jump to navigation

Xarxes d’esquerra, revolucionària, independentista 11 Novembre 11+01:00 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , ,
2 comments

Al bloc Basilecte fan una anàlisi de les relacions entre les pàgines a Facebook de tres moviments socials de Catalunya: esquerra revolucionària (en verd 15M, sindicalisme, moviment estudiantil combatiu, CSOs, CGT, CNT),  esquerra independentista (en roig CUP, Arran, SEPC…) i moviment independentista (en blau l’última onada independentista com consultes, ANC o pobles per la independència). Les dades mostren com els col·lectius d’esquerra revolucionària i els de l’esquerra independentista estan més colligats que no el moviment independentista, i la vegada, l’esquerra independentista enllaça l’esquerra revolucionària i l’última onada independentista. L’anàlisi aprofundida és molt interessant (i també ho és el gràfic interactiu).

 

Via: F. X. Vila

Neoludisme radical – Viles i gents 24 Setembre 24+01:00 2012

Posted by xarxes in internet, personal.
Tags: , , , , ,
add a comment

Viles i Gents publicat a La Comarca el 7 de setembre de 2012)

Des dels seus inicis Internet i la informàtica han tingut detractors radicals. Són pocs, no són la majoria. Però són persones que en el seu moment s’han negat a portar mòbil perquè “qui em vol parlar, ja sap a on estic”. S’han negat a tindre un PC per a fer faena a l’Institut perquè “no és necessari per a fer un bon treball”. S’han negat a fer-se un correu electrònic perquè “qui em busque ja sap lo meu telèfon”. S’han negat a posar-se Internet al mòbil perquè” ja en tinc a casa”. S’han negat a fer-se Facebook perquè “és una pèrdua de temps”. O s’han negat a fer-se Twitter perquè “allà només se parle de tonteries”.
Los neoludistes fan de totxo a les rodes de les noves tecnologies. Sobretot en les etapes inicials, fins que s’hi adapten. Tal com evoluciona la seua penetració, van moderant-se i desapareixent. Inicialment són incapaços de veure que una mateixa tecnologia mos pot ser útil a uns i invàlida a altres. Però una tecnologia no és inútil en sí mateix.
En les primeres etapes del procés són radicalment fanàtics. Se ceguen davant los avantatges i els inconvenients de qualsevol tecnologia. Són fanàtics obviant que qualsevol adopció de noves tecnologies va lligat a una etapa d’adaptació. I per tant, no entenen que quan els telèfons mòbils passen a ser universals no es parla de res més, i la gent encara no sap silenciar-los i al mig d’un acte solemne pot sonar un telèfon despistat. O que quan tots es fan un compte a Facebook pareix que no hi ha cap forma més ni millor de comunicació.
Però quan les coses se calmen, s’acaba creant un consens i cadascú usa les tecnologies com millor s’adapten a la seua vida i les seues relacions. Adaptem la tecnologia a les nostres necessitats. Que en definitiva, d’això es tracte.

L’anàlisi de la llengua permet veure l’estat anímic de la societat 30 Setembre 30+01:00 2011

Posted by xarxes in ciència, estadística, internet, sociologia, xarxes.
Tags: , , , , , , , , ,
1 comment so far

Feu una ullada a estos gràfics. Mostren l’estat d’ànim al llarg dels dies de la setmana i al llarg de les hores del dia.

La recerca feta per sociòlegs de la Universitat nordamericana de Cornell, publicada a Science, es fa amb textos publicats a twitter al llarg de dos anys, i per tant, amb un perfil de població força concret. I a partir de l’aparició de certes paraules imputen estats d’ànim potitius o negatius. Però hi diuen coses interessants, que almenys fan reflexionar:

  • Avui divendres comencem una escalada de benestar anímic que no s’aturarà fins diumenge al final del dia.
  • Dilluns continua la baixada fins el mínim setmanal, que es troba en dimarts.
  • Pel matí predomina l’estat d’ànim positiu, que va caient fins la tarda, que torna a dibuixar una corba ascendent.
  • L’estat d’humor bé relacionat amb l’horari de treball, però hi ha l’aspecte biològic i els cicles de son que s’hi relacionen, perquè les corbes es continuen veient en cap de setmana, a pesar que no es treballa.
  • Països com els Emirats Àrabs Units, que treballen de diumenge a dijous, tenen el pitjor dia en dilluns. Per tant, aquí sí que hi ha un component de laboral i convencions socials.
  • Les millors èpoques de l’any són les que s’allarga el dia (hivern i primavera) i les pitjors les que s’acursa (estiu i tardor).
  • La recerca investiga per separat els estats d’ànim positius i els negatius, perquè s’ha desmostrat que funcionen de manera independent. No estar alegre no vol dir estar enfadat. De fet, les emocions positives tenen molta fluctuació, però les negatives són molt persistents.

Tot i que la recerca és atributiva, i no relacional, un apunt final de l’article de la Vanguardia dóna veu als marcs teòrics de les xarxes socials, ja que parlen d’anàlisi de les plataformes de xarxes socials:

“Las interacciones humanas son lo que estudiamos los científicos sociales”, declara Michael Macy. “Personas de todo el mundo se están comunicando entre ellas con dispositivos que registran estas interacciones. Es un momento extraordinariamente estimulante para las ciencias sociales y del comportamiento”.

Així que aprofiteu i xaleu d’esta pujada dels ànims, fins diumenge tarda :)

Font: La Vanguardia, “El martes es el peor día para los usuarios de Twitter”

La sociologia de Facebook i Google+ 27 Setembre 27+01:00 2011

Posted by xarxes in sociologia, xarxes.
Tags: , , ,
add a comment

Un article sobre l’aspecte més social de Facebook i Google+. O millor dit, l’aspecte més sociològic. Tracta sobre quines són les diferències sociològiques entre la gran plataforma de xarxes socials en línia, Facebook, i la pretesa oposició en el mateix camp del gran tòtem d’Internet i els cercadors, Google. L’autor apunta que el fet que Google+ puga distingir entre les relacions que tenim en diferents àmbits de la vida, com el familiar, laboral, quadrilles, d’estudis, etc. fa més similar la plataforma en línia a la manera en que mos relacionem en la resta de camps de la vida (cara a cara, per telèfon, etc.).

Google+, de ingenieros a sociólogos

Facebook: un cau de llaços dèbils 19 Juny 19+01:00 2009

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , ,
1 comment so far

Friend Wheel Facebook PsicologiaIsidro Maya Jariego (Universidad de Sevilla) analitza algunes dades que ha publicat Facebook a Maintained Relationships on Facebook:

  • Un usuari té 120 “amics”
  • Però es comunica activament amb un subconjunt molt menut d’estos amics
  • I manté relació (visitant lo perfil i llegint notícies) en un grup dos vegades eixe nucli.
  • Facebook és, per tant, una oportunitat de mantenir contacte passiu amb un gran nombre de persones.

Isidro declara que això és totalment consistent amb el que sabem de les relacions cara a cara: de mitjana, tenim 3 confidents, 10 proveïdors de suport, entre 148 i 300 relacions estables, i coneixem entre 300 i 3000 persones al llarg de la nostra vida.

Llegiu la resta d’anàlisi que Isidro Maya fa sobre Facebook i l’estructura de les relacions cara a cara. Molt interessant!: ¿Haciendo amigos en Facebook?

Facebook: Matarranya 2.0 28 febrer 28+01:00 2009

Posted by xarxes in Franja, internet.
Tags: , , ,
add a comment

Fa un temps que ha hagut una riada de matarranyencs que s’han sumat al Facebook. La majoria coneixereu esta plataforma d’Internet a on se cree un espai propi en fotos, comentaris, enllaços, se poden conèixer els amics dels amics…. És una xarxa social en línia, i actualment compte en 175 milions d’usuaris a tot lo món. Al Matarranya seguim en peus juntets lo perfil mitjà de Facebook: gent d’entre 18 i 30 anys. Los adolescents han estat més lligats al Messenger i a les fotos penjades als Fotolog. I els majors de moment s’hi resistixen des del correu electrònic. Però l’extensió d’este model de comunicació serà qüestió de temps.

En tot això, ha aparegut tota una cultura matarranyenca del Facebook, que ara per ara està lligat a la novetat, com en lo seu moment ho estave el mòbil i els politons a tot volum, l’ús dels walkmans quan s’està parlant en una altra persona, o els cotxes tunejats. Sorprèn veure com la gent se trobe a Vall-de-roures fent uns tragos i es diu “ah, sí, a tu et conec, que et tinc al Facebook” o hi ha gent preocupada que li diu a l’amic que pensave que estave enfadat en ell perquè no li contestave al Facebook. A més, los que estan fora del circuit Facebook senten com si els calcigaren la punta del dit perquè algú els comente que ha vist una foto seua a Internet. També els negocis de l’oci, de les tecnologies, los grups de música, cada poble o algun departament del Consell Comarcal han obert lo seu espai per a tindre contacte directe en la gent. Esta tecnologia, com totes, d’aquí poc temps perdrà la novetat. I aprendrem a racionalitzar-la. Així que traem-li profit a les facilitats de comunicació que mos done. Al final, los que estem darrere, continuem sent les persones.

Article publica’t a la columna Viles i gents del periòdic La Comarca, 27/02/2009

A %d bloguers els agrada això: