jump to navigation

N. Sorolla: El plurilingüismo en Aragón. Del “derecho a producirse verbalmente en sus dialectos” al “LAPAO” (sessió inaugural del curs al Màster en Llengües Aplicadas – UdL) 24 Novembre 24UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
1 comment so far
Proposta conservadora d'Estatut (1936)

Proposta conservadora d’Estatut (1936)

Este dijous m’han demanat de fer la sessió inaugural del curs al Master en Llengües Aplicadas de la Universitat de Lleida. L’acte és obert al públic. Hi revisarem diferents qüestions sociolingüístiques d’Aragó, intentant entendre el present del català i l’aragonès partint de la revisió històrica del context, tal com el dret lingüístic a l’Aragó dels anys 30, l’impacte del procés de modernització o l’aparició del LAPAO en l’actualitat. Us enganxo l’anunci del Màster:

 

 

26 noviembre: Conferencia a cargo de NATXO SOROLLA (CUSC-UB, URV, Xarxa CRUSCAT-IEC), con el título: “El plurilingüismo en Aragón. Del “derecho a producirse verbalmente en sus dialectos” al “LAPAO””. El acto es público y tendrá lugar a las 11 en la Sala de Juntas del 2º piso de Rectorat. Se retransmitirá por videoconferencia para aquellos que no puedan asistir. Envía un correo a coordmla(arrova)lletres.udl.cat para poder invitarte a la videoconferencia.

La consellera del LAPAO parla català a la Franja 18 Mai 18UTC 2015

Posted by xarxes in Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , ,
2 comments

La consellera Dolores Serrat (PP) va ser qui va gestionar la segona Llei de llengües (2013) i qui ha perseguit la denominació del català a qualsevol legislació aragonesa, i qui va crear la figura de la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma. La consellera és de Ripoll. I la consellera va participar a mítings del Baix Matarranya el capdesetmana. I segons han confirmat públicament los candidats locals, la consellera utilitzava el català de Ripoll per a interactuar amb ells. Tot i que s’enteston a dir que a la Franja no es parla català, i que no hi ha res més diferent del català que el nostre parlar autòcton, etc. al final l’identifiquen en allò que la romanística internacional ho ha fet sempre. Novament, trobem un cas de postureo LAPAO, com els ja famosos de María Herrero (PAR) que als mítings entén lo parlar del Matarranya perquè va estudiar a Lleida [sic], o José María Fuster (PAR) que pot ser candidat cunero a Vall-de-roures perquè entén català [sic].

Per sort, al territori les coses són més normals. Com per exemple l’ús normal del català que fa el PAR del Matarranya per a la campanya electoral.

Article referenciat a Núvol, i republicat a Núvol i Vilaweb

En eleccions, lo PAR entén català i s’oblide del LAPAO 25 Abril 25UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , ,
2 comments

Lo LAPAO va ser aprovat pels vots de PP i PAR, però qui va reforçar la línia secessionista possiblement va ser el PAR. Tenie i té bons llaços en l’extremisme de la FACAO i busque diferenciar-se del PP en un discurs regional-involucionista. A finals dels anys 90 s’hi va diferenciar defensant lo català i l’aragonès. Lo canvi de discurs és curiós, però encara ho és més veure com a pesar de la seua obcecació anticalanista actual, quan aterren al Matarranya despleguen discursos filocatalanista. Ja vaig explicar el cas de María Herrero, que a pesar de defensar públicament que al Matarranya no es parle català, en les campanyes fa ganyotes dient que mos entén perquè va estudiar a Lleida (!). Viles i gents: Postureo LAPAO, riau riau! Ara és el torn del  senador i cap de llista del PAR a Alcanyís el 2011, José María Fuster, qui es presenta de paracaigudista en segona posició a la candidatura de Vall-de-roures. Us enganxo la literalitat de la notícia a La Comarca:

El alcañizano explica que se presenta para reforzar la lista de la capital del Matarraña, que este año se ha renovado con un nuevo alcaldable, Dan Ferrer. Su anterior candidato, Alberto Riba, ahora es tercero. Afirma que conoce perfectamente las necesidades de Valderrobres porque hace dos décadas trabajó en la zona, a la que ha seguido muy unido por su partido. Además, destaca que tampoco tendrá problemas lingüísticos porque «entiendo el catalán».

Què representa si “entens català” quan fa 2 anys lo teu partit ha aprovat una Llei amb l’objectiu de negar que a la Franja es parle català? En lo seu imaginari, és tant coherent com dir “no tindré problemes lingüístics al Matarranya perquè entenc lo swahili”. Per sort, en lo panorama de polítiques lingüístiques favorables al català i l’aragonès se sumen, a les ja habituals, la de Podemos.

Redefinició lingüística del Govern d’Aragó: llengua aragonesa + LAPAO (- català) 26 Març 26UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , ,
3 comments

El Govern d’Aragó, a 2 mesos de les eleccions, ha exposat a informació pública els futurs Currículums d’ESO i Batxillerat. Del seu contingut se’n pot extraure com configura el Govern les llengües històriques que hi ha Aragó. No hi ha la llengua catalana i la llengua aragonesa, tal com el món acadèmic ha definit històricament. El que hi ha és la llengua aragonesa i el LAPAO. I a més, a Aragó es permet l’ensenyament de català, que és una llengua estrangera (aliena a Aragó, clar). 

La proposta actual només té consistència si s’accepten posicions explícitament anticatalanistes. Si no, és impossible entendre-ho:

  • Distingeix dues llengües aragoneses pròpies. No considera que el que es parla a la la Franja i el que es parla a l’Alt Aragó siguen la mateixa llengua (com algun secessionista defensa).
  • Estableix que el LAPAPYP és la llengua aragonesa, i que a més viu en una situació de diglòssia. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma de la segona Llei de llengües (2013) es diu llengua aragonesa, reconeguda internacionalment. No hi ha cap altra interpretació possible. Quan la Llei parla del LAPAPYP, es refereix a la llengua aragonesa.
  • Per contra, el LAPAO en cap cas pot identificar-se amb la llengua catalana. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma que defineix la segona Llei de llengües no té cap equivalent onomàstic dels acceptats internacionalment. I a més, el LAPAO no té oferta educativa (a diferència del que alguns havien fet) perquè el seu currículum es determinarà en “posteriores desarrollos normativos”
  • Es manté la docència en llengua catalana, però això no té cap tipus de relació amb el LAPAO. Es continua amb el desenvolupament del conveni entre el Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya, que s’ha signat repetidament amb aquest objecte.
  • La normativa que ha de regir la llengua aragonesa és la de la Academia Aragonesa de la Lengua, institució que la Llei de llengües estableix que es crearà, però que actualment ha incomplert tots els terminis i no existeix.

A continuació us enganxo els paràgrafs més significatius de la Resolución Información Pública Currículos Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato – 27/3/2015:

El presente currículo determina los objetivos, contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables de las modalidades lingüísticas comprendidas en la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica, una de las dos lenguas propias que recoge la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, en adelante, “Lengua Aragonesa”.

La situación de la Lengua Aragonesa, en marcada situación de diglosia en los territorios de la Comunidad Autónoma donde es lengua propia e histórica, requiere una actuación decidida por parte de las instituciones educativas encaminada a su preservación y fomento, en tanto que integrante del patrimonio cultural de Aragón

Disposición adicional séptima. Lengua aragonesa propia del área oriental.
Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.

Disposición adicional octava. Lengua catalana.
1. Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de lengua catalana, los centros autorizados en la Comunidad Autónoma de Aragón podrán ampliar su horario lectivo.
2. Esta materia, con la consideración de materia de libre configuración autonómica, impartirá el currículo establecido, en virtud del protocolo de coordinación entre la Administración de la Generalidad de Cataluña y la Comunidad Autónoma de Aragón para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.

Artículo 22. Enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
1. Los centros autorizados podrán impartir enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón acogiéndose a la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, que, en su capítulo V, Enseñanza de las lenguas propias, reconoce el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias.
2. Asimismo, aquellos centros que impartan enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón podrán desarrollar proyectos lingüísticos que faciliten el aprendizaje funcional de las mismas mediante su uso como lengua vehicular para la enseñanza de otras materias. Dichos proyectos han de ser aprobados, de acuerdo con lo establecido en los artículos 127 y 132 de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, en la redacción dada en la Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa, y deberán ser informados por el Servicio Provincial del Departamento competente en materia educativa con carácter previo a su autorización.
3. El artículo 5 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, establece dos zonas: zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas y zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas. El currículo desarrollado en el Anexo II de la presente Orden hace referencia, exclusivamente, a la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica.
4. En la enseñanza de la lengua aragonesa de la zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas, indicada en el punto anterior, se utilizará una sola norma ortográfica, que será establecida por la Academia Aragonesa de la Lengua.

Clarió, l’empenta jove des de la Franja contra el LAPAO 5 gener 05UTC 2015

Posted by xarxes in xarxes.
1 comment so far
Text de suport a la candidatura de Clarió als Premis Martí Gasull

Clarió, l’empenta jove des de la Franja contra el LAPAO

La Plataforma per la Llengua ha tornat a convocar enguany la segona edició del Premi Martí Gasull. Des de Núvol presentem de nou els candidats que hi opten: en aquest cas, l’Associació de Pares Clarió, que lluita cada dia a favor del reconeixement del català a la Franja.

Junta de l'Associació | Foto: Associació de Pares Clarió

Demano el vot per Clarió, l’associació de pares del Matarranya per l’escola en català. Perquè és un dels puntals més recents de l’activisme per la llengua nascuts a la Franja, que ha situat la seua veu més alt que mai i ha reforçat tota l’activitat que es fa des de la Franja. Des d’un país que mai ha garantit l’alfabetització en català de la seua població, on hi ha qui ha estat capaç d’engendrar el LAPAO, i on es comencen a ataüllar els primers símptomes sòlids de substitució lingüística, Clarió ha nascut per a quedar-se. Ha treballant colze a colze amb tots els actors que participen al món educatiu, i el seu treball ha estat present dia a dia més enllà de les paraules. Ha fet arribar guies de benvinguda al professorat nouvingut al Matarranya, ha estat actor principal en la lluita per mantenir l’assignatura optativa de català a l’IES Matarranya, contra les propostes de l’administració aragonesa, i ha organitzat diverses jornades de pares i professorat sobre les llengües en els models educatius, per a fer una passa més enllà. És per tot això que Clarió es mereix el nostre reconeixement.

Foto de Robert Bonet

Dos trampes de l’alternativa al LAPAO 16 Setembre 16UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
6 comments

Novetats:

En l’inici de curs ha arribat una carta a pares de la Franja informant que es modifica la històrica assignatura de català i la seua alternativa. L’assignatura de català passa a denominar-se Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, popularitzada amb les sigles de LAPAO. I com a optativa, la seua alternativa serà Trabajo de competencia lingüística. A l’alternativa, a part de mancar-li l’article determinat, pareix que siga repàs de llengua (només) castellana, que és l’únic nom de llengua digne d’obviar-se quan es parla de competència lingüística. Així, aprendre català, encara que siga amb la nova denominació, serà a costa de no tenir classes de repàs de l’única llengua vehicular de l’escola. I per tant, de l’única llengua útil per a desenvolupar-se a l’escola i a la vida. Oferir com a alternatives al LAPAO lo repàs de castellà té trampes importants.

LAPAO alternativa 2La Llei de llengües (2013) diu a l’article 12:

Se reconoce el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario. El Gobierno de Aragón, a través del departamento competente en materia de educación, garantizará este derecho mediante una oferta adecuada en los centros educativos.

No sorprendrem a ningú si descobrim que a la Franja es pot viure en normalitat lo monolingüisme. Però només lo monolingüisme de desconèixer el català. Del desconeixement del castellà no se’n parle, perquè els últims reductes de monolingües catalanoparlants van desaparèixer fa anys. Eixa societat que es desenvolupava només en català va anar morint, al ritme que moria la societat autosuficient. Ham vist morir els últims monolingües catalanoparlants, ocupant les capes socials més baixes. La modernització va ser tutelada per l’Estat-nació , i per tant, només va tindre privilegis per a la llengua de l’Estat, expulsant la llengua local de qualsevol idea de modernitat. Ben al contrari, en l’actualitat trobem multitud d’exemples de població de la Franja que pot desenvolupar la seua activitat quotidiana, en tots los nivells, sense ser bilingüe, sabent només castellà. I no sofreix cap tipus de privació ni discriminació. Ben al contrari, desconèixer la llengua majoritària de la població local no només és possible per a portar una vida normal, si no que també permet ocupar les capes més altes a nivell local. La llengua catalana no no va lligada a l’ascens social. Però sí que hi va la llengua castellana. Perquè  es pot ocupar les posicions més altes desenvolupant-se en un pulcre monolingüisme castellà. I aquí resideix la primera trampa de l’alternativa LAPAO/Repàs. Les normes socials que han anat lligades al desenvolupament de l’Estat-nació i al procés de modernització han apartat la llengua del poble a la solidaritat local. És ben sabut que un catalanoparlant convergeix sistemàticament a un castellanoparlant. I és per això que el coneixement del català/LAPAO no aporta cap valor social als crios: la pretesa alternativa és una trampa. La privació d’ascens social lligat a la llengua local és la que han promogut contínuament les administracions aragoneses i estatals.  Ni han potenciat ni han exigit lo bilingüisme als seus funcionaris, encara que això apropara el servei als ciutadans. Saber català a la Franja no done cap mèrit per a ser mestre, doctor o funcionari de Correus. Mentre que redactar correctament en castellà obre tot un món de possibilitats de futur. Com les obre aprendre anglès. Trampa. L’administració ha creat lo sistema per a que una de les alternatives tingue valor i l’altra no.

La segona trampa de l’alternativa resideix en lo canvi de personalitat de la pròpia llengua. Sempre es deia que molts pares triaven català perquè, si bé a la Franja no el necessitaven laboralment, si algun dia anaven a estudiar a Catalunya el necessitarien.  Esta utilitat de l’assignatura és major al Baix Cinca o a la Llitera (històricament vinculats a Lleida) que no al Matarranya (més vinculat les 3 últimes dècades a Alcanyís). Però en tot cas, si abans podia ser útil aprendre a escriure correctament la pròpia llengua per a estudiar i treballar a Catalunya, quina utilitat té estudiar una nova Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, que a tot estirar té 50.000 parlants, que no té ortografia, que no té literatura, que no té mitjans de comunicació, que no té cap valor en el mercat laboral, i que per no tindre, no té ni nom?

Així és com l’administració aragonesa compleix el text del seu propi Estatut:

1. Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento.

2. Una ley de Cortes de Aragón establecerá las zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón, regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización de los hablantes de esos territorios, promoverá la protección, recuperación, enseñanza, promoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón, y favorecerá, en las zonas de utilización predominante, el uso de las lenguas propias en las relaciones de los ciudadanos con las Administraciones Públicas aragonesas.

3. Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.»

PS: Lo text que ha arribat als pares atribueix erròniament la modificació del català pel LAPAO a la LOMCE. En este cas, per més que estranye a la comunitat educativa, Wert no té res a veure en lo LAPAO.  En tot cas, lo document denomina erròniament lo LAPAO, perquè enlloc es diu Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, si no que la Llei de llengües (2013) només la denomina una vegada, i és com Lengua aragonesa propia del área oriental (de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas).

S’amplia l’ensenyament en LAPAPYP i s’obvia el de LAPAO 23 Juny 23UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
1 comment so far

El Govern d’Aragó ha aprovat el currículum d’educació primària, amb una important relació amb el tema lingüístic. En el seu article 19 es formalitza l’ampliació de l’ensenyament de l’aragonès. Evidentment, no li diuen “aragonès”, o “llengua aragonesa”. Només se la reconeix de manera eufemística com “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”.  I no tant perquè la consellera es nego a reconèixer l’aragonès, si no perquè després ve  la Franja, on cal negar que es parla català. Cal que aparega ben clara la filiació aragonesa i la seua dispersió en multitud de “modalitats”, però en tot cas, res de relacionar-la amb els endimoniats: “zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”. 21 paraules per a evitar dir-li català. Ens crea perplexitat que el Govern d’Aragó encara no entenga perquè han tingut més èxit les sigles (LAPAO i LAPAPYP) que no pas el nou “nom” amb que tracten l’aragonès i el català.

El currículum desplega l’ensenyament de l’aragonès. Com bé sabeu, el món de l’aragonès viu dividit en diferents corrents ortogràfics, que malauradament reprodueixen i enquisten batalles internes.  El currículum ha privilegiat deliberadament un dels sectors, que és aquell que està més allunyat de CHA (en podeu corroborar la intenció  a esta intervenció del PP en Corts). És previsible que això done força al sector menys institucionalizats de l’aragonès, i per tant, incremente l’escletxa dels odis. Amb tot, l’aragonès haurà de ser prou intel·ligent per a aprofitar l’increment de classes en LAPAPYP i consolidar l’ensenyament de l’aragonès de cara al futur, evitant d’incrementar la divisió interna.

Tot i l’avenç brindat a l’aragonès, en l’annex s’explicita que per al LAPAO no s’ha desplegat currículum:

Disposición adicional sexta. Lengua aragonesa propia del área oriental.

Con el objeto de garantizar el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.

Amb tot, ja són multitud de pistes les que confirmen que qui tira de la corda secessionista és el PAR, i no tant el PP, a qui la cosa la hi porta ben fluixa. En l’interior del Departament es parla de les coses per al “català” quan es refereixen al LAPAO, i és només amb presència de càrrecs polítics del PAR que eviten la paraula maldita. Si això no és prou clar, fixeu-vos com María Herrero (PAR) remarca a Dolores Serrat (PP) a les Corts que s’ha referit a al LAPAPYP com aragonès, “sin la coletilla”, la qual cosa podria portar a pensar que l’altra llengua és el no-aragonès, que en mentalitat del PAR, no hi ha res més no-aragonès que el català. I això sí que no pot ser. En la (presumpta)  defensa d’allò aragonès  poden arribar a enrevessar la identitat aragonesa per tal que ningú dubte, que, si d’alguna manera es defineix l’aragonesitat, és perquè està contraposada a la catalanitat. Si per a defensar l’anticatalanisme han de renunciar a allò aragonès, no dubteu que ho faran. Los hereus de la Corona d’Aragó tenen estes coses.

En tot cas, noteu que la Llei i la Consellera i fins i tot el PAR tracta sobre “dues llengües”. És possible que el PP haja aturat la pretensió del PAR de tractar l’aragonès i el català com una única llengua (María Herrero ho fa en part de la seua intervenció). En tot este caos que ha muntat el Govern, cabria la possibilitat de pensar que ha estat el PP qui ha ficat ordre? En tot cas, sabem que ni el propi PAR creu tot el que han muntat. Ni la pròpia Maria Herrero hi creu (Postureo LAPAO, riau riau!). Però si alguna cosa caracteritza María Herrero és el seu control de la dialèctica, i la seua capacitat per a adaptar-se al context. Pot defensar allò que no creu, com que el LAPAO és diferent del català.

Com a conclusió, s’ha de remarcar que en el debat de l’aniversari de la II Llei de llengües l’única parlant d’una llengua pròpia d’Aragó era la Consellera Serrat. I per a augmentar la paradoxa, és nascuda a Catalunya, la terra del dimoni. Si Buñuel reviscolare, no farie guions tan bons… Quin País!

(més…)

Sobre la declaració del Parlament de Catalunya i el LAPAO 31 gener 31UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
3 comments

Ahir la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya va aprovar amb el vot de CiU, PSC, ERC, ICV i CUP una proposta de resolució en què, segons la premsa, defensa la unitat de la llengua i rebutja la Llei de llengües d’Aragó (2013), que va fer famós arreu al Govern d’Aragó pel LAPAO. Com a dada interessant, i sobre el suposat pancatalanisme que regna més enllà del Cinca, amb unes ànsies extremes per invadir la Franja i que té atemorides a totes les criatures d’Aragó, la proposta insta el Govern d’Aragó per a que considero el català com a “patrimoni aragonès i comú” als altres territoris de llengua catalana. Atenció a la dada per a futurs comunicats que ja estan eixint des d’Aragó. Los catalans són tan pancatalanistes que demanen al Govern d’Aragó que considero que el català és llengua pròpia d’Aragó </ironic>. De fet, recordeu les paraules de Ramon Sistac fa pocs dies: ”el català és una de les llengües fundacionals d’Aragó. Abans de néixer Aragó ja s’hi parlava català per l’Aragó”.

Com és evident, la premsa aragonesa ha reaccionat a la declaració: l’Heraldo de Aragón ha fet una editorial intitulada “Una nueva injerencia“, on fa un remember d'”ingerències” dels dimonis catalans a Aragó. Ingerències que, cal dir, mai han tingut resultat sobre les polítiques aragoneses (com és evident), i que per tant, no deixen de ser pensaments i idees (la major part d’elles fictícies, tal com demostra el suposat pancatalanisme universal mencionat més amunt). Cal contextualitzar esta editorial en lo fet que el dia 9 de maig de 2013 l’Heraldo no va fer menció en cap editorial que la Llei de llengües va esborrar el català i l’aragonès d’Aragó. És a dir, el que pensen o deixen de pensar els catalans mereix tota una editorial de l’Heraldo d’Aragón, i el que fa  o deixa de fer el Govern d’Aragó, a pesar que provoque un riure generalitzat, no es mereix ni una línia editorial. La reacció aragonesa deu pensar que si els catalans no existiren, se’ls haurie d’inventar.

A tot això, cal tenir molt present la qüestió del dia situada en dos condicionants:

  1. PP i PAR esborren català i aragonès de la Llei de llengües, a pesar que l’any 1999 estaven a favor del català (Llei de Patrimoni Cultural, encara vigent)
  2. Multitud d’actors s’han posicionat contra l’aberració filològica del Govern d’Aragó: des de la Universitat de Saragossa fins el ministre Wert (PP). És limitat aïllar la polèmica a només fixar-se què en pensa el Parlament català.

En definitiva, totes estes polèmiques són només una teatralització. És un conflicte que al Govern d’Aragó li encanta, i si el pot teatralitzar ara, millor que millor. Aprofita per refer-se del moment de soledat que va viure el mes de maig. Però si realment es volen fer passes favorables al català de la Franja, més val abandonar l’espai teatral i centrar-se en les polítiques que realment tenen efecte, com el conveni de reciprocitat entre AragónTV i TV3, o proves de nivell C a Fraga fetes pel CPNL. Això és el que Aragó i Catalunya continuen acordant, a pesar de la teatralització.

Menys de 60 manifestants pel LAPAO, a 2 per entitat 19 Novembre 19UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , ,
1 comment so far

Fa pocs dies (16/11/2013) ha tingut lloc una manifestació a Fraga, a favor del LAPAO. És una manifestació convocada pel mateix partit en el Gover, el PAR, mitjançant el Rolde Choben-Jóvenes del PAR. Segons declaren els promotors , s’han sumat un total de 32 entitats. Els mitjans de comunicació, especialment l’Herado d’Aragó, han publicat, sense filtres, els recomptes dels convocants i han oficialitzat la fal·làcia de 300 manifestants. Tot i això, no ha mostrat cap fotografia de la mobilització per a poder comprovar la xifra. Si accedim a les fotografies difoses pels promotors, podem veure que es caracteritzen per la mala qualitat de les fotografies de la FACAO, a la que se suma la mala qualitat del seu coneixement filològic. A la primera foto, on es veu al públic de front, es poden contabilizar fins a 36 persones.

Cara

Si ens fixem en una altra fotografia feta des del darrere, comptem amb l’aventatge la majoria de caps tenen contrastos de color per alopecia. A pesar d’estar convocats per una organització juvenil! En ella s’arriba a diferenciar 52 persones.

Culo

Però en una altra fotografia que amb tota possibilitat podem veure reunits a tots els participants, i és menjant . Perquè en les manifestacions dels partits de Govern no és difícil reunir alguns centenars més amb entrepans. I efectivament, es comptabilitzen 58 manifestants gastronòmics. Dels 300 als 58 manifestants hi ha una quintuplicació de la realiat.
Comida

El total de 58 manifestants no arriba a sumar com per a tenir dos manifestants per entitat convocant (58 manifestants de 32 entitats). El lector serà prou intel · ligent per valorar com de fàcil tenen algunes manifestacions per col·locar-li a la prema xifres unflades. Tant l’Heraldo, com El Periódico de Aragón  (encara que aquest ha rectificat). Aquesta tergiversació de la realitat per part del secessionisme aragonès ja és habitual, i es coneix com “no sabemos matemáticas” (aquí o aquí). La diferència és que en aquella ocasió els 44 participants d’una xarrada es van multiplicar falçment per 3, i en aquesta ocasió els 58 s’han multiplicat per 5 i se’ls ha dit manifestació. No seria la primera vegada que una manifetació convocada passa a ser a la nota de premsa una taula informativa, perquè no hi ha anat ni el Tano.
També és important remarcar que la manifestació era convocada pel partit de Govern, però és que només un terç de les entitats (suposadament adherides) era de la Franja, i entre la resta hi havia entitats d’arreu, entre elles catalanes i balears, i grups violents valencians (GAV) que recorden els lligams del secessionisme aragonès amb l’ultradreta de Democracia Nacional. El que habitualment es coneix com invasió del territori i al que s’oposen els convocants

(més…)

Entrevista a La Directa: “La LAPAO s’inventa per avalar l’estratègia segregacionista del PP” 8 Octubre 08UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Vam tenir una conversa amb periodistes de La Directa que va donar lloc a l’entrevista que eixia al número 326. Entrevista en pdf:

Directa 1 Directa 2

%d bloggers like this: