jump to navigation

Publicada l’enquesta d’usos de Catalunya (2013) 24 Setembre 24UTC 2018

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
add a comment

El català incorpora nous parlants en uns anys de forta immigracióS’ha publicat el primer volum de l’enquesta d’usos lingüístics de Catalunya de 2013, on tenim dos capítols amb Xavier Vila, un sobre les llengües en els usos interpersonals i un altre sobre els grups segons els usos lingüístics. Ja n’havíem parlat del resum dels factors clau, i sobretot, del segon, sobre els grups sociolingüístics. Esta tècnica s’ha mostrat prou productiva, per tal de detectar quins canvis s’han produït entre 2003 i 2013, posant molt d’accent en entendre la font dels canvis (migracions, estructura demogràfica, canvis per edat, o canvis generacionals). En tot cas, aquí teniu la publicació: enquesta d’usos lingüístics de Catalunya de 2013.

També podeu fer una ullada als tuits-resum que n’ha fet el company Carles de Rosselló (de la BBC):

(més…)

L’evolució del català a la Franja 2004-2014 30 Juliol 30UTC 2015

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , , ,
7 comments

Fa uns dies es va presentar l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (diapositives 38-62). Amb esta ferramenta es pot començar a analitzar l’evolució sociolingüística del territori durant l’última dècada. Lo canvi més important és lo canvi demogràfic, per l’entrada de nova població. Però l’explotació aprofundida segurament que mos donarà resultats més interessants a nivell sociolingüístic. De moment, aquí teniu les conclusions de la primera anàlisi.

  • A la Franja, la població autòctona dels territoris de llengua catalana és de 7 de cada 10 enquestats, amb un important increment de població al·lòctona, de 17,6 punts percentuals en 10 anys.
  • Gran part dels canvis sociolingüístics tenen a veure més amb l’increment de població al·lòctona que no pas amb canvis estructurals en el comportament sociolingüístics de la població autòctona.
  • L’any 2014 el català és la llengua inicial de la meitat de la població, havent-hi fins a un terç de castellanoparlants inicials i una dècima part de població al·loglota.
  • La reducció de catalanoparlants inicials (–18,3 punts percentuals) té una intensitat similar al decrement proporcional de població autòctona.
  • El coneixement oral de la llengua és molt superior al volum dels seus parlants inicials, abraçant fins a un 80,2% de la població
  • Al conjunt de la Franja s’estima un volum de 33.743 parlants
  • Aquesta proporció s’ha reduït 8,4 punts durant la dècada, assolint-se també el 5,9% de població que no entén la llengua
  • Pràcticament la meitat dels seus parlants declara no saber escriure la llengua.
  • El nivell d’ús del català en general s’ha reduït, i actualment el grau d’ús és similar al del castellà (49,9% i 46,5%, respectivament).
  • La proporció de població que no usa gens el català s’apropa a una quarta part.
  • Pel que fa als indicadors de la vitalitat de la llengua, les diferències entre la llengua inicial i la llengua d’identificació, indiquen que la major part de catalanoparlants s’identifica amb la seua llengua inicial, en unes proporcions similars a les que ho fan també els castellanoparlants.
  • Pel que fa a la transmissió intergeneracional de la llengua, s’observa estabilitat en la transmissió del català, reproduint-se la llengua a nivell familiar, tal com també ho fa el castellà, i fins i tot les llengües altres i combinacions.
  • Alguns resultats apunten que la intensitat del manteniment familiar del català s’ha reduït, encara que de forma molt matisada, mentre que el castellà ha recuperat algunes pèrdues que tenia una dècada abans.
  • Finalment, en les denominacions que els enquestats donen a la seua llengua s’observa com s’ha incrementat l’ús del terme acadèmic català, fins assolir la primera posició (44,6%), ocupant les denominacions pejoratives i localistes posicions més secundàries.

La necessitat de fer recerques sociolingüístiques a la Franja 28 Octubre 28UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

L’any 2003 el Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya van fer de manera conjunta una enquesta sociolingüística a la Franja, mitjançant la qual hem obtingut la font de dades sociolingüístiques més aprofundida del territori. A més, els resultats eren comparables amb les dels altres territoris de llengua catalana. Una dècada més tard s’està gestant la possibilitat de realitzar la segona onada d’aquest estudi, que actualitzaria el coneixement sobre la situació de la llengua. El diumenge 26 d’octubre l’Heraldo de Aragón es feia ressò de la resposta contundent que el Govern d’Aragó ha fet a la Generalitat de Catalunya en plantejar de nou la signatura d’un conveni per a l’elaboració de la segona enquesta: Cataluña vuelve a anexionarse el Aragón Oriental en una encuesta lingüística. Un grup d’investigadors hem publicat avui a l’Heraldo, dimarts 28 d’octubre, una resposta a aquesta reacció:

Heraldo - Investigación sociolingüística - 28_10_2014

Article en pdf: Heraldo – Investigación sociolingüística – 28_10_2014

Més informació

Quina llengua parla? I a qui votarà? 31 Octubre 31UTC 2012

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

Tos hau plantejat mai que les qüestions sociolingüístiques van lligades amb les preferències de vot? Sabíeu que no hi ha la mateixa composició sociolingüística en la bossa de votants del PP que a la d’ERC? Com no és la mateixa llengua inicial la dels oients de la COPE que la de Catalunya Ràdio. Triem allò que votem, allò que escoltem, allò que comprem, amb qui ens relacionem.. a partir de multitud de factors. Però la primera llengua que vam aprendre, la que ham triat per a parlar en la parella, la que parlem en los fills, etc. estan relacionades en allò que votem, allò que escoltem, allò que comprem, en qui mos relacionem… Algunes vegades hi ha una relació directa entre la llengua i totes estes tries. Altres vegades, els mecanismes són molt més profunds, i la llengua només és un símptoma. En tot cas, la llengua és molt fàcil d’aconseguir en un qüestionari, i molts estudis han mostrat com n’és d’explicatiu en el comportament humà. En algunes ocasions, com el vot, s’associa més que el gènere o l’edat.

Per això tos recomano l’últim apunt de F. Xavier Vila i Moreno a on explica que, a pesar que la sociolingüística té claríssim la importància d’esta variable, moltes recerques socials no la tenen en compte i obtenen resultats poc fiables. És el cas de les Enquestes dubtoses de La Vanguardia, sobre el vot en les properes eleccions.

Lectura de la V Enquesta Sociolingüística al País Basc 3 Abril 03UTC 2012

Posted by xarxes in sociolingüística, xarxes.
Tags: , , , , , ,
1 comment so far

S’han presentat els resultats de la V Enquesta Sociolingüística al País Basc, i aviat es presentaran els resultats per a Navarra i Iparralde. En general els resultats són d’una llengua que es manté en una situació de fragilitat però amb dinàmiques internes que asseguren el seu manteniment i el seu creixement demogràfic.

De la població adulta, només el 32% declara saber parlar euskera, i un 49,2% l’entén.  Per territoris, a Guipuzkoa la meitat són parlants d’euskera, a Bizkaia una quarta part i a Àlava un de cada sis. El nombre de parlants d’euskera ha augmentat en nombres absoluts, fins les 600.050 persones que saben parlar-lo a la CAV, 181.000 més que fa 20 anys. La població més jove és on es visualitza millor aquest creixement. De la població de 16 a 24 anys, el 60% sap parlar basc. Fa 20 anys, en este grup i ben bé tots els grups d’edat de menys de 65 anys, només el 20% de la població sabia parlar basc.

La major part dels que saben parlar euskera l’han aprés a casa (6 de cada 10). L’alfabetització de l’escola i altes institucions no familiars no és massiva. Entre la població jove, la proporció no és molt diferent: 5 de cada 10 l’han aprés també a casa. Amb tot, fa 20 anys la població que sabia parlar euskera eren pràcticament només els parlants inicials.

On resideix la fortalesa sociolingüística és en la transmissió intergeneracional de les llengües. I en el cas de l’euskera, ben bé tots els parlants d’euskera amb fills de 2 a 15 anys el transmeten als fills (97%). Hi ha certa dispersió en el cas dels neoparlants i les parelles mixtes. Però les dades apunten que hi ha un manteniment de la transmissió.

El mateix informe fa menció de les xarxes socials com a via essencial per a passar de la competència a l’ús:

Pero el conocimiento del euskera y su uso no se han incrementado en la misma medida. Esta evolución se basa en los dos principales factores que inciden en el uso: la facilidad para utilizar la lengua y la red relacional.

Finalment, una qüestió de denominacions de la sociolingüística basca: a diferència de la sociolingüística catalana, als parlants de basc se’ls denomina bilingües. I als que no el saben,  erdaldun. Els parlants inicials d’euskera són euskaldun zaharras. I els parlants que no el tenen com a llengua inicial són els euskaldun berris.

La nota demogràficament diferencial és que, amb un 6,6% de població immigrada, consideren que és un tret característic, tant com l’envelliment de la població. Als territoris de llengua catalana el percentatge està entre el 15% (Catalunya i País Valencià) i el 21,8% (Illes Balears).

Informe vist gràcies a la informació d’Imanol Larrea.

Els grups lingüístics en la societat andorrana 22 gener 22UTC 2008

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , ,
1 comment so far

Avui presentem l’Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra que vam publicar fa algun temps. L’acte el teniu anunciat a la web de la Xarxa CRUSCAT. Presentaré els resultats del capítol sobre els grups lingüístics. Va ser un capítol amb el que vaig treballar molt, però ha estat dels que més m’ha agradat. Perquè vaig aprendre a treballar amb anàlisi de conglomerats i anàlisi factorial. Després hi vaig treballar molt més, durant un estiu, per a presentar-lo al meu Diploma d’Estudis Avançats de Sociologia (la tesina). I estic intentant de publicar-lo a alguna revista. De moment, enganxo la presentació del que presento d’aquí unes horetes.

El català a la Franja. Any 2003. 6 Novembre 06UTC 2007

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
4 comments

Franja (Wikipedia)A finals de l’any 2003 i principis del 2004 l’Institut Aragonès d’Estadística va dur endavant lo treball de camp de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja. El projecte es comença a espentejar des del Grup Català de Sociolingüística (ara, Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana) i l’inicia l’administració catalana, des de la Secretaria de Política Lingüística (que era una Direcció General) de la Generalitat de Catalunya. Però per a portar a terme diferents enquestes que abraçon el total del territori, encertadament es van buscar totes les complicitats amb els territoris implicats. I a la Franja es troben amb un Institut Aragonès d’Estadística ben predisposat i que supera les previsions. Així, s’aconseguix una enquesta que finalment compta amb més de 800 enquestes a territori catalanoparlant. Una bona base per a analitzar el territori. Jo vaig poder accedir a les matrius un temps més tard. Tot i no disposar de suficient temps per a aprofundir en l’enquesta, si que hi vaig poder dedicar les hores suficients per a depurar-la de les viles castellanoparlants que apareixien a l’enquesta i quedar-me només amb la Franja. I vaig fer unes anàlisis inicials per a saber què ens diu el treball. Necessitaria una explotació més extensa, però això suposa molt de temps. De moment, us enganxo la conclusió del treball que em van publicar els del Centre d’Estudis Ribagorçans:

Sorolla Vidal, Natxo (2005) El català a la Franja. Any 2003. Revista Ripacurtia, número 3. Benavarri: Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb). Pàg. 239-253.

Article en pdf.

Conclusions

En resum, la primera aproximació que podem fer a la Franja l’any 2003 és la següent. El coneixement del català, la llengua pròpia, no és universal. No és universal oralment amb el 12,2% de població que manifesta que no sap parlar català. Però encara ho és menys amb el 69,7% que diu que no el pot escriure.
L’ús del català és molt extens, almenys entre la major part de la societat, que l’utilitza amb una intensitat molt elevada, si tenim en consideració la situació sociolingüística del català a tots els seus territoris. Tot i això, trobem una erosió en el català entre la que és la primera llengua que s’ha parlat i la llengua amb que s’identifica actualment l’enquestat. Una proporció no menyspreable de residents de la Franja aprengueren a parlar en català, però actualment tenen com a llengua d’identificació el castellà. Per contra, la transmissió de la llengua gaudix de salut, tant la transmissió del català com la del castellà, per la qual cosa pareix indicar-se que tots dos grups mantenen i mantindran els seus efectius. Per tant, la llengua es transmet, tot i que el castellà augmenta el seu poder d’atracció com a llengua d’identificació, el que pot desencadenar en processos diferents en quant l’estructura general canvie, com quan el català perda la seua pressió demogràfica com a llengua majoritària. Finalment, hem vist com la major part de les denominacions que encara rep el català a la Franja són pejoratives o localistes, encara que la denominació científica pareix guanyar efectius.
%d bloggers like this: