jump to navigation

Workshop en anàlisi d’Internet amb xarxes socials 2 Octubre 02+01:00 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

L’IN3 de la UOC ha organitzat un workshop sobre l’anàlisi d’Internet mitjançant l’anàlisi de xarxes socials, i en defintiva, en allò que es coneix com “big data”:

Taller: “Big Data i Anàlisi de les Xarxes Socials”

logoIN3[1]
Jorge Luis Salcedo i Camilo Cristancho, Investigadors del grup de recerca en Democràcia, Eleccions i Ciutadania (DEC) del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

L’objectiu del curs és proporcionar un punt de partida per fer recerca mitjançant mètodes en línia i les seves implicacions teòriques. Inclourà una introducció general sobre Data Science, així com de teories, mètodes i aplicacions de mineria de dades web dirigits a l’anàlisi social, i explorarà les noves possibilitats de recerca proporcionades per l’anàlisi de Big Data, així com les seves limitacions. El seu objectiu és presentar una varietat de temes i preguntes, alguns casos sobre com s’estan utilitzant realment els grans volums de dades en les ciències socials, l’accés a fonts de dades i una aproximació pràctica a eines útils entre disciplines.

El programa serà el següent:

Sessió 1.  Dilluns, 28 d’octubre: de 10 a 13:30 h.

Sessió 2.  Dimarts, 29 d’octubre: de 10 a 13:30 h.

Sessió 3.  Dimecres, 30 d’octubre: de 10 a 13 h.

El taller està concebut per a persones interessades en les tècniques de recerca social en línia amb l’ús d’eines que requereixen un nivell baix de coneixements de programació. Totes les dades resultants i els mètodes explicats es contextualitzaran en les diferents teories de les ciències socials (gir digital en les ciències socials, les teories de l’actor-xarxa, l’economia política dels mitjans de comunicació, la promoció i els usos dels mitjans de comunicació social, etc…). Els professors analitzaran un cas basat en Twitter i altres fonts de dades. Es presentaran diferents mètodes (anàlisi d’hipervincles, aranyes web, raspat de resultats en motors de cerca) amb una aproximació introductòria i pràctica a les aplicacions de software lliure més conegudes (llenguatge de programació R, NodeXL, OutWit Hub Pro, Issuecrawler i Gephi).

El taller s’impartirà en anglès.

On: Edifici Media-TIC, 7a planta, Sala William J. Mitchell, c/ Roc Boronat, 117, 08018 Barcelona
Quan: dilluns, 28 octubre 2013 – dimecres, 30 octubre 2013 (10:00 – 13:30)

Anàlisi sociolingüística en temps real: el català ocupa la posició 19 a Twitter 7 gener 07+01:00 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

ranquingLa facilitat de mesurar Internet ens dona la possibilitat de mesurar les “societats” i les “llengües” a temps real. Fa un temps era inimaginable una mesura de l’activitat humana a este nivell. Amb totes les precaucions que s’ha de tenir sobre qui usa Internet, per a què l’usa, etc. ja apareixen els primers estudis sociolingüístics sobre les persones a la xarxa. N’hi ha dos de nous, un sobre contacte de llengües, amb informació molt interessant del català, i un altre sobre la difusió de noves paraules a twitter.

The Twitter of Babel: Mapping World Languages through Microblogging Platforms (enllaç) [El Twitter de Babel: mapejant les llengües del món a través de les plataformes de microblogging] és un article (prepint a arXiv) d’investigadors nordamericans,mapa francesos i italians que analitza l’homogeneïtat lingüística de diferents estats i pot arribar a analitzar els patrons turístics estacionals (amb les seues llengües) a partir de les dades de Twitter. L’estudi permet destacar que el català es troba en la posició número 19 de les llengües del món segons les piulades geolocalitzades, i que en la mapificació, és un dels casos excepcionals de llengua sense Estat propici que apareix visiblement representada (en groc al segon gràfic). El treball destaca que a Catalunya el català i el castellà estan altament mesclats, a diferència d’altres territoris amb contacte de llengües,  sobretot a Barcelona. Hi ha un 28,2% de piulades geolocalitzades en català i un 49% en castellà, i en destaquen que la distància entre una i altra és major que la distància en la llengua habitual declara (EULP08). Fan saber que, amb tot, que les dades són properes, i que els censos no tenen en compte el turisme, i que els usos lingüístics a Twitter poden estar mediats per llengües amb més audiència, i per tal de confirmar-ho aporten les dades de presència de l’anglès al Twitter de Catalunya. Finalment, els investigadors destaquen que el català és més usat a l’àrea central i nord de Catalunya, en comparació a l’eix costaner Barcelona – Tarragona. Esta distribució territorial del català la destacàvem també a l’últim Informe sobre la situació de la llengua catalana 2011 (enllaç).

catalunyaLes dades que s’analitzen a nivell de ciutats són les de Montreal i Nova York. Però si ampliem els gràfics de Barcelona, podem arribar a detectar alguns patrons. Comptant que el gràfic només visualitza la presència del català i el castellà (caldria confirmar-ho), la ciutat té alguns eixos amb major presència del català (groc), que són els eixos econòmics i comercials, com la Diagonal, la Gran Via, i eixos verticals que podrien ser Passeig de Gràcia, Passeig Sant Joan o Plaça Espanya. També es destaquen ciutats contraposades, com Sant Cugat (més catalanoparlant) i Rubí (castellanoparlant). O nuclis urbans amb forta presència del català (i el castellà), com el de Terrassa o Granollers, una primera corona molt més castellanitzada, i una perifèria catalanoparlant. Com recorda als cercles de l’Escola de Chicago!

L’altre article és Mapping the geographical diffusion of new words (enllaç) [mapejant la difusió geogràfica de paraules noves], que també explora les possibilitats d’utilitzar Twitter en el camp de la sociolingüística, però en este cas, del variacionisme. El treball dels investigadors nordamericans manifesta que, malgrat el que s’afirma sobre el poder dels mitjans socials per connectar a les persones de tot el món, molts neologismes es restringeixen a zones geogràficament compactes, estenent-se de ciutat a ciutat. S’estudia la xarxa d’influència lingüística entre les ciutats nord-americanes, i els factors socials que poden impulsar la innovació lèxica.

euaArticles a Xarxes socials i llengües relacionats: (més…)

Els factors que expliquen el desenvolupament de la Wikipedia en algunes llengües 27 Agost 27+01:00 2009

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
6 comments

A una entrevista que ahir feen al creador de la Wikipedia a La Voz de Galicia atacava de ple a una recerca que estem portant a terme per a explicar per què algunes llengües tenen una presència molt important a la Wikipedia i altres no.

-El español es el cuarto idioma más hablado del mundo, pero la Wikipedia en español es solo la octava más completa. ¿Cómo ve esa incongruencia?

-La Wikipedia en español empezó más tarde que en los otros idiomas. Al principio, hubo una pelea grande y la mitad de las personas desistieron. Llevó un tiempo hasta que se recuperó. Pero en general los países más nórdicos tienen más éxito, porque también tienen más acceso a banda ancha y las tasas de alfabetización son más altas. Pero también digo en broma que en países donde el clima es más agradable las personas salen de casa para hacer otras cosas.

Un dels temes que tracten és lo pes demogràfic de la llengua: lo nombre de parlants. I Wales hi suma dos factors més: l’accés a Internet i les taxes d’alfabetització. Les dades que nosaltres estem tractant no incorporen el clima, com indica en broma Wales, però afegim altres factors, com la capacitat econòmica o la desigualtat econòmica… Tot i això, la resposta de Wales no va molt desencaminada. Aviat presentarem los primers resultats.

Notes:

  • La Voz de Galicia no es preocupa per la posició 40 del gallec i la posició 9 del portuguès.
  • Lo castellà ha superta fa pocs dies los 500.000 articles. Felicitats per als wikipedistes en castellà!
  • La Viquipèdia en català està en els 194.926 articles, amb un fort creixement dels prop de 125.000 que tenia l’any passat, quan va copsar la posició número 15 en el rànquing . Preparem-nos per a celebrar els 200.000 articles durant el mes de setembre!

Els medis per a on corre la informació 7 Juliol 07+01:00 2009

Posted by xarxes in sociologia, xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

Baekdal explica l’evolució dels llocs on corre la informació durant els darrers 210 anys. O vist des d’un altre punt de vista, on hauria de centrar-se els esforços si es vol posar en contacte amb altra gent. Per exemple, amb finalitats comercials.

Indiquen diferents punts importants durant els dos segles:

  • 1800 – El periode del cara a cara
  • 1900 – Llegeix-ho. Ens podem comunicar amb gent que mai hem vist.
  • 1960 – Televisió: tornem després de la pausa publicitària.
  • 1990 – No només es pot escoltar la informació. També es pot veure.
  • 1998 – L’alba d’Internet
  • 2004 – Decidixco que faig (els blocs)
  • 2007 – Jo també. Amb les plataformes per a xarxes socials s’estenen els propis mons menuts.
  • 2009 – Tot és social.
    • Els diaris han mort i la gent mira menys televisió que mai. El rei de la informació és qualsevol, utilitzant plataformes per a xarxes per a connectar-se i comunicar-se.

A més d’això, Baekdal fa un pronòstic sobre el futur en els propers 10 anys…

Article a Where is Everyone. Vist a Microsiervos

Facebook: Matarranya 2.0 28 febrer 28+01:00 2009

Posted by xarxes in Franja, internet.
Tags: , , ,
add a comment

Fa un temps que ha hagut una riada de matarranyencs que s’han sumat al Facebook. La majoria coneixereu esta plataforma d’Internet a on se cree un espai propi en fotos, comentaris, enllaços, se poden conèixer els amics dels amics…. És una xarxa social en línia, i actualment compte en 175 milions d’usuaris a tot lo món. Al Matarranya seguim en peus juntets lo perfil mitjà de Facebook: gent d’entre 18 i 30 anys. Los adolescents han estat més lligats al Messenger i a les fotos penjades als Fotolog. I els majors de moment s’hi resistixen des del correu electrònic. Però l’extensió d’este model de comunicació serà qüestió de temps.

En tot això, ha aparegut tota una cultura matarranyenca del Facebook, que ara per ara està lligat a la novetat, com en lo seu moment ho estave el mòbil i els politons a tot volum, l’ús dels walkmans quan s’està parlant en una altra persona, o els cotxes tunejats. Sorprèn veure com la gent se trobe a Vall-de-roures fent uns tragos i es diu “ah, sí, a tu et conec, que et tinc al Facebook” o hi ha gent preocupada que li diu a l’amic que pensave que estave enfadat en ell perquè no li contestave al Facebook. A més, los que estan fora del circuit Facebook senten com si els calcigaren la punta del dit perquè algú els comente que ha vist una foto seua a Internet. També els negocis de l’oci, de les tecnologies, los grups de música, cada poble o algun departament del Consell Comarcal han obert lo seu espai per a tindre contacte directe en la gent. Esta tecnologia, com totes, d’aquí poc temps perdrà la novetat. I aprendrem a racionalitzar-la. Així que traem-li profit a les facilitats de comunicació que mos done. Al final, los que estem darrere, continuem sent les persones.

Article publica’t a la columna Viles i gents del periòdic La Comarca, 27/02/2009

Sobre la fractura digital entre els meus amics 1 Setembre 01+01:00 2007

Posted by xarxes in personal.
Tags: , ,
1 comment so far

Crec que este serà el primer post del bloc en que deixo de parlar del tema central, les xarxes socials i la sociolingüística, i la ciència en general. I començaré parlant de temes que simplement me preocupen i dels que no pretenc “saber-ne molt”. Són temes que m’interessen i prou. Lo bloc deixarà de ser tant “temàtic” i serà una mica més “personal”. Espero que valgue la pena la millora. Encara que hauré d’augmentar el joc de “categories” (tags).

Ahir vaig acabar el dia fent cerveses a la pistina. En los meus amics. I posem entre parèntesi lo d’amics. Perquè la meua xarxa social està especialment lligada, vinculada i creada a partir del meu poble. No s’entén un 70% dels meus amics i coneguts sense el poble. I al poble, les relacions són multigeneracionals. Ahir a la taula estàvem des dels nascuts l’any 1980 i 1981 (la meua colla) fins los nascuts a principis dels 90. Compartint xarrada.

Com dic, lo 70% dels meus amics són del poble, tot i viure un 70% del temps de tot l’any fora del poble. En tot cas, gran part dels amics viuen tot l’any al poble, treballen al poble en faenes de coll blau (manuals), lligades a la ramaderia, a la construcció i al transport. I ideològicament són d’una esquerra rural, massa vegades esquerra conservadora a l’estil Bono, i essencialment poc multiculturals i poc prourbanites. I reproduixen de manera automàtica l’adoració pel treball de coll blau, lo despreci pel treball intel·lectual i promouen la identitat de classe (que no la guerra de classes ;). Això només fa referència als xics. Les xiques són un altre món. I això crearà algun problemeta d’aquí uns anys (aquí teniu una referència i una altra d’El baile de los solteros de Bourdieu). En tot cas, això cada vegada entre més en conflicte per l’existència de tios dins de la colla que fan treballs tècnics / intel·lectuals, com un servidor. Sobre estos interessants conflictes n’havia llegit alguna cosa a un llibre antropològic sobre la Setmana Santa al Baix Aragó, Percusión e identidad.

Lligat a esta situació, n’hi ha una de molt interessant: la fractura digital. En alguns casos l’orgull de classe i el menyspreu a tot allò intel·lectual los fa distanciar-se, menysprear i obviar los ordinadors, i sobretot, Internet. L’obsessió en alguns casos ha fet reeixir frases com “si Internet tos ha de traure d’algun apuro…”. Lo perill que les mateixes ideologies seguixquen reproduint una filosofia de vida que en molts casos los limitarà, és evident. N’estic fart de fer cartells per a concerts i festes, estauviar hora i mitja de cotxe per a portar un disseny de samarretes a Castellseràs en un correu en un jpg adjunt, comunicar-me i estar més actualitzat que els de casa sobre les coses del poble via Messenger i GTalk, encara que estiga a 4 hores de distància…

Segurament que entre la generació de mos pares la fractura existirà i ells no aniran més enllà de mirar la programació del teletext autònomament , i serem los fills qui seguirà programant les cadenes de televisió i el vídeo i qui mirarà si hi ha un remolc per al tractor de segona mà i barat per Internet, o els que mirarem les hectàrees del bancal dels Vilasans. Però especialment me preocupave, fins ahir, la fractura entre els amics connectats i els no connectats. Però ahir estàvem parlant sobre una de les polifacètiques cares d’un cantant d’un grup de rock radical català. I no arribàvem a descobrir el nom d’un dels molts grups que té. I un dels amics no connectats, no dels especialment més combatius, va traure el seu mòbil i es va posar a buscar. “Com se diu?” “Què estàs buscant?” “Al google, he he he”. Mmmmmhhhhhh. Això si que és un canvi de mentalitat. Ni que la meua Blackberry estiguere a la burtxaca se m’haguere ocurrit de traure-la per a buscar, això, allà. Per a evitar segons quins comentaris. En tot cas, la situació se va resoldre encara millor quan va dir que “aixina al mòbil només va bé per a mirar si nya neu a Cerler”. :-D

I avui, fent una cerveseta també, una companya ha posat la melodia de la “Perla preciosa” al mòbil. En seguida una manada d’amics li han demanat que els ho passare per bluetooth al seu mòbil. Mai haig tingut un mòbil en bluetooth. Només tenien bluetooth l’antiga PDA, que bàsicament és per a treballar, no per a oci. I allà, en un moment, 10 mòbils darrera generació buscant lo bluetooth per a una melodia.

Per a trencar la fractura, només mos cal esperar a l’expansió dels mòbils tipus Blackberry, en tarifa plana d’internet , i que per via de l’estiró de l’ iPhone i tots los seus clònics que eixiran en poc temps i popularitzaran Internet a la burtxaca entre en el “gran públic”. Veurem gent googlejant, buscant pobles al google maps o mirant vídeos del youtube a les pistines del meu poble. Per no dir que els sms desapareixeran, a favor del correu electrònic. Esperem 5 anys i en tornem a parlar ;-)

A %d bloguers els agrada això: