jump to navigation

Cuñaos, amistat i xarxes fluvials 28 Agost 28UTC 2017

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

La FAO té publicades unes representacions gràfiques sobre els fluxos dels rius d’un país a un altre, enllaçant països segons on té origen l’aigua i a quin país va. Lo tema té una rellevància social i geoestratègica vital. De fet, i parlant de casa nostra, la transformació de les xarxes fluvials per moments va arribar a trencar la històrica rivalitat entre els dos països germans, Aragó i Catalunya, per a incorporar el tercer germà com a enemic comú, lo País Valencià. Però una vegada el transvasament de l’Ebre es va aparcar, les rivalitats tradicionals van tornar al seu curs habitual.

Estes xarxes fluvials poden tindre unes característiques concretes, que desconec. Des de la sociologia estem acostumats a treballar en xarxes socials, que solen tindre unes altres característiques concretes. Per exemple, l’amistat sol ser recíproca, perquè solem considerar amics a aquells que mos consideren amics, i transitiva, perquè solem establir amistat en amics dels nostres amics. Esta transitivitat de les tríades  explique per què l’amistat se conglomere en grupets. I com estos grupets són emocionalment equilibrats, perquè solem suportar, i solem ser afins, als amics dels nostres amics. I si tenim un amic que té molts altres amics als que no suportem, la tendència a la transitivitat mos portarà a distanciar-mos-hi. Això ho ha estudiat la teoria de l’equilibri (Heider).

Però no tota relació social complix estes tendències. De fet, les relacions en la família política solen estar plenes de llegendes oposades a la transitivitat. Per exemple, la figura social del que actualment coneixem com a cuñao destaque eixa no transitivitat: la idea (no sempre certa, evidentment) que no se suporte al germà (curiosament, una figura masculina), que sempre té opinió per a tot, i de tot sap. Eixa visió figurada de no transitivitat ja la tenie la figura tradicional de la sogra, a qui per més mare que sigue de la parella, i per més que s’estimon, socialment se considere que existirà mala relació en la parella de la filla/fill.

Habitualment, quan mos enfrontem a l’estudi d’un nou tipus de relació, lo primer pas és entendre com funcionen eixe tipus de relacions. Per exemple, altres companys que estudien les relacions d’enemistat i assetjament, lo primer que han de plantejar és veure com funcionen estes relacions en díades i tríades, perquè la reciprocitat no sol existir-hi, i cal estudiar si els enemics dels nostres enemics són los nostres amics… o no. L’estada de recerca que faig a Groningen consisteix en això, en entendre quines configuracions es produeixen en les relacions sociolingüístiques, enteses en termes de xarxes múltiples. I el més complicat: interpretar els resultats.

Via Lista Redes.

Anuncis

L’albre genealògic: una xarxa social més 4 gener 04UTC 2008

Posted by xarxes in personal, xarxes.
Tags: , , , , , ,
2 comments

Avui haig rebut l’albre genealògic de la meua família en format pòster desplegable. Ahir el vaig enviar en arxiu a imprimir a Barcelona i avui m’ha arribat a primera hora al Matarranya en paper. Com m’agrade la vida global!

Albre genealògic

No sabeu la de temps que fa que hi anava darrere. Jo hi havia posat tot l’esforç tècnic i de motor familiar per a dibuixar allò que tots los pares, tios i iaios sabien. Dels nuclis rurals cal destacar que als dinars familiars una de les fonts de conversa més importants és lo repàs i l’anàlisi permenoritzat dels llaços familiars de propis i estranys. I habitualment per als jóvens és una importantíssima font d’avorriment. És lo moment que se te recreen les ganes per anar a fer una canya en los amics al bar i marxar de festa.

Però va arribar un moment que vaig decidir que la clau ere posar en paper totes aquelles converses. Així que vaig buscar programari per a dibuixar albres genealògics, que al principi és lo més difícil, i vaig fer-me en lo Genopro. Lo programa m’ha anat molt bé. I veig que en la darrera versió ha millorat moltes coses i es pot utilitzar en los menús en català. L’únic problema que m’ha donat ha estat en ordenar automàticament l’albre, que a partir de certes altures d’albre i creuaments entre línies familiars se confon i no s’estructure bé. Per tant, s’ha de fer manualment. I una persona sempre és pitjor que una bona màquina ;-)

L’albre genealògic no és més que una xarxa social, així que per fi torno al tema central del bloc. La persona més vella de la qual tinc la data de naixement és de 1868, un rebisiaio meu, i encara haig pogut remuntar-me sense data de naixement, però en noms, cognoms i llaços familiar fins a dos generacions més amunt, los meus XXXX , que degueren nàixer a principis de segle XIX. Sobretot me cride l’atenció la concentració territorial de les persones que composen l’albre: quasi tots són nascuts a la vila. Tot i que s’ha de remarcar que alguns tenen origen a la vila, els que tenien casa i altres tenen l’origen als masos, una economia familiar essencial aquí.

No és cap novetat que el Matarranya és com és perquè no hi ha hagut moviments importants d’entrada de població. L’única rama que em ve de fora és la materna, a l’altura dels rebisiaios, i van ser un matrimoni de Vinaròs. Ell ere carreter, i tenie un carro en lo que es dedicave al transport. Van anar a parar a viure al Matarranya. Tal com se diu irònicament a casa “eren una gent en molta vista de futur: van marxar de Vinaròs, de la costa, per a fer perres aquí dalt”. També, com és evident, totes les línies familiars són catalanoparlants. I en los descendents que tinc controlats ho seguixen sent tots. Per tant, res de substitució lingüística. I això que algunes línies s’han reproduït a zones castellanoparlants. El que no és tan positiu és la despoblació… Hi ha 11 línies assentades a a la vila i 11 assentades a fora: 5 a l’àrea de Barcelona, 3 a l’àrea de Tarragona, 1 a Saragossa, 1 a la Terra Alta i 1 a Vinaròs. Finalment, també hi ha dos creuaments de la banda materna i la paterna. Entre la gent del segle passat hi ha un mas que és d’origen comú. I deprés, a l’altura dels meus iaios, hi ha un nou creuament a on se case un home d’una vertent en una dona de l’altra. Tot són efectes de les comunitats sense facilitats de transport i més bé menudes.

No és cap sorpresa per a ningú, però tinc una capacitat innata per a fer volar coloms. Per tant, ja tinc al cap diferents possibilitat d’eixamplar la vertent albres genealògics:

– Comparar-ho en altres tipologies d’albre genealògic, i veure quin nivell d’endogàmia, localisme, transmissió lingüística, despoblació, etc. hi ha.

– Fer una història de la vila ampliant l’albre a tota la població i veure què seria una vila del Matarranya si haguerem tingut una economia que haguere possibilitat lo manteniment de població.

– I fora de tema, però que segurament ho acabaré fent, tinc ganes de mapificar al Google Earth les fites dels bancals familiars.

%d bloggers like this: