jump to navigation

La fortalesa dels llaços dèbils 19 febrer 19UTC 2018

Posted by xarxes in sociologia, xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

(Viles i gents, publicat a La Comarca 15/2/2018)

Natxo Sorolla

Sparse, scale-free networkCada nou usuari de Facebook ha tingut un maldecap quan ha de decidir si aquell conegut, en qui fa anys va estudiar, és «amic» o no. Perquè la plataforma denomine «amics» al que simplement poden ser «contactes» o «coneguts», però també «família» o «parella» I tots apareixen mesclats alegrement en això de l’«amistat». Tampoc és fàcil definir l’amistat. Habitualment s’associe en la confiança, en un lligam social especial, normalment entre persones similars a natres, que mos serveixen de referents, de consultors, de cònsol en los mals moments… I sobrepassada la barrera de l’amistat, hi ha els «companys», los «contactes», los «coneguts», los «saludats»…

Granovetter és un sociòleg que es va centrar en estes altres relacions dèbils. Se va proposar explicar «la fortalesa dels llaços dèbils». I va explicar la contradicció aparent entre «fortalesa» i «llaç dèbil» en lo fet que la majoria de gent trobave les seues faenes gràcies als llaços dèbils, que són aquelles persones que coneixem, però en qui no tenim un contacte fort i permanent. Per tant, allà a on hi ha atur crònic, és molt difícil que les amistats més fortes mos conseguixquen treball, perquè tenen tan poques oportunitats laborals com natres. Per això, és important mantindre sempre contactes dèbils en espais molt diversos.

A esta col·lecció de persones que coneixem se la denomine «capital social». I és tan important com lo capital econòmic o el capital intel·lectual. Són eixa grangera, eixe camioner, eixa estudiant de dret, o eixe dissenyador gràfic, que coneixem, i que mos facilitaran navegar per les complicades aigües de la vida. Perquè mos oferiran una recomanació sobre una qüestió legal, los podrem demanar una reparació mecànica senzilla, mos sorprendran en lo millor tall de carn que ham tastat en anys, o mos avisaran de l’oferta laboral de la nostra vida. La fortalesa dels llaços dèbils. Són relacions esporàdiques que realment articulen i enganxen la societat, i són la via per la que es difonen les innovacions, les llengües estàndard, les idees polítiques, los canvis socials… Però d’això ja en parlarem a la pròxima columna.

Anuncis

Cuñaos, amistat i xarxes fluvials 28 Agost 28UTC 2017

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

La FAO té publicades unes representacions gràfiques sobre els fluxos dels rius d’un país a un altre, enllaçant països segons on té origen l’aigua i a quin país va. Lo tema té una rellevància social i geoestratègica vital. De fet, i parlant de casa nostra, la transformació de les xarxes fluvials per moments va arribar a trencar la històrica rivalitat entre els dos països germans, Aragó i Catalunya, per a incorporar el tercer germà com a enemic comú, lo País Valencià. Però una vegada el transvasament de l’Ebre es va aparcar, les rivalitats tradicionals van tornar al seu curs habitual.

Estes xarxes fluvials poden tindre unes característiques concretes, que desconec. Des de la sociologia estem acostumats a treballar en xarxes socials, que solen tindre unes altres característiques concretes. Per exemple, l’amistat sol ser recíproca, perquè solem considerar amics a aquells que mos consideren amics, i transitiva, perquè solem establir amistat en amics dels nostres amics. Esta transitivitat de les tríades  explique per què l’amistat se conglomere en grupets. I com estos grupets són emocionalment equilibrats, perquè solem suportar, i solem ser afins, als amics dels nostres amics. I si tenim un amic que té molts altres amics als que no suportem, la tendència a la transitivitat mos portarà a distanciar-mos-hi. Això ho ha estudiat la teoria de l’equilibri (Heider).

Però no tota relació social complix estes tendències. De fet, les relacions en la família política solen estar plenes de llegendes oposades a la transitivitat. Per exemple, la figura social del que actualment coneixem com a cuñao destaque eixa no transitivitat: la idea (no sempre certa, evidentment) que no se suporte al germà (curiosament, una figura masculina), que sempre té opinió per a tot, i de tot sap. Eixa visió figurada de no transitivitat ja la tenie la figura tradicional de la sogra, a qui per més mare que sigue de la parella, i per més que s’estimon, socialment se considere que existirà mala relació en la parella de la filla/fill.

Habitualment, quan mos enfrontem a l’estudi d’un nou tipus de relació, lo primer pas és entendre com funcionen eixe tipus de relacions. Per exemple, altres companys que estudien les relacions d’enemistat i assetjament, lo primer que han de plantejar és veure com funcionen estes relacions en díades i tríades, perquè la reciprocitat no sol existir-hi, i cal estudiar si els enemics dels nostres enemics són los nostres amics… o no. L’estada de recerca que faig a Groningen consisteix en això, en entendre quines configuracions es produeixen en les relacions sociolingüístiques, enteses en termes de xarxes múltiples. I el més complicat: interpretar els resultats.

Via Lista Redes.

Viles i gents: Amics, política i ideologies 21 Desembre 21UTC 2009

Posted by xarxes in personal.
Tags: , , ,
1 comment so far

Lo Viles i gents que em van publicar el 11/12/09

Debatre este tema me porte alguns mals de cap. Perquè hi ha qui no ho entén. Sóc un ferm defensor que les ideologies i l’amistat no van agarrades de la mà. I em coste trobar gent que penso el mateix. Tot va eixir a partir de conviure en dues comunitats que compartixen territori, però fa segles que no deixen de matar-se els uns als altres (literalment), per raons ideològiques, nacionals, religioses, socials i tantes altres com pugueu pensar. Alguns deien que les parelles mixtes, d’un membre d’una comunitat i l’altre, de l’altra, no eren possibles, o tenien poc futur. Havien de triar l’escola del fill, la llengua, les creences i els principis a transmetre… i això pareix que erigix un mur infranquejable entre dues comunitats, i per tant, entre dues persones. No negaré que ho fa més difícil. Però és maximalista.

Fa anys, normalment a les penyes dels pobles, experimentaves això de les dues comunitats. Aquí t’acovidaven perquè “home, clar, eres de tal poble”. I a un altre te dien que “als del teu poble, ni aigua”. Però això mai m’ha privat per a tindre grans amics a tot arreu.

Passe el mateix en les ideologies. Res evite que el millor amic d’un “rojoseparatista” sigue un “camisablava”. Tot són caricaturitzacions. Però l’amistat corre per una carretera a on lo respecte fa d’asfalt i la política hi té molt poquet recorregut. Valorem les nostres amistats per la seua simpatia, per les complicitats, pel lligam en la nostra forma de fer broma, per aquella vegada que no els va importar ajudar-mos, per les mostres d’amistat… i en això totes les ideologies van igual de faltades.
Compartir ideologia, ateïsme, religiositat o afinitat política és allò menys important. Les personalitats no s’han de copiar, s’han de combinar. L’únic que cal és que un comprengue els defectes de l’altre.

Amics, política i ideologies –  Viles i Gents

%d bloggers like this: