jump to navigation

Per què no vehiculem la recerca demolingüística? 9 Novembre 09UTC 2017

Posted by xarxes in ciència, estadística, sociolingüística.
Tags: , , ,
1 comment so far

LSCLa revista Llengua, Societat i Comunicació, del CUSC-UB, ha publicat un monogràfic sobre demolingüística. La revista sobretot està dirigida a la divulgació de recerca sociolingüística. Haig tingut l’honor de coordinar-ne els continguts. lsd2I haig xalat molt aprofundint en una subdisciplina que m’apassiona, sobretot quan es pot ampliar el focus més enllà de l’anàlisi descriptiva, fent ciència: intentant entendre per què el món social és com és. La demolingüística  té un espai perifèric a la recerca internacional. I a pesar d’això, habitualment l’acompanya una remor que li suposa una centralitat inexistent. Esta realitat internacional afecta, i molt durament, sobre la recerca demolingüística d’aquí. Però convertim les debilitats en oportunitats: als territoris de llengua catalana es té un gran potencial metodològic i teòric. Si hi posem voluntat, podem vehicular la recerca demolingüística internacional. Fem que hi aposten les entitats acadèmiques. En tot cas, feu boca fent una ullada als continguts del número. I per a reflexionar sobre el passat, el present, i el futur de la subdisciplina, us enganxo el text de presentació del monogràfic.

La recerca demolingüística: estat de la qüestió i futur

Natxo Soroll. CUSC–UB. Xarxa CRUSCAT–IEC. Universitat Rovira i Virgili. natxo.sorolla@urv.cat

1. La demolingüística

La revista Llengua, Societat i Comunicació destina el seu esforç a la divulgació dels estudis que es troben en la intersecció dels tres camps que li donen nom. Dediquem aquest monogràfic a la demolingüística. Aquesta subdisciplina, que també denominem demografia de la llengua, analitza la situació sociolingüística de grans volums poblacionals, i la seua evolució, mitjançant les tècniques demogràfiques i sociològiques. Aquest volum presenta l’estat de la qüestió per a un públic interessat en aquesta recerca, però que no necessàriament n’ha de ser especialista. En el monogràfic es plantegen reflexions sobre el desenvolupament de la recerca demolingüística, evitant focalitzar-se només en els resultats de les recerques. Els articles tenen un format curt, i amb intenció divulgativa.

(més…)

Demolingüística i posició del català 24 Novembre 24UTC 2008

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
Tags: , , ,
1 comment so far

El passat 29 d’octubre de 2008 vaig parlar de demolingüística i la posició del català al Postgrau d’Assessorament Lingüístic, Gestió del Multilingüisme i Serveis Editorials. Va ser un primer contacte en la docència sobre el tema que treballo diàriament. I no és una tasca  fàcil eixir dels núgols de la faena diària per a explicar-la  a estudiants d’un postgrau.


Demolingüística i posició del català
View SlideShare presentation or Upload your own.

Primer vaig enquadrar la demolingüística en la recerca social i sociolingüística en general. Després vam prendre un article en premsa per a aprofundir  críticament en conceptes com llengua inicial i immigració, i fer un diagnòstic de la situació del català a Andorra. A continuació vam aprofitar les opinions que anaven eixint per a fer un joc on s’havia d’assignar un nom de territori a diferents dades sociolingüístiques del català. Tancàvem l’apartat donant una visió general de la posició del català als territoris. Després ens introduíem en la transmissió intergeneracional de la llengua i miràvem els resultats d’alguns estudis diacrònics dels anys 90. Incorporàvem alguns dels principals errors que havia comès la sociolingüística d’aquí  i les tendències en recerca demolingüística. Cloíem amb un repàs menut a les principals fonts de dades demolingüístiques, així com una visió ràpida de la història de la recerca als territoris de llengua catalana. Al final,  la conclusió que em pareixia més important per a transmetre era que, a pesar del que puga dir la premsa o alguns no especialistes en la recerca demolingüística, hem de llegir críticament les dades demolingüístiques i contextualitzar-les en el seu lloc.

Entrevista a COMRàdio 4 Octubre 04UTC 2007

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , ,
1 comment so far

Ahir vaig anar a fer una entrevista a la COMRàdio. Al programa Tal com som, portat per Jordi Sacristan. Era la meua primera entrevista per temes sociolingüístics de tots los territoris de llengua catalana. Un camp més difícil d’abastir que la sociolingüística de la Franja. Lo motiu de l’entrevista era el darrer article que m’han publicat, a la Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. És el número 128, del juliol de 2007. I està dedicat a “La llengua catalana: estat de la qüestió”. Els articles de la revista són:

  • La situació de la llengua catalana, per Jordi Porta.
  • L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat, per Natxo Sorolla.
  • Una escola per viure, una llengua per a la vida, per Joaquim Arenas.
  • Un estatus jurídic igualitari per a la llengua catalana, per Isidor Marí.
  • Reflexions a l’entorn de l’ús del català a l’IES Joan Oró de Martorell, per Josep Camps, Sònia Linàs, Carme Martínez i Gemma Marín.

A l’entrevista sobretot mos vam centrar en lo contingut de l’article i les seues principals línies. Sobretot, que als anys 80 hi va haver el punt d’inflexió al País Valencià i a les Balears per la represa de la transmissió de la llengua, que estava obtenint a principis de la dècada saldos negatius. Això fa que la transmissió intergeneracional, als tres territoris més grans, quedare assegurada. Este fet és la base per a qualsevol procés de normalització lingüística. Fora d’aquí, hi ha grans diferències entre l’important ús del català fora de la llar a Catalunya, i la foragitació de la llengua al País Valencià. Una situació que mostra la fragilitat en que es mou la pervivència del català. També vam tractar l’impacte de la immigració, que és un dels camps de més difícil aprofundiment encara avui dia, i el procés d’universalització del coneixement de la llengua. Este darrer és un bon argument per a utilitzar la llengua amb qualsevol interlocutor. Quan li parlem en català mos entén amb tota seguretat, i quasi segur que el sap parlar. Si voleu escoltar l’entrevista, la teniu aquí.

%d bloggers like this: