jump to navigation

Anàlisi sociolingüística de Twitter a societats multilingües: Quebec, Suïssa i Qatar 22 Juliol 22UTC 2014

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística, sociologia, xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , , , ,
add a comment

Anàlisi sociolingüística de Twitter a societats multilingües: Quebec, Suïssa i QatarTwitter xarxaLi Wei, investigador reconegut per la seua aplicació de l’anàlisi de xarxes en l’estudi de les tries lingüístiques en comunitats xinesa d’Anglaterra, ha presentat juntament amb investigadors sud-coreans i qatarians l’article Sociolinguistic Analysis of Twitter in Multilingual Societies. Els investigadors defineixen usuaris monolingües i usuaris bilingües, i detecten que a Qatar, Suïssa i el Quebec els usuaris monolingües tenen tendència a la conglomeració, mentre que els bilingües no. A més, els usuaris de la llengua local tenen més influència que els altres. També es percep que la barreja de llengües dels usuaris bilingües reflecteix la barreja dels seus seguidors, i que estos bilingües fan de pont entre els  grups monolingües que no tenen contacte entre ells, tal com s’observa en les dues imatges: xarxa de relacions a Qatar entre usuaris d’àrab i d’anglès, i relacions dels grups lingüístics a Qatar, Suïssa i Quebec. Fixeu-vos que en el gràfic de Suïssa són els usuaris monolingües en anglès que intermedien entre tots els grups lingüístics. Twitter xarxa 2Pel que fa als continguts, es detecta que els usuaris bilingües solen expressar temes informatius / polítics / debats en l’idioma local, mentre que  publiquen en anglès esdeveniments i qüestions d’oci.

La popularitat a twitter és diferent segons les llengües 11 febrer 11UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

Un article molt recent, Two types of Twitter users with equally many followers, desvetlla diferències substancials en algunes llengües respecte les dos tipologies  de popularitat que detecten a Twitter (les negretes són nostres):

TwitterLl

By measuring different network-based quantities, we showed that type 1 and 2 users have different network properties although they have comparably many followers. On average, type 1 users, defined by a small number of friends, are characterized by less reciprocal links, possession of followers with less reciprocal links and less friends, and larger PageRank values, than type 2 users. The distinction between the two types is stronger in the Japanese, Russian, and Korean language groups than the English, Spanish, Portuguese, and French groups. Warning that a specific user is of type 1 or 2 may help promote social etiquette on Twitter.
(…) Our manual inspection of the users’ profiles suggests that more celebrities and popular bloggers are found among type 1 rather than type 2 users.(…) We found that the proximity depends on users and the language. The reason why type 1 users were not found in the previous study (Weng et al. 2010) is unclear but may be that they mainly investigated English speaking users.

El català, entre les 7 llengües amb més atracció d’Europa 9 gener 09UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , ,
2 comments

El català és la 16a llengua més coneguda de l’Europa dels 27. Esta informació, i més,  es pot extreure d’una interessantíssima aplicació per jugar amb les estadístiques de l’Eurobaròmetre 2012: Language knowledge in Europe.

A part d’una excel·lent posició, és remarcable que el català el coneix l’1,6% de la població de l’Europa dels 27. Però també és molt interessant la possibilitat de diferenciar les dades segons el nombre de parlants inicials o el nombre de parlants que la tenen com a segona llengua. El català és una llengua amb un fort poder d’atracció de nous parlants.

Llengües a Europa

Ja ha estat ratificat en múltiples ocasions (Informe 2011) que l’ha tenen com a llengua primera (familiar) 4,5 milions, mentre que la saben parlar prop de 10 milions. Però és que a més este fet destaca a nivell europeu! En el rànquing del nombre de parlants com a segona llengua, el català només té 6 llengües davant. I totes 6 llengües són llengües de demografia molt més important que no pas el català: l’anglès, el francès, l’alemany, el castellà, el rus i l’italià. El català encapçala la llista de les llengües mitjanes, que a nivell d’atracció de nous parlants li venen darrere: suec, neerlandès, xec, portuguès…

A nivell estatal, el català és conegut pel 15,7% de la població de l’Estat espanyol (pel 18,2% entre la població jove). Més que l’anglès (11,7%). I en la resta d’Estats el català és conegut (sempre per sota del 1% de la població) a Àustria, Portugal, Finlàndia, Polònia, Luxemburg, Regne Unit o Frància. Pel coneixement entre la població jove sobreixen, amb nivells propers del 1%, Luxemburg, Polònia i Portugal.

Pel que fa a l’Estat espanyol, el 93,9% de la població coneix el castellà. I per tant, el 6,1% de la població de l’Estat declara no saber parlar en castellà (!), en una distribució similar entre les diferents generacions. Només el 81,6% de la població de l’Estat té el castellà com a llengua inicial. Entre les llengües de la immigració de l’Estat, el romanès està per davant de l’àrab (a l’inrevés que a Catalunya, però similar al País Valencià).

A l’about de la pàgina, a més d’explicar qui l’ha fet, hi ha unes informacions interessants. Sobretot en l’apartat que intenta explicar per què alguns països tenen més coneixement de llengües estrangeres que altres. Bàsicament, diu que els països que subtitulen les pel·licules, i no les doblen, tenen més competències en altres llengües. “Subtitular la televisió és l’escola de llengües més barata”. L’altre factor que explica el coneixement de llengües estrangeres és la mida de la llengua nativa: quan més gran és esta llengua, menys llengües estrangeres es coneixen.

Arribem a l’aplicació per via de Joan Solé i Camardons

Presentació de “Els grups lingüístics a Andorra: català, castellà, portuguès i francès” 6 Octubre 06UTC 2009

Posted by xarxes in sociolingüística, sociologia.
Tags: , , , , , , , , , ,
3 comments

Ja es pot accedir a la presentació de Els grups lingüístics a Andorra: català, castellà, portuguès i francès

La presentació va tindre repercussió a la premsa andorrana:


Cada llengua té el seu volum apropiat 11 Novembre 11UTC 2008

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
Tags: , ,
1 comment so far

Volum i llengua que parla la gent del tren que seu al teu costat

Llengües: anglès, castellà, àrab, indú, cantonès, anglès de Brooklyn

Volum: inaudible, xixiueig, volum d’interior de casa, volum normal per a parlar, volum a l’aire lliure, volum de discoteca, volum de concert de rock, volum de bombardeig d’artilleria

Sabíeu que la tercera Wikipedia en obrir-se va ser la de llengua catalana? 17 Març 17UTC 2008

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
2 comments

Tot bé a compte de què ahir va fer 7 anys que es va obrir la Wikipedia en català! I a la vegada, ahir, i sense ser-ne conscients (i en diumenge i també dissabte fins a altes hores!), vam estar tancant una proposta de comunicació de la Moonydoodle sobre les llengües a la Wikipedia. I redactant i buscant informació em vaig quedar molt sorprés que el català va ser la tercera llengua de la Wikipedia: primer l’anglès, i als pocs mesos s’obria al multilingüisme amb l’alemany i el català. Així que ahir vaig llegir la data de creació de la Viquipèdia en català, però no vaig caure que era l’aniversari. Avui veig a L’home dibuixat  que celebrem el setè aniversari. I aportava informació més interessant: les persones clau d’aquella edició catalana primerenca  i la primera portada.
Però continuem en lo nostre projecte, per a estudiar els factors que situen una llengua amb més o menys articles a la Wikipedia. Tot neix d’un apunt de la Moonydoodle al seu bloc, lamentant-se que de vegades es queda badant davant l’ordinador, però no bada, és que pensa. I reflexionava de quins factors fan que una llengua tinga més o menys articles a la Wikipedia. Per exemple, l’edició en català se situa en les primeres posicions d’entre les 250 i més llengües que compten amb Wikipedia. Un estat de normalitat excepcional en comparació amb la situació de la llengua en altres àmbits. Al moment de llegir lo seu apunt, vaig començar a veure en somnis la matriu de dades posada al SPSS amb el nombre d’articles de la Wikipedia, editors, nombre de parlants, ordinadors per cada 1000 habitants i tantes altres dades. Anàlisi factorial, anàlisi de conglomerats… I em vaig oferir a fer de màquina per al projecte, si ella coordinava el treball i feia la part interpretativa. Hem començat a treballar i també hem acabat formant equip amb aquell que pensa que la vida s’ha de prendre Amb certa calma, que incorporarà tota la part teòrica que ens faltava. Si hi sumem que el projecte ha nascut entre el Matarranya, la vila de Gràcia i Amsterdam, mitjançant gTalk i Google Docs, la blocòsfera, la web 2.0 i la vida mòbil en general m’està deixant una mica fora de lloc.
Les anàlisi preliminars que haig fet fins ara, amb les edicions de la Wikipedia amb més de 100.000 articles, ja apunten coses molt interessants. El principal factor de diferenciació entre edicions és la quantitat d’articles, i no només això, si no també de persones que l’editen. Algunes compten amb moltíssims articles editats per poques persones. El segon, seria el nombre d’articles de la Wikipedia per cada parlant d’esta llengua. Algunes grans llengües amb pocs articles tenen ratis extremadament reduïts, com és el cas del xinès. I en tercer lloc quedaria el factor que es mostra més interessant: l’estrès de cada edició de la Wikipedia. Algunes Wikipedies compten amb un rati molt alt d’usuaris per parlant, possiblement per trobar-se en un estat avançat de difusió de les noves tecnologies i la seua integració dins la cultura popular. Però altres compten amb pocs usuaris que editen molts articles. I aquí hi ha segurament l’èxit del català. Si el comparem amb altres llengües de demografia mitjana, veiem que el noruec i el finlandès compten amb més de 14 editors de la Wikipedia per cada 1000 parlants. El català només té 2 editors per cada 1000 parlants. Però aquests darrers editen 9 articles per cap, i els nòrdics només arriben a 2. En parlarem amb més profunditat més endavant. De moment, anys i anys, per molts anys!

Seguir l’actualitat de la llengua catalana 3 febrer 03UTC 2008

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , , ,
1 comment so far

Per qüestions de faena i també d’interès, vaig seguint l’actualitat sobre el català, les notícies, les polèmiques, les noves polítiques, los avenços o els retrocessos. No llixgo ben bé mai la premsa escrita (ni de pagament ni gratuïta) perquè m’és impossible posar-la al capdavant de les meues prioritats, tampoc tinc televisions a l’abast a les hores dels informatius i potser a primera hora del matí em poso una ràdio per a seguir quina és l’actualitat que els mitjans de comunicació dicten com a “important”. La manera d’informar-meLo que si faig és traure tota la brossa informativa que no m’interesse i seguir l’actualitat filtrada a partir de temàtiques prioritàries i aprofundint-hi via els RSS: en una web personalitzada s’agrupen totes les novetats de noticiaris, blocs, filtres socials de notícies o qualsevol web que ha actualitzat alguna informació.

El que si que faig periòdicament és repassar diferents fonts d’informació sobre la situació del català de manera exhaustiva. Utilitzo indefectiblement l’Infomigjorn que hem d’agrair al voluntarisme d’Eugeni Reig. Sempre obert a que li enviem una notícia o una informació per a difondre-la arreu. També em fa un bon servei el recull de premsa de l’IEC, que té una secció especialitzada en llengua i una altra en ciències socials. Repesco alguna notícia solta a l’Infozefir, encara que allà la llista és més especialitzada en els professionals de la llengua. I també hi ha la base de dades de premsa de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Però allà l’objectiu és mantenir una base de dades històrica de premsa i fer cerques per la informació que ens interessa. Però és més difícil seguir l’actualitat dia a dia. Finalment haig de dir que per a les notícies de la Franja seguixco Franja.tk. Però el seguixco de manera més directa, perquè és el que té ser l’autor: el vaig construint dia a dia de tota tipologia de notícies que m’arriben sobre este territori.

I fa temps que tenia al lector de RSS les actualitzacions de normalitzacio.cat. Mai li havia fet massa cas. Finalment avui, en veure que havia recopilat 350 notícies, m’haig decidit a revisar-lo i netejar-ho. I no penseu que és una bestialitat tindre tantes notícies per llegir. En lo RSS no és gens estrany deixar-lo de la mà unes setmanes i trobar-te 2000 capçaleres per revisar. Evidentment, la lectura en diagonal és un sistema molt recomanable en estos casos. Però avui haig descovert que té multitud de notícies balears o valencianes que pels altres sistemes no arribo a recopilar. Lo servei és realitzat per l’Àrea de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de l’Alcúdia (Balears). M’ha paregut que seguix l’actualitat des d’una visió policèntrica (no principatina, per tant), i això m’interesse molt. Per tant, incloc una nova font de notícies sociolingüístiques a la meua cartera.

Els grups lingüístics en la societat andorrana 22 gener 22UTC 2008

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , ,
1 comment so far

Avui presentem l’Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra que vam publicar fa algun temps. L’acte el teniu anunciat a la web de la Xarxa CRUSCAT. Presentaré els resultats del capítol sobre els grups lingüístics. Va ser un capítol amb el que vaig treballar molt, però ha estat dels que més m’ha agradat. Perquè vaig aprendre a treballar amb anàlisi de conglomerats i anàlisi factorial. Després hi vaig treballar molt més, durant un estiu, per a presentar-lo al meu Diploma d’Estudis Avançats de Sociologia (la tesina). I estic intentant de publicar-lo a alguna revista. De moment, enganxo la presentació del que presento d’aquí unes horetes.

Autoavaluació (de la Jornada “El català a l’ensenyament sense llei de llengües”) II 19 Desembre 19UTC 2007

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
1 comment so far

(Continua des del primer apunt: Tanco la Jornada “El català a l’ensenyament sense llei de llengües”)

I pel que fa a l’avaluació general dels objectius que m’havia marcat per a la Jornada, n’hi ha de tots los colors. Un des objectius inicials que m’havia marcat era el de crear un motiu per a la interrelació de la gent de l’activisme de la Franja, i que la jornada fore realment territorial de la Franja i no comarcal. A mida que vaig avançar en l’organització, vaig veure el llarga que és la Franja, i sobretot, la distància psicològica que mos separe. Quan cridava per telèfon trobava moltes respostes del tipus “m’agradarie baixar, però es que Calaceit està molt lluny”. Això amb gent que està a una hora i mitja o dos. Esta distància costa menys de fer si en lloc de Calaceit, parlem de Saragossa o Barcelona. Lo dia abans de la Jornada ja tenia clar que l’objectiu principal de la Jornada havia de ser de transmetre les experiències frangenques al Matarranya. I la meua sorpresa final va ser veure un munt de gent de Fraga o fins i tot de la Ribagorça. Així que l’objectiu inicial es va complir. També patia les hores abans de la Jornada per l’assistència. Perquè de difusió se n’havia fet tanta com havia pogut (mireu lo resultat al final d’este apunt). I entre la gent “del ram” que consulta assíduament fonts d’informació sobre el tema, havia hagut de rebre-ho per multitud de llocs. Així que la publicitat de la societat horitzontal a Internet s’havia més que exprimit. I es va notar: en l’hora punta, abans de dinar, unes 50 persones d’assistents. Molts més dels que pensàvem que vindrien. Però pel que fa al tema qualitatiu dels assistens és on caldria buscar la manera de millorar-lo: un dels principals motius que em podie consolar amb la potencial falta d’assistens (que no va ser així) podie ser que és una Jornada sobre un tema que interessa a una minoria de minories. Per tant, lo més important és que gent interessada en això i que està dins del sistema educatiu participare i prenguere nota dels projectes bilingües a Fraga, experiències i formes d’organitzar-se a altres bandes… I que nasquere un nucli dur de gent amb l’objectiu d’estendre les experiències del Baix Cinca arreu de la Franja. Este nucli essencialment ha de ser gent que treballe dins les nostres escoles. Però la premsa comarcal, tot i que ens havia confirmat que en faria difusió prèvia, i a més per la nit rebien lo premi de la ICF, lo divendres anterior mos van fer el buit i no vam traure al diari. En definitiva, els matarranyencs que no es mouen en certa xarxa o són socis d’Ascuma, no se’n van enterar. Sort que vam enviar carta a socis, escoles i regidors de cultura de tota la comarca, i la ràdio La Veu del Baix Matarranya se’n van fer ressó. Però quan los mitjans són tan poc propers a estos temes, ho tens difícil. Només pots crear un mitjà nou o enfadar-te. En este aspecte la Jornada no serà un salt qualitatiu per introduir projectes bilingües als centres del Matarranya, perquè no vaig veure directors d’escoles o massa professors de la zona, que són los que han de liderar-ho. Però potser d’aquí uns anys algú les recorde com “sí, aquella vegada que es van fer aquelles jornades a Calaceit…”. De totes maneres, l’altra cara de l’avaluació (qualitativa) de la Jornada, que fa referència a la participació entre ponents i públic, va ser molt i molt positiva. Es va parlar molt i es va compartir moltes experiències. Com diu Jaime Sorolla al bloc, hi va haver molt bones idees i molt optimisme respecte a les experiències de Fraga, València o la Catalunya Nord. Finalment, crec que l’objectiu final que m’havia marcat s’ha complert. Almenys parcialment. La idea de la jornada era veure què podem fer sense llei de llengües. Partint del principi que encara no hi ha llei de llengües, i que la situació pot ser molt (molt!) llarga, vehicular un discurs comú de l’associacionisme sobre la necessitat de polítiques reals en l’ensenyament és essencial. I realment el delegat del departament d’ensenyament del Govern d’Aragó es va encarregar de consolidar esta via. Poca gent li va demanar per la Llei de llengües, perquè la desconfiança en que el govern la trague és ja de sentit comú. Quan va parlar que al març de 2008 hi haurà llei de llengües, la gent s’ho prenia a conya. I quan l’alcaldessa de Calaceit (PSOE) va confirmar que segons les darreres notícies, hi hauria llei de llengües, i a més va confirmar que seria descafeïnada, en paraules textuals seues, la cosa ja va consolidar sobre què fer sense llei de llengües. Per acabar de deixar sol a l’associacionisme, el delegat va refermar que el Departament no donarà suport a la població civil per a que optativament se difonguen los projectes bilingües arreu de la Franja. Així que, una vegada més, el govern socialista deixa en mans de l’associacionisme i el professorat l’entrada del català a les escoles. Seguirem lluitant per fer perviure el català a la Franja, no hi patiu.

(Continua des del primer apunt: Tanco la Jornada “El català a l’ensenyament sense llei de llengües”)

PS: Crec que esta ha estat la primera jornada al Matarranya que que ha aprofitat la publicitat per la web 2.0 i ha funcionat molt bé:

(més…)

Tanco la Jornada “El català a l’ensenyament sense Llei de llengües” 19 Desembre 19UTC 2007

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
1 comment so far

A hores d’ara encara estic repassant les tasques que m’ha produït la jornada Català a l’ensenyament sense llei de llengües: Franja 2008/09. Estic posant la majoria de coses en la categoria de “completat”. Però encara em toque preparar les justificacions dels ajuts que l’han fet possible i els pagaments de la gent que hi va vindre, etc. En una de les justificacions me demanen un “informe valoratiu”, així que aprofitaré per a fer-lo aquí al bloc i després a veure que n’aprofito per al tema burcràtic. El programa de la Jornada es va desenvolupar amb plena normalitat, excepte en els horaris que van ser excessivament mediterranis. Si haguera d’avaluar la logística de la jornada fotria una bona nota, perquè em feie temor allò de que t’escomencen a aparéixer problemes i coses en què no havies pensat i que et xafen a radera hora tots los preparatius. No és la primera jornada que organitzo pràcticament sol, però si la primera en la que la darrera responsabilitat recau únicament en mi. No tenia a ningú per damunt. I la veritat és que no se m’han passat les ganes. La cosa va anar molt bé logísticament i vag comptar en l’ajut de la Célia de l’Associació Cultural del Matarranya que en les faenes més administratives i que necessitaven la presència de personal a Calaceit va ajudar molt. Pel que fa a com va anar el desenvolupament del programa, podeu llegir el resum que ha fet Jaime Sorolla de Queretes al seu bloc. Un parèntesi: vaig poder conèixer en persona a Jaime Sorolla, i va ser molt positiu. Lo coneixia de cara, de fa alguns anys a l’Institut de Vall-de-roures. Però si no haguere segut que mos vam trobar pels nostres blocs i ell va estar a la Jornada i en vam parlar, seguiríem sent un desconegut per a l’altre. Ara ja conec algú més amb qui compatixco molts interessos, i gràcies a Internet. Cada dia crec més en los estudis que tomben la idea que Internet fa que la gent no se socialitzo. Tot lo contrari. Continuaré al proper apunt fent l’autoavaluació.

%d bloggers like this: