jump to navigation

Primera presentació de les dades sociolingüístiques del Cens 2011 a Aragó 11 Mai 11UTC 2015

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
4 comments

Dissabte 9 de maig vam presentar els resultats sociolingüístics del Cens de 2011 a Aragó amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística. Per primera vegada es compta amb resultats comparables i sòlids del català i l’aragonès a tot Aragó. I els principals resultats són que aproximadament un 10% de la població d’Aragó declara que entén català o aragonès, i declaren que saben parlar català 55.513 persones i aragonès 25.556. Les dades declarades al Cens de 2011 apunten que a la Franja és un 53,9% que sap parlar català i a la zona major densitat de parlants de l’aragonès, el 19,4%. Amb estudis posterior caldrà matisar els resultats del català, que molt possiblement subrepresenten la competència real. També destaca que, si bé a la Franja no sap escriure el català la meitat de la població que declara saber-lo parlar, al Matarranya les deficiències són majors, amb aproximadament dos terceres parts de parlants que no saben escriure’l. Finalment, també és destacable el gruix de parlants de català que hi ha a les capitalitats properes a la Franja (Alcañiz 7,5%, Monzón 7,1% i Barbastro 4,7%) o el 4,1% de parlants d’aragonès a Ejea de los Caballeros, i el volum de parlants de català (12.244) i aragonès (7.873) a Saragossa capital.

Aquests són els resultats que vam privilegiar en la presentació, tot i que les agències van primar als titulars el rànquing entre estes dues llengües minoritzades a Aragó. Notícia a El Periódico de Aragón, Aragón DigitalHeraldo de Aragón i La Vanguardia.

El catalán está más implantado en la comunidad que el aragonés

De las 83.000 personas que lo entienden, más de la mitad lo saben hablar. Casi un 10% de la población comprende al menos una de estas dos lenguas propias

 Varios profesores universitarios dieron ayer a conocer los datos en una rueda de prensa. - Foto: NURIA SOLER Varios profesores universitarios dieron ayer a conocer los datos en una rueda de prensa. – Foto: NURIA SOLER
El avance de resultados de un estudio realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística indica que el catalán está más implantado en su área de influencia en Aragón y de un modo más homogéneo que el aragonés, así como que el conocimiento de ambas lenguas trasciende a sus zonas históricas.

Para este trabajo se han basado en los datos ofrecidos en lo que respecta a las lenguas por el censo del 2011 elaborado por el Instituto Aragonés de Estadística con una muestra de 137.000 personas, aproximadamente el 12% de la población, un porcentaje que sería sensiblemente mayor en las zonas rurales. Por el momento, se trata solo de un avance –los resultados finales se espera que estén disponibles para final de año– que fue presentado ayer por los profesores universitarios Chabier Gimeno, Miguel Montañés, Natxo Sorolla y Juan Pablo Martínez.

Así, según los datos del 2011, cerca de un 10% de los aragoneses entiende al menos una de estas dos lenguas propias, un 3,3% (alrededor de 44.000 personas) el aragonés y un 6,2% (83.000 personas) en el caso del catalán. En este último, de los 83.000 aragoneses que lo entienden, algo más de la mitad lo saben hablar.

Por zonas, en el caso del aragonés se ha dividido su zona de influencia en dos áreas, la considerada como “de mayor vitalidad”, que incluye los valles pirenaicos más occidentales, el Sobrarbe, parte del Somontano de Barbastro o la mitad oeste de la Ribagorza, y la “histórica”, que tiene parte de las Cinco Villas y buena parte del resto de la provincia de Huesca.

Conocimiento más allá de las zonas tradicionales de influencia

10/05/2015El catalán está más implantado en la comunidad que el aragonés

El uso o conocimiento de ambas lenguas no se restringe a sus zonas tradicionales de influencia. De hecho, un tercio de los hablantes del aragonés y una cuarta parte de los catalanoparlantes de Aragón se encuentran en la comarca de Zaragoza, principalmente en su capital, con densidades bajas que no llegan al 2%. Estos números son incluso más altos en términos relativos en otras localidades, como Ejea de los Caballeros, con más de un 4% de vecinos que hablan aragonés, y Fraga o Tarazona, que superan el 2%. En el caso de la lengua catalana destacan Alcañiz y Monzón, con más de un 7% de hablantes, y Barbastro, con un 4,7%. Las causas que explicarían este fenómeno serían, según los responsables del estudio, la emigración.

La realidad supera al ‘Lapapip’ y al ‘Lapao’

11/05/2015 Un estudio, todavía sin acabar, realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística dice que el catalán se habla más en la comunidad que el aragonés. Pero, lo más llamativo es que el conocimiento de ambas lenguas no está constreñido a la zona geográfica tradicional sino que trasciende a su área de influencia. Según estos resultados, la Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica (Lapapyp) y la Lengua aragonesa propia del área oriental (Lapao), denominaciones a las que se refirió el PP-PAR cuando derogó la ley que negaba el catalán y el aragonés, son un despropósito. Que la lengua de la comunidad de origen de la consejera Dolores Serrat la use más de un 7% en Monzón y Alcañiz o que en la comarca de Zaragoza o Ejea sea donde más se habla el aragonés es una realidad que se impone a todo lo demás.

9/5/2015

Aragón Digital: Unas 15.000 personas aseguran que tienen competencias básicas de aragonés

El Seminario Aragonés de Sociolingüística ha presentado este sábado un estudio elaborado a partir de los datos del censo de población y viviendas de 2011. Los datos señalan que unas 15.000 personas tienen competencias básicas para hablar aragonés. En el caso del catalán, la cifra aumenta hasta los 25.000.

Verónica de Castro Alonso

El estudio se ha presentado en el Centro Joaquín Roncal de Zaragoza

El estudio se ha presentado en el Centro Joaquín Roncal de Zaragoza

Zaragoza.- Unas 15.000 personas tienen competencias básicas para hablar aragonés y unas 25.000 aseguran tener el mismo nivel pero en el caso del catalán. Así lo reflejan los datos que ha presentado este sábado por la mañana el Seminario Aragonés de Sociolingüística. Datos que han obtenido a partir del censo de población y viviendas del año 2011.

El profesor universitario y experto en Sociología de la Lengua, Nacho Sorolla, ha explicado que en el censo que han utilizado se incluía una pregunta para los aragoneses sobre su conocimiento de catalán y aragonés. “Estos datos nos permiten conocer la situación y la diversidad sociolingüística de la Comunidad. Es el primer estudio que puede cuantificar el número de hablantes”, ha señalado.

Volviendo a los datos, desde el Seminario Aragonés de Sociolingüística han detallado que en el caso del aragonés hay unos 8.500 hablantes en el Alto Aragón y, en las zonas de “mayor vitalidad”, un 20% de la población habla aragonés. En cuanto al catalán, también han destacado que en las zonas históricas de uso predominante más de la mitad de la población sabe hablar esta lengua.

Sin embargo, como ha puntualizado Sorolla, la competencia escrita supone muchos más problemas para los hablantes de aragonés y de catalán. En cuanto a esta segunda lengua, Sorolla ha incidido en que “en la zona central de la zona catalano-hablante la mitad de la población que sabe hablar no sabe escribir. En el sur, en el Matarraña, solo un tercio de la población que habla catalán lo sabe escribir”.

“Detectamos por lo tanto deficiencias importantes que son consecuencia del sistema educativo al  no tener en cuenta estas lenguas propias y su conservación”, ha añadido Sorolla.

Para acabar, otra de las conclusiones del estudio señala que el conocimiento del aragonés y del catalán se centra en las zonas históricas pero también en poblaciones hasta las que han llegado inmigrantes del pirineo y del prepirineo o de la zona catalano-hablante oriental. “Encontramos así una importante densidad de hablantes de catalán en Alcañiz, Monzón o Barbastro; o de aragonés en Ejea de los Caballeros”, ha concluido Sorolla.

Mayor presencia del catalán en Aragón

Comentarios realizados ayer por los lectores en la edición electrónica del diario 11/05/2015

El avance de resultados de un estudio realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística indica que el catalán está más implantado en su área de influencia en Aragón y de un modo más homogéneo que el aragonés, así como que el conocimiento de ambas lenguas trasciende a sus zonas históricas. De las 83.000 personas que lo entienden, más de la mitad lo saben hablar.

Incapaces

Eso dice de cómo somos. El Gobierno es incapaz de apoyar nuestra lengua autóctona y la está dejando morir. Gobiernos que solo miran Madrid. DANIELG

Conservación

El aragonés está mucho más en los pueblos de lo que estos dicen, pero son palabras sueltas porque los verbos no los tenemos arraigados. Por ejemplo, en la ribera del Jalón y afluentes se habla y mucho. Deberían hacer mucho más para su conservación. PERCA

Céntimos de inversión

Europa destina fondos para preservar la riqueza lingüística y cultural de las lenguas en peligro de desaparición y España los gasta en fomentar las lenguas “oficiales” (catalán, gallego y vasco) y ni un céntimo para el aragonés o el bable asturiano. Aragón invierte con Rudi en el poder una media de dos céntimos al año por habitante en proteger este patrimonio cultural nuestro. BLANCA

Poco apoyo

Muy buen dato me parece con el poco apoyo que se le da al aragonés en la comunidad.

RAFAEL

Uso tradicional

El dato más importante de la presentación del sábado es ese 19,5% de hablantes de aragonés en las zonas de uso tradicional. Y ese es un dato muy malo… el resto no tiene tanta importancia.

Anuncis

Lo primer Consell Superior de les Llengües 26 Octubre 26UTC 2010

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
2 comments

Lo Consell Superior de les Llengües d’Aragó s’ha constituït, en 6 mesos de retard respecte el que exigix la Llei de Llengües. Se pot llegir el text al BOA del 25 d’octubre de 2010. Només faltaven los membres que havie de triar el Govern d’Aragó, que han estat Manuel Castán, José Bada, María Carmen Alcover, Fernando Sánchez  i José Ignacio Micolau (curriculum al Finestró de Gràcia). Tot i que El Periódico assegura que la tria ha estat un consens entre el PSOE (3) i el PAR (2), no es veu cap perfil que siga proper a les posicions radicals que defensa el PAR.

Pel que fa a la composició final, no tenim més que alegrar-nos. Ni pareix que s’extengue el perill secessionista per al català, ni hi ha massa opositors declarats a un ús normal del català i l’aragonès a les seues comunitats lingüístiques. Per a fer-mos una idea, entre els perfils el que trobem són posicions que poden intentar traure el major suc possible de la Llei de llengües, i  assessorar en eixa línia el Govern corresponent.

Més avall trobareu la composició completa i informació detallada de cada membre, però a grans trets trobem una representació major de membres lligats a l’aragonès (7) que al català (5). Pel que fa a les posicions respecte la normativa del català, als qui se’ls coneix posició utilitzen varietats lligades en la normativa general del català, la reconeguda a les Universitats d’arreu del món, i és ben possible que en el moment que sigue necessari  reconeguen l’autoritat lingüística de l’IEC, ja siga de forma explícita o implícita. En tot cas, cal esperar per a saber què passarà en l’Acadèmia Aragonesa del Català, que la Llei disposa que es crearà per nombrament del Govern d’Aragó a proposta del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, i que en el seu moment Javier Giralt ja va manifestar que tenia poques funcions a fer, havent com hi ha una normativa reconeguda .

Pel que fa a la normativa de l’aragonès, hi ha 3 membres de l’òrbita de l’Academia de l’Aragonès (inclòs lo seu president) que pretén obrir la normativa a una varietat renovada, 2 membres de la SLA, que pretén segmentar la normativa en diferents normes de referència segons les varietats dialectals, i dos defensors de la normativa històrica, representants per Francho Nagore. Així, és possible que la Llei de llengües ajudo a aplegar los diferents corrents normatius de l’aragonès en una única direcció, la qual cosa serà un gran avenç històric per a la llengua.

Lo 15 membres estaran al CSLA per un mandat de 6 anys, en renovacions de un terç cada 2 anys. Aixina, la cosa és de llarga durada. I la primera renovació (octubre de 2012) afectarà dos membres proposats per les Corts, un pel Govern i dos per la Universitat. Aquí avall teniu la informació essencial de cada membre. Per a informació una mica més detallada cliqueu aquí. (més…)

El perfil dels 5 membres universitaris del Consell de les Llengües 20 Mai 20UTC 2010

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , ,
3 comments

S’ha anunciat que la Universitat de Saragossa ja ha triat el terç de membres que li pertoquen segons la Llei de llengües per a composar el Consell Superior de les Llengües d’Aragó. És la primera de les tres institucions que respon als requeriments legals, tot i que ho fa tard. Els noms dels cinc membres són Javier Giralt, Francho Nagore, María Teresa Martín Zorraquino, Francisco Beltrán y Luisa María Frutos.

Javier Giralt

Director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa. Sobretot ha treballat en qüestions de l’estructura de la llengua i de dialectologia, tot i que també ha participat en estudis sociolingüístics. Ha retretebat als polítics que no havien demanat assessorament a la Universitat i que l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua Catalana tindria poca faena perquè la normativa ja l’havia fet l’IEC.

Francho Nagore

És un dels investigadors històrics de l’aragonès, professor universitari a Osca, membre destacat del Consello d’a Fabla Aragonesa, vinculat a Chunta Aragonesista i interessat en la llengua catalana a Aragó. Un estudiós de referència per la llengua aragonesa. No necessita moltes més presentacions. Referències a la Wikipedia i publicacions.

María Antonia Martín Zorraquino

Catedràtica de llengua castellana a la Universitat de Saragossa, amb un ampli espai de recerca en llengua castellana. Va dirigir el primer estudi demolingüístic fet a la Franja a mitjans dels anys 90 (Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón, amb M. R. Fort, M. L. Arnal y J. Giralt). En ell es confirma l’adscripció dels parlars de la Franja a la llengua catalana, tot i que per qüestions polítiques es recomana l’ús de denominacions com català d’Aragó. A les conclusions es posicionen contra l’0ficialitat de la llengua o de l’alfabetització general dels escolars de la Franja.

Francisco Beltrán

És especialista en història de l’antiguitat, amb un ampli currículum versat en la romanització d’Aragó. Fora dels estudis sobre el llatí, no ha treballat en aspectes sociolingüístics contemporanis a Aragó. Es desconeix la seua posició respecte la filiació lingüística del català a la Franja, la natura de la llengua aragonesa, o les polítiques a seguir per a la normalització lingüística a la Franja i de l’aragonès.

Luisa María Frutos

És nascuda l’any 1939, geògrafa especialitzada en desenvolupament rural, ús del sol i l’aigua i estructures agràries, amb un ampli currículum en aquest camp. En el seu ventall de recerca no hi ha cap estudi relacionat amb la lingüística o amb la sociolingüística. Només hi apareix un curs com a professora col·laboradora en Cursos per a estrangers de Difusió de la Llengua, Cultura i Civilització espanyola. Declara, això sí, poder llegir en català.

La Universitat de Saragossa ha triat uns perfils que, per als qui tenen un coneixement expert en la matèria (Giralt, Nagore i Martín), podran acomplir sense dificultats un dels papers del Consell: decidir, a proposta d’algun ajuntament, sobre la “denominació de la seua modalitat lingüística, fonamentat en raons històriques, filològiques i sociolingüístiques”. Aquest tres membres podran resoldre sense dificultats la denominació i mapificació sociolingüística de la Franja i de l’aragonès. El que trobem a faltar per part de la Universitat són perfils adequats pel seu camp de treball per a  l’assessorament en política lingüística, funció que la llei encomana a este Consell. La Universitat de Saragossa ha omplit els espais no filològics amb especialistes en la romanització i en geògrafa rural (Bletrán i Frutos).

El Consell de les Llengües hauria d’estar format per dos tipologies d’experts: d’una banda, filòlegs i lingüistes especialistes en l’estructura i la història del català i l’aragonès, i de l’altra, per experts en ciències socials relacionades amb la política lingüística: pedagogs que puguen assessorar en el desenvolupament de polítiques educatives per a l’alfabetització dels escolars, sociòlegs i politòlegs experts en l’estudi del contacte de llengües, els conflictes relacionats amb aquest contacte, en la substitució lingüística, la distribució funcional de les llengües, psicolingüistes per mesurar el desenvolupament de les polítiques d’aprenentatge de la llengua, experts en dret lingüístic per encabir les propostes en l’entramat legal aragonès…

De noms no en falten: Ramon Sistac ha treballat extensament sobre el català de la Franja, n’ha treballat els seus aspectes socials i és expert en les varietats de transició entre el català i l’aragonès, Juan Martínez Ferrer és un pedagog que va fer la seua tesi doctoral sobre la realitat sociolingüística del català i l’aragonès, Juli Pallarol deu ser ara mateix qui millor coneix l’entramat legal en dret lingüístic a Aragó, Artur Quintana és membre de les acadèmies de del Català i de l’Aragonès i coneix extensament le’structura d’estes llengües, Josep Espluga és un sociòleg de la Franja que ha treballat en estudis qualitatius sobre les ideologies dels parlants sobre el català a la Franja, Àngel Huguet és un psicolingüista amb un extens currículum,… La Universitat de Saragossa ha limitat la seua tria dels representants del món acadèmic a gent que treballa a esta Universitat. Tot i que  gran part de l’estudi de la realitat sociolingüística no es fa a Saragossa, si no a altres Universitats. Si el món acadèmic no ha adequat la tria de membres a esta realitat, possiblement els perfils polítics seran encara més allunyats de l’estudi acadèmic de la realitat.

Presentació de “Els grups lingüístics a Andorra: català, castellà, portuguès i francès” 6 Octubre 06UTC 2009

Posted by xarxes in sociolingüística, sociologia.
Tags: , , , , , , , , , ,
3 comments

Ja es pot accedir a la presentació de Els grups lingüístics a Andorra: català, castellà, portuguès i francès

La presentació va tindre repercussió a la premsa andorrana:


Anàlisi de les llengües a la Wikipedia, demà a la Viquitrobada 2009 2 Octubre 02UTC 2009

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística, sociologia.
Tags: , , , , , , , , , , ,
2 comments

Demà presentem a la trobada de Wikipedistes en català (Viquitrobada 2009) els primers resultats sobre la relació entre les variables socials i el desenvolupament de les llengües a la Wikipedia (abstract inicial). Volem trobar les raons per les que el xinès té a dia d’avui 274.271 articles (posició 12) i el català 201.945 (posició 15) (estadístiques). A ningú escapa la situació diferent del xinès i la del català. El primer té pràcticament 1.000 milions de parlants i el segon poc més de 9 milions. El primer es desenvolupa en una comunitat lingüística de contrastos socioeconòmics i el segon en una comunitat lingüística sòlidament assentada en la societat de la informació. El primer és oficial a una potència mundial i el segon només és cooficial en alguns territoris. I amb tot, tenen un número similar d’articles a la Wikipedia. Intentarem buscar resposta a la pregunta. I sobretot… ens trobarem moltíssimes preguntes més per a respondre.

A Aragó, los cristos i les marededéus tenen més valor que les llengües vives 16 Març 16UTC 2009

Posted by xarxes in Franja.
Tags: , , , , , ,
4 comments

Actualitzo diàriament Franja.tk, a on s’ha creat un repositori de l’actualitat sobre la Franja, el català, lo multilingüisme a Aragó, les relacions amb Catalunya i el País Valencià… Mos trobem en una etapa a on l’allau de notícies sobre els bens de la Franja m’ha fet decidir que no val la pena penjar cada notícia que es fa. I abans haig hagut de rebre canya per part dels lectors, pel temps que requeria llegir cada titular. Si costa llegir-ho, imagineu el què és penjar les notícies! Però això no és res, perquè la majoria les rebo ja triades. Imagineu què és haver-ho de seleccionar com ho seleccionen els del Casal Jaume I de Fraga (als que aprofito per a agrair-los la faena que fan!). Només amb un resum de titulars com el que haig fet avui, amb notícies eixides este capdesetmana, sumen 27 notícies.

Si la premsa aragonesa (i lleidatana) mostraren una dècima part d’interès per la situació del català (i l’aragonès) com a patrimoni lingüístic d’ús habitual al territori, i en desenvoluparen un argumentari de defensa tan travat com lo dels bens de la Franja, segur que hauríem de patir menys pel futur del català i l’aragonès. La premsa aragonesa no posa en dubte que els bens de la Franja “han de tornar a Aragó”. Però no posen lo dit a la llaga preguntant si els bens de la Franja tornaran a les seues viles, o novament es trobaran a l’exili, a Barbastre. De capital a capital, que per a alguna cosa els bens són “nostres”.

Tot sigue perquè d’aquí 100 anys es puga fer un Museu d’interpretació de la llengua aragonesa amb panells explicatius i vídeos d’allò que parlaven lo segle passat, i unes Jornades d’exaltació de les darreres dones de la faldeta que (encara) parlen català, amb parlaments públics de les dones que encara van aprendre el català a casa. Lo patrimoni històric sempre desperta més passions que el que està viu. Sobretot si serveix per a polemitzar amb Catalunya.

PS: Perdoneu la simplesa dels arguments, però Mals temps aquells en què és necessari explicar allò evident

Imatge de 21rs

%d bloggers like this: