jump to navigation

Es georeferencia l’Estat espanyol més en català que en castellà? 6 Novembre 06+01:00 2012

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
5 comments

La recerca Dominant Wikipedia language by country afirma que a la Wikipedia els articles georeferenciats dintre l’Estat espanyol són majoritàriament en català. I no és només això, si no que a més es diu que la diferència és molt important: hi ha 35.000 articles de la Viquipèdia (català) georeferenciats dins les fronteres estatals, mentre que a la Wikipedia (castellà) n’hi ha 19.000.

In Spain, we also have one case of a ‘minority language’ (Catalan) with significantly more content (about thirty-five thousand articles) than the ‘majority language’ (Castilian/Spanish with about nineteen thousand articles) of the country. Nowhere else in the world do we see such high-visibility for a relatively small language.

Evidentment la diferència no diria res més que en la Wikipedia en català els articles sobre coses amb posició geogràfica a l’Estat espanyol van més acompanyats per la georeferència  que en l’edició en castellà. Un distintiu de qualitat de l’edició catalana respecte la castellana, perquè com sabem la Wikipedia en castellà té més articles, com ja es pot suposar.

Amb tot, els resultats publicats al bloc de l’autor són poc creïbles. Perquè a pesar de la bona posició de la llengua catalana a la Wikipedia, és poc probable que supere la llengua castellana a l’Estat espanyol. Si no és per una qüestió de política interna de cada edició respecte la geolocalització dels articles. Com sabem, el català té una posició a la Wikipedia raonablement propera a la d’altres llengües amb una comunitat lingüística digital similar, com el suec. Així ho vam mostrar en la recerca «Estudi sobre la dimensió de les llengües a la Wikipedia i la relació amb elements socials» (Pellejero; Sorolla; Nogué, 2011). Però el català té una comunitat lingüística digital menor a la del castellà, també si considerem només els ciutadans de l’Estat.

El tema no només ha cridat l’atenció en un llarg llistat de comentaris. L’autor de l’article ha contestat en dos ocasions. En un primer moment pareixia rectificar, dient que hi havia una errada a l’Estat espanyol.

  Mark Graham said… Good point. The original map was incorrectly labelled in Spain. This has now been fixed. Thanks! October 29, 2012 2:35 PM

Amb tot, el mapa continua etiquetant l’estat espanyol amb el codi “CA”. Posteriorment, quan alguns interpreten que la “CA” del mapa voldria dir “Castellà”, l’autor fa una resposta que no aclareix si en realitat a l’Estat espanyol hi ha una majoria d’articles en castellà.

Mark Graham said…”CA” on the map refers to Catalan. “ES” refers to Castilian/Spanish. November 1, 2012 9:55 AM

En tot cas, crec que és més raonable pensar que no hi ha més articles georeferenciats a l’Estat espanyol a la Viquipèdia.

PS: Noteu que a al mapa hi ha altres qüestions que també criden l’atenció, com els articles sobre Bolívia, majoritàriament en alemany, o els de Costa Rica, en italià.

El 64% dels catalans són del Barça, el 10% del Reial Madrid i el 20% no s’identifica amb cap equip 10 gener 10+01:00 2011

Posted by xarxes in futbol, sociologia.
Tags: , , , , , , , , , , , , ,
add a comment

Al Baròmetre de la comunicació acaben de publicar resultats sobre l’afinitat futbolística dels catalans. I hi ha una dada bàsica:

La major part dels catalans són del Barça: 63,9%. Però un de cada deu catalans, que configuren un gruix molt important, és madridista: 9,6%. Los seguidors de l’Espanyol són un molt residual 2,2%. I finalment, un 20,3% no s’identifica amb cap equip.

A més, hi ha dades sobre el perfil sociodemogràfic per als dos clubs catalans. El que té diferencies més remarcades respecte la mitjana de la població catalana és l’Espanyol. I a més, són qüestions ben curioses. La dada que crida més l’atenció és que l’Espanyol té molts més seguidors nascuts a Catalunya (67,9%), que el Barça (50,6%) i que la mitjana de Catalunya (46%). Per contra, els espanyolistes que parlen català habitualment són sensiblement menys (39,9%) que la mitjana catalana segons el Baròmetre (42,6%), i molts menys que al Barça (51,7%). A més, l’Espanyol té una taxa de masculinitat superior (62,5%) que la dels barcelonistes (50,9%). Estos darrers, fixeu-tos, estan força equilibrats, tot i que el futbol s’associa amb la masculinitat. També, l’Espanyol té una proporció una mica major de jubilats, i proporcions menors de gent dedicada a a treballs per compte propi o labors de la pròpia llar.

Per completar l’anàlisi només ens caldria tenir les dades dels madridistes, que a totes llums seran ben diferents de la mitjana catalana, i sobretot d’aquells que no s’identifiquen amb cap equip. I metodològicament també ens caldria confirmar que les diferències estadístiques tenen la suficient mostra com per ser significatives. Enllaç amb la matriu de dades en Google Docs. (més…)

Futbol, ideologia i selecció espanyola (II) 27 Juliol 27+01:00 2009

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
9 comments

Continuant amb l’apunt Futbol, identitat i territori haig intentat fer una anàlisi factorial amb el component ideològic dreta-esquerra, l’afició per la selecció espanyola, la religiositat i el nivell d’estudis de les aficions de cadascun dels equips. Però els resultats crec que són més abstractes que el gràfic que finalment presento: posició de cada equip de futbol en un eix d’ideologia dreta-esquerra i afició per la selecció espanyola.

Tenint en compte que la ideologia s’avalua de 1 (extremaesquerra) a 10 (extremadreta), el centre polític queda a 5,5 (mireu observacions a la Nota 2 al final de l’apunt). I tenint en compte que l’afició per la selecció espanyola s’avalua en una escala ordinal de 4 on 1 = molt, 2 = bastant, 3 = poc i 4 = gens, el límit entre els dos primers i els dos últims passa pel 2,5. Així, l’eix que creua entre el 5,5 en l’escala ideològica i el 2,5 en l’afició a la selecció és el punt que divideix les aficions entre progressistes i conservadores, interessades amb la selecció o no.

Interès per la selecció espanyola Gens o poc Progressista sense interès per la selecció Conservadora sense interès per la selecció
Molt o bastant Progressista amb interès per la selecció Conservadora amb interès per la selecció
Esquerra Dreta
Ideologia

El resultat és el següent. Només es mostren els equips que almenys tenen un 0,5% d’aficionats del total d’enquestats:

Aficions conservadores amb interès per la selecció. L’afició del València és l’única que sobrepassa el límit del centre ideològic cap a la dreta. La segueixen la del Ràcing, Reial Madrid, Deportivo, Sporting, Ath. de Madrid i Saragossa. Totes les aficions conservadores tenen bastant interès per la selecció espanyola, essent la del Deportivo i la del Saragossa les que que tenen menor interès, entre les conservadores.

Entre les aficions progressistes es pot diferenciar entre les que tenen interès per la selecció i les que no.

Aficions progressistes amb interès per la selecció espanyola. El Betis és l’afició més progressista de les interessades per la selecció. Seguida per la de l’Espanyol (que destaca per l’interès amb la selecció), la del Barça (pràcticament en el punt central d’interès), Celta i Sevilla.

Aficions progressistes sense interès per la selecció espanyola.

Les tres aficions progressistes sense interès per la selecció espanyola són d’Euskal Herria: Real Sociedad, que despunta amb una mitjana d’interès per la selecció molt baixa i l’Ath. de Bilbao i Osasuna. Tan l’afició de l’Osasuna com la de la Real destaquen per les posicions progressistes, similars a les del Betis.

Les dades donen un joc increible per a l’anàlisi de l’esport i la identitat. Com bé s’explica a Vent d Cabylia, centrant-se en l’estructura social del País Valencià:

D’una altra banda, però, la majoria sociològica de la dreta entre els aficionats valencianistes ve a reforçar dos idees centrals de l’evolució política valenciana dels darrers anys: l’esquerra s’ha allunyat dels símbols territorials propis bastits durant el procés autonòmic, mentre que la dreta ha assumit i s’ha adherit sense problemes a tots aquells símbols externs privativament valencians.

(més…)

%d bloggers like this: