jump to navigation

Lo chapurriau dels iaios dels nostres iaios 25 Novembre 25+01:00 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
5 comments

Viles i gents publicat a La Comarca del 22 de novembre de 2013

Lo chapurriau dels iaios dels nostres iaios

N. Sorolla

L’últim monument que s’ha alçat a la “dignitat” del Matarranya és una pintada que diu “Yo parlo chapurriau”. L’afirmació demostre moltes coses. Però en sobreïx una: que abans de l’atac de nervis no s’han mirat lo diccionari de la Real Academia Española: “Chupurrear: hablar con dificultad un idioma, pronunciándolo mal y usando en él vocablos y giros exóticos”. Dir-li xapurriau és una innovació del segle XX que algú que no mos estimave massa va patrocinar. I es podrie contrargumentar, en la línia del marketing més contemporani: “Yo no soy tonto”.

“Sempre li ham dit chapurriau”. És una mitologia reiterada i desgastada, però pete les bases de la història. Serie certa si no fore perquè no hi ha rastre de “xapurriau” als segles XIX, XVIII, XVII, XVI, XV, XIV… La memòria oral és molt curta en lo temps. Pels iaios només coneixem part del segle XX. I un segle quede una mica isolat a la llarga història del Matarranya.
Per posar un exemple de com li dien a la llengua los iaios−dels−iaios−dels−iaios−…−dels−nostres−iaios: “que Peñarroya confronta con los Reynos de Cataluña y Valencia, y al tiempo de la unión se hablava en lengua catalana cerrada”. Una afirmació de l’any 1608, en un judici pels drets de Pena-roja de cobrar impostos a Fórnols. I és que al Matarranya, en realitat, “sempre li ham dit català”.
“Llibre dels establiments, estatuts e ordinacions del lloc de la torre del comte, fets e ordenats per los jurats e consell del dit lloc ab expres consentiment de la senyoria”. Així es va fundar La Torre del Comte l’any 1503. I és que recorrent als iaios−dels−iaios−dels−iaios−…−dels−nostres−iaios, no només sabem que li dien català, sinó que tenien la dignitat d’usar-lo com a llengua oficial. I és que “lo català ha sigut llengua d’ús oficial al Matarranya”.
Hi ha contraris a dignificar el Matarranya. S’oposen a dignificar els pobles, la llengua, lo paissatge, la gent, la història… i ho amaguen en xapurrianismes, urbanitismes, desarrollismes o elitismes. Però hi ha institucions que, de forma calmada, però valenta, no renuncien al que signifique recuperar la història del Matarranya. Estes setmanes unes lletres ben grosses i ben verdes los han confirmat que van pel bon camí.

“I love Chapurriau”. Riau, riau! 10 Mai 10+01:00 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

L’anticatalanisme del PP i el PAR arriba fins el punt que una senadora del PAR vesteix una samarreta que diu “I love Chapurriau”. Xapurrejar és parlar mal alguna cosa i és una denominació sorgida al segle XX entre els qui consideren que parlen bé. Però hi ha qui pot pensar que és elegant portar una samarreta que digue “I love garrestortes”. L’artista és Rosa Santos, candidata del PAR a l’alcaldia de Saragossa que va aconseguir perdre els dos candidats que tenia el partit, i que ara s’ha col·locat com a senadora del Grup Popular.

 

“El chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano” 5 Agost 05+01:00 2011

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
9 comments

La frase és del nou Director General de Cultura d’Aragó, Humberto Vadillo (PP):

Y el otro idioma que se habla en Aragón es el chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano, a los que según algunos filólogos antecede»

És una personatge dedicat a col·laborar en Libertad Digital i Intereconomia. N’ha dit de grosses per totes bandes i pocs amics farà a Cultura, fins i tot a Aragó. La càrrega contra el multilingüisme sobretot l’ha dedicat a l’aragonès, declarant que la llengua no existix. Crec que és millor que el seguiu als diferents articles que repassen lo seu historial:

Imatge de Fonseca

“Chapurriau parlat, no escrit” 7 Mai 07+01:00 2010

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística, sociologia.
6 comments

Continuant la línia del que dèiem ahir, fa uns dies Carles Terès recuperava al seu bloc un document que un exalcalde del PP matarranyenc que li va enviar fa 15 anys per tal de crear l’Associació “Baish Aragonés”. Actualment esta associació apareix als fitxers de membres de la FACAO. I al seu inici volia esborrar la denominació de “chapurriau“, per a implantar la de “baish aragonés“. Així en la “sh” i en l’accent obert a la “è”,  Suposem que la grafia, inconscientment, seguix lo model occità, tot i que ells mateixos dubten i diuen:

Pretendemos también que, con cargo a los fondos públicos, no (sic) se enseñe en las escuelas otro idioma comarcal o regional que el “Baish (o Baix) Aragonès”, por ser patrimonio del Reino de Aragón.

Entre insconsistències gràfiques i inconsistències d’objectius, no queda clar si volen que la llengua s’ensenyo a les escoles, o no volen. Molt similar a les inscosistències dels manifestants de La Codonyera, que la màxima brillantor dels seus cabals, escriuen en pancarta, sense cap tipus de vergonya intel·lectual:

“CHAPURRIAU PARLAT NO ESCRIT”

Pretendre relegar una llengua només als usos orals té la seua coherència, però si ho expeses per escrit, si més no, no ho escrigues en “xapurriau”.

Carta als alcaldes (1996) pel "Baix Aragonés" Nota de premsa (La Comarca, 17/11/95) fundacionalCarta als alcaldes (1996) pel “Baix Aragonés                         Nota de premsa (La Comarca, 17/11/95)

“Vall-de-roures”, de tota la vida 28 Març 28+01:00 2018

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: , , ,
1 comment so far

(Publicat a la columna Viles i gents, de La Comarca, 30/3//2018).

Natxo Sorolla

det1927Per als noms de pobles (topònims) sóc bastant tolerant. Escric lo nom del meu poble en la grafia històrica “Pena-roja”, parlant uso lo topònim castellanitzat “Penyaroja”, i séntigo simpatia quan alguns al Baix Matarranya li diuen “Penyarròia” en una ò com una casa. A tot lo Matarranya se combinen topònims tradicionals i topònims en castellà, i uns respecten les tries dels altres. Però hi ha un corrent que no tolere lo nostre topònim històric Vall-de-roures. L’argument és senzill, i fals: «mai s’ha dit Valderrobres». Encara que entre la gent gran encara és fàcil sentir “Valldarrores”. Però l’argument se repeteix periòdicament.

Estos dies ha vist la llum una perla, editada per Prensas de la Universidad de Zaragoza: «”Sie manifesta cosa a tots hòmens”. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)», elaborat pels professors Javier Giralt i Mª Teresa Moret (Unizar). Han editat 50 pergamins notarials que es van escriure entre 1305 i 1392 al Matarranya, a on s’observe que tenim una tradició escrita antiga en la nostra llengua. De fet, ere la llengua normal de l’administració, a diferència de l’actualitat. Però tornant al tema: als textos històrics apareix 9 vegades lo topònim «Vall-de-roures», 11 vegades «Val-de-roures», i no apareix cap vegada «Valderrobres». Expliquen que el so “ll” se solie representar tant per dos «ll» com per una sola «l», seguint la tradició llatina (pàgines 149-151). Per això combinen tant «Vall» com «Val».

Com a exemple, l’any 1359 escriu lo notari Sanxo Cervelló «Sie a tots manifesta cosa com yo en Roy Péreç de Baçtan, escuder et batle en Vall-de-roures et en la tinença». Entenc que algú actualment se séntigue més còmode en la denominació castellanitzada. Però no entenc que algú no tolero la denominació històrica del seu poble, o encara més, la considero forastera. Tota la vida van escriure Vall-de-roures. És la nostra tradició local. Perquè els pergamins, allà a on no es van cremar, continuen conservant la memòria de «tota la vida».

“El 45,6% de los habitantes de La Franja dice hablar catalán” 27 Setembre 27+01:00 2015

Posted by xarxes in sociolingüística.
add a comment

Pierden terreno otras denominaciones peyorativas, según un estudio universitario. La mitad de los que utilizan esta lengua (33.743) admite no saber escribirla

Pintada en Valderrobres reivindicando el uso del 'chapurriau'. - Foto:SERVICIO ESPECIAL
  • Pintada en Valderrobres reivindicando el uso del ‘chapurriau’. – Foto:SERVICIO ESPECIAL

M. VALLÉS 27/09/2015

El 45,6% de los habitantes de la Franja dice hablar catalán. Según los datos de un estudio de usos lingüísticos elaborado por el sociólogo aragonés Natxo Sorolla, esta denominación avanza frente a otras más localistas o incluso peyorativas. En el 2004 solo el 20,6% admitía hablar catalán, frente al 45,6% que reconoce hacerlo en la actualidad.

Continuar llegint a El Periódico de Aragón… El 45,6% de los habitantes de La Franja dice hablar catalán

Any 1923: “Se necesita médico para pueblo de la provincia de Teruel de habla catalán” 14 Setembre 14+01:00 2015

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , ,
6 comments

A partir de les notes de Pedro J. Bel, es va saber que el 16 de desembre de 1923 l’alcalde de Fórnols demanava un doctor per a la vila amb un anunci a La Vanguardia, i que hi especificava que la població era “de habla catalán”:

Doctor Fórnols habla catalán 1923Per a Artur Quintana, que situa l’origen de la denominació pejorativa de xapurriau a principis del XIX, això significaria que no és fins després de la Guerra Civil que es consolida la denominació de xapurriau. Una prova més que tomba allò de sempre li ham dit xapurriau i el xapurriau dels iaios dels nostres iaios

Sobre la III Llei de llengües d’Aragó 3 Setembre 03+01:00 2015

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Dos aportacions sobre l’anunci de derogar la II Llei de llengües d’Aragó

Anna Maria Saez MateuDuaners sense fronteres (El Punt Avui)

L’APUNT Anna Maria Saez Mateu

Els polítics de Terra Lloba –Saragossa en l’imaginari de Jesús Moncada– van treure’s de la màniga el Lapao per no haver d’admetre que milers i milers d’aragonesos tenen el català com a llengua materna. Bé, en realitat les ments pensants del PP sempre van parlar de Lengua Propia del Área Oriental, un eufemisme com un altre. L’acrònim, que va fer fortuna a les xarxes, és cosa de l’activista Natxo Sorolla. El filòleg de Benavarri Manel Riu va acabar acceptant Lapao com a llengua. Això sí, sempre que el castellà s’anomenés Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón (facin l’acrònim vostès mateixos). Aquest era el nivell de l’esperada i reivindicada llei de llengües que, per fi, serà derogada.

 

Adéu al LAPAO (Núvol)

Vall de Roures, Aragó, Franja, chapurriau(…) D’aquest anunci se’n desprenen, doncs, diverses lectures. Segons el sociòleg Natxo Sorolla, el fet que l’anunci s’hagi fet al costat d’un polític català té una molta rellevància, ja que es tracta d’un anunci que lliga amb la campanya electoral catalana. Però a més a més, l’anunci de la derogació “se situa més aviat en direcció a un públic exterior a Aragó que no pas a la resolució del conflicte polític que viu Aragó en la gestió de les minories lingüístiques”, afirma Sorolla.

Per a ell, doncs, obrir un altre debat parlamentari sobre les llengües és innecessari: “Amb una definició clara que LAPAO és català i que LAPAPYP és aragonès, es disposa del cos legislatiu bàsic que donava la Llei del 2009, però no es farà així i segurament hi haurà un debat públic i parlamentari”. En aquests moments, obrir un debat polític sense un consens previ “pot provocar debats públics entre els qui donen suport al Govern, que acaben perjudicant les llengües”. Sorolla és de l’opinió que “cal normalitzar la difusió mediàtica de la presència i vitalitat de les dues llengües per evitar els conflictes com els que s’iniciaran una altra vegada”, perquè aquests debats no només “creen inseguretat i transporten les polèmiques agres sobre els parlants, els centres educatius, etc., sinó que empitjoren la normalització de les dues llengües”.

Així, doncs, encara que la derogació de la Llei de Llengües és una bona notícia, tanmateix, la situació del català a la Franja continua sent molt delicada. És cert que les dades demostren, tal com va exposar Natxo Sorolla durant les Jornades de Llengua i Societat que van tenir lloc aquest mes de juliol a l’Ateneu Barcelonès, que l’ús del català i del castellà es troba en una mesura similar, però “és essencial posar l’accent en les llengües en el sistema educatiu, perquè en el cas del català les noves generacions estan iniciant processos de substitució lingüística que només amb el sistema educatiu podran ser gestionats”, sosté Sorolla. “A més a més, en el cas de l’aragonès, cal resoldre el consens sobres les normatives lingüístiques i engegar sistemes d’alfabetització en les zones d’ús històric”.Segons les últimes dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2013, el català és la llengua inicial del 52,2% de la població, el 51,4% s’hi identifica i el 49,6% la fa servir com a llengua habitual. Així mateix, el català es manté estable en la transmissió intergeneracional, tant pel que fa a la llengua que els fills fan servir amb els pares (52,7%), com pel que fa a la llengua que els pares fan servir amb els fills (54%). Ara bé, segons els percentatges d’ús de la llengua, només el 9,4% l’utilitza sempre i un 23% no la fa servir mai.

Continuar llegint… Adéu al LAPAO

Pregunteu a la Consellera d’Educació sobre la Llei de llengües 4 Juny 04+01:00 2012

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , ,
2 comments

La consejera de Educación.. OLIVER DUCHL’Herado de Aragón tindrà a la Consellera de Cultura del Govern d’Aragó en una ronda oberta de preguntes el dimecres 6 de juny. És possible que el filtre siga important, més del que ho és en este tipus d’entrevistes en línia. La causa és clara, perquè la Conselleria manté obertes dos polèmiques importants: la Llei de llengües i la política cultural: “La consejera Serrat abucheada en la inauguración de la Feria del Libro de Zaragoza “.De fet, la notícia que anuncia l’entrevista ja compta amb 67 comentaris.

Però encara així crec que val la pena que hi arribon moltes consultes sobre la Llei de llengües i el tractament del català i l’aragonès per part del Govern d’Aragó. Hi ha moltíssimes perspectives des del que tractar-ho: manté un Director General de Cultura (Humberto Vadillo) que defensa que a la Franja es parla xapurriau, ella no té un discurs coherent sobre quines llengües es parlen a la Franja, etc. Haig enviat este pregunta a l’adreça que indica l’Heraldo: redaccioninternet@heraldo.es

El Gobierno de Aragón ha manifestado en diversas ocasiones su incomodidad respecto la Ley de Lenguas actual y las denominaciones de catalán y aragonés. A pesar de ello, aún no ha hecho ningún cambio en el entramado legislativo aragonés respecto estas dos lenguas. ¿Cuál es la denominación correcta para estas lenguas y cuáles son las políticas que deben protegerlas, dada la debilidad sobre la que se sustentan según denuncian sus hablantes?

Encuentro digital con Dolores Serrat

Heraldo.es. Zaragoza| 31/05/2012 a las 14:17   67 Comentarios

La consejera de Educación del Gobierno de Aragón mantendrá un encuentro digital con los lectores de HERALDO.es el 6 de junio a las 10.00.

OLIVER DUCH La consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Dolores Serrat, visitará el próximo miércoles 6 de junio la redacción de HERALDO.es para mantener un encuentro digital con todos los lectores que deseen transmitirle cualquier cuestión relacionado con su departamento.

El chat con la consejera comenzará a las 10.00. Todos los lectores que quieran participar en él pueden enviar sus preguntas a la dirección de correo electrónico redaccioninternet@heraldo.es con el asunto ‘Encuentro digital con Dolores Serrat’.

Hem rebut la informació gràcies a Miguel Martínez Tomey.

Emocionat davant l’expectativa de reunir en uns premis a Humberto Vadillo, Sho Hai, Kase.O i Amaral 2 febrer 02+01:00 2012

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, música, Pena-roja, sociolingüística.
1 comment so far

Ahir es van anunciar els nominats als XIII Premis de la Música Aragonesa. Eixos són los premis que el PP va aprofitar per a criminalitzar a Los Draps, grup de referència a la Franja. Allò era una etapa de batasunització de tot allò que estava de Manuel Fraga cap a l’esquerra. Però tant han canviat los temps, que la conflictivització per la via basca dels  grups que canten en català  a la Franja ja es fa complicada, i que neocons declarats com Humberto Vadillo busquen la foto  presentant los Premis de la Música Aragonesa. Recordem que Humberto Vadillo, Director de Patrimoni Cultural d’Aragó, declarava abans de prendre possessió del càrrec “El chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano” o “Curiosamente a mí lo que más me indigna es lo de los titiriteros. El Estado subvenciona, siempre con nuestro dinero, el cine que quiere, el arte que le place, el teatro que le conviene. Una alianza diabólica de grupos de poder enquistados en el cuerpo social español impide la toma de las medidas económicas que España precisa para salir de la crisis: sindicalistas, nacionalistas, titiriteros, oligarquías financieras, la casta político autonómica”

No culpo del fet als organitzadors dels Premis de la Música Aragonesa, que prou deuen tindre en mantindre i fer créixer estos premis en los temps que corren i els responsables polítics que han decidit la majoria dels aragonesos. De fet, estos organitzadors han mantingut un premi a les minories lingüístiques. Res fàcil a l’Aragó oficialista. El que em pareixerà una gran oportunitat de veure serà la convivència en una mateixa sala a Vadillo i als principals nominats, com:

Es podrà observar situacions interessants com aquella en què Amaral es va queixar que Rubalcaba recitara part d’una cançó seua al Parlament espanyol:

“Estamos pagando muy bien a una gente que se dedica a hacer peleas escolares en el Congreso y en el camino te nombran a ti”, ha lamentado, para después añadir que nadie sabe lo “duro que es para un grupo popular no dejarse abducir por el poder” y rechazar todo tipo de reconocimientos y participaciones en actos más o menos políticos. “No voy a hacer una revolución con un disco, pero por lo menos no me utilices”, ha añadido un Aguirre evidentemente molesto al rememorar este pasaje. El Mundo.

Una lluita entre uns músics crítics i un polític ultraconservador que intenta fer-se foto allà on li deixen un lloc.

PS: Aparentment, Vadillo no ha passat desapercebut als Premis de la Música Aragonesa

%d bloggers like this: