per colors el canvi de posició al llarg d’este temps. Com podeu veure, el castellà, que ja ocupava la primera posició de manera indiscutible l’any 1980 , ha mantingut esta posició, i ha crescut en nombre de parlants de manera molt important. Per contra, tant l‘italià com l’alemany, que ocupaven la segona i tercera posició, han perdut posicions, mentre que han vist com s’imposaven les llengües asiàtiques: xinès, tagalog (Filipines), vietnamita, coreà i rus. Només el francès ha mantingut la posició al llarg d’estes tres dècades.

Font: Top Languages Other than English Spoken in 1980 and Changes in Relative Rank, 1990-2010, via Gloria Garcia-Romeral

Si esteu interessats en els censos sociolingüístics estadounidencs, podeu visitar el post de Carles de Rosselló El castellà als Estats Units: llums i ombres, o el post d’este mateix bloc Jugant amb els censos: l’alemany a Estats Units

Les llengües d’Ucraïna 13 Març 13UTC 2014

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , , , ,
add a comment

Aquí teniu un mapa demolingüístic d’Ucraïna espectacular, per municipis. Les dades, suposadament, fan referència a la “llengua d’identificació“llengua principal” de la població, segons el Cens de 2001. La font original pareix que és la Wikipedia.

Noteu algunes qüestions: arreu hi ha una majoria ucraïnesòfona, a excepció de les majories russòfones de l’est i de Crimea. Esta realitat sociolingüística no es correspon amb la realitat política, perquè el Partit de les Regions (prorus) té un suport territorialment major que el que mostren les dades demolingüístiques de russòfons. I a més, tampoc es correspon amb les ètnies d’Ucraïna, pel fet que el mateix Cens de 2001 mostra que almenys 5 dels 37 milions de ciutadans d’ètnia ucraïnesa són russòfons.I finalment, vegeu les majories de llengua romanesa, hongaresa, búlgara, o tàtara. En definitiva, el company Miquel Cabal, que porta força temps estudiant els tàtars de Crimea, ja ens avisava: “Cal deixar de fer extrapolacions directes entre llengua, poble i posicions polítiques a Crimea i Ucraïna”. Si voleu aprofundir-hi, també podeu llegir el seu article a El Punt Avui.


Llengua d’identificació primària segons el Cens de 2001

Ucraïnès                                                      Rus

Ukrainianlang2001ua.PNGRussianlang2001ua.PNG

Tàtar                                                               Romanès/Moldau

Crimtatarlang2001ua.PNGRomanlang2001ua.PNG

Búlgar                                                          Hongarès

Bolgarianlang2001ua.PNGHungarianlang2001ua.PNG

Font: Wikipedia, via Marc BelzuncesAmazing Maps

Taula de llengües i identitat a les II Jornades Aragoneses de Sociologia 20 gener 20UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Els dies 16 i 17 de maig se celebrarà les II Jornades Aragoneses de Sociologia en les que hi haurà la taula sobre “Llengües i identitat”. La proposta és especialment interessant, perquè és un bon esdeveniment per a crear bon clima entre la gent que fa recerca social sobre llengües i identitat, especialment al voltant de la Franja i de la llengua aragonesa. Ah, i és una nova bona oportunitat d’escoltar al ponent: Ramon Sistac! Tos enganxo més avall los enllaços a la crida d’articles:

Mesa de LENGUAS E IDENTIDADES

Coordinadores: Chabier Gimeno (profesor en la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo de la UZ) y Natxo Sorolla (investigador en la Universitat de Barcelona); 

Contacto: chabierg@unizar.es y natxosorolla@gmail.com

  • Ponente, Ramon Sistac (Profesor de la Universidad de Lleida): “Lengua, cultura,sentimiento,identidad y ciudadanía en la Franja: ¿un cocktail explosivo o un reto creativo?”

Call for Papers (AragonésCastellanoCatalá)

La xarxa lèxica de les llengües europees 8 gener 08UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
add a comment

El gràfic de xarxes mostra la proximitat en el lèxic entre les principals llengües europees. Es distingeix els quatre grans grups lingüístics europeus: el romànic, el germànic, el cèltic i l’eslau. Ateneu que el gràfic mesura la distància lèxica mitjançant el tramat de les línies, i no altres aspectes com la gramàtica, que poden ser tant o més importants per a definir i classificar llengües.

Entre estos quatre grans grups es pot percebre que les llengües romàniques formen un grup més compacte lèxicament que no pas les llengües germàniques o eslaves, i encara més que les llengües cèltiques. En el cas del català fa de nexe d’unió entre les llengües ibèriques i l’italià. Així, hi ha una gran similitud (una distància lèxica menor a 25) entre les llengües ibèriques: el castellà, el gallec/portuguès (fixeu-vos que apareixen junts!), el provençal (?),  i el català. El català queda unit també a l’italià, este al romanx, i este al francès, creant així una línia de similituds que va de banda a banda de les llengües romàniques, i on només queda més desconnectat el romanès . En oposició, per exemple, entre les llengües cèltiques la distància és molt major. El gaèlic (escocès?) i el gaèlic irlandès tenen una distància lèxica superior, igual que el gal·lès i el bretó. En el grup germànic s’observen dos grans grups: el format per l’alemany, neerlandès i frisó, d’una banda, i l’encara més compacte format per les llengües nòrdiques. L’anglès juga de manera més independent, i la similitud més forta la té amb el frisó, tot i que també funciona com a pont amb les llengües romàniques (francès) i les cèltiques (gal·lès).

A més d’estos quatre grans grups lingüístics, se sumen altres grups i llengües més dispersos: el finoúgric, el bàltic, el grec i l’albanès. Desconec si les distàncies entre els nodes són proporcionals a la distància lèxica. Però en tot cas, el tipus de línia que uneix cada díada de llengües mostra una escala de fins a 5 graus de distància. Seria interessant visibilitzar també el basc, que com el grup finoúgric, tampoc és una llengua indoeuropea.

Font: Etymologikon™: Lexical Distance Among the Languages of Europe. Les dades originals provenen de K. Tyshchenko (1999) Metateoria de la lingüística. (publicat en rus)

La popularitat a twitter és diferent segons les llengües 11 febrer 11UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

Un article molt recent, Two types of Twitter users with equally many followers, desvetlla diferències substancials en algunes llengües respecte les dos tipologies  de popularitat que detecten a Twitter (les negretes són nostres):

TwitterLl

By measuring different network-based quantities, we showed that type 1 and 2 users have different network properties although they have comparably many followers. On average, type 1 users, defined by a small number of friends, are characterized by less reciprocal links, possession of followers with less reciprocal links and less friends, and larger PageRank values, than type 2 users. The distinction between the two types is stronger in the Japanese, Russian, and Korean language groups than the English, Spanish, Portuguese, and French groups. Warning that a specific user is of type 1 or 2 may help promote social etiquette on Twitter.
(…) Our manual inspection of the users’ profiles suggests that more celebrities and popular bloggers are found among type 1 rather than type 2 users.(…) We found that the proximity depends on users and the language. The reason why type 1 users were not found in the previous study (Weng et al. 2010) is unclear but may be that they mainly investigated English speaking users.

%d bloggers like this: