jump to navigation

Taula de llengües i identitat a les II Jornades Aragoneses de Sociologia 20 gener 20+01:00 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Els dies 16 i 17 de maig se celebrarà les II Jornades Aragoneses de Sociologia en les que hi haurà la taula sobre “Llengües i identitat”. La proposta és especialment interessant, perquè és un bon esdeveniment per a crear bon clima entre la gent que fa recerca social sobre llengües i identitat, especialment al voltant de la Franja i de la llengua aragonesa. Ah, i és una nova bona oportunitat d’escoltar al ponent: Ramon Sistac! Tos enganxo més avall los enllaços a la crida d’articles:

Mesa de LENGUAS E IDENTIDADES

Coordinadores: Chabier Gimeno (profesor en la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo de la UZ) y Natxo Sorolla (investigador en la Universitat de Barcelona); 

Contacto: chabierg@unizar.es y natxosorolla@gmail.com

  • Ponente, Ramon Sistac (Profesor de la Universidad de Lleida): “Lengua, cultura,sentimiento,identidad y ciudadanía en la Franja: ¿un cocktail explosivo o un reto creativo?”

Call for Papers (AragonésCastellanoCatalá)

Futbol, identitat i territori 21 Juliol 21+01:00 2009

Posted by xarxes in estadística, personal, sociologia.
Tags: , , , , , , , , , ,
8 comments

Fins ara desconeixia cap estudi sobre la identificació amb els equips de futbol a l’Estat. I gràcies al bloc del Pati al descobert arribo a un baròmetre del CIS (maig de 2007) a on incloien esta i moltes més preguntes sobre l’esport. També he trobat que en parlava El Mundo.

Com que les dades es poden baixar des de fa algun temps, les he tractat amb el SPSS per fer la taula de creuament la de Comunitat Autònoma i l’equip de futbol dels qui en són seguidors d’algun.

  • On hi ha menys dispersió en l’equip és a Navarra, on ben bé tots els aficionats són de l‘Osasuna (91%).
  • A una distància considerable, la segueixen en homogeneïtat Catalunya amb el Barça (76%) i Aragó amb el Saragossa (72%).
  • Destaquen l’afició a l’Athletic de Bilbao a Euskadi (64%) i al Ràcing de Santander a Cantàbria (60%).
  • El Reial Madrid té almenys la meitat dels seguidors de Castella la Manxa (67%), Múrcia (64%), Madrid (60%), Castella i Lleó (51%) i Extremadura (50%).
  • Al País Valencià, el 46% són valencianistes, el 21% barcelonistes i 20% de madridistes.
  • A les Illes Balears un 36% són madridistes, un 29% del Mallorca i un 26% del Barça.
  • A Aragó el 72% són del Saragossa, el 16% madridistes i el 7% barcelonistes.
  • El 33% de ciutadans a l’estat són madridistes i el 26% barcelonistes. Una proporció de 1,3 madridistes per cada a (1) barcelonista.
    • La major avantatge dels madridistes es produix a Madrid (7,6 a 1). Només el 8% són barcelonistes. A este índex no es té en compte el 21% de l’Athletico de Madrid.
    • Cantàbria i Castella la Manxa compten amb índex de 5 i 4,5, respectivament.
    • Només hi ha més barcelonistes que madridistes a Catalunya (0,2 madridistes per cada barcelonista), Canàries (0,8) i al País Valencià (0,9). A la Rioja uns i altres estan equilibrats.
  • Els territoris amb major dispersió de les seues aficions són
    • Galícia: Celta (29%), Deportivo (28%), Reial Madrid (26%) i Barça (10%)
    • Canàries: Barça (37%), Reial Madrid (29%), Tenerife (15%) i Las Palmas (14%)
    • Andalusia: Reial Madrid (40%), Barça (17%), Betis (17%) i Sevilla (11%).

Espero poder aprofundir més en estes dades tan interessants.

Edito: afegixco les dades del País Valencià, Illes Balears i Aragó.

Torno a editar: recomenat l’apunt que complementa l’anàlis de Vent d Cabylia (més…)

Les identitats duals (No et suïcides perquè vols II) 27 Setembre 27+01:00 2007

Posted by xarxes in Franja.
Tags: , , , , , , , , , ,
add a comment

A l’apunt anterior parlàvem de l’estudi de la identitat des el prisma de les xarxes socials. Seria interessant aplicar este mateix tipus d’estudi a les identitats de la Franja. Fa alguns anys van començar el filó J. Espluga i l’A. Capdevila a Franja, frontera i llengua, en un mètode qualitatiu, amb entrevistes en profunditat.

Observo moltes vegades la modulació de la identitat d’alguns franjolins segons l’interlocutor en qui parlen. Això ho diu i ho defensa Espluga. Que la identitat dels franjolins es modela a gust de consumidor. Jo no sóc tant optimista en este tema. Crec que la identitat més comuna i generalitzada sol ser clarament aragonesa. I l’única modulació que fan los franjolins és per amagar-ne part d’ella segons en qui parlen. Per exemple, amb les declaracions d’ahir de Hipólito Gómez de la Roces, la major part dels franjolins hagueren amagat la seua condició catalanoparlant i d’orgull de la llengua, i hagueren subratllat l’aragonesitat. Qualsevol s’arrisca a dir el contrari:

Recuerdo con tristeza, porque defrauda a cualquiera,
la recepción que le hicieron al presidente de Endesa
cuando el pasado agosto y de propia iniciativa pidió
comparecer en el Parlament para explicar los problemas
del suministro eléctrico en la Ciudad Condal. Resulta
que salvo el Grupo Popular y el de Ciutadans, los
demás le interpelaron en lengu vernácula.
Fue una catetada impropia de Barcelona, sede básica del
mundo editorial hispánico y "archivo de la cortesía".
Eso no debería aber sucedido ni ocurrir nunca más.

Declaracions a un article de El Periódico de Aragón

Per contra, en un cercle independentista català, on és minoria i potser vol fer amics per a fer unes cerveses, el nostre objecte d’estudi pot amagar la seua identitat aragonesa i tractar altres temes.

Este joc d’identitats a la Franja ha tengut la seua evolució ideològica amb Urbilatèria, el millor assaig fet a la Franja en els darrers temps. Allà es desenvolupa l’analogia entre les identitats i els sers vius. Hi hagué un temps en que els sers vius tenien un centre amb moltes ramificacions. Igual que la identitat catalana i l’aragonesa, que també tenen un centre, del que la resta de territori depèn. Però arribà un moment en que estos sers vius convivien amb altres de més evolucionats, els urbilatèrics, que s’identifiquen per ser allargassats i tindre dos parts simètriques. Igual que la Franja, que és una identitat allargassada i amb dos parts, una és la llengua i l’altra el territori polític.

L’analogia em va encantar: ser de la Franja sempre ha estat un problema. És parlar una llengua que no toca parlar a un territori. Ser d’un territori (i fins i tot sentir-se d’este territori) parlant una llengua que el territori no reconeix. No hi ha manera d’encaixar la llengua i el territori. Evolucionem, i desenvolupem esta identitat urbilatèrica, fem construcció nacional a partir de La Franja. Fem-nos forts a partir de l’aparent contradicció. Desfem-nos de l’habitual pregunta de “però tu què et sents, català o aragonès?” i la seua versió en castellà “¿pero tu que te sientes, aragonés o catalán?”: sóc de la Franja i parlo català. Ser aragonès o ser català no significa res per a mi, perquè siga una cosa o l’altra, seguiré lluitant per la meua terra i parlant la mateixa llengua.

Si a algú li interessa convèncer-me que és millor ser aragonès que català, o és millor ser català que aragonès, que poso tota la carn a la paella per a convèncer-me.

Pots decidir el que vulgues, però ni et suicides perquè vols, ni ets lliure per a tindre una identitat 24 Setembre 24+01:00 2007

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , , ,
1 comment so far

El primer curs de sociologia em va marcar per com aprens a analitzar el que t’envolte mitjançant un prisma social. A Introducció a la sociologia mos van fer llegir les dos grans obres històriques de la sociologia: El Suïcidi d’Emile Durkheim (a) i l’Ètica protestant i l’esperit del capitalisme (e) de Max Weber (a). Després de descobrir que el llibre de El Suïcidi estave fet a base de taula-text-taula, a la manera positivista, i l’altre només tenia una taula de dades perduda enmig del llibre, de manera racionalista, va vindre el que crec que marca una anàlisi sociològica. La professora ens resumia la visió de la sociologia dient “un fet individual com el suïcidi, gens consensuat amb la gent que t’envolta, que partix d’una decisió individual, com és el acabar amb la teua vida, la sociologia el pren i l’analitza a partir de tots els factors socials que t’envolten: el gènere, l’estat civil, la religió, el lloc a on vius, etc. Tu, individualment, prens una decisió: suïcidar-te. Però la sociologia és capaç d’entendre el teu comportament, i fins cert punt, predir-lo, de manera col·lectiva, indicant que seràs 1 dels 100 suïcidis que hi haurà enguany a la teua societat”. El primer curs em va fer escaufreds.

Esta frase significava un abans i un després per a qualsevol. La mentalitat presociològica diu “cadascú fa el que vol”, una frase comú en la sabiduria popular. I la sociologia hi posa totes les pegues que calen a la frase. I ens fa veure com hi ha unes tendències socials. Uns condicionants socials. El nostre context no és neutre. No és passiu. Per molt que els individus poden triar, la societat marca unes línies.

Doncs bé, esta setmana haig anat a un congrés sobre la integració de les noves migracions a Europa. I una de les comunicacions que em va despertar idees va ser la de José Luís Molina, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Presentava els primers resultats d’un projecte d’anàlisi de les xarxes personals de població immigrada a Barcelona. Actualment estan centrats en l’anàlisi de la identitat d’esta població i la seua aculturació. I identificaven una constància en les respostes segons la composició de la xarxa social de l’immigrant. L’immigrant es pot identificar amb el país d’origen, amb el país d’arribada, crear una identitat pan-nacional o continental… És lliure de fer-ho. Però el dominicà que tenia una xarxa composada per compatriotes del país d’origen, articulava una identitat nacional clarament dominicana. L’argentí que tenia una xarxa plena de sudamericans de diferents estats, que havia conegut al país d’arribada, articulava identitats continentals, tals com latino. I xarxes múltiples composades per gent en origen, compatriotes trobats en el destí, immigrants d’altres continents, catalans natius… articulaven identitats no ètniques, com “sóc persona” o “sóc ciutadà del món”. Tot són els resultats de les primeres anàlisis, i són tendències. Però, redeú! Esta tossuderia del context social per deixar empremta fins i tot en la nostra identitat em va recordar la tossuderia del context social per deixar empremta fins i tot en el nostre suïcidi.

PS: Com canvien los temps. Quan estudiava m’havia de comprar el llibre i ara vas al Google Acadèmic i et donen lo document en pdf… Encara no està la versió en català, però… com canvien los temps.

%d bloggers like this: