jump to navigation

Xarxes de targetes de crèdit per detectar comunitats urbanes 27 Novembre 27UTC 2017

Posted by xarxes in estadística, xarxes.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Gràfics d’interacció econòmica entre punts de la ciutat: Madrid superior esquerra, Ciutat de Mèxic superior dreta, Barcelona inferior

Al BBVA urban discovery han mostrat fins on pot arribar la conjunció de les dades massives (big data) i les xarxes socials. Sintetitzant el projecte, divideixen la ciutat en hexàgons de 200m de lateral. Quan en un espai de temps de 3 hores una mateixa targeta de crèdit fa operacions econòmiques en àrees geogràfiques diferents es dibuixa un lligam entre hexàgons, destacant que són punts de la ciutat per on la mateixa persona fa despeses. Evidentment, això crea una xarxa entre diferents localitzacions de la ciutat que visualment no revela res.

“Comunitats” socioeconòmiques a Barcelona

Posteriorment apliquen anàlisi de comunitats, que permet observar com s’organitza la ciutat, si més no, en despeses econòmiques. I comparen aquesta realitat amb la realitat administrativa de les ciutats. A la imatge podeu veure en colors les comunitats detectades a Barcelona, i en línies, els districtes oficials.

Finalment, desenvolupen anàlisis més aprofundides sobre quin tipus de despesa es fa, i a partir de l’edat, els usos, el dia de la setmana i l’hora, detectant zones laborals i empresarials, residencials, populars… El millor és que feu una ullada a:

  1. L’article de premsa que sintetitza els resultats.
  2. L’article que explica com defineixen les comunitats a partir de l’anàlisi de xarxes
  3. L’article amb l’anàlisi d’aquestes comunitats
  4. La web del projecte, on podeu jugar amb les dades. Vigileu: no perdeu de vista el botó amb la fletxa cap a baix, perquè no és intuïtiu, i si no us quedareu aturats al primer mapa de xarxes :)

 

Anuncis

Dinàmiques de vot a Catalunya (25N): un problema d’anàlisi d’un factorial 27 febrer 27UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , ,
add a comment

A partir de l’excel·lent post Estadística multivariant del 25N: podem saber en quines claus s’hi va votar? de Marc Belzunces em vaig plantejar un problema. El primer factor diferencia el vot a PSC, PP, C’s i ICV del vot a ERC i CiU. Ell plantejava esta interpretació:

Així doncs, l’estadística multivariant ens confirmaria que les eleccions catalanes van ser en clau, fonamentalment però no exclusivament, d’independència.

Jo em plantejava que la interpretació era ben diferent. Perquè la unitat d’anàlisi era el municipi,  i això ens mostrava que hi ha una oposició territorial entre una lògica de vot espanyol(ist)a i una lògica catalan(ist)a. És a dir, municipis on l’oposició és PSC vs. PP, i altres on l’oposició és CiU vs. ERC. Per això, crec que la clau de les eleccions catalanes continua sent dreta vs. esquerra a tots els municipis, i no tant una oposició de vot segons l’eix nacional.

En els comentaris, Carles Feiner va penjar l’enllaç a dades de Catalunya per meses electorals i això em va permetre jugar una mica amb les dades per a aprofundir-hi. Tingueu en compte que és una anàlisi ràpida i que, a diferència del de Marc Belzunces, és per meses electorals i no per municipis (i seccions censals a Barcelona ciutat). A més, al meu anàlisi haig  inclòs, a més dels partits que han aconseguit representació, els percentatges de vot a Plataforma per Catalunya, Via Democràtica (escisió metropolitana de PxC), UPyD i Solidaritat Catalana, i el vot en blanc i el vot nul. Per tant, com veureu en els resultats, la interpretació és força diferent.

Picture 2013-02-27 09_55_02

Com podeu veure en la taula següent, el primer factor (41,1% de variància) explica la lògica espanyol(ist)a (PSC vs. PP) contra  lògica catalan(ist)a (CiU vs. ERC, amb participació alta).

El segon factor és el format amb el que es canalitza el descontent amb els partits majoritaris. D’una banda hi ha el vot en blanc i nul i de l’altra la participació alta, i vot a ICV, CUP, Via Democràtica (extremadreta) o Ciutadans.

Picture 2013-02-27 09_56_18

Si representem gràficament la posició de cada mesa electorals segons els seus resultats en els dos primers factors, podem observar alguns casos extrems, representatius de cada pol. En la banda esquerra hi haurà les meses on hi ha una lògica clarament catala(ist)a, i en la banda dreta les meses amb lògica espanyol(ist)a. En la banda superior hi haurà meses que canalitzen el descontent amb els partits majoritaris amb vot en blanc i nul, en la banda inferior meses que el canalitzen amb participació i vot als partits menors.

Picture 2013-02-27 10_09_24

Casos extrems en l’eix principal:

Lògica catalan(ist)a: Viladasens (7801). dels 158 veïns amb dret a vot, el vot es reparteix amb 44,7% a CiU,  17,42% a ERC, 14,39% a SI i 11,4% a la CUP. Blanc i Nul 0%. Amb 83,5% de participació.

Lògica espanyol(ist)a: L’Hospitalet de Llobregat, mesa 4-034 –U (3496). De 371 electors, el vot es reparteix amb 25,5% PSC, 23,6% PP, 16,4 ICV, 10,9 PxC, 5,5 CiU, 5,5 ERC. Blanc 1,21%, Nul 2,42% . Amb el 44,5% de participació

Veient aquesta confrontació podríem dir que la clau de les eleccions es pot considerar que continua sent la dreta i l’esquerra. En tot cas, també ens ajuda a entendre per què ICV es posiciona en les dinàmiques electorals més espanyol(ist)es. Marc Belzunces ho interpretava així.

D’altra banda, aquesta interpretació ens situaria ICV en el bàndol unionista

En realitat, el seu vot resideix en zones on el combat real és PSC vs. PP (de lògica espanyola). El fet que l’escissió entre ICV i EUiA no haja tingut èxit fa que no es puga comprovar si realment, en aquestes zones obreres amb origen en la immigració espanyola, qui realment s’emportaria el vot seria EUiA, i no ICV.

En segon lloc trobem l’eix que ens diferencia la manera en què es canalitza el descontent amb aquests 4 partits principals.

En la canalització del descontent amb vot blanc i nul hi ha Sant Jaume d’Enveja (Montsià), mesa 1-001–B (6210). Dels 413 electors, el vot es reparteix així: 31,4% PSC, 37,9% CiU, 10,1% ERC, 5,2% PP, CUP 0,7%. Blanc 4,6%, Nul 7,8%. Participació de 74,1%. Hi ha vot principalment a partits majoritaris, i la participació no és baixa, però hi ha un vot en blanc i nul molt important, del 12,4% (supera el vot a la tercera força, ERC).

En la catalanització del descontent amb vot a partits menors o emeregents hi ha la mesa 10-053 –A de Barcelona (713), que amb 620 votants, el vot es reparteix així: 28,5% CiU, 16% ICV, PSC 12%, ERC 11,8%, C’s 11%, PP 9,4%,  CUP 6,4.  Blanc 0,2%, Nul ,4%. 83,9% de participació. Tot i que CiU hi és majoritari, el segon partit és ICV, i Ciutadans (11%) i la CUP (6,4%) tenen un vot molt important. La participació és molt alta, i el vot en blanc i nul arriben al 0,6%.

D’una altra banda, en una canalització del descontent amb vot a partits però amb una diàmica més catalanista hi ha Sales de Lierca (Garrotxa) (5675), que amb 89 votants el vot es reparteix amb 26,6% a la CUP, 21,9% a ERC, 18,7% CiU, 15,6% PSC, 12,5% ICV, i Cs i PP 0%. Blanc i nul 0%. 71.9 de participació.

S’extingeixen alguns projectes que amenaçaven la Franja 17 Octubre 17UTC 2011

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , ,
1 comment so far

Una amenaça sobre la part central de la Franja s’apaga: Gran Scala.

Los Monegros finiquitan hoy el megalómano ‘bluf’ de Gran Scala

Una polèmica entre Aragó i Catalunya s’apaga: los Jocs Olímpics. 

O gubierno da o carpetazo final a os Chuegos d’hibierno de 2022

Lo primer apuntava un terratrèmol econòmic i demogràfic a la part més poblada de la Franja. Lo segon, per la irrupció d’una candidatura barcelonina als Jocs Olímpics d’Hivern, donava arguments fàcils per a la confrontació entre Catalunya i Aragó.

La il·lusió d’un metro Saragossa-Barcelona per 17€ 19 gener 19UTC 2011

Posted by xarxes in Franja, personal.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Fa tres anys exactament, quan quasi tot estava ja llest per a inaugurar l’AVE Barcelona-Saragossa, la premsa, i amb ella tots, sommiavem els bitllets populars per a l’Alta Velocitat: Un `metro-AVE´ unirá Zaragoza y Barcelona a precios populares. La premsa en deia  “metro Saragossa – Barcelona”, que aniria a uns preus que rondarien 17€. La realitat actual és més cruga. El bitllet més barat només es troba amb mesos d’antelació i en els dies de menor flux. Eixe bitllet costa 26,3€, molt més del que pareixia que seria el preu estàndard (17€). Los bitllets habituals, fora d’ofertes, en classe turista, valen entre 30€ i 65€.
AVE

Futbol, ideologia i selecció espanyola (II) 27 Juliol 27UTC 2009

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
9 comments

Continuant amb l’apunt Futbol, identitat i territori haig intentat fer una anàlisi factorial amb el component ideològic dreta-esquerra, l’afició per la selecció espanyola, la religiositat i el nivell d’estudis de les aficions de cadascun dels equips. Però els resultats crec que són més abstractes que el gràfic que finalment presento: posició de cada equip de futbol en un eix d’ideologia dreta-esquerra i afició per la selecció espanyola.

Tenint en compte que la ideologia s’avalua de 1 (extremaesquerra) a 10 (extremadreta), el centre polític queda a 5,5 (mireu observacions a la Nota 2 al final de l’apunt). I tenint en compte que l’afició per la selecció espanyola s’avalua en una escala ordinal de 4 on 1 = molt, 2 = bastant, 3 = poc i 4 = gens, el límit entre els dos primers i els dos últims passa pel 2,5. Així, l’eix que creua entre el 5,5 en l’escala ideològica i el 2,5 en l’afició a la selecció és el punt que divideix les aficions entre progressistes i conservadores, interessades amb la selecció o no.

Interès per la selecció espanyola Gens o poc Progressista sense interès per la selecció Conservadora sense interès per la selecció
Molt o bastant Progressista amb interès per la selecció Conservadora amb interès per la selecció
Esquerra Dreta
Ideologia

El resultat és el següent. Només es mostren els equips que almenys tenen un 0,5% d’aficionats del total d’enquestats:

Aficions conservadores amb interès per la selecció. L’afició del València és l’única que sobrepassa el límit del centre ideològic cap a la dreta. La segueixen la del Ràcing, Reial Madrid, Deportivo, Sporting, Ath. de Madrid i Saragossa. Totes les aficions conservadores tenen bastant interès per la selecció espanyola, essent la del Deportivo i la del Saragossa les que que tenen menor interès, entre les conservadores.

Entre les aficions progressistes es pot diferenciar entre les que tenen interès per la selecció i les que no.

Aficions progressistes amb interès per la selecció espanyola. El Betis és l’afició més progressista de les interessades per la selecció. Seguida per la de l’Espanyol (que destaca per l’interès amb la selecció), la del Barça (pràcticament en el punt central d’interès), Celta i Sevilla.

Aficions progressistes sense interès per la selecció espanyola.

Les tres aficions progressistes sense interès per la selecció espanyola són d’Euskal Herria: Real Sociedad, que despunta amb una mitjana d’interès per la selecció molt baixa i l’Ath. de Bilbao i Osasuna. Tan l’afició de l’Osasuna com la de la Real destaquen per les posicions progressistes, similars a les del Betis.

Les dades donen un joc increible per a l’anàlisi de l’esport i la identitat. Com bé s’explica a Vent d Cabylia, centrant-se en l’estructura social del País Valencià:

D’una altra banda, però, la majoria sociològica de la dreta entre els aficionats valencianistes ve a reforçar dos idees centrals de l’evolució política valenciana dels darrers anys: l’esquerra s’ha allunyat dels símbols territorials propis bastits durant el procés autonòmic, mentre que la dreta ha assumit i s’ha adherit sense problemes a tots aquells símbols externs privativament valencians.

(més…)

Com arribar a Belfast 22 Juliol 22UTC 2009

Posted by xarxes in Belfast.
Tags: , , , , , , , , , , , ,
2 comments

Si estàs a Catalunya o al sud de la Franja, tens diverses possibilitats per a arribar a Irlanda (companyies de baix cost):

Imatge de El blog del vuelo

Apunts relacionats:

  1. D’estada a Belfast
  2. Com arribar a Belfast

Veure les estacions del Bicing des del mòbil 2 Octubre 02UTC 2008

Posted by xarxes in personal.
Tags: , , , ,
2 comments

M’haig trobat vàries vegades en la necessitat d’agarrar o tornar una bicicleta del Bicing a un lloc que no sé quines estacions té i … no sé com mirar les estacions des de la Blackberry. Per fi haig trobat lo mètode correcte. I no cal ni un gran mòbil ni només connexió a dades. És tant senzill com entrar a Mapa Bicing i des d’allà baixar-te el jpg amb totes les estacions de bicing. El deses al mòbil i des d’allà mires la foto amb lo zoom que vulgues.

Tens altres maneres de fer-ho, però alguna és pagant (amb sms, per si tens mòbil sense lector de jpg) i alguna altra no l’haig pogut fer anar.

ACTUALITZACIÓ 7/4/09 Bicing ha incorporat un mapa amb estacions i carrils bici a la seua web. Podeu baixar-lo des d’aquí. Pesa més de 5mb i no és útil per a portar-lo al mòbil. Però podeu baixar-lo de qualitat amb qualsevol programa d’edició d’imatge, com el Gimp, que és lliure i gratuït.

Àrees metropolitanes de València i Barcelona 19 Març 19UTC 2008

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

Estic treballant amb enquestes sociolingüístiques de tots els territoris de llengua catalana i estic arribant a les anàlisis per regions. Així, em trobo amb tres delimitacions urbanes d’importància cabdal: la de Barcelona i la de València, i en menor mesura, la de Palma. Aquesta darrera és la que pareix que es troba dividida de la millor manera: Palma d’una banda, la seua Badia d’una altra, i finalment, la resta de Mallorca.

Però tinc dubtes sobre les equivalències i la similitud entre la divisió barcelonina i la valenciana:

  • Els primers es troben encabits a l’Àmbit Metropolità de Barcelona, a on s’estudia conjuntament Barcelona ciutat i la resta del Barcelonès amb el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, el Garraf, el Maresme i el Vallès Occidental i Oriental. El que habitualment s’ha dividit entre ciutat, primera corona i segona corona.
  • Els segons s’estudien conjuntament amb, Àrea Metropolitana de València, que inclou València ciutat i les Hortes Nord, Oest i Sud.

Vaig demanar ajuda al sociòleg urbà de Changing Cities sobre com puc comparar les dues àrees. I em serveix de gran suport el seu apunt. Ara continuo buscant maneres d’aprofundir en l’àrea metropolitana valenciana… Es pot comparar Torrent amb Badalona? Si el Llobregat inclou primera i segona corona, les Hortes inclouen primera i segons corona? València té primera i té segona corona? Les té Tarragona? Les té Palma o Castelló? Serveixen els blocs per a resoldre dubtes? Problemes de sociolingüista de despatx!

La imatge de les àrees metropolitanes de Barcelona i València s’ha fet amb Google Earth gràcies als mapes del domini lingüístic de Marc Belzunces

%d bloggers like this: