jump to navigation

Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears 7 Abril 07UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
1 comment so far

M’he trobat amb que és accessible en línia l’article «L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat» que l‘any 2007 em va publicar el Col·legi de Filosofia i Lletres a la seua revista . Comparava les enquestes sociolingüístiques que el CIS va fer durant els anys 90 a Catalunya, País Valencià i Illes Balears, afegia l’enquesta feta a la Franja per al Universitat de Saragossa a mitjans de la mateixa dècada, i les comparava amb els resultats de l’onada d’enquestes de 2003/04.

Pujol, Lerma i Cañellas, presidents simultanis dels tres territoris durant 12 anys

Destaco algun dels resultats que encara avui en dia em criden l’atenció, i que caldria comparar amb les enquestes de les dues últimes dècades. De fet, m’ha sorprès retrobar-me amb algunes conclusions que actualment són la clau de volta de la sociolingüística. I que encara avui dia costa de contextualitzar per alguns sectors. La primera, i bàsica, és que la llengua mantenia la seua vitalitat, i fins i tot atreia nous parlants en gran part del territori. Però aquesta realitat no evitava que també trobàrem retrocessos globals en l’ús del català, i que els jóvens utilitzaren menys el català.

Ben al contrari, una de les principals conclusions era que les polítiques lingüístiques dels anys 90  a Catalunya havien permès que els catalanoparlants mantingueren l’ús del català fora de la llar i que fins i tot fora adoptada per part de la població no catalanoparlant. Ben al contrari, a les Illes Balears, i sobretot al País Valencià i la Franja, els catalanoparlants tenien dificultats per desenvolupar les seues activitats quotidianes en la seua llengua. Seria una bona idea replicar l’estudi amb els estudis que comptem actualment i veure com ha evolucionat.

Sorolla Vidal, Natxo (2007) «L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat». Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, 128, pàg. 14-33. En línia.

http://cdl3.cdl.cat/images/pdfs/_Numero_128.pdf

Visió sintètica de la situació demolingüística del català 23 febrer 23UTC 2015

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , ,
add a comment

Amb F. Xavier Vila vam estar treballant en una visió sintètica sobre els coneixements i els usos del català als diferents territoris de llengua catalana, amb les dades disponibles fins el moment. Vam fer la presentació el setembre de 2013 a Calaceit a les II Jornada sobre Llengua i Societat i ja teniu disponible la publicació:

Vila i Moreno, F. Xavier; Sorolla Vidal, Natxo (2015). «Els coneixements i els usos del català: una anàlisi sintètica» dins Generalitat de Catalunya, II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

A més, a la mateixa jornada Joaquim Torres presentava una anàlisi de la transmissió intergeneracional de la llengua, el nucli per al futur d’una llengua, Montserrat Martínez revisava la comparabilitat de les enquestes disponibles, i Andreu Domingo feia una revisió demogràfica de les qüestions sociolingüístiques. Tota aquesta informació la podeu trobar a la publicació en línia: II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana.

Xavier Vila ha explicat al seu bloc:

Guia molt ràpida per entendre la situació demolingüística del català

 Acaben d’aparèixer publicades les actes de la II Jornada sobre Llengua i Societat als territori de parla catalana que es van celebrar a Calaceit pel setembre del 2013, que inclouen diversos treballs sobre la situació de la llengua i les tècniques per analitzar-la des de la perspectiva de la demografia, la sociologia i la sociolingüística. Entre d’altres, el volum conté el capítol titulat Els coneixements i els usos: una visió sintètica  en què Natxo Sorolla i jo mateix fem un esforç considerable per interpretar de manera concisa -en només 7 pàgines!- les principals tendències demolingüístiques recents del català. El treball és innovador en diversos aspectes, però deixeu que faci notar que hi abordem, crec que per primera vegada en la sociolingüística catalana, les conseqüències de la reducció de la natalitat dels anys 80 i 90 en l’estructura demolingüística del país. Espero que us agradi.

La nostra genètica celta: Cognoms i Genètica (II) 4 Juliol 04UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

Seguint la línia marcada pel post anterior La nostra genètica celta: Mediterranis? (I), trobo un projecte interessantíssim de la UPF: Cognoms catalans. Estudi genètic dels cognoms catalans, valencians i balears. Lo projecte estudia la relació entre els cognoms i la genètica. És curiosa la relació, perquè els cognoms es transmeten únicament per línia paterna (i no materna). I el cromosoma Y el tenen només los hómens i es passa de pare a fill. A partir d’esta línia els investigadors poden dibuixar l’origen dels cognoms, i respondre algunes preguntes interessantíssimes:

  • Quin és l’origen geogràfic dels cognoms? Los cognoms valencians tenen origen català? Los cognoms que són noms de pila germànics (Armengol, Ricart, Gual, Albert, Robert) tenen un origen genètic diferenciada dels llatins (Fortuny, Adell, Reixac, Oriol, Miquel)? Els Danés eren danesos, els Alemany, alemanys, o els Guasch, gascons? És àrab l’origen dels Gasull, Moragues, Nàcher o Melis, o hebreu el dels Maymó, Estruch, Salom i Massot. Sobretot m’interessa si els Vidal (lo meu segon cognom) és d’origen jueu (dubtós).
  • Los cognoms més comuns que, per exemple, venen d’una professió (Ferrer) són genèticament més diversos que els més rars (Balasch)? Això significaria que els primers s’originen des de diverses línies, mentre que els segons tenen un ancestre únic i comú.

L’estudi, a més, compta amb una difusió dels resultats molt personalitzada, i un seguiment dia a dia interessant, per via de Facebook: Un atles genètic dels cognoms catalans

Projecte trobat gràcies a Anna Solé Llop.

La política lingüística catalana tendeix al monolingüisme? I les frangenques, valencianes i balears, al bilingüisme? 8 Novembre 08UTC 2012

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Sota esta premissa vaig treballar en l’article “Estabilitat i canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals. Una anàlisi comparativa del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya” que es publica a Posar-hi la base.Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. És una recerca de polítiques lingüístiques comparades, que intenta introduir-se en l’efecte de les polítiques lingüístiques dels quatre territoris sobre els usos lingüístics, a mitjans dels anys 90. Hi ha un principi que continuem trobant als territoris de llengua catalana: les persones usen les llengües molt interrelacionadament amb la seua llengua  inicial. A grans trets, aquells que van aprendre a parlar en català, el continuen parlant en altres àmbit, com amb els amics, amb els fills, responent al telèfon, a les botigues, a les caixes i bancs, o amb desconeguts. Però la relació entre les dues variables, i en multitud de casos s’usa una llengua diferent a la inicial. La nostra pregunta era quins eren aquests fluxos als diferents territoris.

Va ser una de les primeres recerques que vaig muntar autònomament. I es nota en el plantejament innocent. Inicialment hipotetitzo que la política  lingüística catalana, ja als anys 90, aconsegueix redirigir els usos lingüístics cap al català, mentre que les polítiques lingüístiques valencianes, balears, i fins i tot a la Franja, permeten el manteniment de les dues comunitats lingüístiques en contacte, la castellana i la catalana. Això parteix d’unes premisses poc realistes, que sobretot beuen de l’opinió publicada: les polítiques lingüístiques catalanes es regeixen pel  català com a llengua pròpia i vehicular, mentre que les valencianes i balears s’erigeixen públicament sota el principi del bilingüisme. Això ha de fer, evidentment, que els fluxos lingüístics a Catalunya serien favorables al català, mentre que a la resta de territoris serien favorables al manteniment de les dues llengües. Però el plantejament és erroni, perquè les polítiques lingüístiques poden tenir conseqüències diferents als grans principis que les guien.  Les conclusions van mostrar això. I així es manifesta en el paràgraf central del treball:

Estos resultats refuten la hipòtesi que a més polítiques favorables al català, menys lligam entre llengua inicial i usos interpersonals. De fet, i llevat de la Franja, on les condicions socials i econòmiques eren diferents de la resta de territoris, més aviat pot plantejar-se la hipòtesi contrària: a finals del segle xx, les polítiques lingüístiques favorables al català permetien que els catalanoparlants inicials no es veiessin obligats a passar-se al castellà. La normalització lingüística a Catalunya durant la dècada de 1990 feia possible el manteniment del grup de catalanoparlants inicials i una atracció lleugera de castellanoparlants cap al català. Una situació similar, però més feble, ocorria a les Balears. Per la seua banda, la política erràtica, i en ocasions adversa, cap a la llengua al País Valencià i la Franja, no aturava la reducció continuada d’efectius entre el col·lectiu catalanoparlant, que es veia atret per un grup castellanoparlant consolidat.

També és el moment d’agrair els esforços de F. Xavier Vila i Moreno en la formació de nous investigadors, que es poden veure en este treball, i en molts altres. Ha estat una font inacabable d’idees.

Referència de la publicació: F. Xavier Vila i Moreno (ed.) (2012). Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. (Col·lecció Xarxa CRUSCAT ; 8). Institut d’Estudis Catalans. Enllaç.

L’aragonès ultraoriental triomfa a les Balears 19 Octubre 19UTC 2012

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , ,
2 comments

La llengua catalana deu ser la que ha estat batejada oficialment amb més circumloquis. Primer va arribar la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb un govern del PP, que per a no dir català en la definició del valencià va acabar dient que forma part del “sistema lingüístic que els corresponents estatuts d’autonomia dels territoris hispànics de l’antiga Corona d’Aragó reconeixen com a llengua pròpia”. Un total de 22 paraules per a estalviar-se la paraula tritònica.

Després va arribar la proposta de Llei de llengües a Aragó per part del PP i el PAR (2012) que encara ha de debatre’s a Corts. Allà proposen que el català passarà a dir-se “Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental”. Suposem que les 6 paraules per evitar nombrar el dimoni caldrà abreviar-les com LAPAO.

Finalment el PP de Balears acaba de publicar els ajuts de la Conselleria de Cultura de les Balears per al cinema en català, i per tal de no nombrar en va la llengua, han convocat subvencions per fomentar la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual de les Illes Balears en “la llengua cooficial distinta del castellà “. Empatats a 6 paraules com la proposta del Pignatelli. Tant fàcil que seria dir-li aragonès ultraoriental a les Balears, aragonès oriental a la Franja, aragonès ultrameridional al País Valencià, aragonès septentrional a la Vall d’Aran i aragonès de l’orient mitjà a Catalunya.

El Baròmetre de la Comunicació no analitzarà les Balears 28 Juliol 28UTC 2011

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
add a comment

El Baròmetre de la Comunicació és una recerca que va nàixer amb l’esperit d’analitzar el consum cultural i mediàtic dels territoris de llengua catalana. A més, la iniciativa del govern tripartit era canviar el model d’inversió pública per potenciar els mitjans de comunicació en català, però creant un espai mediàtic en català, més que mantenir-lo amb ajuts.

Se sabia que gran part dels mitjans de comunicació en català no apareixien als estudis de medis perquè eren d’àmbit comarcal,  i per tant,  gran part de la presència del català quedava invisibilitzada. En conseqüència, aquests mitjans d’àmbit comarcal i local no podien arribar al gran pastís publicitari. La intenció és fer visibles aquests mitjans amb un importantíssim estudi continu dels mitjans i potenciar aquest espai mediàtic en català. La recerca es va iniciar amb un importantíssim treball de camp a Catalunya, complementat amb una recerca relativament més modesta per al País Valencià i Balears. De les dades disponibles n’hi havia un bon gruix que eren dades sociolingüístiques, que a més eren comparables per als tres territoris. Però ben aviat les retallades van fer abandonar el treball de camp al País Valencià. I avui apareix anunciat a la premsa que, de nou, les retallades arriben per al treball de camp de Balears. Una mala notícia!

El valencià a les Illes Balears 5 Juliol 05UTC 2010

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , ,
add a comment

Vaig fer arribar al Fòrum de Sociolingüística una consulta sobre el reconeixement dels títols valencians de català a les Illes Balears. La pregunta no és aliena a la Franja. Molts matarranyencs i frangencs s’examinen a Vinaròs, per a obtenir una títulació de llengua que serveix tan al País Valencià com a Catalunya. Rebo dues respostes tan completes que penso que val la pena compartir. La primera és de Maties Segura, del Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Jaume I.  La segona és de Josep Maria Baldaquí, director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Efectivament hi ha un problema de reconeixent de titulacions de català entre els governs de les Illes i del País Valencià. Aquest problema no es dóna a Catalunya que reconeix les titulacions del Govern del País Valencià i de les Illes. També hi ha reconeixement mutu entre Catalunya i les Illes.

El decret 115/2001, de 14 de setembre, BOIB múm. 114 de data 22/09/de 2001 regula l’exigència de coneixements de les llengües oficials al personal docent. En aquest decret estan explicats els requisits tant per a la borsa de treball com per a les oposicions.

Aquesta falta de reconeixement entre les Illes i el País Valencià entrebanca i molt l’accés al primer treball docent de molts joves valencians. Les causes van ser, per una banda, el no reconeixement per part del País Valencià de les titulacions de les Illes i Catalunya, amb la qual cosa les Illes pagava amb la mateixa moneda i, per altra banda, la justificació per part de les Illes que els valencians amb titulació no els donaven suficients garanties de qualitat lingüística.

La solució més pràctica per a la persona que no ha estat admesa: Matricular-se lliure en el mòdul II (si és de secundària) de la UB, a l’ICE, al mes de febrer proper i examinar-se lliure al maig. Arribaria a temps per a la borsa de juny de l’any que ve. També podria fer el mòdul a les Illes però si viu al País Valencià li serà més difícil.

En l’actualitat s’està treballant, universitats valencianes i representants dels governs dels tres territoris per intentar solucionar aquest problema que patim diàriament els serveis lingüístics universitaris i sobretot els joves valencians que es volen dedicar a la docència a les Illes.

Una altra possibilitat per a aquesta persona, i més propera en el temps són les proves lliures de llengua de la Universitat de València fa per a qualsevol persona major d’edat en juny i setembre d’acreditació de coneixements de valencià, que sí que estan reconegudes pel Govern de les Illes, d’acord amb el decret esmentat.

L’administració educativa de les Illes Balears no admet les titulacions de la Generalitat Valenciana, però sí que admet les titulacions de les Universitats valencianes, com a mínim de les universitats públiques. Sembla que hi ha un conveni entre la Conselleria d’Educació de les Illes Balears i les universitats públiques valencianes en aquest sentit. La Universitat d’Alacant organitza un curs titulat “Curs de Formació per a la Capacitació Docent en Valencià” que sí és admés per l’administració educativa de les Illes Balears. Ara mateix tenim en marxa una edició d’aquest curs.

Josep M. Baldaquí

Sobre la situació de la llengua catalana (2005/07) 11 Juny 11UTC 2009

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
1 comment so far

Ahir vam presentar als mitjans de comunicació l’Informe sobre la situació de la llengua catalana (2005-07) (pdf)

La conclusió (a mode de titulars per a periodista;) es pot resumir en 4 punts:

  • Creixement poblacional molt important arreu dels territoris de llengua catalana
    • Basat en la immigració
  • 9 milions saben parlar català
    • Però només la meitat l’han aprés a la llar. La restà incorpora el català al llarg de la seua vida (escola, carrer…)
  • Per tant, el català atrau nous parlants
  • Però trobem algunes àrees on la situació és de risc:
    • A part de les que ja coneixíem, com la Catalunya del Nord i l’Alguer, s’incorporen les notes d’anteció a les zones urbanes del País Valencià (sobretot l’Àrea metropolitana de València)

El preu de la recerca sociolingüística 10 Abril 10UTC 2009

Posted by xarxes in sociolingüística, tesi.
Tags: , ,
1 comment so far

Joan Melià, investigador balear de referència en sociolingüística, ha aparegut en portada de El Mundo illenc. Este honor li ha estat atorgat per dirigir una recerca sociolingüística al sistema públic de salut. En el fons, a El Mundo no li molesta la despesa. Simplement li molesta la recerca sociolingüística. Conec a Joan Melià i a tants altres professors que estan oberts a fer de la sociolingüística i de la Universitat alguna cosa més que un lloc de treball, de fitxar les hores de docència i mirar el compte corrent. Viuen amb passió aquesta especialitat. Dediquen hores i més hores a preparar classes, conferències, articles, doctorands, projectes de recerca… i tot per a una cosa amb  tan poc sentit com consolidar la recerca sociolingüística. Estic més que fart de veure a professors com ells que no  han cobrat ni una sola hora de totes les que hi han dedicat a dirigir projectes d’investigació. Per això li vull mostrar tot el meu ple suport al que ha contestat dels del Diari de Balears. Us ho enganxo!

De 6.400 euros, ni un

Joan Melià | 09/04/2009 | Vistes: 331

Havia decidit descansar una temporada de fer articles setmanals, però, mirau per on, dimarts vaig rebre un estímul de 6.400 euros per a continuar. Una publicació diària (la de sempre) treia en portada, i hi dedicava una pàgina interior, que Salut, per una auditoria sobre el català, havia pagat 6.400 euros a l’exdirector general de Política Lingüística (a dins quedava clar, amb llinatge i nom, que era jo). En principi, a qualsevol el podria sorprendre la dimensió que donaven a la notícia (si no fos que s’hi volia fer entendre que hi havia delicte), perquè, realment, no són gaire doblers per un estudi d’aquests i, d’altra banda, no sé què deu tenir d’estrany que encarreguin a un professor de la UIB un estudi sobre un tema de la seva especialitat; no som el primer ni seré el darrer. ¿No em deu invalidar de per vida per a fer feines pròpies de la meva especialitat haver estat director general ni que ho fos de l’àrea més relacionada amb aquesta especialitat? Crec que seria més noticiable i estrany, per exemple, que m’haguessin encarregat un estudi de carreteres o de recursos hidràulics.

Per això, a mi encara em va sorprendre més. A la UIB faig part, i el coordín, del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears , els membres del qual, per separat o en grups, feim activitats de recerca. D’IB-Salut ens demanaren si podíem fer un estudi sobre la situació lingüística a la Sanitat Pública de les Balears. Vàrem vehicular aquesta petició, com se sol fer sempre, a través de la Fundació Universitat-Empresa, que és d’on fan la gestió administrativa, i l’acceptació de l’encàrrec per part de la UIB la signen l’investigador responsable i la rectora. Del pressupost de la comanda (8.000 euros, en aquest cas), el 20% es destina a despeses generals de la FUEIB i la UIB, i la resta, que també es gestiona des de la FUEIB, s’usa per pagar les despeses de la recerca, que són els 6.400 que la notícia deia que jo havia cobrat. Aquestes despeses poden ser diverses: materials, desplaçaments, cost de becaris o col·laboradors que es contracten, honoraris dels investigadors, etc.

I resulta que per la meva feina d’aquest treball, a pesar del que diu la notícia i que hauria estat legítim fer-ho, no he cobrat ni un euro, la despesa s’ha fet pràcticament tota per pagar els col·laboradors que feren feina de camp. Segons la FUEIB, a dia d’avui, i des del 13 de març (el darrer dia que es va fer un pagament), el saldo pendent d’executar del projecte és de 320 euros; tot i que encara queden algunes despeses menors a liquidar. Potser qualcú no entengui per què hi ha gent que, de vegades, accepta fer feines sense cobrar. En aquest cas, entenc que la meva feina a la universitat, a part de docència, també implica activitat investigadora i per això podem fer feina amb aquestes condicions, que ens permeten tenir recursos per a recerca en el nostre àmbit.

Des d’aquestes columnes, en altres ocasions he fet referència a la facilitat i lleugeresa amb què hi ha persones i mitjans que manipulen la realitat, i, en aquesta ocasió, jo n’he estat l’objecte. Una amiga m’ha recordat que a Doubt (“La duda”, en la versió castellana) el protagonista, recorrent a una metàfora prou coneguda en ambients religiosos, diu que calumniar és com pujar al terrat, buidar les plomes d’un coixí i esperar que el vent les escampi; si llavors vols esmenar el mal, mai no arribes a arreplegar totes les plomes dispersades pel vent. Imaginau-vos què passa quan no hi ha ni aquesta voluntat; és perdre el temps demanar a qui les ha buidades que les arreplegui.

De 6.400 euros, ni un

Entrevista a COMRàdio 4 Octubre 04UTC 2007

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , ,
1 comment so far

Ahir vaig anar a fer una entrevista a la COMRàdio. Al programa Tal com som, portat per Jordi Sacristan. Era la meua primera entrevista per temes sociolingüístics de tots los territoris de llengua catalana. Un camp més difícil d’abastir que la sociolingüística de la Franja. Lo motiu de l’entrevista era el darrer article que m’han publicat, a la Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. És el número 128, del juliol de 2007. I està dedicat a “La llengua catalana: estat de la qüestió”. Els articles de la revista són:

  • La situació de la llengua catalana, per Jordi Porta.
  • L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat, per Natxo Sorolla.
  • Una escola per viure, una llengua per a la vida, per Joaquim Arenas.
  • Un estatus jurídic igualitari per a la llengua catalana, per Isidor Marí.
  • Reflexions a l’entorn de l’ús del català a l’IES Joan Oró de Martorell, per Josep Camps, Sònia Linàs, Carme Martínez i Gemma Marín.

A l’entrevista sobretot mos vam centrar en lo contingut de l’article i les seues principals línies. Sobretot, que als anys 80 hi va haver el punt d’inflexió al País Valencià i a les Balears per la represa de la transmissió de la llengua, que estava obtenint a principis de la dècada saldos negatius. Això fa que la transmissió intergeneracional, als tres territoris més grans, quedare assegurada. Este fet és la base per a qualsevol procés de normalització lingüística. Fora d’aquí, hi ha grans diferències entre l’important ús del català fora de la llar a Catalunya, i la foragitació de la llengua al País Valencià. Una situació que mostra la fragilitat en que es mou la pervivència del català. També vam tractar l’impacte de la immigració, que és un dels camps de més difícil aprofundiment encara avui dia, i el procés d’universalització del coneixement de la llengua. Este darrer és un bon argument per a utilitzar la llengua amb qualsevol interlocutor. Quan li parlem en català mos entén amb tota seguretat, i quasi segur que el sap parlar. Si voleu escoltar l’entrevista, la teniu aquí.

%d bloggers like this: