jump to navigation

La nostra genètica celta: Mediterranis? (I) 3 Juliol 03+01:00 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , ,
1 comment so far

Lo nostre mapa genètic és més paregut a l’irlandès que a l’italià. De mediterranis, res. Celtes! Això és el que asseguren els estudis fets a Europa. Genèticament parlant hi ha una gran densitat de l’haplogrup R1b, que seria molt exclusiu en irlandesos, altescocesos, oest de Gal·les, la frança atlàntica i Euskal Herria. I també és el més comú entre britànics, francesos, belgues espayols, portuguesos, sudholandesos, norditalians i sudalemanys. De fet, es referencia estudis que apunten que les illes britàniques van ser poblades després de les glaciacions per humans vinguts del cantàbric ibèric. Potser bascos? I és aquí on estaria l’origen genètic que es conserva en tots estos territoris.

És curiós com els estudis distingeixen càrrega genètica (celta) de la càrrega cultural (mediterrània).

Conservamos así el linaje de los primeros pobladores del continente además de una importante herencia celtíbera. Ni los fenicios/cartagineses, ni los griegos, ni los godos, ni los romanos, ni los árabes modificaron sustancialmente la composición genética de esa población primigenia, la aportación de estos pueblos fue mucho más fuerte a nivel cultural que a nivel genético. Eso se debe a muchas razones diversas, entre otras, que estas poblaciones invasoras nunca fueron relevantes numéricamente respecto del resto de la población, algunas de ellas (griegos y fenicios) se dedicaban a construir colonias costeras para el comercio, no a invadir a los nativos. Por otra parte el Estrecho de Gibraltar nunca fue cruzado por una migración importante desde Norafrica a Europa o desde Europa a Norafrica. Eventos demográficos incluyendo el Neolítico, contactos mediterráneos (desde el segundo milenio A.C al periodo romano), y las expansiones islámicas parecen haber tenido poco impacto genético sobre los intercambios norte-sur.

(Les negretes són nostres)

Futbol, ideologia i selecció espanyola (II) 27 Juliol 27+01:00 2009

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
9 comments

Continuant amb l’apunt Futbol, identitat i territori haig intentat fer una anàlisi factorial amb el component ideològic dreta-esquerra, l’afició per la selecció espanyola, la religiositat i el nivell d’estudis de les aficions de cadascun dels equips. Però els resultats crec que són més abstractes que el gràfic que finalment presento: posició de cada equip de futbol en un eix d’ideologia dreta-esquerra i afició per la selecció espanyola.

Tenint en compte que la ideologia s’avalua de 1 (extremaesquerra) a 10 (extremadreta), el centre polític queda a 5,5 (mireu observacions a la Nota 2 al final de l’apunt). I tenint en compte que l’afició per la selecció espanyola s’avalua en una escala ordinal de 4 on 1 = molt, 2 = bastant, 3 = poc i 4 = gens, el límit entre els dos primers i els dos últims passa pel 2,5. Així, l’eix que creua entre el 5,5 en l’escala ideològica i el 2,5 en l’afició a la selecció és el punt que divideix les aficions entre progressistes i conservadores, interessades amb la selecció o no.

Interès per la selecció espanyola Gens o poc Progressista sense interès per la selecció Conservadora sense interès per la selecció
Molt o bastant Progressista amb interès per la selecció Conservadora amb interès per la selecció
Esquerra Dreta
Ideologia

El resultat és el següent. Només es mostren els equips que almenys tenen un 0,5% d’aficionats del total d’enquestats:

Aficions conservadores amb interès per la selecció. L’afició del València és l’única que sobrepassa el límit del centre ideològic cap a la dreta. La segueixen la del Ràcing, Reial Madrid, Deportivo, Sporting, Ath. de Madrid i Saragossa. Totes les aficions conservadores tenen bastant interès per la selecció espanyola, essent la del Deportivo i la del Saragossa les que que tenen menor interès, entre les conservadores.

Entre les aficions progressistes es pot diferenciar entre les que tenen interès per la selecció i les que no.

Aficions progressistes amb interès per la selecció espanyola. El Betis és l’afició més progressista de les interessades per la selecció. Seguida per la de l’Espanyol (que destaca per l’interès amb la selecció), la del Barça (pràcticament en el punt central d’interès), Celta i Sevilla.

Aficions progressistes sense interès per la selecció espanyola.

Les tres aficions progressistes sense interès per la selecció espanyola són d’Euskal Herria: Real Sociedad, que despunta amb una mitjana d’interès per la selecció molt baixa i l’Ath. de Bilbao i Osasuna. Tan l’afició de l’Osasuna com la de la Real destaquen per les posicions progressistes, similars a les del Betis.

Les dades donen un joc increible per a l’anàlisi de l’esport i la identitat. Com bé s’explica a Vent d Cabylia, centrant-se en l’estructura social del País Valencià:

D’una altra banda, però, la majoria sociològica de la dreta entre els aficionats valencianistes ve a reforçar dos idees centrals de l’evolució política valenciana dels darrers anys: l’esquerra s’ha allunyat dels símbols territorials propis bastits durant el procés autonòmic, mentre que la dreta ha assumit i s’ha adherit sense problemes a tots aquells símbols externs privativament valencians.

(més…)

%d bloggers like this: