jump to navigation

L’ocultació de la Franja 13 Octubre 13+01:00 2010

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , , ,
3 comments

Estos dies s’ha signat un acord entre el govern aragonès i el català per poder veure TV3 a la Franja i per poder veure AragónTV a Salou i les seues rodalies. L’objectiu principal és eixe.I és una gran notícia per a tots los catalanoparlants! Un gran pas, un gran acord, que cal agrair als respectius governs i polítics involucrats.

Catalunya hi té objectius ideològics amb la normalització del català a tots els territoris, però també té interès en mantindre les audiències que tenia TV3 amb la televisió analògic. A la Franja, independentment de les fílies o fòbies de cadascú, hi ha interès en continuar rebent los capítols de Ventdelplà, els partits del Barça o l’Alqueria Blanca (Canal 9). Els socialistes d’Aragó tenen interès per (matisades) qüestions ideològiques de protecció del català, i un ordre explícit de la Llei de llengües, que declara el dret a

Recibir, en las lenguas propias de Aragón, publicaciones y programaciones de radio, televisión y otros medios de comunicación social.

Però és que a més Aragó té  interès en mantindre les audiències d’AragónTV per a tota la població flotant d’Aragó que passa l’estiu a Salou, Torredembarra o Hospitalet.

Els objectius reals moltes vegades es venen d’una manera clarament oculta, per evitar el debat obert amb l’oposició. En este cas, els socialistes aragonesos volen evitar confrontacions en l’oposició (del propi govern, al PAR) i per no donar personalitat als propis parlants de català. És perillòs que a més d’una llengua, tinguen un territori i una personalitat dins d’Aragó!

Vilaweb és lo diari electrònic en català avantguarda en la seua línia editorial de tots els territoris de llengua catalana. I declara:

Els governs català i aragonès signen el conveni perquè la Franja rebi TVC

La notícia té una perspectiva plenament catalanòfila, i obvia l’altra part de l’acord, que és l’extensió d’AragónTV .

Però el més cridaner és l’ocultació de la La Franja en la premsa aragonesa. L’Heraldo de Aragón tria un titular força objectiu, i neutre:

Aragón y Cataluña acuerdan las emisiones autonómicas en sus zonas limítrofes

Però en la seua redacció és clara la intenció de no donar personalitat ni unitat a les poblacions catalanoparlants. Es parla de

Los aragoneses de las zonas limítrofes con Cataluña podrán ver, en un corto plazo de tiempo, las emisiones de la TV3 catalana

I encara més, s’enumera comarca per comarca totes aquelles amb poblacions catalanoparlants

las emisiones de TV3 llegarán a las comarcas aragonesas de Ribagorza, Matarraña, Bajo Cinca, Cinca Medio y Bajo Aragón.

Tot i que no enumeren La Llitera, que naturalment, ha de rebre TV3. I sumen la de llengua castellana i aragonesa del Cinca Mitjà). Si bé l’Heraldo és força neutre en el titular, amaga deliberadament la unitat lingüística de la Franja.

L’altre gran diari, El Periódico, tot i que és filosocialista, decididament amaga la denominació de La Franja al titular i utilitza una perífrasi molt forçada:

Aragoneses de zonas limítrofes con Cataluña podrán ver las emisiones de TV3

Fa un titular força inassumible i llarg, en lloc de triar-ne un de senzill com La Franja podrà ver las emisiones de TV3.

Gràcies a un mitja del territori, i en català, com és Ràdio Matarranya, podem accedir a alguns punts de les intervencions. I Javier Velasco, Conseller de Presidència, que és un dels principals valedors de la Llei de llengües, ha estat clar:
Hay que tener un recuerdo para todo lo que es La Franja, para todas aquellas personas que compartís lengua, compartís frontera en el sentido permeable de la palabra, no de barrera.

I clar en la denominació de la llengua i els objectius de l’acord:

Se ha elaborado una ley de lenguas que dice que aragón tiene entre sus lenguas el catalán. Por tanto no tendria sentido que justamente el medio de comunicación más importante en esa lengua no se pudiera ver en esas zonas donde mucha gente habla esa lengua que es el catalan.

Naturalment, la font de la terminologia que els mitjans han obviat es deu a la decisió del Govern d’Aragó, que ha marcat amb les seues respectives notes de premsa:

Aragón y Cataluña acuerdan las emisiones de Aragón TV y de TV3 en zonas limítrofes de ambas comunidades autónomas

La Generalitat de Catalunya ho ha fet en un plà més assumible sociolingüísticament:

Catalunya i Aragó acorden les emissions de TV3 i dels canals 33, 3/24 i Súper 3 a la Franja de Ponent

La Franja no deixa d’existir. Tot i que eviton lo nom. Los objectius de l’acord són los que són. Lo nom no fa la cosa. Però ajuda!

PS: L’article amb informació més completasobre l’Acord d’Arenys és el de l’Avui+El Punt: El pacte del Matarranya

S’explica la qüestió tècnica, i els punts de recepció, amb un gran forat a Salou:

s’augmentarà la potència dels emissors d’Alpicat (Segrià) i el mont Caro (Baix Ebre) i s’instal·larà una xarxa de 34 repetidors que farà arribar el senyal al conjunt de les comarques de la Franja (…) Al mateix temps, l’acord estableix que des dels emissors d’Alpicat i el mont Caro s’emeti el senyal de la televisió pública aragonesa, Aragón TV. Això farà que arribi el senyal a les comarques del pla de Lleida, on ja es rep, les terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. Ciutats com ara Tarragona, Calafell, Torredembarra i el Vendrell veuran el senyal de la televisió d’Aragó, a més de les comarques de l’Ebre, on ja es rep el senyal. El govern aragonès volia que el senyal també donés cobertura a Salou, però aquesta zona turística es troba en una zona d’ombra de l’emissor del mont Caro i no rebrà el senyal.

Futbol, ideologia i selecció espanyola (II) 27 Juliol 27+01:00 2009

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
9 comments

Continuant amb l’apunt Futbol, identitat i territori haig intentat fer una anàlisi factorial amb el component ideològic dreta-esquerra, l’afició per la selecció espanyola, la religiositat i el nivell d’estudis de les aficions de cadascun dels equips. Però els resultats crec que són més abstractes que el gràfic que finalment presento: posició de cada equip de futbol en un eix d’ideologia dreta-esquerra i afició per la selecció espanyola.

Tenint en compte que la ideologia s’avalua de 1 (extremaesquerra) a 10 (extremadreta), el centre polític queda a 5,5 (mireu observacions a la Nota 2 al final de l’apunt). I tenint en compte que l’afició per la selecció espanyola s’avalua en una escala ordinal de 4 on 1 = molt, 2 = bastant, 3 = poc i 4 = gens, el límit entre els dos primers i els dos últims passa pel 2,5. Així, l’eix que creua entre el 5,5 en l’escala ideològica i el 2,5 en l’afició a la selecció és el punt que divideix les aficions entre progressistes i conservadores, interessades amb la selecció o no.

Interès per la selecció espanyola Gens o poc Progressista sense interès per la selecció Conservadora sense interès per la selecció
Molt o bastant Progressista amb interès per la selecció Conservadora amb interès per la selecció
Esquerra Dreta
Ideologia

El resultat és el següent. Només es mostren els equips que almenys tenen un 0,5% d’aficionats del total d’enquestats:

Aficions conservadores amb interès per la selecció. L’afició del València és l’única que sobrepassa el límit del centre ideològic cap a la dreta. La segueixen la del Ràcing, Reial Madrid, Deportivo, Sporting, Ath. de Madrid i Saragossa. Totes les aficions conservadores tenen bastant interès per la selecció espanyola, essent la del Deportivo i la del Saragossa les que que tenen menor interès, entre les conservadores.

Entre les aficions progressistes es pot diferenciar entre les que tenen interès per la selecció i les que no.

Aficions progressistes amb interès per la selecció espanyola. El Betis és l’afició més progressista de les interessades per la selecció. Seguida per la de l’Espanyol (que destaca per l’interès amb la selecció), la del Barça (pràcticament en el punt central d’interès), Celta i Sevilla.

Aficions progressistes sense interès per la selecció espanyola.

Les tres aficions progressistes sense interès per la selecció espanyola són d’Euskal Herria: Real Sociedad, que despunta amb una mitjana d’interès per la selecció molt baixa i l’Ath. de Bilbao i Osasuna. Tan l’afició de l’Osasuna com la de la Real destaquen per les posicions progressistes, similars a les del Betis.

Les dades donen un joc increible per a l’anàlisi de l’esport i la identitat. Com bé s’explica a Vent d Cabylia, centrant-se en l’estructura social del País Valencià:

D’una altra banda, però, la majoria sociològica de la dreta entre els aficionats valencianistes ve a reforçar dos idees centrals de l’evolució política valenciana dels darrers anys: l’esquerra s’ha allunyat dels símbols territorials propis bastits durant el procés autonòmic, mentre que la dreta ha assumit i s’ha adherit sense problemes a tots aquells símbols externs privativament valencians.

(més…)

Sobre la situació de la llengua catalana (2005/07) 11 Juny 11+01:00 2009

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
1 comment so far

Ahir vam presentar als mitjans de comunicació l’Informe sobre la situació de la llengua catalana (2005-07) (pdf)

La conclusió (a mode de titulars per a periodista;) es pot resumir en 4 punts:

  • Creixement poblacional molt important arreu dels territoris de llengua catalana
    • Basat en la immigració
  • 9 milions saben parlar català
    • Però només la meitat l’han aprés a la llar. La restà incorpora el català al llarg de la seua vida (escola, carrer…)
  • Per tant, el català atrau nous parlants
  • Però trobem algunes àrees on la situació és de risc:
    • A part de les que ja coneixíem, com la Catalunya del Nord i l’Alguer, s’incorporen les notes d’anteció a les zones urbanes del País Valencià (sobretot l’Àrea metropolitana de València)

%d bloggers like this: