Editorial de Temps de Franja sobre els fets de la Freixneda 28 Novembre 28+01:00 2011
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: Adell, algueró, català, freixneda, fresneda, Matarranya, par, pp, psoe, xapurriau. chapurreau
add a comment
La Freixneda: «parlo català perquè és la nostra llengua»
Els fets de la Freixneda tenen una rellevància cabdal per entendre què està passant a la Franja. Un alcalde nou emergeix d’una moció censura. L’alcalde vell, que fa ja 16 anys que governa la vila, arrela la seua cultura política en temps anterior, fins i tot anteriors a la democràcia. En plena democràcia aquest alcalde vell ha consolidat l’ús del castellà com la llengua pública de l’Ajuntament. Amb els seues corresponents catalanoparlants que, en actes públics, es parlen en castellà entre ells. Una desraó. Un poder que es veu capaç de jugar a corrompre la nostra normalitat com a catalanoparlants.
El nou representant de la voluntat del poble és jove. S’inicia una renovació de les velles costums i una actualització a la societat contemporània. Una societat cada vegada més multilingüe. Davant qui es nega a entendre la realitat, aclareix que parla català perquè és la nostra llengua. Cap novetat. Perquè sempre ho hem fet així, i continuarem fent-ho així. Però hi ha qui amaga la ràbia per la pèrdua del poder en una falsa guerra de noms. Que és capaç de polititzar coses tant serioses com el nom de la nostra llengua. Qualsevol observador extern dirà que hi ha un conflicte lingüístic. En realitat, i en aquell moment, el conflicte més important és el que s’està debatent: la pèrdua d’una alcaldia vella per l’entrada d’aires nous.
És agre veure dos matarranyencs discutint en la mateixa llengua sobre si parlen la mateixa llengua. Paradoxes que només es poden donar amb una de les parts marcant el territori de la incultura. «Hi ha gent a qui li molesta que es pense, parle o escriga en català; és la mateixa gent a qui li molesta que es pense, parle o escriga».
Mentre, a més altes esferes prioritzen una línia de combat identitària. Tot els anirà bé a partir del 20N si poden desviar els debats sobre les futures retallades. En la que està plovent, i no tenen cap altra prioritat que la modificació de la (descafeïnada) Llei de llengües. Fan reeixir eixe enemic que els signifiquem, perquè parlem llengües estranyes, i a més, paregudes a les del dimoni català. I com que ni PSOE, ni IU, van blindar el català i l’aragonès al nou Estatut, troben el camí pla per a treballar contra nosaltres.
No és previsible que la situació canvio. La política a Aragó només pot variar en dos colors: negre o gris . O hi ha un partit que materialitza l’oposició oberta al català, o el català és part de la diversitat molesta que no se sap bé com resoldre. Difícilment es consolidaran altres majories diferents. Si no volem desaparèixer, caldrà reinventar-nos com a activisme, ben independents d’este país monocromàtic. Los nous aires tindran dificultats per arribar a la Franja. Però és temps de treballar encara més, perquè tot govern vell acaba. Tot alcalde vell cau. I quan acaba, és moment d’arreplegar allò sembrat, siguen fruits (per a alguns) o tempestes (per a els altres).
Editorial de Temps de Franja, número de novembre de 2011.
Criden a un alcalde per dir que “parlem català”? 14 Novembre 14+01:00 2011
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: alcalde, català, Franja, freixneda, fresneda, Matarranya, xapurreau, xapurriau
1 comment so far
Primer de tot, cal que mireu lo vídeo. Es força il·lustratiu
La transcripció seria la següent:
Adell.- Voldria dir unes paraules
Algueró. – Eh… Puede tomar la palabra
Adell.- Bueno, después d’este acte, m’agradarie dir-tos quatre coses. Bueno, rectificar algunes meitat verdats que tos han dit esta gent. M’han sonat un poc a voler incitar un poc a les masses. [murmuracions] No estem al moment, eh. Parlo en català, perquè és la nostra llengua.
Montse des del públic.- (…) Perdona, parlem xapurreau. Natres parlem en xapurreau. En català, no. I els catalans a Catalunya.
Adell.- No t’enganyos.
Montse.- Natres parlem xapurreau.
Adell.- Eh…
Montse.- La llengua que mos han ensenyat son los dels pares, i a escola mos l’han ensenyat en castellà, perdona.
Adell.- Vale, perfecte, deixem-lo estar estar lo tema.
Montse.- No, no, no, però és que és aixina.
[Criden de la part de darrere del públic, mentres molta gent marxa. Continua el debat entre Adell i Montse.]
Montse.- Parlant en castellà i tu me parles en castellà.
Adell.- Montse, Montse…
Montse.- Esta és l’educació
Adell.- M’estic referint al poble [no comprensible]
Montse.- Sí, jo també me referixco a tu…
Adell.- Com estic parlant? [no comprensible]
Montse.- [no comprensible, canvia al castellà] … por aquí delante. Poca educación. No hables ahora de la educación de los demás.
Algueró.-El [no comprensible] que respetar en este momento el silencio hasta que no…
Qualsevol observador extern dirà que hi ha un conflicte lingüístic. En realitat, i en aquell moment, el conflicte més important és el que s’està debatent: l’arrebatament de l’alcaldia al PP, que la mantenia ja de manera històrica. Li arrebata el PSOE i el PAR. De fet, a la taula ja hi ha una alta tensió que podem comprovar només en les paraules del nou alcalde, que es refereix al PP com “esta gent”. Era una cosa que ja venia de lluny. I això és el que s’està discutint en el fons, i que fa saltar els crits i que molts veïns marxen. La importància del fet es pot visualitzar amb la foto de la primera fila del ple, a on hi ha una llarga representació del PP i PSOE del Matarranya.
En este rererfons, unes paraules tan simples com “parlo en català perquè és la nostra llengua” poden fer saltar una polèmica tan agra. Dos matarranyencs discutint en la mateixa llengua sobre si parlen la mateixa llengua. Paradoxes. En realitat, la discussió és sobre el nom de la llengua, si se li diu català o se li diu xapurriau. I es desvia per a acabar discutint si l’ús d’esta llengua és correcte en plens municipals enlloc de fer-ho en castellà, que és la llengua utilitzada pel representant del PP. En un espai tan curt de temps es visualitza els dos grans conflictes lingüístics a la Franja: el nom de la llengua i l’espai que ha d’cupar eixa llengua. Lo pronòstic és clar, perquè cada vegada discutirem menys del nom de la llengua i discutirem més de l’espai que ha d’ocupar. Tan com vaigue avançant la substitució lingüística que s’està gestant a les comarques centrals de la Franja preocuparà menys el nom, s’acceptarà més la denominació de català, i serà més conflictiu utilitzar-lo de manera pública.
La qüestió té més rellevància quan escenes d’esta classe, de pur anticatalanisme les podria liderar gent que ha treballat a Catalunya i hi té fills vivint. De Menéame són motl bons els comentaris:
Es el esperpento de este país. Los dos discutiendo en catalán y uno diciendo que es un idioma con otro nombre.
Los fets de la Freixneda podrien resumir-se en la célebre frase:
Hi ha gent a qui li molesta que pense, parle o escriga en català; és la mateixa gent a qui li molesta que pense, parle o escriga.
Xarxes socials i llengües 