jump to navigation

Presentacions a Jaca i Echo de l’estudi sociolingüístic sobre l’aragonès 18 Desembre 18UTC 2017

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

Lo dia 28 de desembre presentarem a Jaca i a Echo l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (vídeo). A mi em fa especial il·lusió presentar resultats al territori, perquè sempre és més que una simple presentació. Los propis actors expliquen les seues pròpies vivències, lo seu punt de vista sobre els resultats, destaquen allò que consideren rellevant… En fi, si correu prop de la Jacetania, fins lo dijous 28/12/2017.

 

 

Notes de “La llengua en les reformes dels Estatuts d’Autonomia” 10 Desembre 10UTC 2008

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
add a comment

A la Jornada que vaig assistir ahir sobre les reformes estatutaries i les seues implicacions en el camp del dret lingúistic es tractaven 3 reformes estatutaries (Catalunya, Pais Valencià i Illes Balears) i dos autonomies sense reforma (Euskadi i Galicia). A grans trets m’haig quedat amb 5 idees:

  • La dialèctica intensa de J. Ochoa ha deixat clar que l’Estatut pactat per PP i PSOE al País Valencià no aportava novetats. I la contraplanificació dels populars des del govern (tancament de repetidors de TV3 i batalla judicial per tombar l’equivalència entre valencià i català) el fan afirmar que les coses han canviat… a pitjor.
  • J. Vernet confirmava una perspectiva totalment diferent a Catalunya. S’ha fet un bon Estatut en tema de llengua. I encara que es retalle continuarà havent-hi avenços respecte l’anterior. És un Estatut fet per als incomplidors. Sobretot per a l’Adminitracio de l’Estat a Catalunya. I signat pels mateixos incomplidors.
  • B. Colom ha explicat els pocs canvis a les Balears.
  • A. Nogueira ha explicat l’intent de reforma gallec abortat pel PP, que suma els vots necessaris per a la reforma.
  • I. Urrutia s’ha extès en la previsible reorientacio del model escolar per línies lingüístiques a un model de conjunció amb major presència del basc. M’ha paregut un model educatiu molt paregut al balear: mínim d’assignatures en llengua pròpia (60%) i la resta seria decisió del centre.

Les notes que més m’han cridat l’atenció positivament han estat la interpretacio positiva de l’Estatut català i la previsible tendència al model de conjunció basc.

Haig trobat a faltar visions sobre la reforma aragonesa. No tant pels canvis (que es poden enquadrar en una reforma “a la valenciana”) si no per les coses a dir per un gran coneixedor del dret lingüístic aragonès: Juli Pallarol.

Més informació a la Web de la Xarxa CRUSCAT

El català a la Franja. Any 2003. 6 Novembre 06UTC 2007

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
4 comments

Franja (Wikipedia)A finals de l’any 2003 i principis del 2004 l’Institut Aragonès d’Estadística va dur endavant lo treball de camp de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja. El projecte es comença a espentejar des del Grup Català de Sociolingüística (ara, Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana) i l’inicia l’administració catalana, des de la Secretaria de Política Lingüística (que era una Direcció General) de la Generalitat de Catalunya. Però per a portar a terme diferents enquestes que abraçon el total del territori, encertadament es van buscar totes les complicitats amb els territoris implicats. I a la Franja es troben amb un Institut Aragonès d’Estadística ben predisposat i que supera les previsions. Així, s’aconseguix una enquesta que finalment compta amb més de 800 enquestes a territori catalanoparlant. Una bona base per a analitzar el territori. Jo vaig poder accedir a les matrius un temps més tard. Tot i no disposar de suficient temps per a aprofundir en l’enquesta, si que hi vaig poder dedicar les hores suficients per a depurar-la de les viles castellanoparlants que apareixien a l’enquesta i quedar-me només amb la Franja. I vaig fer unes anàlisis inicials per a saber què ens diu el treball. Necessitaria una explotació més extensa, però això suposa molt de temps. De moment, us enganxo la conclusió del treball que em van publicar els del Centre d’Estudis Ribagorçans:

Sorolla Vidal, Natxo (2005) El català a la Franja. Any 2003. Revista Ripacurtia, número 3. Benavarri: Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb). Pàg. 239-253.

Article en pdf.

Conclusions

En resum, la primera aproximació que podem fer a la Franja l’any 2003 és la següent. El coneixement del català, la llengua pròpia, no és universal. No és universal oralment amb el 12,2% de població que manifesta que no sap parlar català. Però encara ho és menys amb el 69,7% que diu que no el pot escriure.
L’ús del català és molt extens, almenys entre la major part de la societat, que l’utilitza amb una intensitat molt elevada, si tenim en consideració la situació sociolingüística del català a tots els seus territoris. Tot i això, trobem una erosió en el català entre la que és la primera llengua que s’ha parlat i la llengua amb que s’identifica actualment l’enquestat. Una proporció no menyspreable de residents de la Franja aprengueren a parlar en català, però actualment tenen com a llengua d’identificació el castellà. Per contra, la transmissió de la llengua gaudix de salut, tant la transmissió del català com la del castellà, per la qual cosa pareix indicar-se que tots dos grups mantenen i mantindran els seus efectius. Per tant, la llengua es transmet, tot i que el castellà augmenta el seu poder d’atracció com a llengua d’identificació, el que pot desencadenar en processos diferents en quant l’estructura general canvie, com quan el català perda la seua pressió demogràfica com a llengua majoritària. Finalment, hem vist com la major part de les denominacions que encara rep el català a la Franja són pejoratives o localistes, encara que la denominació científica pareix guanyar efectius.
%d bloggers like this: